Arxiu de la categoria: Comarca Conca de Barberà

Conesa

Conesa és un Municipi de la Comarca de la Comarca Conca de Barberà

A Conesa hi anem el 11 de juny de 2011 

Església
Església

Dades del Municipi

Gentilici Conesí, conesina
Superfície 29,01 km²
Altitud 705 msnm
Població (2014[1])
• Densitat
122 hab.
4,21 hab/km²

Breu historia del municipi

És al N de la Conca de Barberà, situat dins el sector segarrenc de la comarca. Limita amb el terme de Savallà del Comtat (N), Santa Coloma de Queralt (NE), les Piles (E), Sarral, Rocafort de Queralt i Forès (S), Passanant (W) i Vallfogona de Riucorb (NW). El terme, d’una altitud mitjana que ultrapassa els 650 m, és típicament segarrenc. A la seva banda ponentina es troben les elevacions més altes: la Cogulla (889 m), serra de Cantallops —el Pla de Maria (895 m)— i l’Acensada (750 m). Al N hi ha els contraforts de la Serra Teixonera (848 m), ja al terme de Savallà, amb la punta de Cantallops al límit termenal.

El territori és estructurat per una xarxa de valls: les rieres de Forès o del Fonoll i de Saladern, que duen les seves aigües al Riu Corb, i la riera de Torlanda, que les porta al rierol de Rocafort, que es barreja amb el riu de Vallverd després d’aquella població. Travessa el terme en direcció NW la riera de Saladern o de Conesa que, formada per la de les Planes o de les Hortes i pels barrancs de la Canal i de les Escodines, passa entre la Serra Teixonera i la Cogulla, per la quadra de Saladern, i desemboca amb el nom de riera de Saniol al Riu Corb al terme de Vallfogona, a l’indret del Molí de la Cadena.

El poble de Conesa queda comunicat per carreteres locals amb Rocafort de Queralt, les Piles, Savallà del Comtat i Vallfogona de Riucorb. Altres vies menors arriben fins a Santa Coloma de Queralt (a l’E) i a Forès (al SW). El nom de Conesa és, segons Sanchis Guarner, d’arrel mossàrab (kunaisa) i significa “esglesiola” cristiana. Segons altres versions, el nom és d’origen llatí, i prové de iou condensa, equivalent a “gran frondositat” i faria referència a l’espessor dels boscos que antigament hi havia a la contrada.

El Poble

El poble (705 m) de Conesa és situat vora la riera de les Hortes, que el limita per la part de llevant, i la de les Escodines, per la banda de ponent. Emmurallat des del segle XIV, conserva encara els dos portals: el Portal Reial o de Sant Antoni, a llevant, a l’ingrés del camí de Santa Coloma de Queralt; i el de Santa Maria, a la banda de ponent, davant el camí de Forès. Els cinc carrers situats dins el clos emmurallat tenen un caràcter eminentment medieval, estrets i tortuosos; en destaca el carrer de Revalla, lloc on era enclavat el petit call jueu. A banda i banda del raval de Rocafort es construïren habitatges modernament. L’església parroquial, dedicada a Santa Maria, és d’estil gòtic auster, construïda entre el 1335 i el 1347, si bé conserva una arcada romànica molt més antiga. El projecte inicial de l’església quedà inacabat en una tercera part. En una fornícula situada damunt la portalada del temple es troba una bella imatge gòtica de la Verge, amb dos àngels als costats. Conserva una creu processional d’argent del segle XV. L’església és coronada per un bell i enlairat campanar (28 m) iniciat el 1399.

Al costat de l’església hi ha la Casa Delmera de Santes Creus, bastida el 1569 al lloc (el Castell) on hi havia el castell dels Montpaó (castlans de Conesa) per l’abat fra Jeroni de Contijoc, l’escut del qual i el del monestir presideixen la façana. Davant el Portal Reial, extramurs i a l’altra banda de la riera de les Hortes, hi ha les restes de la capella de Sant Antoni, annexa a l’hospital que hi hagué, construït a partir de vers el 1387.

