Arxiu de la categoria: Comarca Vall d’Aràn

Canejan

Canejan (Riu)

Canejan és un municipi de la comarca de la Vall d’Aran Provincia de Lleida

A Canejan hi anem el 12 agost de 2011 des de Pont de Suert a  Casa d’Arro

Dades del Municipi

Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 48,32 km²
Altitud 906 msnm
Població (2014[1])
• Densitat
102 hab.
2,11 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Canejan, de 48,32 km 2 , s’estén a l’extrem N de la Vall d’Aran, en contacte amb la carena muntanyosa frontera amb l’Estat francès i a la dreta de la Garona. Comprèn tota la vall de Toran, riu que vessa a la Garona per la dreta i que neix al sector de l’estany i dels rasos de Liat. Limita a ponent amb els termes de Bausén i Les, al S, per un punt, amb el de Vilamòs, al SE i llevant amb Viella i també al sector oriental amb Salardú.

L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents: a l’extrem NE, a la carena que domina l’Estanh Long de Liat, el termenal s’inicia al portilló d’Albi (2 410 m) i segueix en direcció W formant frontera pel Tuc Blanc deth Portilhon (2 640 m), el de Canejan (2 610 m), la línia de crestes de la serra de Crabèra, el tuc de Crabèra (2 630 m), el cap d’Eth Malh de Cristalh (2 391 m), el tuc d’Era Comassa (2 391 m), el pas d’Era Comassa (2 112 m), el cap d’Era Maleda (2 104 m), la pica de Huradic (2 118 m), Era Pica (2 034 m), el pas d’Era Potèrla, el cap d’Era Potèrla (1 762 m), el cap de Canerilhes, el tuc de Pan (1 720 m), el collet de Poimaurin, el tuc de Comagrana (1 627 m) i al tram final, abans d’arribar a Eth Pònt de Rei, a la Garona, el termenal segueix el barranc o riu d’Aigüetes fins a la seva confluència a la Garona. Des d’aquest punt el límit pren la direcció S seguint el curs de la Garona (que el separa de Bausén) i en arribar al terme de Les va vers el SE tot emmarcant la vall del riu de Bordius (afluent del riu de Toran per l’esquerra) fins al coll d’Era Barracomica. Pren ací la direcció E i passa pel tuc de Cauilha (2 321 m), el collet de Cauilha, els vessants septentrionals de la Sèrra Sascorjada, arriba al coll de Güerri, el tuc de Güerri o tuc d’Es Crabes (2 377 m) i segueix pels rasos de Liat, per travessar de nou envers el N l’Estanh Long de Liat i tornar a arribar al portilló d’Albi.

Salt d’aigua a l’Era de la Foneria

 

© XEVI VARELA

 

L’eix hidrogràfic del municipi és el riu de Toran, al qual desguassen tots els cursos que solquen les terres del terme. A la capçalera del riu de Toran desguassen les gorges d’Ermèr i el riu d’Eth Corrau deth Miei que es forma amb les aigües de l’Estanh Nere deth Cap deth Marc, d’Er Estanhòt i dels lacs de Liscòrn. Altres afluents del riu de Toran per la dreta són els còrrecs de Bedreda, de Comatroja, d’Albaeth, de Hogaruda, Gòter Baseth -format pel còrrec de Corilha i el de Sèrracorba- i el riu de Bordius, al qual desguassa el còrrec d’Era Barracomica. Els principals afluents per l’esquerra del riu de Toran són Coma Lauet i el baranc d’Es Gotèrs.

El terme comprèn el poble de Canejan, cap del municipi, i diverses caseries, la majoria habitades temporalment: Sant Joan de Toran, Bordius, Campespin, Era Cassenhau, Eth Pradet, Porcingles, Era Mòla, Pontaut (compartida amb el terme de Bausén), Sestrèr i Pujòla-ne-lèg. Pel que fa a les comunicacions, una carretera de 6 km surt de la N-230 a Pontaut i segueix el riu de Toran, l’eix de la vall.

El Poble

El poble de Canejan (72 h el 2005) es troba a 906 m d’altitud, enlairat sobre la riba dreta del riu de Toran i sobre un esperó que domina també la vall de la Garona, molt pròxima. S’hi accedeix des de Pontaut per una pista o camí amb molts revolts que surt de la mateixa carretera que ressegueix la vall de Toran.

Els carrers són estrets i costeruts, amb graons que salven alguns desnivells, i es conserven alguns edificis antics, encara que alguns han desaparegut, com la Casa Sirat, que tenia una torre de defensa quadrada del segle XVI, i la Casa Benosa, amb capelleta romànica annexa amb campanar d’espadanya, casa de la qual foren fills el coronel Francesc Benosa, militar que tingué un paper destacat en la guerra del Francès en l’exèrcit de Catalunya, i el seu germà, el poeta Joan Benosa, autor de la famosa poesia i cançó aranesa Era cançon dera oelhèra.

Església de Sant Sernilh a Canejan

 

© XEVI VARELA

 

L’església parroquial de Sant Sernilh fou molt reformada al començament del segle XIX, com registra Madoz, i per això a la porta figura la data 1818. L’interior és d’una nau amb volta de canó seguida, presbiteri format per tres arcs a plena cintra i conserva una pica beneitera de marbre del segle XVI decorada amb un Agnus Dei que sembla una còpia del de l’església de Sent Aventin, a la vall de Larbost, prop de Luchon. Té un campanar de torre quadrada i coberta piramidal.

Canejan (Caneia, Caneiano, Canigano en els documents medievals) formà part inicialment del terçó de Bossost i, en la reorganització feta després del segle XV, del d’Es Quate Lòcs.

Festes

La festa major se celebra el dia 29 d’agost.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

IMG_6769

Com arribar-hi

Fotos

Canejan (2)

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Montgarri

Montgarri Vistes Pla de Beret  (10)

Montgarri és una entitat de població del municipi de Naut Aran Comarca Vall d’Aran) (Lleida)

A Montgarri hi anem el 11 d’agost de 2011 a Montgarri només hi queda el Santuari ja que està despoblat però val la pena arribar-hi per tot el seu entorn.

