Arxiu de la categoria: Comarca Priorat

La Morera del Montsant

 Morera de Montsant (29)
La Morera del Montsant és un Municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)
A Morera del Montsant hi anem el 6 de desembre de 2013

Dades del Municipi

Gentilici morerí, morerina
Superfície 52,8 km²
Altitud 743 msnm
Població (2016[1])
• Densitat
153 hab.
2,9 hab/km²

Breu historia del municipi

És el més extens del Priorat històric i el segon de l’actual divisió comarcal. Limita amb Ulldemolins (N), Cornudella de Montsant (E), Poboleda i Torroja del Priorat (S), la Vilella Alta i Cabasseres (SW), Margalef (NW) i toca en un punt a Porrera (S). Es troba al sector septentrional de la comarca, entre el riu de Montsant (que forma en una petita part el límit N) i el riu de Siurana (que corre al S en una estreta franja entre els veïns termes de Cornudella i Poboleda) i comprèn una gran part del massís de Montsant, amb els seus punts culminants: la Roca Corbatera (1 163 m a l’extrem de llevant), el Piló dels Senyalets (1 109 m, al sector central), la Cogulla (1 063 m, a ponent, tocant el terme de Margalef), el Molló Alt (1 050 m, al N de l’anterior, a la dita serra del Sarraí) o l’imponent Cingle Major, damunt el poble, amb 1 158 m a la Roca Falconera, tots dins l’anomenada Serra Major o alineació principal del massís, al centre del municipi. Més al N, i separada de la principal per la vall del torrent dels Pèligs, afluent al riu de Montsant, que divideix en dues parts el massís i rep al seu torn diversos petits barrancs, hi ha l’alineació secundària que domina el terme d’Ulldemolins, amb la punta de la Galera (1 050 m) i el cim dels Pins Carassers (1 059 m) o la punta del Peret (1 042 m). Mentre que les aigües del sector septentrional són tributàries del riu de Montsant, a través de les del torrent de Pèligs, les del sector sud-occidental del terme hi conflueixen molt més al S (a la Vilella Baixa) a través del riuet d’Escaladei; les del sector sud-oriental van a parar directament al riu de Siurana dins el terme (barranc de la Bruixa) o en els veïns de Cornudella o Poboleda.

El municipi comprèn el poble de la Morera de Montsant, cap del municipi, el llogaret d’Escaladei, format a la conreria de l’antic monestir d’Escaladei i les restes d’aquest cenobi, l’ermita de Santa Maria de Montsant i l’antic monestir de Bon Repós.

Una carretera uneix el poble amb Cornudella de Montsant, on embranca amb l’antiga C-242 de les Borges del Camp a Fraga. D’aquesta mateixa carretera surt, vora el pont del riu de Siurana, un brancal que passa per Poboleda i segueix vers el llogaret de la Conreria d’Escaladei, travessant el terme per l’extrem meridional.

El Poble

El poble de la Morera de Montsant (743 m d’altitud) s’alça en un replà adossat als cingles meridionals del Montsant. El 2005 tenia 129 h. No queda gairebé cap rastre de l’antic castell de la Morera, situat al capdamunt del carrer de l’Església, ja que el 1954, per donar feina als afectats per les glaçades, s’enderrocaren els murs que restaven en peu i amb les seves pedres s’adobaren els carrers. Hi ha alguna casa amb llinda de pedra, però l’edifici més notable és l’església parroquial de la Nativitat. L’església conserva la portalada romànica de tres arquivoltes, amb dues columnes amb capitell a cada banda, de fust llis. L’edifici fou ampliat al segle XVIII, amb planta de creu llatina. Té un petit campanar. Tots els seus retaules foren cremats l’any 1936. L’antiga rectoria, a tocar de l’església, s’ha convertit en casa de colònies.

