Arxiu de la categoria: Prov. Tarragona

El Catllar

El Catllar (46)

El Catllar és un poble i Municipi de la Comarca  El Tarragonès (Tarragona)

A El Catllar hi anem el 15 de juny de 2014, El Catllar és un poble amb una tradició molt castellera.

Aquí al Catllar, els anys bons dels Bordegassos, hi vàrem actuar fent bons castells de vuit i un pilar de set.

Dades del Municipi

Gentilici Catllarenc, catllarenca
Superfície 26,43 km²
Altitud 59 msnm
Població (2013[1])
Densitat
4.164 hab.
157,55 hab/km²

Breu historia del Municipi

Limita al N amb els municipis de la Secuita (antic terme de l’Argilaga) i Renau, a l’E amb els de Vespella i la Riera de Gaià, al S amb el de Tarragona i a l’W amb els de la Secuita i els Pallaresos.

 El Gaià travessa el terme de NE a SE i en arribar al nucli urbà fa una giragonsa per reprendre, tot seguit, la direcció N-S. D’ençà de la construcció del pantà de Gaià, la resclosa del qual es troba dins el terme del Catllar, el Gaià baixa sec i, així, la vila ha perdut una de les característiques que la distinguien. L’embassament té una capacitat de 57 hm3. El torrent de la Farga, situat a la dreta del Gaià, completa la hidrografia del terme.
 

El terme comprén la vila i cap de municipi del Catllar, els veïnats de la Plana i Masmoragues i nombroses urbanitzacions, així com l’enclavament de la Quadra (entre els municipis de Vespella, la Nou de Gaià i la Riera de Gaià) i els antics termes de Tapioles i Cocons. Les comunicacions estan representades per un seguit de carreteres locals que permeten d’enllaçar amb els nuclis de la Riera de Gaià, la Nou de Gaià i Ferran, amb sortida a la N-340. Altres camins importants són el de la Secuita, el camí al pantà del Gaià, el de Renau, el de Vilabella, el del Mas de Miró, el del Mas de Manyer, el del Mas de Cosme, el dels Pallaresos, el del Mas de Pallarès, el de Salort i altres. El Catllar té estació de ferrocarril de la línia de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus. 

El Poble

La vila del Catllar (1004 h el 2006) és situada en un turó de 59 m d’altitud, a la riba dreta del Gaià i sota les ruïnes del castell. L’església parroquial, dedicada a la Degollació de Sant Joan Baptista, és l’edificació més important del municipi; la fàbrica actual substituí un temple anterior i començà a ser edificada l’any 1776; les obres duraren fins el 28 d’agost de 1790, que fou beneïda pel rector Mn. Joan Guardiola; cal destacar-ne el campanar. A la façana del temple hom pot veure els escuts de la vila i les armes del comte de Santa Coloma. Separada del conjunt de l’església hi ha la capella del Santíssim, construïda l’any 1850. El castell del Catllar es força malmès; conserva, però, dues torres de planta rectangular i el llenç que les uneix. El 1997 es localitzà un poblat preibèric al costat del castell amb diverses habitacions a banda i banda de dos carrers així com nombrosos estris i ceràmica.

 

Festes

La festa més important de la vila és la festa major de la Degollació de Sant Joan, que s’escau el quart cap de setmana d’agost. La festa votiva de Sant Nicaset se celebra l’11 d’octubre i la festa major d’hivern de Sant Nicasi, documentada el 1687, es fa el diumenge abans del dia 14 de desembre.

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

El Catllar

El Catllar (2)

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

El Catllar (Castell)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Vespella de Gaià

 

Vespella de Gaià (39)Vespella de Gaià és un Municipi de la Comarca del Tarragonès (Tarragona)

A Vespella de Gaià hi anem el 15 de juny de 2014. 

Aquest municipi te dos pobles, Vespella i els Massos de Vespella i L’Ajuntament  el trobem  al poble de Els Massos de Vespella,  

Aquí a Vespella, hi ha molta cultura al carrer, amb tot d’escutures i plaques dels carrers pintades a mà, també hi ha un concurs de poesia de Joan Brossa.