Breu historia del municipi

L’actual municipi de Salardú, de 255,75 km2 , es creà l’any 1968 després de l’annexió dels municipis de Tredòs, Bagergue (61,1 km 2 ), Gessa (17,2 km 2 ) i Arties (78,6 km 2) al terme tradicional de Salardú. De fet, el 1952 ja havien estat units els termes de Tredòs i Salardú, els quals formaven un municipi de 92 km 2 ; això no obstant, durant la dècada de 1950 se separaren de nou, i hom atribuí 88,6 km 2 al terme de Salardú i 3,4 km 2 al de Tredòs. El nou terme creat l’any 1968 rebé el nom oficial d’Alt Aran o Cap d’Aran, nom que es canvià pel de Naut Aran el 1985. El novembre de l’any 2001 el Parlament de Catalunya aprovà un text pel qual es demanava la modificació de la llei municipal i de règim local de la Generalitat. Segons això, els nuclis d’Arties i Garós, que administrativament consten com a entitats municipals descentralitzades, podrien demanar la segregació a l’ajuntament de Salardú per a constituir-se novament en municipis independents, fet que reclamen des de fa alguns anys.

El terme de Salardú es troba al sector de llevant de la comarca de la Vall d’Aran. Limita al N amb el departament francès de l’Arieja (termes de Sentenh, Bonac i Carda-sus-Lès), a llevant amb les terres pallareses dels municipis d’Alt Àneu i Espot, al S amb els termes ribagorçans de Barruera i Vilaller i a ponent amb les terres araneses de Viella i Canejan.

L’àmbit geogràfic del terme de Salardú s’estén en els límits físics següents: des del portilló d’Albi (2 410 m) i seguint la carena limítrofa amb l’Estat francès en direcció W-E fins al tuc d’Era Girèta (2 570 m).

Des del tuc d’Era Girèta, el termenal gira en direcció S seguint el curs del Riu Fred, al qual desguassa per la dreta la coma d’Era Girèta, travessa la Noguera Pallaresa, i remunta el curs del riu de Varimanya, que vessa a la Noguera per la dreta. El límit continua inclinant-se vers el SW vorejant els estanyons de Dalt de Varimanya (o estanhons de Naut de Varimanha o Marimanha), passa pel tuc del Rosari de Baciver i el tuc de Varimanya. Novament pren la direcció NW fins a l’estany de Naut deth Clòt der Os i, arribat a aquest punt, davalla cap al S passant pels estanys de Dalt de Baciver, el cap de Vaquèira, lo Teso de la Mina, travessa la carretera C-28 entre el port de la Bonaigua i les costes de Ruda, remunta el curs del riu de Ruda (la Garona de Ruda), que desguassa per l’esquerra a la Garona, i que a la capçalera pren el nom de riu de Saboredo, i migparteix els estanys del circ de Saboredo fins a arribar al tuc de Ratera (2 857 m).

Al sector meridional el termenal encercla el circ lacustre de Colomers, que comprèn 42 estanys, i pren la direcció W fins a arribar al Gran Tuc de Colomers (2 933 m), que fa de trifini entre les comarques de la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. Novament pren direcció NW fins el Montardo (2 833 m). Des d’aquest punt, la carena divisòria dibuixa un ampli arc en el qual destaca el Bessiberri del Nord (3 015 m).

A ponent, el termenal limita amb les terres de Viella i, en un sector, amb les de Canejan. Des del tossal dels Estanyets pren la direcció N seguint la carena i fins arribar al curs del barranc de Bargadèra. Travessa la Garona i puja en direcció al bony de Garòs (2 173 m), el tuc d’Arenho (2 522 m), el collet de Varradòs, per a arribar, novament, al portilló d’Albi.

Quan hom parla de sectors a Salardú es pot fer referència directa a les terres que ocupen els antics termes tradicionals que avui formen el conjunt del municipi.

El terme tradicional de Salardú i Tredòs, en contacte amb el Pallars Sobirà, inclou dos sectors ben diferenciats. El meridional comprèn una bona part de la vall del riu de Ruda que neix al circ glacial de Saboredo i les seves valls afluents de l’Aiguamòg (que neix al N del circ de Colomers i corre paral·lelament, de S a N, al riu de Ruda) i del Riu Malo i del barranc de la Garona (que neixen al S del massís de Beret i aflueixen al N del port de la Bonaigua al riu de Ruda, després de córrer en direcció E-W). El septentrional comprèn una bona part de la capçalera de la Noguera Pallaresa, que neix a ponent del mateix massís de Beret, a la font de l’Era Noguereta i prop dels anomenats ulls de la Garona, i corre en direcció S-N fins a Montgarri, on s’inclina vers llevant abans de penetrar al Pallars.

El terme tradicional de Bagergue s’estenia al sector NE de la Vall d’Aran i comprenia la major part de la vall de la Unhòla i un petit sector de la conca de la Noguera Pallaresa. Una carena de direcció N-S, paral·lela a la Unhòla, fa de divisòria d’aigües entre aquest riu, afluent de la Garona, i la Noguera Pallaresa (i per tant de les conques atlàntica i mediterrània); aquesta carena s’inicia al tuc d’Er Òme i continua per la taula de Parros, la serra d’Era Mòrta, el tuc de Pèdescauç (2 369 m) i el de Costarjàs (2 333 m).

L’antic terme de Gessa s’estenia pel sector central oriental de la Vall d’Aran, tot comprenent un petit sector de la vall de la Garona, a més de la vall afluent per la dreta de Corilha, la qual davalla del tuc d’Arenho i del pla de Monnàs, mentre que per l’esquerra de la Garona una estreta llenca arriba als vessants N de Mont-romies.

El terme tradicional d’Arties s’estén al sector SE de la Vall d’Aran, en la seva major part a l’esquerra i a migdia de la Garona, tot comprenent la vall sencera del riu de Valarties i la capçalera de la ribera de l’Aiguamòg (amb la major part del circ de Colomers).

El municipi comprèn la capçalera de dues conques hidrogràfiques que vessen a la Mediterrània i a l’Atlàntic mitjançant la Noguera Pallaresa i la Garona, respectivament.

La Noguera Pallaresa drena el NE de la comarca. Per la dreta rep el riu d’Es Molís, la ribera d’Eth Mòrt, el barranc d’Es Gavècs i el riu de Varimanya. Per l’esquerra vessen el riu d’Era Sèrra, el de Barlongueta, el de Parros, el d’Eth Horcalh, l’Arriu Porquèr i el Riu Fred.

La Garona rep a la capçalera les aigües del Riu Malo i del riu de Ruda, al qual vessa per la dreta el barranc d’Es Arcoïls. Per la dreta hi desguassen, a més, la Unhòla, que rep per la dreta les aigües del riu de Moredo, i una sèrie de barrancs, com ara el de Corilha, el d’Artigues, el de Salider i el de Cal. Per l’esquerra a la Garona vessen l’Aiguamòg, el barranc de Zedo i el riu de Valarties, format en capçalera per la ribera de Rius i al qual desguassen per la dreta el barranc d’Aigües Hondes i el barranc d’Era Tèda, i per l’esquerra el barranc d’Era Aubeta i el de Codiero.