Festes

La festa major del poble, que se celebra el dia 8 de setembre en honor a la Nativitat. La gent del poble acudeix a la festa del jubileu que se celebra el dia 9 de maig al santuari de la Mare de Déu de Montsant. Són típiques la festa del Dilluns de Pasqua, en la qual s’organitza una calçotada popular i la trobada de geganters, el 15 d’agost.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Morera de Montsant (35)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’ajuntament

Enciclopèdia Catalana

 

El Masroig

El Masroig (5)
El Masroig és un Municipi de la Comarca de El Priorat (Tarragona)
A El Masroig hi anem el 14 de desembre de 2014

Dades del Municipi

Gentilici masrojà, masrojana
Superfície 15,5 km²
Altitud 192 msnm
Població (2014[1])
• Densitat
534 hab.
34,45 hab/km²

Breu historia del municipi

Respecte a la població ( masrojans ) se sap que el 1497 tenia 20 focs agrupats i 4 masos; el 1515 tenia 25 focs; i 22, un d’ells de capellà, el 1553. El 1830 hi havia 491 h i el 1857 en tenia 1 028 h, que descendiren a 993 h el 1877 i passaren a 1 186 h el 1887, 1 123 h el 1897, 1 185 h el 1900, assolint la seva màxima fita demogràfica el 1910 amb 1 387 h. Aleshores inicià la davallada, que conduí a 1 073 h el 1930, 861 h el 1950 i 612 h el 1970. El 1975 tenia 604 h i el 1981, 601 h. Aquesta davallada demogràfica, que semblava aturar-se, si més no, el 1986 quan es comptabilitzaren 600 h, s’agreujà durant els cinc anys posteriors, per bé que durant els primers anys del segle XXI semblà recuperar-se (528 h el 1991, 519 h el 2001 i 539 h el 2005).

A mitjan segle XIX tenia ramats de llana, quatre fàbriques d’aiguardent, quatre molins d’oli, tres de farina i un important moviment de traginers que importaven blat d’Aragó, on anaven carregats d’aiguardent i vi.

Aproximadament una tercera part del territori resta improductiva, amb garriga i bosc. El principal conreu és la vinya, seguida a distància de l’olivera i l’ametller. El regadiu es troba en expansió. L’any 1917 va ser fundat el Sindicat Agrícola i Caixa Rural (el Masroig fou un dels llocs pioners del cooperativisme agrícola) i es van construir dos cellers cooperatius, on s’inicià l’elaboració del vi. Durant la guerra s’unificaren els dos cellers, unió que fou definitiva l’any 1945, amb la llei de cooperatives.

Antic Celler Cooperatiu del Masroig

 

© Fototeca.cat

 

Des de llavors s’anomena Cooperativa Agrícola i Caixa Rural de Sant Bartomeu i comercialitza gairebé la totalitat del vi i l’oli del terme. També hi ha varis cellers privats i una empresa que comercialitza olives i oli. El Masroig celebra dos dies de mercat, l’un el dimarts i l’altre el divendres.

El Poble

El poble del Masroig (192 m d’altitud) és situat a la carena d’un turó. L’edifici més notable és l’església parroquial de Sant Bartomeu, neoclàssica, del segle XVIII, amb la planta de creu i un gran cimbori. L’església no té campanar, sinó tan sols espadanya. Encara que traslladada de lloc, es conserva la portalada de l’església antiga. Uns valuosos retaules que hi havia foren tots cremats l’any 1936.

La societat cultural recreativa Flor de Maig, fundada el 1982, s’encarrega de dinamitzar la vida cultural del terme i disposa d’una sala de teatre i una biblioteca.

Festes

La festa major se celebra el cap de setmana pròxim al 24 dpagost, en honor a sant Bartomeu. El 20 de gener, en honor a sant Sebastià, es fa la festa major d’hivern.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

El Masroig (3) safarejos

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

El Molar

El Molar (28)

El Molar és un Municipi de la Comarca del Priorat  (Tarragona)

A El Molar hi anem el 14  de desembre de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Molarenc, molarenca
Superfície 22,4 km²
Altitud 228 msnm
Població (2014[1])
• Densitat
293 hab.
13,08 hab/km²

Breu historia del municipi

A causa de la seva vinculació a Garcia i al fet de pertànyer a una casa taxada, no es conserven referències de la seva evolució demogràfica anterior al segle XIX. Cal creure que el fet d’edificar la seva església nova al segle XVIII denota, com a tot Catalunya, un notable increment demogràfic i econòmic. Les primeres dades de població ( molarencs ) són del 1857, quan hi havia 699 h, que passaren a 885 h el 1887. Possiblement la incidència de la fil·loxera és la que provocà la caiguda fins a 728 h el 1897. La població es recuperà aviat gràcies al desenvolupament de l’explotació de les mines de plom i el 1900 ja tenia 868 h, que augmentaren a 1 221 el 1910, quan de nou inicià la davallada. El 1920 es comptabilitzaren 923 h, 618 h el 1940 i 505 h el 1970, després d’haver assolit els 643 h el 1960. El 1975 havia baixat a 418 h. La tendència a mantenir unes petites però constants fluctuacions de la població es consolidà durant la dècada del 1980, amb 358 h el 1981 i 348 h el 1986. I des de la dècada de 1990 la tendència ja tenia un signe clarament negatiu, amb 324 h el 1991, 294 h el 2001 i 286 h el 2005.

