Arxiu de la categoria: Pobles amb encant

Roc de Sant Gaietà

Roc de Sant Gaietà es un poble del Municipi de Roda de Barà Comarca el Tarragonès (Tarragona)
A El Roc de Sant Gaietà hi anem el 26 de decembre de 2013

Dades del Municipi

Catalunya
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Tarragonès modifica
Població
Total 6.567 (2019) modifica
• Densitat 398 hab/km²
Llar 7 (1515) modifica
Gentilici Rodenc, rodenca

Breu historia del municipi

Limita al N amb Bonastre (del Baix Penedès), al S amb la Mediterrània, a l’E amb el Vendrell (del Baix Penedès) i a l’W amb Creixell. El territori és pla a la part meridional i accidentat pels contraforts de la serra del Quadrell a la septentrional. Les altituds màximes del terme (238 m i 241 m) es troben prop de la divisòria amb Bonastre. El turó de l’ermita de Berà assoleix, vora mar, els 51 m. La platja de Roda de Berà, llarga i arenosa, és la continuació de les de Torredembarra i Creixell. El terme té uns 4 km de costa, dels quals 2,5 km són de platja. La part occidental del terme és recorreguda pels torrents de Gibràs i de l’Aigua.

El terme comprèn el poble de la Roda de Berà, cap de municipi, i diverses urbanitzacions. Roda de Berà disposa de bones comunicacions; de la carretera N-340, que travessa la part meridional del terme, neix una carretera local que mena al poble i continua vers l’estació ferroviària i Bonastre. Pel territori de Roda també passa un tram de l’autopista AP-7 entre el Vendrell i Torredembarra. L’estació de Roda de Berà, situada a ponent del nucli urbà, és un nus important dins la xarxa ferroviària comarcal: hi passen les línies de Sant Vicenç-Valls-Lleida i Sant Vicenç-Reus. A més d’aquestes dues línies, el terme també és travessat per la de Barcelona a Tarragona. Completen les comunicacions del municipi un bon nombre de camins, entre els quals es destaquen els que porten a Creixell, Sant Salvador, el Vendrell i Bonastre.

El Poble

El poble de Roda de Berà (2 699 h el 2006) es troba, terra endins del terme, en un lloc planer a 57 m d’altitud. El presideix l’església parroquial de Sant Bartomeu. Sobre la punta de Berà hom construí, els anys vint del segle XVIII, el santuari de la Mare de Déu de Berà, en la qual s’oficià la primera missa el 25 d’agost de 1727. Pel que fa al castell de Roda se’n desconeix l’emplaçament, però hom suposa que es podia trobar en el lloc de l’edifici anomenat les Monges o en la casa núm. 25 del carrer Major de Roda de Berà.

Al Centre Cívic la Roca Foradada hi ha la seu d’una col·lecció privada d’escultura de Salvador Dalí (2000) i, d’altra banda, hi ha un Museu de l’Escriptor (2000), que recull un conjunt d’eines d’escriptura i mostra la seva evolució al llarg del temps. .

Festes

Roda de Berà celebra la festa major d’estiu per Sant Bartomeu (24 d’agost), i la festa major d’hivern, el 12 d’octubre

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

Cardona

 

Cardona és un municipi de la comarca del Bages (Barcelona)

A Cardona hi anem el 27 d’agost de 2012

Dades del Municipi

Província província de Barcelona
Comarca Bages
Entitats de població 2
Població
Total 4.652 (2018)
• Densitat 69,75 hab/km²
Llar 244 (1553)
Gentilici Cardoní, cardonina
Malnom Cagasals [1]

Breu historia del municipi

El terme municipal és situat a l’extrem NW del Bages, a la vall del Cardener, al límit amb el Solsonès, amb el qual termeneja de SW a W amb Pinós, Riner, Clariana de Cardener i Navès, i amb el Berguedà, amb el qual termeneja al N i NE per Montmajor i Viver i Serrateix. Per l’E limita amb Navars i l’enclavament de Malagarriga (pertanyent al terme de Pinós) i al S amb Sant Mateu de Bages.