El terme comprèn la vila i cap municipal de Salardú, la també vila d’Arties, els pobles de Bagergue, Garòs, Gessa, Tredòs i Unha, les instal·lacions d’esquí i el nucli de Vaquèira-Beret i els despoblats de Montgarri, Eth Dossau i Pujò.

L’eix de comunicacions del terme és la carretera C-28, d’Esterri d’Àneu a Viella pel port de la Bonaigua, que ressegueix la Garona pel marge dret. Els principals nuclis del municipi es troben a la vall i són travessats per aquesta carretera. Això no obstant, de la carretera surten alguns ramals, com ara el que mena a les pistes d’esquí de Vaquèira-Beret i al santuari de Montgarri i que continua vers Alós d’Isil, ja al Pallars Sobirà. Des d’Arties surt un segon branc que remunta tot el curs del riu de Valarties, i des de Salardú, un tercer branc que porta a Unha, Bagergue i remunta la Unhòla

El Poble

Una pista forestal que surt de Bagergue travessa el pla de Beret seguint més o menys paral·lelament la Noguera Pallaresa i arriba, després de 13 km, al despoblat d’Eth Dossau i al santuari i antic hospital de Montgarri. També s’hi arriba a través d’una carretera que surt del complex esportiu de Vaquèira-Beret. El nucli d’Eth Dossau (el Dossal en català) es troba a 1 640 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa, al peu de la muntanya d’Eth Dossau (2 520 m), aigua avall del santuari. A causa del seu aïllament es despoblà totalment entre el 1945 i el 1955. El nucli també era conegut amb el nom d’Es Cases de Montgarri.

El santuari de Montgarri es troba a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, als vessants S de les muntanyes de Bandolèrs i d’Eth Trau dera Esca, entre la ribera d’Eth Forcalh i l’Arriu Porquèr.

L’actual edifici, bastit al segle XVI, segueix una línia renaixentista. Conserva un frontal d’altar del segle XVI amb la imatge de la Mare de Déu brodada, el bou de la llegenda i els noms de Jesús i Maria. La part del baptisteri conserva un mur de l’edifici primitiu. Al voltant del santuari hi ha la rectoria, la casa de l’administrador del santuari i el refugi-hospital que acull els vianants.

La fundació de Montgarri sembla que es remunta a 1117-19, quan, segons la tradició, fou descoberta la imatge de Maria que allí es venera per un pastor que veié com un bou s’agenollava sovint al mateix lloc i en donà notícia als cònsols de Salardú, els quals feren una investigació i trobaren la imatge. S’hi bastí una petita capella i ja al segle XVI, el poble de Gessa, que era propietari del terme de Montgarri, el vengué al comú de Salardú i Tredòs, tot reservant-se, però, la propietat del santuari, i aleshores es bastí l’edifici actual. L’arxipreste de Gessa nomenava el capellà de Montgarri i el vicari de Gessa n’era l’administrador. L’hospital i el santuari eren oberts tot l’any.

 

Temps enrere, els pastors francesos que hi duien el bestiar a pasturar feien donació dels formatges, que es repartien a la concurrència el dia 15 d’agost. Els pobles de Bagergue, Gessa, Unha, Tredòs i Salardú pagaven cadascun una carga de vi i una altra de pa. Després de l’ofici, cada capellà beneïa els productes del seu poble i un representant del poble els repartia entre els seus veïns (el vi era servit en copes d’argent, els pichèrs, que tots els pobles tenien).

 Festes

El dia 2 de juliol s’hi celebra un aplec, molt concorregut i arrelat dels pobles de la Vall d’Aran i també del Pallars i dels pobles veïns del sector occità dins l’Estat francès (Vathmala i altres valls).

 

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Montgarri (25)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia Catalana

Gessa

Gessa és un Poble del Municipi de  Naut Aran  Comarca Vall d’Aran i te l’ Ajuntament a Salardú

Gessa (7)

A Gessa hi anem el 11 agost del 2011 estan de vacances a Casa d’Arro 

Dades del Municipi

Entitat de població Habitants

Arties476  Bagergue88

Garòs158

Gessa137

Montgarri3

Salardú452

Tredòs154

Unha96

Vaquèira149

 

Localització: Naut Aran (Vall d’Aran)
Coordenades: 42° 42′ 19″ N, 0° 53′ 21″ ECoord.: 42° 42′ 19″ N, 0° 53′ 21″ E (mapa)
Altitud: 1.232 msnm[1]
Estil: Obra popular

Breu historia del municipi

Naut Aran (nom oficial, en aranès, anomenat Alto Arán fins al 1981, i Alt Aran des del 1981 fins al1985) és un municipi de la comarca de la Vall d’Aran. Constituït al 1967 amb la fusió dels termes d’Arties,SalardúGessaTredòsMontgarri i Bagergue, és el municipi més extens de la comarca, amb 248,9 Km² (aproximadament el 40% de la Vall). Comprèn cinc entitats municipals descentralitzadesArties e Garòs(en el terçó del mateix nom), Bagergue, Gessa, Tredòs i Unha (aquestes, en el terçó de Pujòlo); el cap del municipi és Salardú.

Compta amb centres educatius, biblioteques públiques, museus, poliesportiu, piscina municipal, camp degolf i estacions d’esquí, així com una àmplia oferta d’allotjament i restaurants. També s’hi pot caçar ipescar, activitats molt vinculats amb la cultura aranesa.

L’accés a Naut Aran des de la cara sud dels Pirineus es fa per la carretera C-28, que travessa el Port de la Bonaigua i connecta la Vall d’Aran amb el Pallars Sobirà. Al municipi es troba l’estació d’esquíVaquèira-Beret, una de les més extenses dels Pirineus

El Poble

Gessa és una entitat municipal descentralitzada dependent de l’ajuntament de Naut Aran. El seu territori comprèn una superfície de 8,87 km² i es reparteix en dos sectors: a l’oest el de Gessa i a l’est el de Marimanha, més petit, a manera d’enclavament. El 2005 tenia 137 habitants.