L’agricultura ha estat una de les activitats econòmiques més afectades pels elements adversos; al llarg d’aquest segle sofrí la calamarsa del 1915 i la secada de 1923-27. Tot i això la vinya ja havia rebut fortes envestides durant el segle XIX; primer resultà malmesa per l’oïdi en 1858-59, i després per la fil·loxera el 1889. Actualment, més de la meitat del total de la superfície municipal és considerat terreny erm de garriga i bosc. Els conreus són majoritàriament de secà, i predomina la vinya, seguida de l’olivera, els ametllers i alguns fruiters, com el cirerer.

La cooperativa agrícola no va ser creada fins l’any 1950, ja que durant la primera meitat del segle l’economia local es basava en la mineria. Les mines de plom, de les quals també s’obtenia argent, aconseguiren el seu màxim rendiment els anys inicials del segle XX, quan els sis jaciments existents eren explotats amb capital alemany. De fet, hom suposa que les mines ja funcionaven a l’època romana. Actualment resten abandonades. Moltes mines es troben anegades d’aigua, part de la qual s’utilitza per regar les terres del voltant.

El Poble

El poble del Molar (228 m d’altitud) és situat damunt un serrat que domina per la dreta la vall del riu de Siurana. L’edifici més notable és l’església parroquial de Sant Roc, datada el 1788, d’estil neoclàssic, amb una nau, capelles laterals, cor i campanar adossat. L’església fou construïda per un mestre dsobres de la Fatarella. Part de laesglésia i l’altar major s’incendiaren fortuïtament el 1901. No queden rastres de l’església antiga, però sí les ruïnes de l’ermita de Santa Teresa. La veu popular assenyala la casa coneguda com Cal Vilanova com la que va donar origen al poble.

Al llarg del segle XX el poble visqué una intensa vida cultural i social: el 1904 es creà la cooperativa de consum La Redempció; el 1911 es fundà el Centre Obrer Tradicionalista; el 1914 es creà un orfeó amb un centenar de cantaires i un altre els primers anys de la postguerra, i els anys trenta la Societat Instructivo-recreativa d’ERC i la Societat Obrera; hi arribaren a coexistir tres elencs teatrals. Des dels primers anys de la postguerra disposà d’un orfeó que, malgrat les prohibicions oficials, sempre incloïa al seu repertori El cant de la senyera . El 1945 s’hi creà la Unió Esportiva.

.Festes

Se celebra la festa major el 16 d’agost en honor a sant Roc. També és tradicional la festa del Dilluns de Pasqua, dia que es fa un aplec que inclou un concurs de paelles. El dissabte de Pasqua es menja una gran olla barrejada i el diumenge de Pasqua de Ressurrecció se celebra un aplec de sardanes. El 8 de desembre, per la Puríssima (o cap de setmana més proper), hom celebra l’antiga festa de les xiques, recuperada l’any 1992, durant la qual es ballen jotes

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

El Molar (17)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Albarca

Albarca  (27)

Albarca és un poble amb molts pocs habitants del municipi de Cornudella del Montsant Comarca del Priorat (Tarragona) 

A Albarca hi anem el 15 d’agost de 2012 estaven de festa major jugant a bitlles ens quedem a veure la final i entrega de premis amb una quinzena de persones

Dades del Municipi

Superfície 63,5 km²
Altitud 533 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
983 hab.
15,48 hab/km²

Breu historia del municipi

És el més extens de la comarca. Limita amb Porrera (S), la Morera de Montsant (W), Ulldemolins (NW), Vilanova de Prades (N), terme que pertany a la Conca de Barberà, Prades (NE), la Febró (E) i Arbolí (SE), tots tres municipis de la comarca del Baix Camp, i en un punt al SE amb l’Alforja, terme que també pertany a aquesta comarca. Es troba a la vall alta del riu de Siurana, entre els massissos de Montsant, a ponent (que culmina aquí a la Roca Corbatera, a 1 163 m) i les Muntanyes de Prades, a llevant (la Gritella, 1 089 m), units pel coll d’Albarca (sector N del terme). Aquesta vall, dita també vall de Cornudella, és drenada pel riu de Siurana i diversos afluents. A l’extrem septentrional les aigües van a parar al vessant esquerre del riu de Montsant, mentre que al meridional la serra del Molló separa la conca del riu de Siurana de la vall de la Garranxa (Porrera).