Festes

Al novembre se celebra la festa major d’hivern i la festa major d’estiu s’escau a l’agost.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Conesa (32)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Sala de Comelats

La Sala de Comalats (El Poble)

Sala de Comelats és un Poble del Municipi de Passanant Belltall Comarca Conca de Barberà (Tarragona)

A Sala de Comelats hi anem el 28 de març de 2014, desprès de parlar amb el cuiner del restaurant de Rocallaura, que ens parla d’un poble petit,  que sembla que estigui en mig d’una rotonda.

Aquest poblet està pràcticament abandonat, sembla que hi viu una família.

Dades del Municipi

Gentilici passanantí, -ina / belltallenc, -a
Superfície 27,33 km²
Altitud 714 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
149 hab.
5,45 hab/km²

Entitat de població

Habitants Belltall 90 Fonoll, el 9   Glorieta6  Passanant 101  Pobla de Ferran, la 1

Sala de  Comalats, la 2

El Poble

El lloc és esmentat a partir del 1079, i el castell (en resta una torre quadrada de tres pisos) és de mitjan s XII. L’alt domini el mantingué la corona fins el 1386 (en foren senyors els Cervera, els Guardialada, els hospitalers, etc), que el monestir de Santes Creus en comprà al rei el mer i mixt imperi que conservà fins a la desamortització (hi tingué castlans fins el 1443). L’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu depengué fins al s XIX de la de Forès; passà després a la de Passanant. L’actual edifici, erigit al començament del s XIX, ha estat restaurat l’any 1973.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

La Sala de Comalats (11)

Clica el enllaç i les veus amb pantalla sencera

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

 

 

Solivella

Solivella  (Ajuntament)  (3)

Solivella Municipi de la Conca de Barberà (Tarragona)

A Solivella hi anem el 30 de març de 2014

Dades del Municipi

Gentilici solivellenc, solivellenca
Malnom cargols
Superfície 21,4 km²
Altitud 489 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
653 hab.
30,51 hab/km²

Breu historia del Municipi

És situat a la banda septentrional de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Tallat, que en aquest sector separa la Conca de Barberà i l’Urgell, amb altituds que oscil·len entre els 770 i els 796 m (la Faneca, 774 m d’altitud). Confronta amb els termes de Forès i Sarral (E), de Barberà de la Conca i Pira (S), de Blancafort (W) i de Vallbona de les Monges, a l’Urgell, i Passanant (N). A llevant el terme és drenat pel barranc del Xano, que, procedent del terme de Forès, s’ajunta amb el barranc del Mas del Jep per formar la rasa de Pira, ja en aquest terme, i que desguassa al riu d’Anguera, al municipi de Montblanc. La part central és drenada per la rasa de Belltall, que passa vora la població, on se li ajunten els barrancs de les Comes i el Torrent, que corren per la banda occidental del terme i que amb el nom de la Rasa van a parar a la rasa de Pira. Terme molt secaner, les fonts que hi brollaven pràcticament ja no ragen.

 

El terme és travessat en direcció S-N per la carretera comarcal C-14 de Salou a Artesa de Segre, que passa per la població. Al nord del municipi, prop del coll de Belltall, de la C-14 surt una carretera local en direcció a Vallbona de les Monges i una altra cap a Sarral, la qual a meitat del recorregut enllaça amb la local que ve de l’Espluga de Francolí i que passa pel sud del poble de Solivella en direcció W-E. Una via menor comunica Solivella amb Pira.