El poble està situat a 1.232 m d’altitud, al peu del Tuc d’Arenho i al marge dret de la Garona, a la confluència amb el barranc de Corilha, i al llarg de la carretera nacional C-28 que uneix Vielha amb Esterri d’Àneu pel port de la Bonaigua, entre Arties a l’oest i Salardú a l’est. Està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Festes

El segon dissabte de juny hi ha la romeria a Sant Martí de Corilha.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Gessa (Font)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web del municipi

 

Bausen

110812-2 Bausen  (9)

Bausen és un municipi de la Comarca de la Vall d’Aràn  (Lleida)

A Bausen hi anem el 12 d’agost de 2011 des de Casa d’Arro d vacances

Dades del Municipi

Gentilici
Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 17,72 km²
Altitud 931 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
52 hab.
2,93 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Bausén, de 17,72 km2, d’extensió, es troba a l’extrem NW de la comarca. Limita amb els termes aranesos de Canejan (E), Les (E i S) i amb els francesos de Luixon (W i N) i Fòs (N). Bausén és el municipi més septentrional de Catalunya.

 

S’estén a l’esquerra de la Garona, en el seu darrer tram de la Vall d’Aran, i comprèn la petita vall afluent del riu de Bausén. L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents: a migdia, des de la confluència del riu de Bausén a la Garona (prop del pont d’Era Lana) el termenal segueix el curs del riu en direcció S-N fins a la confluència amb el petit barranc d’Eth Tèrme, més al N d’Eth Pònt de Rei. Gira vers l’W pel dit barranc, que marca la frontera, i després passa pel cim del tuc de Sacauva (1 758 m), el coll de Sacauva, el tuc d’Es Estanhs i el de Sahaja (2 168 m). El límit s’inflexiona vers el SW, pel pla d’Era Cigalèra, el tuc d’Angost (2 131 m), el cap d’Es Canaus, el tuc d’Eth Plan der Òme (2 192 m), la serra de Vacanera, el coll de Vacanera, el cap d’Estanhs (2 078 m), la passada d’Es Tres Corets (1 941 m) i el mall de Bessons (1 949 m). A partir d’aquest punt, el termenal torna a prendre la direcció envers llevant fent límit amb el municipi de Les: passa pel cap d’Es Agudes (1 689 m) i el pla de Taishoèra, abans d’arribar de nou a la riba esquerra de la Garona.

 

El terme és drenat per diversos barrancs. Al riu de Bausén desguassen, a la capçalera, el riu d’Es Arramèrs (o barranc de Saplan) i el riu de Cumedan, i aigües avall hi vessen per l’esquerra el riu d’Estèish, que neix a l’estany d’Era Cigalèra (2 020 m), i per la dreta el còrrec de Baderca. A la Garona, per l’esquerra, hi vessa les seves aigües el riu de Carlac, que a la vegada rep per l’esquerra el còrrec de Sacauva.

 

A més del poble de Bausén, cap administratiu del municipi, hi ha la caseria de Pontaut i el lloc fronterer d’Eth Pònt de Rei. L’eix de comunicacions és la carretera N-230 vers França, que segueix la Garona, d’on surt el ramal a Bausén per l’esquerra.

El Poble

Bausén (anomenat Balsen, Bolson, en documents medievals) formà part inicialment del terçó de Bossost i després del segle XV del d’Es Quate Lòcs. El nucli primitiu gairebé desaparegué el 1823 a causa d’un incendi. Aquest nucli era situat una mica més avall que l’actual.

 
Vista d’una casa tradicional aranesa al poble de Bausén

 

© Patrimonifunerari.cat

 

El poble de Bausén (46 h el 2005) es troba a 931 m d’altitud, als vessants orientals de la serra de Vacanera i enlairat a la vora esquerra del riu de Bausén. La primitiva parròquia era dedicada a santa Eulàlia i l’actual, dedicada a sant Pèir Ad Vincula, és un edifici del començament del segle XVIII. La dovella de la porta renaixentista duu la data del 1709. La nau és coberta amb volta de canó i presbiteri quadrat. A l’esquerra de la porta d’entrada hi ha encastat un fragment d’estela cinerària romana de marbre fosc amb tres bustos en baix relleu, sota arcs de ferradura i signes astrals. Al poble es conserven cases molt antigues d’arquitectura tradicional. Als voltants hi ha les ermites de Sant Ròc i de Santa Anna. 

Festes

Hom celebra la festa major per la Mare de Déu d’Agost (15 d’agost). També es fa festa per Sant Pere (29 de juny) i hom acut, el dia 26 de juliol, al tradicional aplec de l’ermita de Santa Anna.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Bausen Esglèsia (2)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

 

 

 

Bagergue

Bagergue Museu d'Eines (7)

Bagergue és un Poble del Municipi de Salardú  Vall d’Aran (Lleida)

A Bagergue hi anem el agost del 2011 que fem tota la Vall d’Aran des de Pont de Suert a Casa d’Arro de vacances.

Bagergue és un poble per visitar i veure el museu d’eines

Dades del Municipi

Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 255,75 km²
Altitud 1.267 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.780 hab.
6,96 hab/km²

Breu historia del municipi

L’actual municipi de Salardú, de 255,75 km2 , es creà l’any 1968 després de l’annexió dels municipis de Tredòs, Bagergue (61,1 km 2 ), Gessa (17,2 km 2 ) i Arties (78,6 km2 ) al terme tradicional de Salardú. De fet, el 1952 ja havien estat units els termes de Tredòs i Salardú, els quals formaven un municipi de 92 km 2 ; això no obstant, durant la dècada de 1950 se separaren de nou, i hom atribuí 88,6 km 2 al terme de Salardú i 3,4 km 2 al de Tredòs. El nou terme creat l’any 1968 rebé el nom oficial d’AltAran o Cap d’Aran, nom que es canvià pel de NautAran el 1985. El novembre de l’any 2001 el Parlament de Catalunya aprovà un text pel qual es demanava la modificació de la llei municipal i de règim local de la Generalitat. Segons això, els nuclis d’Arties i Garós, que administrativament consten com a entitats municipals descentralitzades, podrien demanar la segregació a l’ajuntament de Salardú per a constituir-se novament en municipis independents, fet que reclamen des de fa alguns anys.

 

El terme de Salardú es troba al sector de llevant de la comarca de la Vall d’Aran. Limita al N amb el departament francès de l’Arieja (termes de Sentenh, Bonac i Carda-sus-Lès), a llevant amb les terres pallareses dels municipis d’Alt Àneu i Espot, al S amb els termes ribagorçans de Barruera i Vilaller i a ponent amb les terres araneses de Viella i Canejan.