El pantà de Siurana es troba a la confluència amb la riera de l’Argentera, té una resclosa de 63 m d’alçària i 260 m de llargària. La capacitat d’embassament és de 12,4 hm3. La conca de captació té 88 km 2 . Les obres s’iniciaren el 1960 i foren acabades el 1974 per la Comunitat de Regants de Riudecanyes. El canal de Siurana, que duu les aigües del pantà fins al de Riudecanyes, travessa les muntanyes de la Garranxa i del coll de la Teixeta.

La part oriental del terme, dins les Muntanyes de Prades, és formada per les grans i imposants cingleres de Siurana i Siuranelles, on s’assenta el poble i antic municipi de Siurana de Prades, incorporat al de Cornudella el 1942 després dels tràmits iniciats el 1915. Siurana havia tingut un terme extensíssim que anava des de Vimbodí fins a Mont-roig.

El terme comprèn la vila de Cornudella de Montsant, cap de municipi, els pobles de Siurana de Prades i d’Albarca.

Travessa el terme l’antiga carretera comarcal C-242 de les Borges del Camp a Fraga, que des del coll d’Alforja (SE) continua en direcció NW cap a Cornudella, Albarca i Ulldemolins. D’aquesta carretera surten diversos ramals cap a Poboleda, la Morera de Montsant i Prades.

El Poble

El lloc d’Albarca, que el 1846 tenia encara ajuntament propi, és situat damunt el coll d’Albarca, a la unió del massís de Montsant amb el de les Muntanyes de Prades. El 2005 tenia 6 h. L’edifici més notable és l’església de Sant Vicenç, sota el presbiteri de la qual s’han trobat restes arqueològiques d’un suposat culte ibèric, i on hom creu que hi havia l’antiga mesquita. El temple conserva l’absis romànic semicircular. El 1612 fou ben acarreuada. La reforma comportà també la construcció de dues capelles laterals per banda. És d’una sola nau, amb cor i campanar adossat. S’hi conserva una creu gòtica d’argent i un antic Sant Antoni de pedra, provinent del Mas de l’Anglès.

Actualment, la vila és utilitzada com a segona residència, fet que ha provocat la reconstrucció d’una notable quantitat de cases, refetes algunes amb elements autèntics. Existeix un refugi de muntanya depenent del Centre Excursionista de Catalunya.

Hom creu que Albarca, pronunciat per la gent del país “”Aubarca”, deu el seu origen i el seu nom a un castell i un poblat àrabs. De fet, tota la serra de l’entorn fou un dels darrers reductes sarraïns del Principat. La repoblació ja hi era efectiva el 1152, quan es parla de la seva església i Guillem Ramon de Cervera i la seva muller Ponceta donaren diverses propietats, alguna d’elles a Albarca, al capellà Pere de Pinós. El 1172 el castrum de Albarcha passava per testament de Ramon de Cervera al seu fill Guillem. Albarca, que pertanyia des del primer moment al comtat de Prades, formà part de l’esponsalici lliurat pel comte Ramon Berenguer a la seva muller Blanca. Com a mínim des del 1557 formà part del Consell de la Terra del comtat de Prades. El 1582 la seva parròquia rebé el Mas de l’Oliver, que abans pertanyia a la de Siurana. El principal problema del poble era la manca d’aigua, que calia anar a cercar lluny de la vila. Una notable font de riquesa era generada per l’explotació del bosc. Durant el Trienni Liberal es feren fortes pel seu entorn partides absolutistes, que foren foragitades pel general Manso.

Pel terme d’Albarca s’han trobat destrals de pedra polida, ceràmica acanalada a la font del Teix, un sepulcre de llosa al barranc dels Lladres, reconstruït al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus, i dues sepultures alt-medievals excavades a la roca.