El Cardener rep per l’esquerra l’aigua d’Ora, procedent de la Vall de Lord, i la riera de Navel, procedent del Berguedà, que han excavat una vall favorable per a les activitats agràries. A la dreta del Cardener, els sediments salins i potàssics emergeixen en un esfondrament a migdia de l’anticlinal on s’alça la vila. Sobre el gruixut jaciment de sal gemma (el Salí de Cardona), que en alguns punts es presenta en forma de pedrera, hi ha les denses capes de silvinita i carnal·lita que s’enfonsen i se situen aviat entre els 700 i els 1 200 m. Les capes superiors són gresos i margues. Damunt el Cardener, entre la clotada del salí i el riu, s’alça un promontori gairebé cònic (589 m) damunt el qual s’aixeca el castell de Cardona amb l’antic monestir de Sant Vicenç. Al seu peu, en direcció a ponent s’inicia una carena, damunt la qual, sota el castell, hi ha la vila de Cardona. La necessitat d’espai ha obligat a fer continuats desmuntaments amb els quals es replana la muntanya i s’eixampla la zona de construcció. Un quilòmetre més avall i prop del riu, hi ha el raval de la Coromina, amb el Salí, únic nucli agrupat del terme. La resta és plena de masies (unes quantes formen la caseria de Bergús o la caseria de Tresserres), de capelles i de nuclis industrials, com la Colònia Manuela, els Escorials i les Colònies Arquers.

Travessa el terme la carretera C-55 de Manresa a Solsona, de la qual surten dues carreteres locals: una per l’esquerra que mena, pel pla de Bergús, al nucli de Bergús i segueix en direcció als nuclis de Su i el Miracle, tots dos del municipi de Riner (Solsonès); i una per la dreta que, travessant el serrat del Remei i la serra de Querol, arriba a la carretera C-26, de Solsona a Berga.

El Poble

La vila de Cardona (4 666 h el 2006), situada a 506 m, es formà a la costa W del tossal on s’alçaren les primeres fortificacions que han donat lloc a l’impressionant conjunt del castell de Cardona i l’església de Sant Vicenç del Castell que la dominen.

Als segles XII i XIII s’estengué en direcció a ponent i aviat es construí una església, romànica, al lloc de laactual parròquia, de la qual resta part del campanar. La vila era formada per dos carrers paral·lels, un dels quals acabava en un portal i dues torres a migdia del temple i el cementiri i l’altre, a la plaça del Mercat. Continuà l’expansió vers ponent i el N i, abans del 1300, ja eren formats els carrers de Capdevila i d’en Cascalls. Ramon Folc VI donà el 1318 facilitats als repobladors que fessin la casa prop d’aquest darrer carrer i la bestorre. L’existència d’aquestes dues torres i de les dues de la plaça de la Fira denoten l’existència de muralles que abraçaven un gran espai no habitat. Es construí un altre carrer en direcció al Raval, el carrer d’Aguilar (dit després de Graells), cara a llevant, on encara s’alcen dues torres medievals al costat del portal. El portal de Graells, del segle XIV, dóna testimoni de les antigues muralles i és l’única de les sis portes de la vila que es conserva dreta.

El carrer Major, que surt de la plaça de l’Església, fou continuat pel de Sant Miquel fins al portal de ponent. Prop del portal de Barcelona hi havia a migdia el carreró o barbacana on donava el petit call o barri jueu. El Portalet dóna sortida a l’actual plaça de la Fira, que al segle XIV havia quedat dins el recinte murallat. La muralla, que en part es conserva, baixava des del castell, per llevant, fins al portal de Graells i, per migdia, fins al de Barcelona.