 L’àmbit geogràfic del terme de Salardú s’estén en els límits físics següents: des del portilló d’Albi (2 410 m) i seguint la carena limítrofa amb l’Estat francès en direcció W-E fins al tuc d’Era Girèta (2 570 m).
 

Des del tuc d’Era Girèta, el termenal gira en direcció S seguint el curs del Riu Fred, al qual desguassa per la dreta la coma d’Era Girèta, travessa la Noguera Pallaresa, i remunta el curs del riu de Varimanya, que vessa a la Noguera per la dreta. El límit continua inclinant-se vers el SW vorejant els estanyons de Dalt de Varimanya (o estanhons de Naut de Varimanha o Marimanha), passa pel tuc del Rosari de Baciver i el tuc de Varimanya. Novament pren la direcció NW fins a l’estany de Naut deth Clòt der Os i, arribat a aquest punt, davalla cap al S passant pels estanys de Dalt de Baciver, el cap de Vaquèira, lo Teso de la Mina, travessa la carretera C-28 entre el port de la Bonaigua i les costes de Ruda, remunta el curs del riu de Ruda (la Garona de Ruda), que desguassa per l’esquerra a la Garona, i que a la capçalera pren el nom de riu de Saboredo, i migparteix els estanys del circ de Saboredo fins a arribar al tuc de Ratera (2 857 m).

 Al sector meridional el termenal encercla el circ lacustre de Colomers, que comprèn 42 estanys, i pren la direcció W fins a arribar al Gran Tuc de Colomers (2 933 m), que fa de trifini entre les comarques de la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. Novament pren direcció NW fins el Montardo (2 833 m). Des d’aquest punt, la carena divisòria dibuixa un ampli arc en el qual destaca el Bessiberri del Nord (3 015 m).
 

A ponent, el termenal limita amb les terres de Viella i, en un sector, amb les de Canejan. Des del tossal dels Estanyets pren la direcció N seguint la carena i fins arribar al curs del barranc de Bargadèra. Travessa la Garona i puja en direcció al bony de Garòs (2 173 m), el tuc d’Arenho (2 522 m), el collet de Varradòs, per a arribar, novament, al portilló d’Albi.

 Quan hom parla de sectors a Salardú es pot fer referència directa a les terres que ocupen els antics termes tradicionals que avui formen el conjunt del municipi.
 

El terme tradicional de Salardú i Tredòs, en contacte amb el Pallars Sobirà, inclou dos sectors ben diferenciats. El meridional comprèn una bona part de la vall del riu de Ruda que neix al circ glacial de Saboredo i les seves valls afluents de l’Aiguamòg (que neix al N del circ de Colomers i corre paral·lelament, de S a N, al riu de Ruda) i del Riu Malo i del barranc de la Garona (que neixen al S del massís de Beret i aflueixen al N del port de la Bonaigua al riu de Ruda, després de córrer en direcció E-W). El septentrional comprèn una bona part de la capçalera de la Noguera Pallaresa, que neix a ponent del mateix massís de Beret, a la font de l’Era Noguereta i prop dels anomenats ulls de la Garona, i corre en direcció S-N fins a Montgarri, on s’inclina vers llevant abans de penetrar al Pallars.

 El terme tradicional de Bagergue s’estenia al sector NE de la Vall d’Aran i comprenia la major part de la vall de la Unhòla i un petit sector de la conca de la Noguera Pallaresa. Una carena de direcció N-S, paral·lela a la Unhòla, fa de divisòria d’aigües entre aquest riu, afluent de la Garona, i la Noguera Pallaresa (i per tant de les conques atlàntica i mediterrània); aquesta carena s’inicia al tuc d’Er Òme i continua per la taula de Parros, la serra d’Era Mòrta, el tuc de Pèdescauç (2 369 m) i el de Costarjàs (2 333 m).
 

L’antic terme de Gessa s’estenia pel sector central oriental de la Vall d’Aran, tot comprenent un petit sector de la vall de la Garona, a més de la vall afluent per la dreta de Corilha, la qual davalla del tuc d’Arenho i del pla de Monnàs, mentre que per l’esquerra de la Garona una estreta llenca arriba als vessants N de Mont-romies.

 

El terme tradicional d’Arties s’estén al sector SE de la Vall d’Aran, en la seva major part a l’esquerra i a migdia de la Garona, tot comprenent la vall sencera del riu de Valarties i la capçalera de la ribera de l’Aiguamòg (amb la major part del circ de Colomers).

 

El municipi comprèn la capçalera de dues conques hidrogràfiques que vessen a la Mediterrània i a l’Atlàntic mitjançant la Noguera Pallaresa i la Garona, respectivament.

 

La Noguera Pallaresa drena el NE de la comarca. Per la dreta rep el riu d’Es Molís, la ribera d’Eth Mòrt, el barranc d’Es Gavècs i el riu de Varimanya. Per l’esquerra vessen el riu d’Era Sèrra, el de Barlongueta, el de Parros, el d’Eth Horcalh, l’Arriu Porquèr i el Riu Fred.

 

La Garona rep a la capçalera les aigües del Riu Malo i del riu de Ruda, al qual vessa per la dreta el barranc d’Es Arcoïls. Per la dreta hi desguassen, a més, la Unhòla, que rep per la dreta les aigües del riu de Moredo, i una sèrie de barrancs, com ara el de Corilha, el d’Artigues, el de Salider i el de Cal. Per l’esquerra a la Garona vessen l’Aiguamòg, el barranc de Zedo i el riu de Valarties, format en capçalera per la ribera de Rius i al qual desguassen per la dreta el barranc d’Aigües Hondes i el barranc d’Era Tèda, i per l’esquerra el barranc d’Era Aubeta i el de Codiero.

 

El terme comprèn la vila i cap municipal de Salardú, la també vila d’Arties, els pobles de Bagergue, Garòs, Gessa, Tredòs i Unha, les instal·lacions d’esquí i el nucli de Vaquèira-Beret i els despoblats de Montgarri, Eth Dossau i Pujò.

 

L’eix de comunicacions del terme és la carretera C-28, d’Esterri d’Àneu a Viella pel port de la Bonaigua, que ressegueix la Garona pel marge dret. Els principals nuclis del municipi es troben a la vall i són travessats per aquesta carretera. Això no obstant, de la carretera surten alguns ramals, com ara el que mena a les pistes d’esquí de Vaquèira-Beret i al santuari de Montgarri i que continua vers Alós d’Isil, ja al Pallars Sobirà. Des d’Arties surt un segon branc que remunta tot el curs del riu de Valarties, i des de Salardú, un tercer branc que porta a Unha, Bagergue i remunta la Unhòla.

