Arxiu de la categoria: Prov. Lleida

Arsèguel

Arsèguel (68)

Arsèguel és un Municipi de la Comarca de l’Alt Urgell Lleida

A Arsèguel hi anem el 22 de juliol de 2014

Aquí a Arsèguel hi ha en funcionament encara, una fàbrica de llana de l’any 1901 i la ensenyen com un museu, és molt curiós de veure com treballen amb les mateixes condicionsque els primers anys. La senyora que ho ensenya te més de vuitanta anys. Les màquines funcionen amb la força de caiguda de l’aigua a unes aspes que fan rodar tot un seguit de politges, segons la màquina en que es vol treballar. També si veu una rentadora, tota de fusta, la primera  que es coneix, i la feien servir per rentar els tapaboques de llana.

Dades del Municipi

Gentilici XXXX
Superfície 10,58 km²
Altitud 950 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
84 hab.
7,94 hab/km²

Breu historia del municipi

És situat al NE de la comarca, majoritàriament a la vora esquerra del Segre, a la vall baixa del riu d’Arsèguel, dit també Riu Sobirà o de Cadí, que es forma a la serra d’aquest últim nom, situada a migdia del terme.

 Força accidentat, el petit municipi confronta a tramuntana i a llevant amb el terme del Pont de Bar. A tramuntana, comprèn un petit sector a la dreta del Segre, prop del qual hi ha la caseria del Pont d’Arsèguel. Al sector nord-oest confronta amb l’enclavament del Vinyer de Bescaran, del municipi d’Anserall. El límit de ponent amb el d’Alàs i Cerc segueix un traçat pels vessants muntanyosos que van des de la riba esquerra del Segre i fins al roc de la Gralla. A migdia, el termenal amb Cava passa pels vessants septentrionals de lo Grau i coincideix en part amb el torrent del Solà, que desguassa per la dreta al riu de Cadí, dit també Riu Sobirà.
 

Hom accedeix al poble d’Arsèguel, cap de municipi, per una carretera local que parteix de la N-260, vora el Pont d’Arsèguel. Aquesta carretera remunta el curs del riu d’Arsèguel i arriba fins als nuclis de Cava i Ansovell, ja al terme veí de Cava.

El Poble

El poble d’Arsèguel, a 949 m d’altitud i que tenia 59 h el 2001, és emplaçat al cim d’un turó a la dreta del riu d’Arsèguel. La caseria, al cim i als primers esglaons del vessant, domina per una banda el curs del Segre i per l’altra té la serra de Cadí com a teló de fons. 

El turó de Patalín es dreça rere les cases. Aquestes són de pedra i tenen les cobertes de teula àrab. Dins la població actual hi ha el nucli antic, conegut pel nom del Castellot. S’hi conserven restes d’una forta muralla i les cases, per causa del desnivell del terreny, es fonamenten en grans arcades.

 

A l’extrem, arrecerada al turó de Patalín, hi ha l’església parroquial de Santa Coloma, potser en origen edifici romànic d’una sola nau rectangular, sense absis exempt. A ponent hi ha el portal, format per tres arquivoltes de mig punt en degradació sobre una línia d’impostes motllurada. Sota mateix, als carreus de les rebranques, hi ha unes carotes rústegues. A l’angle del sud-oest de l’edifici, sobre la façana, es dreça un campanar de torre, quadrat, que és obra posterior. També són més tardanes les capelles rectangulars que s’obren a banda i banda de la nau, coberta amb volta de llunetes barroca. Per a la reconstrucció d’aquesta església s’aprofitaren carreus d’una església més antiga, situada uns 40 m més enllà de l’actual (on hi ha el cementiri i hi resta la fonamentació) i que era dedicada a sant Miquel. Al segle XIX encara hi havia culte.