El 1854 s’obrí la muralla a l’entrada del poble per donar pas a la carretera de Manresa i s’hi bastí el portal dit de Madoz, el qual essent governador de Barcelona havia impulsat la construcció de la carretera. La muralla també fou desmuntada el 1929, quan es feren portells a les muralles amb vista a eixamplar els carrers. La formació del Raval a la sortida del portal de Graells és anterior al segle XVIII i l’eixample modern va continuar en direcció a ponent i a migdia. Les indústries s’instal·laren en una bona part a la vora del Cardener. L’edifici més notable de la vila és l’església parroquial de Sant Miquel, consagrada el 13 de juny de 1398 i convertida en parròquia el 1589. És un ampli edifici gòtic d’una gran nau de 50 m de llargada per 12,6 d’amplada i 18 d’alçada, més les capelles laterals: al presbiteri s’obren set finestrals sota els revoltons sostinguts pels nervis que s’uneixen a la clau de la volta. La portalada lateral és de cinc grans arcades ogivals sobre feixos de columnetes i la façana principal o de ponent resta per acabar. S’hi construí una espaiosa cripta (sala vuitavada amb els nervis de la volta que conflueixen a la clau del centre), que des del 1524 conserva els cossos de Sant Celdoni i Sant Ermenter (procedents de Cellers). A l’altar major, en un cambril, es venera la imatge de la Mare de Déu del Patrocini, patrona de la vila, una imatge d’alabastre d’1,40 m d’alçada que fou portada de Marsella pel comte Joan Ramon Folc l’any 1423, després d’haver-se apoderat d’aquesta ciutat. També portà la reixa de ferro que tanca la cripta, i que, segons tradició, tancava el port de Marsella. Altres edificis remarcables són la Casa Aguilar del carrer de Graells, d’època medieval; la casa dels senyors del Pujol de Planès, al carrer Major, amb finestrals gòtics geminats; i l’església gòtica de Santa Eulàlia (que fou capella de l’antic hospital). La casa de la vila és un edifici modern (1944), al migdia de la plaça de la Fira. És típica també la plaça porxada del Mercat, on se celebra, com el seu nom indica, un dels mercats urbans més antics de Catalunya, datat el 986. Al segle XV es començà a construir sobre el Cardener un pont de grans arcades, que restà inacabat i hom anomena el pont del Diable. És un mut testimoni del pas dels pelegrins que des de Montserrat anaven a Santiago de Compostel·la.

El nombre de centres i grups culturals a Cardona és força elevat. Hom destaca el Grup de Caramellaires de Pagès, l Institut dòEstudis Locals (1981) el qual edita la revista d’investigació “Cardener”, els Geganters de Cardona, la Coral Cardonina (1958), el Foment Cardoní (1964), la Joventut de Cardona (1986), el Cinema Amateur Cardoní (1968) i el grup teatral el Traspunt. També és important el Centre dels Catòlics. A la vila hi ha el Cine Modern (1945) i el Calín. Igualment hi ha diverses associacions esportives i una zona esportiva, situada a continuació del nucli urbà i al peu de la carretera del Miracle.

El Museu de Sal de Josep Arnau (1935) inclou una col·lecció de cristal·litzacions salines, diverses maquetes i treballs variats fets amb sal per Josep Arnau.

Muntanya de Sal de Cardona

 

© C.I.C – MOIÀ

 

Des de l’abril de 1997 s’obrí al públic la visita de la Muntanya de Sal, antiga explotació minera de sals potàssiques. S’accedeix a la mina anomenada Neus o Minilla, una galeria de més de 300 m de longitud i 80 m de profunditat, on es pot gaudir de formacions i plegaments geològics amb formes i colors molt espectaculars. El 2003 s’inaugurà el Parc Cultural de la Muntanya de Sal, projecte que ha permès la rehabilitació de diverses galeries de les mines de sal.

L’Arxiu Històric de Cardona (1986), situat a la plaça de la Fira, és on es guarda la mil·lenària carta de repoblament de la vila elaborada pel comte Borrell II l’any 986 i altra documentació de Cardona. La vila disposa també biblioteca municipal.

Festes

El segon diumenge de setembre se celebra la festa major de la vila de Cardona i a la plaça de la Fira té lloc el correbou, documentat des de la fi del segle XV i que tradicionalment consistia a dirigir vedells o vaques geniüdes vers el recinte fet amb carros del poble, on es torejava i es feien pallassades amb la cargolera que duia un home dins; modernament s’ha convertit en un espectacle taurí de festa major que també se celebra a la plaça de la Fira, però en una plaça de toros desmuntable. La festa major de Cardona també té el tradicional concurs de figures de sal. Per les festes de Nadal es fan representacions dels Pastorets. Al final de la dècada del 1970 la societat el Rovell de l’Ou recuperà les festes de Carnaval. Els caramellaires de Cardona són documentats al segle XVI i per Pasqua les diverses colles del municipi fan les seves cantades. Quan arriba Corpus, per la vuitada, cada dia de la setmana celebra festes un barri de la població. El quart diumenge de maig es fa un aplec a l’ermita de la Mare de Déu del Remei . La festa del Castell de Cardona és el primer diumenge de setembre i commemora la mort de sant Ramon Nonat al recinte del castell el 1240.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”57aaa2d5″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Cardona{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Plana oficial de Cardona

Enciclopèdia catalana

Beget

Beget (Pont i Riu) (6) Beget és un Poble del Municipi de Camprodon Comarca  El Ripollès (Girona)

A Beget hi anem el 18 de setembre de 2011 Beget un poble bonic petit  i que val la pena de visitar.