Dades del Municipi

Gentilici Vespellenc, vespellenca
Superfície 18,0 km²
Altitud 191 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
411 hab.
22,83 hab/km²

Breu historia del Municipi

Limita al N amb Salomó, a l’E amb Bonastre (Baix Penedès), la Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, al S amb la Riera de Gaià i a l’W amb Vilabella, Renau i el Catllar. Presenta un relleu accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri i les principals elevacions (256 m) s’alcen al bell mig del territori. Recorren el terme els torrents de la Nou i de Vespella, aplegats en un de sol dins el municipi de la Nou, i el Gaià, les aigües del qual s’arrepleguen al pantà de Gaià, construït entre els termes de Vespella, Renau i el Catllar per proporcionar aigua a la refineria petroleoquímica. A l’any 1993 un devastador incendi assolí la vila i cremà 1 000 ha.

 El terme comprèn el veïnat dels Masos de Vespella, cap de municipi, i la vila de Vespella o Vespella de Gaià. La via de comunicació fonamental per als residents en el municipi és la carretera local que, nascuda de la N-340 a l’altura d’Altafulla, travessa l’AP-7 en direcció N per dirigir-se a la Nou de Gaià, Salomó i Montferri. Abans d’arribar a la primera d’aquestes poblacions, trenca a l’esquerra per dirigir-se als Masos de Vespella i acabar al nucli urbà de Vespella. La resta de les comunicacions són camins locals, entre els quals sobresurten els de Catllar a Salomó, el de les Rocases, el de Vespella a Salomó, el de l’Olivereta, el del Mas del Rull, el de la Pedrera, el dels Masos de Vespella i el del Masot. Travessa el terme per la part de llevant la línia de tren de Sant Vicenç-Roda de Berà-Valls-Lleida, mentre que la de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus passa just per l’extrem meridional, on conflueixen els municipis de Vespella de Gaià, la Riera de Gaià i el Catllar. Malgrat ésser travessat per dues de les quatre línies de ferrocarril del Tarragonès, el terme no disposa d’estació.

El Poble

El veïnat dels Masos de Vespella està situat a migdia del terme, a mig camí entre la vila de Vespella i el poble de la Nou de Gaià. La vila de Vespella (o Vespella de Gaià) s’alça sobre un turó de 191 m d’altitud, mirador esplèndid de la part inferior del curs del Gaià. El 2006 tenia 71 h. Les cases es disposen en circumferència damunt del cingle i al voltant de les restes del castell i de l’església.

 L’edifici més important del municipi és l’església de Sant Miquel, antiga capella del castell; és una església romànica petita, amb volta apuntada i, en el seu origen, d’una sola nau. Els elements més interessants de la construcció són el campanar d’espadanya i el retaule de la Mare de Déu del Roser, obrat l’any 1579. Al costat de l’església hi ha el fossar. Del castell medieval de Vespella es conserven només uns trossos de muralla. La vida cultural i social del terme és dinamitzada per diverses entitats i actes culturals. L’Institut d’Estudis Vespellencs, fundat el 1993, té per objecte la publicació de monografies locals per donar a conèixer el passat del poble. Hi ha el Museu d’Instal·lacions Artístiques de Vespella de Gaià, exposició d’escultures a l’aire lliure repartides per tot el municipi. També cal destacar el Festival de Músiques Especials Sant Miquel de Vespella (des del 1994) i el Premi Nacional d’Accions Artístiques (des del 1996).

 

Festes

El calendari festiu de Vespella enmarca la festa major per Sant Miquel (29 de setembre), la festa de Sant Salvador, el 6 d’agost, en memòria de l’incendi del 1993, que va tenir lloc en aquesta mateixa data i un aplec per Sant Sebastià (20 de gener)

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Vespella de Gaià

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Vespella de Gaià (Església) (2)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Belltall

Belltall  (11)

Belltall és un poble del Municipi de Passanant Belltall Comarca Conca de Barberà (Tarragona)

A Belltall hi anem el 11 de juny de 2011 fem també Passanat Serral i Ferran

Dades del Municipi

Gentilici passanantí, -ina / belltallenc, -a
Superfície 27,33 km²
Altitud 714 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
149 hab.