Festes

El poble fa la seva festa major el primer cap de setmana d’agost. A més, cada any se celebra la Trobada internacional d’Acordionistes del Pirineu, molt concorreguda, l’últim dissabte de juliol. Aquesta activitat portà a crear, l’any 1988, el Museu de l’Acordió.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Arsèguel

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Arsèguel (Fàbrica  de la Llana) (41)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Vallbona de les Monges

Vallbona de Les Monges (106)

Vallbona de les Monges és un Municipi de la Comarca de L’ Urgell (Lleida)

A Vallbona de les Monges hi anem el 29 de març de 2014 aprofitant el regal que vàren fer a la Maite d’un cap de setmana, per el seu aniversari. Vàrem anar al Balneari de Rocallaura i també al poble Rocallaura i a Sala de Comelats un poble petit quasi abandonat però prou curiós.

Dades del Municipi

Gentilici Vallboní, vallbonina
Superfície 34,1 km²
Altitud 481 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
259 hab.
7,6 hab/km²

Breu historia del Municipi

Es troba a l’extrem meridional de la comarca. El 1970 s’annexà el municipi de Rocallaura, que ja havia format part de Vallbona en 1920-30. Limita amb Sant Martí de Riucorb, Nalec i Ciutadilla (N), amb Maldà i els Omells de na Gaia (W), i des d’aquest punt amb una sèrie de municipis que formen el límit meridional i oriental, tots ells pertanyents a la comarca de la Conca de Barberà: Senan, l’Espluga de Francolí, Blancafort, Solivella, i Passanant.

 

La capçalera de la riera del Maldanell, afluent del Riu Corb, s’estén pels vessants septentrionals de la serra del Tallat; la vall és voltada de petits tossals com el de Xifré (558 m), de Sant Miquel (565 m), del Bosquet (562 m), de Mirabò (588 m) i de les Forques. Tot el terme és molt muntanyós i drenat, a més del Maldanell, per torrenteres que per la ribera esquerra porten les aigües en dies de fortes pluges o durant les tempestes de les acaballes d’estiu o tardor.

 

El terme comprèn, a més del poble de Vallbona de les Monges, cap de municipi, el de Rocallaura, el llogaret de Montblanquet, i el despoblat de Montesquiu. Una carretera local, procedent de Maldà, passa per Vallbona i continua per Rocallaura fins a enllaçar amb la carretera C-14 de Salou a Adrall (Alt Urgell).

El Poble

El poble de Vallbona de les Monges (157 h el 2005) és situat a 481 metres d’altitud. El poble es va formar en aplicar-se el decret del Concili de Trento que manava que els monestirs femenins no estiguessin en llocs isolats. Vallbona, inicialment arrapat al cenobi, modernament s’ha estès al costat de la carretera de Maldà a Rocallaura. El nom i la seva importància històrica li provenen del gran monestir de Vallbona de les Monges, que tot i no ser el més antic del país dintre la filiació femenina cistercenca, doncs el van precedir a la diòcesi de Girona els de Valldemaria (1158) i el de Cadins (1169), és, però, el més important per haver romàs sempre en el mateix lloc i per la monumentalitat de les seves construccions.

 Entorn del cenobi hi havia quatre capelles, avui arruïnades: les de Santa Maria la Vella i Santa Llúcia, ambdues d’estil romànic, la de Sant Miquel, del segle XVI, i Santa Maria de l’Hort, bastida dins el clos de l’horta.
 El poble, que des del segle XVI es va crear al seu entorn, ha ofegat en part el monestir en privar-lo de la perspectiva i del clos de clausura extern que trobem a la majoria de grans monestirs primitius; però és un poble típic, digna corona per al vell cenobi que el creà i el va senyorejar durant molts anys a través de les seves abadesses.
La vida cultural i social del municipi és dinamitzada per diverses entitats i associacions. El monestir de Santa Maria de Vallbona, integrat dins la Ruta del Císter, és una important font d’atracció turística. L’equipament cultural té una interessant oferta, que consisteix en una important col·lecció de brodats i indumentària (s. XVIII-XIX), diferents objectes de culte (s. XVIII-XX), medalles (s. XIX-XX) i mobles (s. XVII-XX), i l’Arxiu del Monestir de Vallbona de les Monges.