Festes

 Celebra la festa major per la Mare de Déu d’agost.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Albarca  (16)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Vilella Baixa

Vilella Baixa  (15)

Vilella Baixa és un poble i municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)

A Vilella Baixa hi anem el 31 d’octubre de 2010

Dades del Municipi

Gentilici vilellà de Baix, vilellana de Baix
Superfície 5,6 km²
Altitud 220 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
215 hab.
38,39 hab/km²

Breu historia del municipi

El terme de la Vilella Baixa, de 5,62 km 2d’extensió, és situat a l’E de la comarca i limita amb els termes de Cabassers (N), la Vilella Alta (E), Gratallops (SE), el Lloar (S) i la Figuera (W). Es troba a la vall del riu de Montsant, que travessa el territori en diagonal de NW (on hi ha el petit embassament de la Vilella Baixa) al SE, i més avall corre en direcció N-S (aleshores fa de límit oriental amb Gratallops), després de rebre per l’esquerra el riuet d’Escaladei. El territori és accidentat al N pels vessants sud-occidentals de la serra de Montsant (645 m a l’extrem NE, als Montalts), que cauen encinglerats damunt la vall dels dos rius, i al SW pels cingles del tossal del Guixar, que marquen el límit amb el terme de la Figuera (527 m a l’extrem SW).

 El poble de la Vilella Baixa és l’únic nucli de població del municipi. El poble es comunica mitjançant una carretera amb Cabassers i la Vilella Alta i, passant per Gratallops, amb Falset, on embranca amb la N-420 de Tarragona a Gandesa.

El Poble

El nucli de la Vilella Baixa (218 m d’altitud) és dalt d’un turó, a la confluència del riuet d’Escaladei, que travessa el poble dividint-lo en dues parts, amb el riu de Montsant a l’esquerra d’aquest, damunt el qual passa un pont romànic de tres arcades. La tradició atribueix la fundació del poble als moros, als quals probablement es deu la construcció del seu primer clos murallat i del castell, ara desapareguts. El fort desnivell del turó on es troba el nucli antic obligà a construir cases de set o vuit pisos amb l’entrada principal a la quarta o cinquena planta, fet que dóna al poble unes característiques úniques i singulars. Hi ha diverses cases amb llindes de pedra dels segles XVI i XVII i del XIX.

 L’edifici més notable és el de l’església parroquial de Sant Joan Baptista, neoclàssica del segle XVIII, de tres naus amb campanar incorporat a l’edifici i una porta lleugerament abarrocada; construïda amb materials poc nobles, només els angles són acarreuats. Cal destacar el carrer que No Passa, a la part més alta del poble, possible persistència de l’antic nucli medieval, al qual s’accedeix per un llarg porxo i que acaba sense solució de continuïtat en una petita plaça. El carrer que No Passa fou utilitzat com a lloc de defensa durant les carlinades, quan encara, en moments de perill, se’n tancava el portal d’accés.

Festes

La festa major se celebra el cap de setmana de la Pasqua Granada. També es realitzen actes festius els dies 22 i 23 de maig en honor a la patrona, Santa Quitèria, i el 25 de juliol, per Sant Jaume

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Vilella Baixa  (Església) (4)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Vilella Alta

Vilella Alta (20)

 

Viella Alta és un poble  municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)

A Vilella Alta hi anem el 31 d’octubre de 2010, també anem a Vilella Baixa i Cabecés. Dels primers pobles  que vàrem visitar.

Dades del municipi

Gentilici vilellà de Dalt, vilellana de Dalt
Superfície 5,2 km²
Altitud 372 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
131 hab.
25,19 hab/km²

Breu historia del municipi

El terme de la Vilella Alta, dins el Priorat històric, es troba a la vall del riuet d’Escaladei fins poc abans de la seva confluència al riu de Montsant al veí terme de la Vilella Baixa; aquesta vall forma l’eix, en direcció NE-SW, del petit territori, i rep al seu extrem el petit barranc de la Font de l’Àliga, procedent del terme veí de la Morera de Montsant. Limita amb els municipis de Gratallops (SW), la Vilella Baixa (W), Cabassers (NW), la Morera de Montsant (N) i Torroja del Priorat (E i SE). És accidentat pels vessants meridionals de la serra de Montsant: a la dreta del riuet d’Escaladei s’alcen els cingles dels Montalts (límit amb la Morera i Cabassers) que dominen la vall abruptament per damunt dels 600 m; a l’esquerra les altituds més destacades són la Creu Alta (536 m), límit amb la Morera i Torroja, i el puig de les Bassetes (493 m), al límit amb Torroja.