Aquí hi va néixer el Jordi Pau medalla de plata papallona dels jocs olímpics

Dades del Municipi

 

Entitat de població Habitants
Bolòs 13
Cavallera 20
Camprodon 2.036
la Colònia Estebanell 75
Creixenturri 23
Freixenet 157
Beget 35
Bestracà 3
el Riberal 13
Rocabruna 59
Salarça 16
Font: Municat

Breu historia del municipi

El terme municipal de Camprodon havia estat fins fa pocs anys un dels més reduïts (0,7 km 2 ) del territori català, i es trobava envoltat totalment pel gran terme de Freixenet de Camprodon i pel de Llanars. Però el 1965 hom li annexà el municipi de Freixenet, amb 53,2 km 2 i li agregà un petit sector (0,3 km 2 ) del de Llanars (l’avinguda de Maristany i poca cosa més); i el 1969 li fou annexat encara el municipi de Beget, de la comarca de la Garrotxa, amb 49,0 km 2 i es convertí, així, en el segon municipi més gran del Ripollès (103,37 km 2 ). Limita pel N amb Molló, a l’E amb Prats de Molló, la Menera (Vallespir) i Montagut de Fluvià (Garrotxa), al S amb la Vall de Bianya (Garrotxa), Sant Pau de Segúries i una petita part amb Sant Joan de les Abadesses i amb Ogassa i a l’W amb Llanars.

 

Aquest nou i extens terme abasta actualment des de l’extrem oriental de la Serra Cavallera fins a Montfalgars, sobre el coll d’Ares (a la línia de crestes dels Pirineus axials, fins al mateix puig de Comanegra, a 1 558 m d’altitud —que és el cimal dominant i el més vistós d’aquesta part de l’Alta Garrotxa—), i des de la serra de Bestraçà al puig Moscós (a la serra de Fembra Morta).

 

Gairebé la meitat del terme municipal pertany geogràficament i històricament a les terres de l’Alta Garrotxa (el sector de l’antic municipi de Beget i també l’apèndix de Bolòs). Però des d’un punt de vista humà (comercial, cultural, mèdic, etc.) aquestes terres sempre han tingut amb la Vall de Camprodon, segurament per raons històriques, més facilitats d’accés i la influència del seu mercat local.

 

La vila de Camprodon és el cap de municipi i, a més, té altres nuclis urbans (Beget, Rocabruna i la Colònia Estevenell) i també una gran quantitat de poblament disseminat. Hi ha, a més, la urbanització de Font-rubí.

 

Camprodon és el punt de partida obligatori per a dirigir-se cap a la part alta del Ter, ja sigui per a anar a Molló i el coll d’Ares o bé per a arribar fins a Setcases i el circ de Morens.

 

Travessa el terme la carretera C-38 que va a Molló i al coll d’Ares i des d’allà s’endinsa a França. Del mateix nucli urbà surt una carretera que mena fins a Setcases i l’estació doesquí de Vallter. Al NE de la vila, tot sortint de la carretera de França, un brancal que es dirigeix vers llevant va a Rocabruna i arriba fins a Beget. Tot i que geogràficament Beget pertany a l’Alta Garrotxa, aquesta carretera és l’única que hi arriba. Només algunes pistes forestals, com la que es construí d’Oix a Beget, la connecten amb la comarca veïna. De tota manera, l’obertura del túnel de la Vall de Bianya ha reforçat enormement les relacions entre la Garrotxa i el Ripollès, sobretot amb la Vall de Camprodon, que eren abans força escasses.

    El Poble

Situat a l’extrem oriental del Ripollès, l’antic terme municipal ocupava una bona part de la capçalera del riu de Beget amb el seu afluent, la riera de Salarsa. A migdia, pertanyia al terme una bona part de la serra i el puig de Bestracà (1.044 m). Hi ha boscs d’alzines i roures i, a les obagues, faigs; són importants les zones de prats i pastures, especialment a Rocabruna i al coll de Malrem. El poble (47 h. [1981]; 541 m alt.) és situat en un fondal, a la vora del riu del seu nom, a la confluència amb la riera provinent de Can França. La caseria, amb teulats de fort pendent i balconada de fusta, es presenta esglaonada. El temple parroquial, declarat monument nacional, dedicat a sant Cristòfor, és un exemplar romànic molt notable (segles X-XIII) on és venerada la 

Església de Sant Cristòfor de Beget

 