El Poble

El poble de Solivella (489 m d’altitud), situat a la plana, es formà a redós de l’antic castell, a la banda oriental. Havia estat emmurallat. Tingué una gran expansió al llarg del segle XIX, com ho palesen la major part de les llindes de les cases que duen la data del final del segle esmentat. En la seva construcció s’utilitzaren pedres procedents del palau castell dels Llorac. D’aquest palau castell, bastit al final del segle XV i el principi del XVI, només en resta actualment un pany de paret del costat nord-oriental. Fou una bona mostra del gòtic florit amb elements renaixentistes, voltat per fossats, murs i contramurs. Era de planta rectangular, amb dues torres rodones annexades que eren situades als angles, amb merlets, sageteres i matacans. A l’interior de l’edifici hi havia un gentil pati quadrat, al bell mig del qual es trobava la cisterna —que avui fa de dipòsit municipal d’aigua—, coronada per un monument piramidal amb una bella estàtua, d’estil gòtic, de l’arcàngel sant Miquel vencent el dimoni, que actualment forma part d’una col·lecció particular. L’escala de pedra, amb passamà treballat, que donava accés a les estances superiors, fou venuda i traslladada al Palau Maricel de Sitges. Dins el castell hi havia, segons les descripcions d’excursionistes de la fi del segle XIX, belles sales amb rics teginats, mènsules, impostes daurades i l’imposant escalfapanxes de marbre blanc flanquejat per dos àngels de grandària natural sostenint l’escut dels Llorac. L’edifici fou castigat, però, durant la primera guerra Carlina, on es feren forts els carlins. Restaurat després, fou novament malmès durant la segona guerra Carlina. Tot i això, l’edifici mantenia encara elements artístics importants. Al final del segle XIX era propietat de Frederic Travé, que el cedí a l’ajuntament de Solivella, el qual el 1915 féu caure amb dinamita les restes del palau.

 

De l’antiga església, romànica, situada a la part alta de la població, a poca distància del castell, no queda cap resta. La bella talla romànica policromada de la Verge que la presidia és dipositada avui al Museu Diocesà de Tarragona. L’actual església parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu és d’estil barroc, i fou construïda l’any 1769 aprofitant la pedra de l’anterior. L’altar major, també d’estil barroc, com alguns de laterals, foren cremats durant la darrera guerra civil. Un interessant retaule gòtic, anomenat de la Mare de Déu de Solivella, obra de Mateu Hortoneda, que procedia de la capella del castell, es conserva a la catedral de Tarragona. Entre les entitats que funcionen al municipi cal esmentar la Cooperativa de Viticultors, el Grup Cultural de la Dona (1975) i el Centre d’Estudis Solivellencs (1982).

Festes

La festa major s’escau a l’agost. També tenen tradició a la vila moltes altres celebracions, algunes de les quals són força antigues. Pel maig s’organitza un aplec al santuari de la Mare de Déu del Tallat (al municipi urgellenc de Vallbona de les Monges), amb una gran al poble de Solivella; al maig també s’escau la festa de Sant Isidre, amb la benedicció de la coca de Sant Isidre, en forma de rella i que es reparteix a tots els assistents. Al juny se celebra sant Joan amb l’encesa de la típica foguera, repartiment de coca, correfoc i ball. Al setembre es fa la festa votada del Sagrat Cor, que ha estat declarada festa d’interès comarcal; s’ornen els carrers amb quadres escènics de tema bíblic o simbòlic i amb catifes florals

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Solivella  (17)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Belltall

Belltall  (11)

Belltall és un poble del Municipi de Passanant Belltall Comarca Conca de Barberà (Tarragona)

A Belltall hi anem el 11 de juny de 2011 fem també Passanat Serral i Ferran

Dades del Municipi

Gentilici passanantí, -ina / belltallenc, -a
Superfície 27,33 km²
Altitud 714 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
149 hab.

