Arxiu de la categoria: Poble Saldes

Saldes

Saldes  (El Pedraforca) (2)

Saldes és un poble cap de municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

A Saldes hi anem el 8 de gener de 2011 anem també a Maçaners

Gentilici Saldenc, Saldenca
Superfície 66,40 km²
Altitud 1,215 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
298 hab.
4,49 hab/km²

Entitat de població)

l’Espà3

Maçaners24

Saldes309

Breu historia del Municipi

Limita, al N, amb l’enclavament dels Cortils de Bagà i amb el terme de Gisclareny; a l’E, amb Gisclareny i Vallcebre; al S, amb Fígols Vell i Gósol; i a l’W, amb Gósol i amb Josa i Tuixén (Alt Urgell). El territori de Saldes inclou l’antic terme de l’Espà, a la banda sud-oest, prop del límit amb Gósol. La població es troba disseminada principalment per la part central del terme i al llogaret de Maçaners; en alguns indrets, com els veïnats de Cardina i l’Espà i els llogarets de Molers i Feners, la proximitat de les cases indica que anteriorment la població havia estat més agrupada.

 

El terme municipal correspon als vessants meridionals de la serra de Cadí i de la serra Pedregosa; per la banda occidental té els vessants orientals i meridionals de Pedraforca. Bona part d’aquests espais són protegits legalment. Per la banda meridional és format pel vessant septentrional de la serra d’Ensija (2 327 m) i dels cingles de Costafreda (1 884 m). La part central és pròpiament la vall constituïda per aquests vessants; s’hi forma el riu de Saldes (o riu d’Eina), a la confluència de l’Aigua Salada, que drena els rasos d’Ensija, i del torrent de Gresolet, que recull les aigües del Cadí i de Pedraforca. Aquest riu, en sortir del terme, fa de límit entre els de Vallcebre i Gisclareny i desguassa finalment al Llobregat per la dreta, més avall de Guardiola de Berguedà.

 La impressionant muntanya de Pedraforca és un apèndix sud-oriental de la serra de Cadí, que se’n separa a la Roca Roja (2 034 m altitud) i separa Gósol de Saldes. Culmina en una muntanya coronada per dos pollegons, separats entre ells per una enforcadura que és la que ha donat el nom a la muntanya. El Pollegó Superior, al N, és format per tres pics, el més alt dels quals és el Pollegó pròpiament dit (2 497 m); l’enforcadura (2350 m) és conseqüència de la major erosió soferta per la part central de la muntanya, i comunica el Pollegó Superior amb l’Inferior (2 400 m), situat a la part meridional de la muntanya. La cara nord de la muntanya presenta una cinglera d’uns 600 m d’altitud, que fa d’aquesta part de la muntanya una de les més difícils per a l’escalada. Iniciada l’ascensió d’aquesta paret nord per Lluís Estasén l’any 1922, hom ha commemorat aquest fet batejant amb el seu nom el refugi construït el 1949 a la jaça dels Prats, al NE de l’esmentada paret. A sota mateix del refugi, i al peu de la carretera que va de Saldes a Gisclareny i Bagà, hi ha un mirador des del qual hom pot fruir d’una magnífica vista damunt de la vall de Gresolet. A la serra d’Ensija hi ha el refugi President Delgado Úbeda.

El Poble

El poble (112 h el 2006) de Saldes, amb el centre a tocar del veïnat de Cardina, és de poblament disseminat; té moltes cases antigues amb balconades de fusta i amples volades de teulada. L’edifici més destacat és l’església parroquial de Sant Martí de Saldes. Esmentada ja en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839), apareix també en un document datat el 8 de desembre del 857 com a nova església consagrada pel bisbe d’Urgell Guisad (I). Això sembla indicar una reconstrucció del temple anterior (que seria l’esmentat el 839). Aquest temple fou substituït segles més tard per un altre de romànic, el qual, al seu torn, restà arruïnat i fou substituït pel temple actual, construït al segle XVII. Unes excavacions realitzades el 1958 i el 1971 van treure a la llum algunes restes de l’absis i del basament del campanar que pertanyen a l’edifici romànic, la qual cosa permeté de situar-ne la construcció als segles XI i XII. Al costat de l’església s’han trobat sepultures de cista, amb lloses, cosa que sembla indicar l’existència d’un cementiri romànic. L’interior de l’església fou restaurat novament el 1947. Una reforma posterior, després de treure el guix de l’interior de l’església, deixà al descobert la pedra i una volta de punt d’ametlla d’estil romànic. L’església inclou una imatge romànica, datable al segle XIII, i quatre retaules laterals, tots del segle XIX, a les capelles laterals.

 Sobre els espadats que dominen el poble hi ha l’antic castell de Saldes i l’antiga església del castell, dedicada a Santa Maria, petit edifici romànic construït probablement al començament del segle XII. Té una sola nau de dimensions reduïdes (8,5 per 2,5 m) coberta amb una volta apuntada i acabada en un absis semicircular. Fins el 1936 s’hi venerà la imatge de la Mare de Déu del Castell, que desaparegué durant la guerra civil de 1936-39

Festes

Saldes celebra la festa major el 28 d’agost, festivitat de Santa Severina. Altres actes festius són un aplec a l’ermita de la Mare de Déu del Castell, el 25 de març, la festa en honor a Santa Bàrbara, patrona dels miners, el 4 de desembre, i la festivitat de Sant Martí, el cap de setmana més proper a l’11 de novembre.

 

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Saldes (2)

Saldes

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Saldes  (Cementiri Espai de Memória Histórica)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la comarca

Esglésies de la Comarca

Llocs d’interès històric de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’ajuntament