© Xevi Varela

 

majestat de Beget , romànica, del segle XII, d’uns 2 m d’alçària, de fusta policromada; conserva igualment una marededéu gòtica d’alabastre de la Mare de Déu de la Salut (segle XIV), un retaule també d’alabastre i una pica baptismal antiga. L’alou de Beget fou adquirit pel monestir de Sant Pere de Camprodon el 1013; la parròquia és esmentada ja el 1168. Dins l’antic terme hi havia els pobles de Rocabruna, Bestracà i Salarsa. El decret de divisió territorial del 1936 adscrigué Beget a la comarca de la Garrotxa. L’any 1969 perdé la independència municipal i fou annexat al municipi de Camprodon, fet pel qual fou incorporat (1988) al Ripollès en la nova divisió territorial establerta per la Generalitat de Catalunya.

Festes

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Pont de Beget

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”bd785871″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Baget{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble Clica els enllaços

Beget (3)

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Pàgines web

Enciclopèdia Catalana

Pobles amb encant

Pobles amb encant més visitats de Catalunya
1.- Calella
4.- Gósol
5.- Àger
9.- Begur
11.- Montblanc
12.- Cadaqués
13.- Tavertet
14.- Banyoles
15.- Vic
16.- Olot
17.- Palamós
18.- Viladrau
19.- Besalú
21.- Berga
22.- Prades
23.- el Bruc
24.- Pals
29.- Arsèguel
30.- Solsona
32.- Llançà
34.- Montseny
35.- Agramunt
36.- Sort
37.- Moià
38.- Arbúcies
39.- Molló
42.- Girona
43.- Alp
44.- Cervera
45.- Perafita
47.- Forallac
48.- Terrassa
49.- Llívia
51.- Manresa
53.- Ripoll
54.- Espot
56.- Altafulla
57.- Saldes
58.- Balaguer
61.- Cardona
62.- Roses
63.- Anglès
64.- Oliana
65.- Amer
66.- Queralbs
67.- Cubelles
68.- Planoles
70.- Tivissa
72.- Calafell
73.- Tàrrega
75.- Alins
76.- Igualada
77.- Santa Pau
79.- Sitges
81.- Sils
83.- Gualba
84.- Rubí

 

 

 

 