 

Entitat de població Habitants
Belltall 90
Fonoll, el 9
Glorieta 6
Passanant 101
Pobla de Ferran, la 1
Sala de Comalats, la 2

 

Breu historia del municipi

És situat a la banda NW de la comarca, al sector meridional de Comalats, als primers altiplans meridionals de la plataforma segarrenca que s’aixeca per damunt de la Conca de Barberà estricta a través de la serra del Tallat, al sector de Belltall, amb una elevació que oscil·la entre els 700 i els 841 m. El terme confronta pel NE amb el de Vallfogona de Riucorb, per l’E amb Conesa, pel SE amb Forès, pel S amb Solivella i per l’W amb Vallbona de les Monges (a través del seu agregat de Rocallaura), en un petit sector amb Ciutadilla i amb Guimerà (a la partida de Relat de Baix, que en forma de coll d’ampolla s’endinsa en direcció S), els tres últims municipis pertanyents a la comarca de l’Urgell.

Continua la lectura de Belltall

passanant

Passanant (8)

Passanant és un poble del Municipi de Passanant Belltall de la Conca de Barberà (Tarragona)

A Passanant hi anem el 11 de juny de 2011 també anem a Belltall i Pira

Dades del municipi

Gentilici passanantí, -ina / belltallenc, -a
Superfície 27,33 km²
Altitud 714 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
149 hab.
5,45 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Belltall 90
Fonoll, el 9
Glorieta 6
Passanant 101
Pobla de Ferran, la 1
Sala de Comalats, la 2

El Municipi

Passanant i Belltall és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, amb capital a Passanant que era el nom del municipi fins el 2005.

El terme, amb una extensió de 27’48 Km2, és drenat per diversos torrents que aflueixen al riu Corb, el torrent de Forès, el de Seriol, el de Glorieta i el barranc de Belltall.

Travessa el terme la carretera comarcal de Salou a Ponts C-14 que, després de superar el coll de Belltall, passa pel bell mig d’aquesta població. Comunica la Conca i la Segarra.

Continua la lectura de passanant

Pira

2 Pira  (16)

 Pira és un poble cap de municipi de la Comarca de  Conca de Barberà   (Tarragona)

A Pira hi anem el 11 de juny de 2011 passem també per Passanant i  Belltall

 Dades del municipi

Gentilici XXX
Superfície 8,01 km²
Altitud 385 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
491 hab.
61,3 hab/km²

El poble de Pira

El poble de Pira (385 m d’altitud), situat al marge dret del riu d’Anguera, al límit oriental del terme, forma una petita península vorejada per aquest riu i un petit torrent. El componen els barris de Pira, Pireta, Piroia, la Carrerada i, més modernament, el de Miralpeix. Al lloc més alt hi ha restes de la primitiva església i de l’antic castell. L’església parroquial actual, de Sant Salvador, és del segle XIX. Mereix especial atenció el celler de la Cooperativa Agrícola de Pira, inaugurat el 1919, modernista, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, ampliat posteriorment. Al nucli antic de Pira es conserven algunes cases pairals del segle XVIII, entre les quals destaquen Cal Celdoni, Cal Batllevell i Cal Poblet.

Breu  història

L’antic castell de Pira, juntament amb el de Barberà, fou donat el 1067 per Berenguer Ramon II al comte Ermengol IV d’Urgell, que el 1068 el cedí a Arnau Pere de Ponts. D’aquest passà a la família dels Puigverd. Reivindicada la seva possessió el 1157 per Ramon Berenguer IV, el lloc continuà sota la senyoria d’aquella família. El 1164 Pere Puigverd donà a Poblet el domini que hi tenia; el 1181 Poblet retornà a Pere de Puigverd, fill de l’anterior, el domini per vida que el seu pare havia donat al monestir. Els templers, que s’havien introduït a Pira el 1186 a través de les donacions de molins a la partida de Miralpeix, aconseguiren el domini del lloc el 1248 per compra a Guillem de Montclús i el senyorejaren fins a l’extinció de l’orde el 1312. El 1317 passà, juntament amb les altres possessions de la comanda de Barberà, a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, i l’any 1380 el gran prior de Catalunya adquirí la total jurisdicció del lloc, jurisdicció que mantingué fins a l’extinció de les senyories.