El Poble

El poble de Bagergue  és el més enlairat de tota la vall, al sector més meridional de la vall de la Unhòla, al seu marge esquerre, al peu dels vessants de la roca de Macia. Un brancal de l’uneix amb Salardú i la C-28. 

Carrers del poble de Bagergue

 

El lloc, que apareix en els documents medievals amb la forma Bagirio, formà part inicialment del terçó de Garòs i després del de Pujòlo. Del nucli agrupat, amb diverses cases (Madoz assenyala 33 cases a mitjan segle XIX), cobertes amb els característics teulats de llicorella, es destaca l’església parroquial de Sant Feliu. La primitiva fàbrica era romànica, però fou molt engrandida i desfigurada vers el 1524. També destaca el Museu eth Corrau, de caràcter privat.

Festes

Seguint la ribera de la Unhòla vers el N, a poc més d’un km, hi ha, al mateix marge esquerre del riu, l’ermita de Santa Margalida de Bagergue , petit edifici de coberta de lloses de llicorella on se celebra un aplec el dia 20 de juliol, festa de la santa.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Bagergue Museu d'Eines (50)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web del municipi

Arró

Arró  (7)

Arró és un poble del municipi de es Bòrdes <comarca  Vall d’Aran (Lleida)

Dades del Municipi

Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 21,44 km²
Altitud 852 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
236 hab.
11,01 hab/km²

Entitat de població Habitants

Arró 29  Begòs 22    Benòs 8     Bòrdes, es150  

 

breu historia del municipi

El municipi de les Bordes, de 21,44 km 2 d’extensió, s’estén en una bona part a ltesquerra de la Garona i als vessants també esquerres del Joèu; el curs d’aquest riu forma gairebé tot el límit E amb el terme de Viella, amb el qual també termeneja el municipi de les Bordes pel sector meridional. Les Bordes confronta al N amb el municipi de Vilamòs i a l’W amb el municipi francès de Luchon.

 

L’àmbit geogràfic del municipi s’estén dins els límits següents: des del tuc d’Era Escaleta (2.457 m), a l’extrem SW, el termenal va vers llevant, fronterer amb Viella, en línia recta fins a arribar al Joèu. Des d’aquest punt el termenal agafa la direcció N-NE seguint el curs del riu, del qual no se separa fins a la font d’Es Penedits. Travessa el barranc de Gèles, afluent per la dreta del Joèu, i continua en direcció N fins travessar la Garona. Ja al límit amb el terme de Vilamòs, pren la direcció de ponent passant per Era Losèra per damunt dels pobles de Begòs, Benòs i Arró, entorn la cota dels 1 000 m. Travessa el barranc d’Arró i pren la direcció S i torna a travessar la Garona, riu que segueix en un curt tram. Agafa de nou la direcció SW seguint el barranc d’Es Arrigüelets fins a la capçalera, on gira en direcció NW fins arribar a la capçalera del barranc d’Era Coma deth Calhau, on el termenal s’inclina vers el SW fins a migdia de Montagut (2.146 m). Des d’ací forma límit amb França seguint la direcció S pel pas d’Arró (2.116 m) passant pel tuc de Campsaure (2.133 m), i continuant vers el S per Poilanèr (2.219 m), el tuc de Ribassetes, el Tuc Ròi (2.141 m), el tuc de Planèro i el d’Era Monjòia (2.150 m), fins a arribar de nou al tuc d’Era Escaleta, després de remuntar la línia de crestes del serrat d’Es Crabiròus o d’Es Crabiders.

 

Al centre del territori s’aixeca el tuc d’Era Entecada (2.267 m) del qual davallen el Lauet de Simona i el barranc d’Es Garrades, que desguassa al Joèu per l’esquerra, a tocar del nucli de les Bordes. A la capçalera, i també per l’esquerra, el Joèu rep les aigües del barranc de Satronca i del d’Aubèrt.

 

El terme comprèn els pobles de les Bordes, cap municipal, Benòs, Begòs i Arró. A ponent hi ha un petit sector del municipi de Vilamòs, l’enclavament d’Es Cabanes dera Montanha, al sector on es troba el pas de Vilamòs, entre el tuc de Campsaure i Poilanèr. L’eix principal de comunicació és la carretera N-230, que segueix la dreta de la Garona i de la qual surten diferents ramals que porten als diversos nuclis del terme.

El Poble

El poble de Benòs (15 h el 2005) es troba a la dreta de la Garona, més a llevant que les Bordes, a tocar de la carretera N-230. És presidit per l’església parroquial de Sant Martin, d’origen romànic, si bé resta poca cosa de la fàbrica primitiva. L’església té planta rectangular i una nau amb volta de mig punt, amb naus laterals afegides al segle XVI, de tres trams amb arcs formers i torals. Conserva una creu processional d’argent sobredaurat similar a d’altres de la Vall. Cal anomenar, també, la capella sense culte de Sant Joan. La festa major és el dia 24 de juny, per Sant Joan.

 

El poble de Begòs (16 h el 2005) es troba enlairat sobre la dreta de la Garona a 1 009 m, més a llevant, i s’hi accedeix pel mateix ramal de la N-230. L’església parroquial de Sant Ròc o de la Santa Creu és d’origen romànic, molt petita, i d’una nau dividida en tres trams per arcs torals que sostenen una volta apuntada. Al segle XIV li foren afegides dues capelles laterals i des de llavors la planta té forma de creu grega. Es conserven algunes escultures del segle XVII, policromades, d’estil molt popular, i les piques beneitera i baptismal són de marbre, d’època romànica. Entre els edificis civils del nucli sobresurt la Casa Socasau, amb un cert aire de casa fortificada (torres quadrades amb cobertes punxegudes, finestres treballades amb escuts i voladissos). La casa fou propietat del general Socasau, que acompanyà Alfons XIII en la seva visita a la Vall d’Aran el 1924. Hom fa festa per Sant Roc (16 d’agost). També se celebra la festa de la Santa Creu el dia 3 de maig.

 

El poble d’Arró (25 h el 2005), també dit Derror, Error, Baor, Ro i Ror en documents medievals, es troba també als vessants de la dreta de la Garona, a 930 m d’altitud, a l’extrem NW del terme, prop del barranc d’Arró, unit per un ramal a la N-230. L’església parroquial de Sant Martin també és d’origen romànic, però desfigurada per les reformes. Té una sola nau, capelles laterals, volta de mig punt, presbiteri emmarcat per un arc de mig punt i volta d’aresta, campanar de planta quadrada a l’W i octagonal a la part superior. A l’interior té algunes talles policromades del segle XVII i una creu processional d’argent sobredaurat.