Pobles més visitats de Girona
4.- Begur
8.- Olot
10.- Viladrau
11.- Besalú
13.- Pals
18.- Llançà
19.- Arbúcies
20.- Molló
22.- Girona
23.- Alp
25.- Forallac
26.- Llívia
27.- Ripoll
28.- Anglès
29.- Roses
30.- Amer
31.- Queralbs
32.- Planoles
36.- Santa Pau
38.- Sils
41.- Figueres
42.- Breda
43.- Blanes
45.- Borrassà
46.- Albanyà
47.- Hostalric
49.- Ullastret
50.- Rupià
52.- Torrent
53.- L´Escala
54.- Capmany
55.- La Pera
56.- Bordils
57.- Vidrà
58.- Foixà
59.- Corçà
61.- Verges
63.- Portbou
66.- Agullana
68.- Ogassa
69.- Colera
70.- Bescanó
79.- Albons
80.- Gombrèn
81.- Cabanes
82.- Das
84.- Parlavà
86.- Cistella
87.- Darnius
88.- Peralada
90.- Aiguaviva
91.- Vidreres
92.- Toses
93.- Celrà
94.- Tortellà
95.- Ger
97.- Bolvir
98.- Susqueda
99.- Llanars
101.- Salt
104.- Ventalló
105.- Bàscara
106.- Flaçà
107.- Pau
108.- Viladamat
109.- Campllong
110.- Mieres
112.- Pontós
113.- Pardines
115.- Vilopriu
116.- Porqueres
118.- Beuda
119.- Brunyola
121.- Quart
122.- Argelaguer
123.- Lladó
126.- Colomers
129.- Cabanelles
130.- Meranges
133.- Campelles
134.- Cantallops
135.- Ultramort
136.- Siurana
139.- Urús
140.- Serinyà
145.- Gualta
147.- Jafre
149.- Vilafant
150.- Juià
151.- Navata
152.- Ullà
154.- Espolla
156.- Osor
157.- Vilademuls
160.- Esponellà
163.- Riudaura
166.- Crespià
167.- Riudarenes
170.- Terrades
172.- Llers
173.- Regencós
174.- Camós
175.- Biure
176.- Ordis
180.- Llambilles
181.- Sant Mori
183.- Garrigàs
187.- La Vajol
188.- Fortià
189.- Isòvol
194.- Vilamalla
195.- Vila-sacra
202.- Garrigoles
203.- Vilaür
204.- Mont-ras
208.- Viladasens
211.- Vilanant
212.- Massanes
214.- Rabós
216.- Masarac
223.- Riumors
Pobles més visitats de Tarragona
2.- Prades
4.- Tivissa
6.- Falset
7.- Xerta
10.- Tortosa
12.- Amposta
14.- Alcover
16.- Arnes
17.- Alcanar
18.- Valls
19.- Reus
20.- Flix
21.- Cambrils
22.- Tarragona
23.- Roquetes
24.- Camarles
26.- Creixell
27.- Deltebre
28.- Albinyana
30.- Batea
31.- L´Arboç
32.- Arbolí
33.- Cunit
37.- Bellvei
40.- Vilaplana
41.- Porrera
42.- Garcia
43.- Bot
44.- Capçanes
45.- Tivenys
46.- Alforja
49.- Llorac
50.- Capafonts
51.- La Riba
53.- Gandesa
55.- Almoster
56.- Aldover
59.- Colldejou
61.- Ginestar
62.- Miravet
63.- Ascó
64.- Solivella
65.- Forès
67.- Querol
71.- Margalef
73.- Conesa
74.- Cabacés
75.- el Morell
76.- Salomó
77.- el Molar
79.- Sarral
80.- Bràfim
85.- Salou
86.- Paüls
89.- Bonastre
90.- Alió
91.- Riudoms
92.- Poboleda
93.- La Sénia
94.- Vinebre
96.- L´Albiol
97.- Maspujols
98.- Nulles
102.- Rasquera
103.- Caseres
105.- Pratdip
108.- el Catllar
109.- La Febró
111.- Vilabella
112.- Freginals
113.- Les Piles
116.- Vilaverd
117.- Pontils
118.- Botarell
121.- Mont-ral
128.- Marçà
129.- Vila-seca
131.- Riudecols
133.- el Lloar
134.- Senan
135.- Renau
136.- Godall
141.- Puigpelat
143.- La Secuita
145.- Rodonyà
148.- el Masroig
149.- Vallmoll
150.- el Milà
151.- La Figuera
152.- Pira
153.- Montferri
154.- L´Aleixar
155.- La Masó
159.- L´Aldea
160.- La Galera
164.- Perafort
166.- Vallclara
170.- El Rourell
180.- La Canonja

Rialp

Rialp (Pont Penjat) (4)

Rialp és un poble cap de Municipi de la comarca Pallars Sobirà (Lleida)

Anem a Rialp el 14 d’agost de 2011

Dades del municipi

Superfície 63,31 km²
Altitud 725 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
670 hab.
10,58 hab/km²
Entitat de població Habitants (2011)
Beraní 8
Caregue 22
Escàs 30
Rialb 497
Rodés 19
Roní 58
Surp 30
Font: Municat

Breu historia del municipi

El municipi ha estat un dels que ha mantingut un important potencial demogràfic dins la comarca. Ja el 1378, amb 31 focs, 6 dels quals pertanyien a Beraní, Rialb era una de les primeres poblacions del Pallars i el 1553, amb 44 focs, 2 dels quals eren a Roní, només era superada per Sort. Al segle XVIII el conjunt del terme tradicional de Rialb passà de 333 h el 1718 a 528 h el 1787, i en el moment de màxim progrés demogràfic, el 1860, tenia 750 h. Després sofrí oscil·lacions (506 h el 1900, 611 h el 1920, 523 h el 1930). Posteriorment i malgrat un augment que es produí vers el 1970, la tendència és regressiva: 491 h el 1960.

 

El 1553 el conjunt dels nuclis del tradicional terme de Surp tenia 42 focs (15 de Surp, 12 de Caregue, 8 d’Escàs i 7 de Rodés) i al segle XVIII passà de 264 h el 1718 a 305 h el 1787. Assolí un màxim de 546 h el 1860, després baixà i s’estabilitzà al voltant dels 400 h fins a la guerra civil de 1936-39. El 1940 la població disminuí a 299 h, a 230 h el 1950, i pujà a 263 h el 1960.

 

El primer cens conjunt del municipi registrava un total de 656 h per a l’any 1970, que el 1981 havien baixat a 415 h. D’ençà d’aquest moment la població experimentà una certa millora amb 466 h el 1991, 533 h el 1999 i 631 h el 2005.

Continua la lectura de Rialp