 

Entitat de població Habitants
Belltall 90
Fonoll, el 9
Glorieta 6
Passanant 101
Pobla de Ferran, la 1
Sala de Comalats, la 2

 

Breu historia del municipi

És situat a la banda NW de la comarca, al sector meridional de Comalats, als primers altiplans meridionals de la plataforma segarrenca que s’aixeca per damunt de la Conca de Barberà estricta a través de la serra del Tallat, al sector de Belltall, amb una elevació que oscil·la entre els 700 i els 841 m. El terme confronta pel NE amb el de Vallfogona de Riucorb, per l’E amb Conesa, pel SE amb Forès, pel S amb Solivella i per l’W amb Vallbona de les Monges (a través del seu agregat de Rocallaura), en un petit sector amb Ciutadilla i amb Guimerà (a la partida de Relat de Baix, que en forma de coll d’ampolla s’endinsa en direcció S), els tres últims municipis pertanyents a la comarca de l’Urgell.

Continua la lectura de Belltall

Ulldecona

Ulldecona (Font de Sant Pere Gorgs) (13)

Ulldecona és un poble cap de municipi de la Comarca del Montsià (Tarragona)

A Ulldecona hi anem el 11 d’agost de 2013 aprofitant les vacances a Tortosa i fem tots els municipis del Montsià i Baix Ebre 

Aquí ens entossudim en trobar les oliveres mil·lenàries,  que surten en el litre de Cecília Lorenzo. Anem a la oficina de informació, ja que a la gent que preguntem, ens diuen que son d’un propietari, i que al lloc a on son es complicat de trobar. Per fi però desprès de tombar força trobem les oliveres.

Dades del municipi

Gentilici Ulldeconenc, ulldeconenca
Faldut, falduda
Superfície 126,88 km²
Altitud 133 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
7.240 hab.
57,06 hab/km²

Entitat de poblacióHabitants

Castell, el                         235                   Miliana, la30

Sant Joan del Pas      242                      Ulldecona5.724     Valentins, els302

Ventalles, les           33                                     

 

Historia del municipi

El municipi d’Ulldecona, de 126,88 km 2 , és el segon en extensió de la comarca. Inicialment comprenia també les actuals demarcacions d’Alcanar, Freginals i la Sénia, però aquestes localitats esdevingueren molt aviat autònomes i Ulldecona restà amb la seva demarcació actual. Limita al N amb Mas de Barberans (NW), la Galera, Godall, i Freginals (NE), a l’E i al S amb Alcanar i li fa de termenal la serra de Montsià des de vora la Foradada (687 m), on coincideixen els termes de Freginals, Alcanar i Ulldecona, fins al barranc de les Cases. Al sector de ponent, el riu de la Sénia marca la frontera tradicional de Catalunya amb València i té a l’altra banda, fent límit amb Ulldecona, els termes de Sant Rafel del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat i Vinaròs; més al nord Ulldecona confrota amb el terme de la Sénia.

Continua la lectura de Ulldecona

La Fatarella

La Fatarella  (21)

La Fatarella és una vila i municipi de la Comarca Terra Alta (Tarragona)

A la Fatarella hi anem el 4 de desembre de 2011

Dades del Municipi 

Gentilici Fatarellenc, fatarellenca
Superfície 56,5 km²
Altitud 600 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
1.089 hab.
19,27 hab/km²

 

El Poble

El poble destaca per l’encant del seu conjunt arquitectònic rural. Una passejada pels carrers irregulars i sinuosos del nucli antic remunta al visitant a l’època medieval, mentre travessa els perxes, trams de carrer coberts mitjançant embigats, observa la muralla que es formà aprofitant les parets de les pròpies cases i creua els portals d’accés a la vila. En alguns edificis es fa ben palesa la construcció amb la pedra del terreny, però per observar l’abast i atractiu de les construccions de pedra seca cal donar un tomb per pel seu terme municipal, solcat per nombrosos marges, cabanes, perxes, pous, mines o basses.