Festes

Pel que fa a les festes, hom destaca la festa votada de la Pigota, institucionalitzada l’any 1879, que se celebra el darrer dilluns de gener. La festa és un acte d’agraïment a sant Cosme i sant Damià per tal com extingiren de la localitat al començament del segle XIX la plaga de la verola. Hom celebra la festa major d’estiu el diumenge abans del 27 de setembre. L’últim diumenge d’abril es fa una romeria al santuari del Tallat. A l’agost del 1982 s’iniciaren uns concerts amb el nom de Música al Monestir de Vallbona, organitzats per la Generalitat de Catalunya, els quals es continuen fent cada estiu.

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Vallbona de les Monges (1)

 

Vallbona de les Monges 2

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Vallbona de Les Monges (86)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Es Bordes

 

Es Bordes (Riu) (5)

Es Bordes és un poble Municipi de Es Bordes Comarca vall d’Aran (Lleida)

A Es Bordes hi anem el agost de 2011

Dades del Municipi

Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 21,44 km²
Altitud 852 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
236 hab.
11,01 hab/km²

Arró 29   Begòs 22   Benòs 8  Bòrdes, es  150 

 

Breu historia del municipi

El municipi de les Bordes, de 21,44 km 2 d’extensió, s’estén en una bona part a ltesquerra de la Garona i als vessants també esquerres del Joèu; el curs d’aquest riu forma gairebé tot el límit E amb el terme de Viella, amb el qual també termeneja el municipi de les Bordes pel sector meridional. Les Bordes confronta al N amb el municipi de Vilamòs i a l’W amb el municipi francès de Luchon.

 

L’àmbit geogràfic del municipi s’estén dins els límits següents: des del tuc d’Era Escaleta (2.457 m), a l’extrem SW, el termenal va vers llevant, fronterer amb Viella, en línia recta fins a arribar al Joèu. Des d’aquest punt el termenal agafa la direcció N-NE seguint el curs del riu, del qual no se separa fins a la font d’Es Penedits. Travessa el barranc de Gèles, afluent per la dreta del Joèu, i continua en direcció N fins travessar la Garona. Ja al límit amb el terme de Vilamòs, pren la direcció de ponent passant per Era Losèra per damunt dels pobles de Begòs, Benòs i Arró, entorn la cota dels 1 000 m. Travessa el barranc d’Arró i pren la direcció S i torna a travessar la Garona, riu que segueix en un curt tram. Agafa de nou la direcció SW seguint el barranc d’EsArrigüelets fins a la capçalera, on gira en direcció NW fins arribar a la capçalera del barranc d’Era Coma deth Calhau, on el termenal s’inclina vers el SW fins a migdia de Montagut (2.146 m). Des d’ací forma límit amb França seguint la direcció S pel pas d’Arró (2.116 m) passant pel tuc de Campsaure (2.133 m), i continuant vers el S per Poilanèr (2.219 m), el tuc de Ribassetes, el Tuc Ròi (2.141 m), el tuc de Planèro i el d’Era Monjòia (2.150 m), fins a arribar de nou al tuc d’Era Escaleta, després de remuntar la línia de crestes del serrat d’Es Crabiròus o d’Es Crabiders.

Continua la lectura de Es Bordes

Ivars d’Urgell

Ivars d´Urgell

Ivars d’Urgell, és un poble municipi de la Comarca  Pla d’ Urgell (Lleida)

Aquí, hi venim el 24 de març de 2013. Ens trobem amb la Fira de l’Estany: Una mostra per donar a conèixer l’estany d’Ivars i Vila-sana, el seu entorn, l’ornitologia, la gastronomia amb degustacions, la pesca, i el turisme rural.