Festes

 Hom celebra la festa major per Sant Agustí, el dia 28 d’agost i Sant Martí, el dia 11 de novembre.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Arró

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

 

Es Bordes

 

Es Bordes (Riu) (5)

Es Bordes és un poble Municipi de Es Bordes Comarca vall d’Aran (Lleida)

A Es Bordes hi anem el agost de 2011

Dades del Municipi

Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 21,44 km²
Altitud 852 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
236 hab.
11,01 hab/km²

Arró 29   Begòs 22   Benòs 8  Bòrdes, es  150 

 

Breu historia del municipi

El municipi de les Bordes, de 21,44 km 2 d’extensió, s’estén en una bona part a ltesquerra de la Garona i als vessants també esquerres del Joèu; el curs d’aquest riu forma gairebé tot el límit E amb el terme de Viella, amb el qual també termeneja el municipi de les Bordes pel sector meridional. Les Bordes confronta al N amb el municipi de Vilamòs i a l’W amb el municipi francès de Luchon.

 

L’àmbit geogràfic del municipi s’estén dins els límits següents: des del tuc d’Era Escaleta (2.457 m), a l’extrem SW, el termenal va vers llevant, fronterer amb Viella, en línia recta fins a arribar al Joèu. Des d’aquest punt el termenal agafa la direcció N-NE seguint el curs del riu, del qual no se separa fins a la font d’Es Penedits. Travessa el barranc de Gèles, afluent per la dreta del Joèu, i continua en direcció N fins travessar la Garona. Ja al límit amb el terme de Vilamòs, pren la direcció de ponent passant per Era Losèra per damunt dels pobles de Begòs, Benòs i Arró, entorn la cota dels 1 000 m. Travessa el barranc d’Arró i pren la direcció S i torna a travessar la Garona, riu que segueix en un curt tram. Agafa de nou la direcció SW seguint el barranc d’EsArrigüelets fins a la capçalera, on gira en direcció NW fins arribar a la capçalera del barranc d’Era Coma deth Calhau, on el termenal s’inclina vers el SW fins a migdia de Montagut (2.146 m). Des d’ací forma límit amb França seguint la direcció S pel pas d’Arró (2.116 m) passant pel tuc de Campsaure (2.133 m), i continuant vers el S per Poilanèr (2.219 m), el tuc de Ribassetes, el Tuc Ròi (2.141 m), el tuc de Planèro i el d’Era Monjòia (2.150 m), fins a arribar de nou al tuc d’Era Escaleta, després de remuntar la línia de crestes del serrat d’Es Crabiròus o d’Es Crabiders.

Continua la lectura de Es Bordes

Bosssòst

 

Bossòst (Pont)Bossòst és un Poble Municipi de la Comarca de la Vall d’Aran (Lleida)

A Bossòst hi anem al agost de 2011 ja que fem tota la vall d’aran aprofitant uns dies de vacances 

Dades del Municipi

Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 28,17 km²
Altitud 924 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
1.187 hab.
42,14 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Bossost, de 28,17 km 2 , es troba al sector nord-occidental de la Vall d’Aran, a banda i banda de la Garona, i especialment pròxim a la frontera francesa pel portilló de Bossost, de Burbe o Eth Portilhon, que el comunica amb la pròxima localitat de Luchon. Els termes veïns són el de Les al N, el de Vilamòs i Arres a l’E, amb aquest últim també termeneja al S, i el francès de Luchon a l’W.

 L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents: el termenal des de l’extrem SW, al tuc d’Eth Plan dera Sèrra (1.977 m), passa pel coll de Baretges i el tuc d’Aubàs (2.061 m) i gira a llevant per Era Trona (2.084 m), continua la direcció envers llevant, en contacte amb Arres, travessa la Garona aigua avall d’Era Bordeta, segueix un petit sector del riu vers el N, torna a agafar la direcció E aigua avall del pont d’Eth Pas deth Lop i voreja la Mina Victòria d’Arres fins a Es Horats de Margalida. En aquest punt canvia la direcció vers el N, fronterer amb Vilamòs (Sèrra Baisha), i gira vers ponent, als vessants occidentals de la serra de Montlude, ja en contacte amb Les. Passa pel tuc d’Es Neres (2.259 m), el pas de Salòda (1.800 m) i el pla de Lodin (1.550 m), i torna a creuar la Garona i la carretera. A l’esquerra del riu passa en direcció també W i arriba a la frontera al S del coll d’Hònt Hereda (1.902 m); continua fronterer amb França vers migdia passant per Era Montanheta (1.992 m), el coll d’Era Montanheta, el tuc de Pujastor (2.016 m), el tuc de Saublanca (1.928 m), el cap de Comalonga, el coll de Panèc, la pica d’Era Bossetèra, el cim de la serra d’Es Estanhèrs, el tuc d’Era Clòta (1.425 m), el portilló de Burbe o de Bossost o Eth Portilhon, el collet d’Era Artigueta, fins a trobar de nou el tuc d’Eth Plan dera Sèrra.

Arres de Sus

Photo21

Arres de Sus és un Poble del Municipi de Arres Comarca Vall d’Aran (Lleida)

 A Arres de Sus hi anem el 12 d’agost de 2011.

Es dona el cas que la Església,  és compartida per el dos pobles, i està al mig amb un camí que comunica els dos pobles, Arres de Jos i Arres de Sus.És el que surt a  la foto.

Dades del Municipi

Gentilici  
Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 11,57 km²
Altitud 1.224 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
61 hab.
5,27 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Arres de Jos 37
Arres de Sus 26
Bordeta, era 4
Font: Municat

Breu historia del municipi

El municipi d’Arres, d’11,57 km 2 d’extensió, es troba al sector W de la Vall d’Aran, la major part estès a la dreta de la Garona. Limita a l’W i al N amb el terme de Bossost, a l0E amb Vilamòs i al SW amb les Bordes i el francès de Luixon.

 Formà part del terçó de Lairissa (inicialment dit de Bossost) i en els documents medievals el lloc s’esmenta amb la forma Arres i Darres, i ja apareixen els dos nuclis d’Arres Sobiràs (Arres de Sus) i Arres Sotiràs (Arres de Jos).
 