 El poble de la Vilella Alta és l’únic nucli de població del municipi. De l’antiga carretera comarcal C-242 de les Borges del Camp a Fraga surt, prop del coll d’Alforja, una carretera vers Poboleda i Escaladei que duu al poble. Des de la N-420 de Tarragona a Gandesa a l’altura de Falset també hi mena una carretera en direcció NW que passa per Gratallops i la Vilella Baixa.

El Poble

El poble de la Vilella Alta (327 m d’altitud) es troba aturonat a l’esquerra del riuet d’Escaladei. L’edifici més notable és l’església parroquial de Santa Llúcia, datada a la segona meitat del segle XVIII, d’estil neoclàssic abarrocat. El temple és de tres naus, amb cor i campanar incorporat. A l’interior de les naus es conserven part dels antics elements decoratius, coetanis a la seva construcció, sobretot diversos plafons amb pintures murals. A l’església es conserva també un retaule pintat de caire renaixentista. Altres peces provinents d’aquest temple es troben ara al Museu Diocesà de Tarragona. També són notables l’edifici de la societat la Veritable Aliança i Ca l’Ardèvol.

 El 1926 es creà al poble una cooperativa de consum, fruit de l’unió de les societats La Veritat i La Aliança, que fou el centre de totes les activitats culturals i recreatives del poble.
 La fundació del poble és atribuïda als cartoixans, ja que el lloc formà part en tot moment del priorat d’Escaladei. El prior de la cartoixa hi cobrava els delmes i les primícies i hi exercia la jurisdicció completa. Jaume II en donà el domini directe i el mer imperi als comtes de Prades. Fins al segle XVIII fou denominada la Vilella d’Amunt, i no es troben les primeres referències com la Vilella Alta fins després del decret de Nova Planta.
 

Durant la primera guerra Carlina l’església es convertí en fortí. Una nit els carlins ocuparen el lloc d’amagat i, per sorpresa, la matinada següent donaren mort a la guarnició liberal. Aquest fet degué induir els veïns a tancar el poble amb un mur amb portal i espitlleres, del qual encara queda rastre en la toponímia, amb l’indret anomenat el Portalet.

Festes

 La festa major se celebra el dia 13 de desembre, per santa Llúcia i el dia 18 de gener s’hi fa una festa en honor a santa Prisca. L’últim cap de setmana de juliol, per Sant Jaume, es celebra la festa d’estiu i el segon diumenge d’agost es fa un aplec de sardanes al poble. També és típic acudir al santuari de la Mare de Déu de la Consolació (Gratallops) al voltant del dia 15 del mateix mes.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Vilella Alta

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Poboleda

Poboleda  (31)

Poboleda és una vila i Municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)

A Poboleda hi anem aviat el 31 d’octubre de 2010 i vàrem fer les fotos de nit ja que era l’últim poble i es va fer tard.

Dades del municipi

Gentilici poboledà, poboledana
Superfície 14 km²
Altitud 343 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
362 hab.
25,86 hab/km²

Breu historia de Poboleda

Poboleda és un poble que trobareu al centre del Priorat històric; al seu horitzó més immediat, la secular presència de la gran serralada del Montsant. S’hi poden trobar vestigis històrics que mostren que hi ha hagut presència humana des de temps prehistòrics. Encara que tímidament, hi passaren els Romans i també fou habitat pels musulmans després de la seva arribada a la península al segle VIII. A partir de l’any 1000 les tropes cristianes del comptat de Barcelona, havent trencat amarres amb l’imperi franc, aprofiten la desunió dels musulmans per conquerir territori cap al sud. L’any 1150 cau el darrer bastió musulmà a Catalunya, Siurana.

El terme municipal de Poboleda, de 13,74 Km2, al centre del Priorat Històric, s’estén a la vall del riu Siurana que travessa el terme per la seva meitat en direcció est-oest. La vila de Poboleda és l’únic nucli de població del municipi, que limita amb els termes de la Morera de Montsant a l’est i al nord, Torroja del Priorat a l’oest i Porrera al sud.