Dades del Municipi

Gentilici Ivarsenc, ivarsenca
Superfície 24,3 km²
Altitud 265 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
1.647 hab.
67,78 hab/km²

Entitat de població

Habitants (2005)   La  Cendrosa,  19    Ivars d’Urgell   1.562    Montalé   7  Vallver   260

Breu historia

Els orÍgens d’Ivars d’Urgell es remunten al segle VIII, en un moment en què el Principat estava sent envaït pels sarraïns. Els invasors es dispersaren i s’instal·laren per tot el territori, si bè preferentment es quedaren en els llocs reduïts que reunien una caracterí­stica comuna: l’aigua. així­, en aquesta època, els musulmans van fundar tot de pobles que avui dia identifiquem gràcies al seu topònim Àrab, com Alguaire, Alcarràs, Alcoletge, Ivorra, Ivars de Noguera i Ivars d’Urgell. «Ivars» significa «terra d’aigua». L’aigua ès, doncs, la causa primera de l’assentament dels musulmans en el poble d’Ivars, i provenia de la font de Santa Maria, ubicada al Camí­ dels Pouets, tot omplint les basses del poble, que, si bè no n’hi havia prou per convertir al regadiu els camps de la zona, si­ que n’hi havia suficient per a la irrigació l’horta d’Ivars, que abarcava un vast territori. Tambè s’ha apuntat un altre possible motiu de la fundació d’Ivars, i ès la presència del gran estany que, degudes les seves contí­nues dessecacions, proporcionava sal, si bè no s’ha pogut demostrar que els Àrabs l’explotessin.

ERMITA MARE DE DEU DE L’HORTA: Segons la tradició, en aquest indret un pastor de Barbens va trobar la imatge d’una Mare de Déu. El primer temple data del segle XIV, però l’edifici actual és de la segona meitat del segle XVII. Consta d’una nau coberta amb volta de llunetes, absis cobert amb una gran petxina i campanar de torre octogonal adossat a la façana. Fent cantonada amb aquesta hi ha l’antiga casa de l’ermità, amb un porxo d’arcs de mig punt. La façana és bastida amb pedra fins a l’alçada del portal. Aquest és senzill, rectangular, ornat amb una motllura. La Mare de Déu de l’Horta té una gran tradició a la contrada. La processó de l’any 1825 va congregar feligresos de més de quaranta pobles de la comarca

 L’Estany d’ivars i Vila-sana. És un estany situat entre els termes municipals d’Ivars d’Urgell i de Vila-sana, a la comarca del Pla d’Urgell. Es tracta de l’estany amb major superfície de Catalunya.

Clica a quí a  L’estany d’Ivars i Vila-sana i veus la informació de wikipedia.

Festes

• Festa Major: del 26 al 28 de maig

Com arribar-hi

Llocs per gaudir silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Ivars d'Urgell 1

 

Ivars d'Urgell 2

Fotos 

Clica a la foto i veus les del poble

Ivars d´Urgell (Estany Ivars i Vila-Sana) (14)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

 

Abella de la Conca

Abella de la Conca  (2)

Abella de la Conca és un poble cap de municipi de la Comarca del

Pallars Jussà   (Lleida)

Aquest és el primer poble que visitem el 3 d’octubre de 2010 aquí comencem la ruta per tots els municipis de Catalunya.

Dades del poble

Gentilici d’Abella (de la Conca)
Malnom Abellots
Superfície 78,27 km²
Altitud 956 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
174 hab.
2,22 hab/km²

Breu  historia

En el moment de la formació dels ajuntaments moderns, a partir del desplegament de la Constitució de Cadis, el 1812, ja es constituí l’ajuntament d’Abella de la Conca, però també el de Bóixols i les Cases de Carreu. El febrer del 1847, però, aquest darrer ajuntament s’hagué de dissoldre, en no arribar al mínim de 30 veïns (caps de família) que exigia la llei aprovada aquell any, i s’hagué d’integrar en el d’Abella de la Conca, al qual pertany des d’aleshores.

Continua la lectura de Abella de la Conca