Continua la lectura de La Fatarella

Forès

Forès  (91)

Forès un poble municipi de la Comarca de la Conca de Barberà (Tarragona)

A Forès hi anem el 11 de juny de 2011 havent passat per Belltall i Passanant

Dades del Municipi

Superfície 16,03 km²
Altitud 866 msnm
Població (2012[1])  • Densitat 50 hab.
3,12 hab/km²

Una mica de  historia

El municipi de Forès està situat a la part nord de la comarca de la Conca de Barberà. El poble està constituït per tres nuclis de població: el Nucli Antic, el del Pla de la Bassa i el de la Bassa de Roquefort. El nucli antic està situat al cim d’un turó, a l’extrem nord-est de la serra del Tallat, mentre que els altres dos, on s’hi van construir les cases més noves, es troben a la falda del turonet.

La seva privilegiada elevació fa de Forès el mirador natural de la Conca, amb una esplèndida vista de tota la comarca i de bona part de la veïna, la Segarra. La serra de Montserrat sembla a tocar i, si el dia és clar i l’hora de matinada, hom pot admirar el Montseny i albirar el mar per l’estret del coll de Cabra. Situant-se a la part nord del poble, la visió de les terres de Lleida queda emmarcada pels Pirineus fins allí on allarga la vista.

El poble és tan bonic que els veïns varen decidir que en totes les cases sols s’utilitzaria la pedra natural a les façanes. Això li dóna un aire harmònic i majestuós que ha fet decidir molta gent a fixar-hi la segona residència.

És principalment un poble d’estiueig i de segona residència. Les paraules que descriuen l’ambient que s’hi respira són serenor i grandesa. Els carrers transpiren història i pau. A les dovelles de les portes de moltes cases del nucli antic es poden llegir dates de construcció que mostren la seva antiguitat. Es pot acampar a les Eres amb permís del propietari. En aquests darrers temps s’han obert dos negocis de turisme, el “Bar Lo Mirador” situat a la Plaça del mirador de Forès, i la casa de turisme rural “Cal Duquet” situada al Pla de la bassa.

Festes

La Matança del porc              (primers de març).

Forès poesia i música           (mitjans de maig).

La festa de l’estiu                   (primer diumenge d’agost).

La Festa Major                         (darrer dissabte d’agost).

La Festa del Sagrat Cor      (primer divendres de setembre).

La Festa de la Mare de Déu de la Salut      (7 de desembre).

Com arribar-hi

Llocs per gaudir el silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Foto del Mirador

Forès  (27)

Forés

Fotos 

Clica la foto i veus les del poble

Forès  (22)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions i creus de terme de la Comarca 

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Calafell

110102 Calafell (101)

Calafell és un poble cap de municipi del Baix Penedès (Tarragona)

A Calafell hi anem el 2 de gener de 2011 i anem també a Cunit Segur de Calafell

Dades del Municipi

Gentilici Calafellenc, calafellenc
Pressupost 42.857.200,33 € (2009)
Superfície 20,38 km²
Altitud 67 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
24.672 hab.
1.210,6 hab/km²

Municipi Població

Entitat de població Habitants
Segur de Calafell 8.523
Platja de Calafell, la 2.919
Calafell 7.094
Bonanova 142
Bellamar 227

Breu historia

El nom de Calafell, topònim que vol dir “Castell petit” el trobem per primer cop escrit en un document el 999. Aquest acollidor municipi es troba situat al cor de la comarca del Baix Penedès, porta de benvinguda a la Costa Daurada, considerada com un dels referents internacionals més importants del món turístic.

Continua la lectura de Calafell