Al peu del Montsant la Casa i el Molí dels Frares ens recorda l’estada dels cartoixans i l’església de Sant Pere i les cases del Carrer Major l’esplendor del segle XVIII. Actualment conserva intacte el seu esperit rural.

Festes

Festa Major i festa de l verema

El 4 i 5 d’Agost festa Major

Enllaç per veure les festes 

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Poboleda  (Ajuntament)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Llocs per gaudir natura Prov. Tarragona

Pàgina web

Pàgina web de l’Ajuntament

Gran enciclopèdia Catalana

Escala Dei

Escaladei   (Posta de sol ) (5)

Escala Dei  és un poble del municipi de La Morera del Montsant de la Comarca del Priorat (Tarragona)

Anem a Escala Dei el 31 d’octubre de 2010 juntament amb Poboleda, Viella Alta, Viella Baixa,  dels primers pobles que visitem. Curiosament passem per alt Morera del Montsant que és el cap del Municip. I a finals de 2013 encara no hi hem anat.

Aquí bàsicament veus la Cartoixa una Església els cellers poc més

Dins del seu terme hi ha la cartoixa d’Escaladei i els cellers de Scala Dei. El que ara és el poble d’Escaladei fou l’antiga conreria de la cartoixa. Després de la desamortització de 1835, la conreria encara va continuar utilitzant-se

Dades del Municipi

Gentilici morerí, morerina
Superfície 52,8 km²
Altitud 743 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
167 hab.
3,16 hab/km²
Entitat de població Habitants (2006)
Escaladei 43
la Morera de Montsant 122
 

Breu historia

Passegeu per Escaladei i coneixereu que de Provença vingueren al segle XII els monjos de l’Ordre de la Cartoixa a construir un monestir i fundaren així la primera cartoixa de la Península Ibèrica. Escolliren un paratge singular, protegit per la Serra Major de Montsant, on un pastor hi havia somiat àngels pujant al cel per una escala repenjada a la soca d’un pi, d’aquí el nom Escaladei o “escala de Déu”.
La cartoixa va subsistir fins el 1835, travessant èpoques de gran esplendor. Durant set segles els monjos feren poblar els camps, construir molins, difongueren el conreu de les vinyes. El Prior, d’aquí el nom de la comarca, podia exercir justícia i era el batlle general del pobles de la zona centre de l’actual comarca, que coincideixen aproximadament amb els de la Denominació d’origen vinícola Priorat. 
Amb la Desamortització de Mendizábal (1835) els monjos fugiren sobtadament, privats per decret de les seves terres i abandonaren cel•les i claustres, l’església i l’hostatgeria. En només dos anys la majestuosa cartoixa restà convertida en un munt de ruïnes pel saqueig d’uns pagesos cansats de haver estat sotmesos a vassallatge, de pagar delmes i de submissió.
Avui dia es poden visitar les seves ruïnes fent un recorregut comentat per l’exterior dels 3 claustres, l’església i refectori, així com d’una cela reconstruïda amb tot detall.
La Cartoixa d’Escala Dei és, doncs, una visita obligada per a tots aquells qui vulguin fer un viatge als orígens de la comarca del Priorat.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i les veus totes

Escaladei  126 (15)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Llocs per gaudir natura de la Prov. Tarragona

Cabacés

Cabacés Vista del Poble

Cabacés és un poble cap de municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)

Cabacés,  fou dels primers pobles de visitar. Vàrem ser-hi el 31 d’octubre de 2010

Cabacésés l’unic municipi de Catalunya que encara te el seu nom oficial amb castellà

Aquí hi ha molts llocs amb una placa que explica el que era en època medieval 

Dades del Municipi

Gentilici Cabasserol, cabasserola
Superfície 31,3 km²
Altitud 358 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
342 hab.
10,93 hab/km²

Breu historia

Cabacés està situat al nord-oest de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre. Al nord, hi ha el terme de la Bisbal de Falset, al nord-est, el de Margalef, a llevant, el de la Morera de Montsant, al sud-est el de la Vilella Alta, i al sud els de la Vilella Baixa i la Figuera, tots ells del Priorat. El costat de ponent és el que limita amb la Ribera d’Ebre: la Torre de l’Espanyol al sud-oest i oest, Vinebre a l’oest i la Palma d’Ebre a l’oest i nord-oest.

Continua la lectura de Cabacés