Festes

 Festa major de Sant Salvador, a l’agost,

Festa major petita, que es fa per Sant Sebastià, al maig.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

2 Pira  (3)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de Catalunya

Fotos de natura prov. tarragona

Forès

Forès  (91)

Forès un poble municipi de la Comarca de la Conca de Barberà (Tarragona)

A Forès hi anem el 11 de juny de 2011 havent passat per Belltall i Passanant

Dades del Municipi

Superfície 16,03 km²
Altitud 866 msnm
Població (2012[1])  • Densitat 50 hab.
3,12 hab/km²

Una mica de  historia

El municipi de Forès està situat a la part nord de la comarca de la Conca de Barberà. El poble està constituït per tres nuclis de població: el Nucli Antic, el del Pla de la Bassa i el de la Bassa de Roquefort. El nucli antic està situat al cim d’un turó, a l’extrem nord-est de la serra del Tallat, mentre que els altres dos, on s’hi van construir les cases més noves, es troben a la falda del turonet.

La seva privilegiada elevació fa de Forès el mirador natural de la Conca, amb una esplèndida vista de tota la comarca i de bona part de la veïna, la Segarra. La serra de Montserrat sembla a tocar i, si el dia és clar i l’hora de matinada, hom pot admirar el Montseny i albirar el mar per l’estret del coll de Cabra. Situant-se a la part nord del poble, la visió de les terres de Lleida queda emmarcada pels Pirineus fins allí on allarga la vista.

El poble és tan bonic que els veïns varen decidir que en totes les cases sols s’utilitzaria la pedra natural a les façanes. Això li dóna un aire harmònic i majestuós que ha fet decidir molta gent a fixar-hi la segona residència.

És principalment un poble d’estiueig i de segona residència. Les paraules que descriuen l’ambient que s’hi respira són serenor i grandesa. Els carrers transpiren història i pau. A les dovelles de les portes de moltes cases del nucli antic es poden llegir dates de construcció que mostren la seva antiguitat. Es pot acampar a les Eres amb permís del propietari. En aquests darrers temps s’han obert dos negocis de turisme, el “Bar Lo Mirador” situat a la Plaça del mirador de Forès, i la casa de turisme rural “Cal Duquet” situada al Pla de la bassa.

Festes

La Matança del porc              (primers de març).

Forès poesia i música           (mitjans de maig).

La festa de l’estiu                   (primer diumenge d’agost).

La Festa Major                         (darrer dissabte d’agost).

La Festa del Sagrat Cor      (primer divendres de setembre).

La Festa de la Mare de Déu de la Salut      (7 de desembre).

Com arribar-hi

Llocs per gaudir el silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Foto del Mirador

Forès  (27)

Forés

Fotos 

Clica la foto i veus les del poble

Forès  (22)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions i creus de terme de la Comarca 

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Espluga de Francolí

L' Espluga de Francolí (14)

L’Espluga de Francolí és una Vila i Municipi de la Comarca de la Conca de Barberà (Tarragona)

Visitem l’Espluga el 11 de Juny de 2011 a ‘Espluga de Francolí hi ha dues Esglésies a la mateixa plaça. La Nova i la Vella i també hi trobem el naixement del Francolí. A l’ermita de Sant Miquel si pot passar tot el dia ja que hi ha barbacoes i lloc per gaudir-hi una bona estona.

Dades del Municipi

Gentilici Espluguí, espluguina
Superfície 57,04 km²
Altitud 411 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
3.913 hab.
68,6 hab/km²
   

Petita historia

El nom de la vila prové del llatí spelunca (“espluga, cova”), mot amb què ja era coneguda al segle XI, en referència a les nombroses balmes i cavitats dels voltants de la vila, entre les quals la cova de la Font Major, per on discorre sota terra el riu Francolí, descoberta per casualitat el 1853 i que avui es pot visitar, juntament amb el museu adjacent que s’hi ha instal·lat. És la màxima atracció turística de l’Espluga.

Continua la lectura de Espluga de Francolí