L’àmbit territorial és estès dins els límits següents: a l’extrem de llevant, prop d’Es Horats de Margalida, segueix vers el SW per la carena fronterera amb Vilamòs, on s’alça la muntanya d’Uishèra (2 342 m), travessa la Garona sota Era Bordeta i continua limitant amb Vilamòs fins a Montagut (2 146 m), remuntant el curs del barranc d’Era Coma deth Calhau. El termenal pren direcció N passant pel pas d’Arres (2 114 m) i el tuc d’Arres (2 158 m). Torna a girar a llevant i passa per Era Trona (2 084 m). Es dirigeix vers l’E fins a la Borda de Troi (Bossost), agafa la direcció N tot seguint el curs de la Garona fins 0,5 km passat el pont d’Eth Pas deth Lop i es dirigeix vers el NE fins a Eth Calhau de Miei Bòsc. El termenal gira vers ponent una mica més al N, passa pel Bòsc Ombrèr e Pupelat, travessa la capçalera del barranc d’Es Melics i gira novament en direcció N, passant a ponent de les Bordes d’Es Plaus i la Mina Victòria, on pren la direcció de llevant fins a arribar a Es Horats de Margalida. Al terme hom destaca també el tuc de Creisheta, al sector NE.

 El municipi comprèn el poble d’Arres, dividit en dos nuclis separats per poc més de 100 m, Arres de Jos, cap administratiu, i Arres de Sus. A l’esquerra de la Garona s’emplaça la caseria d’Era Bordeta, estesa en bona part al terme de Vilamòs.

L’eix principal de comunicacions és la carretera N-230, paral·lela a la Garona, de la qual surt, al terme de Viella, a l’alçada de la confluència amb el riu de Varradòs, un ramal vers Vilamòs i cap als dos nuclis d’Arres.

El Poble

Arres de Sus (26 h el 2005) es troba a 1 300 m d’altitud, molt enlairat, damunt la riba dreta de la Garona, als vessants de la muntanya de Sasseuva. S’hi accedeix per una pista asfaltada provinent de Vilamòs i d’Arres de Jos que després continua per una pista forestal. L’antiga parròquia de Sant Joan, romànica, es troba dins una petita plaça dins el poble a la fi d’un carrer molt costerut. Obra del segle XII, d’una nau i amb la volta substituïda per un empostissat, es troba en molt mal estat. La façana de ponent, oposada a l’absis, té un campanaret d’espadanya.

 L’església parroquial de Sant Joan es troba aïllada entre aquest nucli i el d’Arres de Jos i sembla que fou bastida en aquest indret a causa de la rivalitat entre els dos nuclis. Malgrat ser una obra del segle XVIII, es troba en molt mal estat (segons Madoz fou feta en 1816-17 i la torre tenia un rellotge). .

Festes

La festa major se celebra per Sant Pere (29 de juny)

 

Vista dels dos Pobles amb la Església al mig

Com arribar-hi

 

Fotos

 

Clica la foto i veus les del poble

Photo5

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Arres de Jos

 

Arres de Jos és un poble del Municipi d’Arres Comarca Vall d’Aran (Lleida)

A Arres de Jos hi anem el 12 d’agost de 2011 tot fen la Vall d’Aran el vacances 

Dades del Municipi

Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 11,57 km²
Altitud 1.224 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
61 hab.
5,27 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Arres de Jos 37
Arres de Sus 26
Bordeta, era 4
Font: Municat

Breu historia del municipi

El municipi d’Arres, d’11,57 km 2 d’extensió, es troba al sector W de la Vall d’Aran, la major part estès a la dreta de la Garona. Limita a l’W i al N amb el terme de Bossost, a l0E amb Vilamòs i al SW amb les Bordes i el francès de Luixon.

 Formà part del terçó de Lairissa (inicialment dit de Bossost) i en els documents medievals el lloc s’esmenta amb la forma Arres i Darres, i ja apareixen els dos nuclis d’Arres Sobiràs (Arres de Sus) i Arres Sotiràs (Arres de Jos).
 

L’àmbit territorial és estès dins els límits següents: a l’extrem de llevant, prop d’Es Horats de Margalida, segueix vers el SW per la carena fronterera amb Vilamòs, on s’alça la muntanya d’Uishèra (2 342 m), travessa la Garona sota Era Bordeta i continua limitant amb Vilamòs fins a Montagut (2 146 m), remuntant el curs del barranc d’Era Coma deth Calhau. El termenal pren direcció N passant pel pas d’Arres (2 114 m) i el tuc d’Arres (2 158 m). Torna a girar a llevant i passa per Era Trona (2 084 m). Es dirigeix vers l’E fins a la Borda de Troi (Bossost), agafa la direcció N tot seguint el curs de la Garona fins 0,5 km passat el pont d’Eth Pas deth Lop i es dirigeix vers el NE fins a Eth Calhau de Miei Bòsc. El termenal gira vers ponent una mica més al N, passa pel Bòsc Ombrèr e Pupelat, travessa la capçalera del barranc d’Es Melics i gira novament en direcció N, passant a ponent de les Bordes d’Es Plaus i la Mina Victòria, on pren la direcció de llevant fins a arribar a Es Horats de Margalida. Al terme hom destaca també el tuc de Creisheta, al sector NE.

 El municipi comprèn el poble d’Arres, dividit en dos nuclis separats per poc més de 100 m, Arres de Jos, cap administratiu, i Arres de Sus. A l’esquerra de la Garona s’emplaça la caseria d’Era Bordeta, estesa en bona part al terme de Vilamòs.
 

L’eix principal de comunicacions és la carretera N-230, paral·lela a la Garona, de la qual surt, al terme de Viella, a l’alçada de la confluència amb el riu de Varradòs, un ramal vers Vilamòs i cap als dos nuclis d’Arres.

El Poble

El poble d’Arres de Jos o de Baish (37 h el 2005), actual seu del comú, es troba als vessants de la muntanya de Sasseuva, a 1 224 m d’altitud, en un terreny pla. A l’extrem de llevant del seu únic carrer hi ha la petita església romànica de Sant Fabian, d’una sola nau, abans coberta amb volta de canó i modernament amb un empostissat de fusta. Aquesta esglesieta conserva moltes característiques del romànic inicial i guarda relació amb la de Sant Miquèu de Vilamòs. Al mur occidental hi ha encastada una estela romana amb tres bustos humans en relleu.

 Festes

Són tradicionals la festa major d’hivern, per Sant Sebastià (el 20 de gener), i la festa major d’agost, el dia 29. Hom celebra en comú amb Arres de Sus la festa de Sant Joan.

Com arribar-hi

Fotos

Clica el enllaç  i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament