Arxiu de la categoria: Comarca Pla de l’Estany

Esponellà

 

Esponellà (9)Esponellà és un Poble Municipi de l Comarca del Pla de l’Estany (Girona)

A Esponellà hi anem el 9 de març de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Esponellanenc, esponellanenca
Superfície 16,0 km²
Altitud 141 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
447 hab.
27,94 hab/km²

Breu historia del Municipi

El sector meridional és accidentat pels contraforts nord-orientals de les serres de Sant Patllari i del Ginestar. El límit occidental del municipi ressegueix el camí de Banyoles a Dosquers, a ponent del qual hi ha el terme de Serinyà. El límit meridional amb Fontcoberta passa pel torrent de Centenys, que s’uneix amb la riera de la Farga; a l’aiguabarreig de les dues rieres comença el límit termenal de llevant amb Vilademuls que, més al N, passa vora Ca n’Aiats, fins arribar vora el mas de la Plana, on el límit del terme d’Esponellà torç vers l’W confrontant amb el terme de Cabanelles (Alt Empordà), travessant el Fluvià i encloent una petita part de la plana de la vorera esquerra del Fluvià, on hi ha algunes masies, entre les quals la Torre, Can Ballard, Mas dels Planells, Mas Secret, Can Carreter del Pi i Can Bosquera, així com el veïnat que les aplega anomenat de les Caselles.

 El municipi és drenat pel Fluvià i pel seu afluent el torrent d’Espolla, nascut a l’estany d’Espolla. La part accidentada del terme és coberta de boscos de pins i alzines.
 

El terme comprèn els pobles d’Esponellà, cap del municipi, Centenys i Vilert, i els veïnats de les Anglades, les Caselles, Batllori, Borrell, Brunsó i Martís. Esponellà és ben comunicat, per tal com hi passa la carretera local de Banyoles a Navata, que enllaça amb la N-260 de Portbou a Sant Jaume de Llierca. Al poble mateix d’Esponellà s’inicia la carretera que duu a Bàscara, on pot enllaçar amb la N-II de Barcelona a la Jonquera.

El Poble

El poble d’Esponellà (142 m i 154 h el 2006) és situat a la part septentrional del terme, vora la riba dreta del Fluvià. La seva església parroquial és dedicada a sant Cebrià. El lloc i l’església són documentats el 921. Aquest document parla d’un judici o mall celebrat dins l’església parroquial ( Sancti Cipriani… basilica in villa Espondiliano ), al qual assistiren les més altes dignitats del comtat de Besalú: el comte Miró, acompanyat dels vescomtes Seguer i Ènnec, el bisbe de Girona Guiu, i molts altres notables i prohoms. El judici tractava del reconeixement, a favor del bisbe, de l’honor de Bàscara, que els testimonis juraren damunt les relíquies de l’altar de Sant Cebrià. L’edifici, d’origen romànic, va ser modificat als segles XV i XVI, reforma atribuïble als Corbera, almenys la de la façana, on hi ha el seu escut d’armes. Conserva encara l’absis semicircular primitiu sobrealçat. S’hi conserven dues escultures de la Mare de Déu, una de fusta i l’altra d’alabastre, del segle XIV. El monestir de Sant Vicenç de Besalú posseí algunes terres a la parròquia d’Esponellà, que li foren donades pel comte Bernat Tallaferro l’any 1000, entre les quals es destaca el mas Grimau (aSpondiliano ).

 Del castell d’Esponellà, que centra la història del lloc, en resten part dels murs que formen diferents recintes. A Esponellà hi ha algunes cases pairals lligades a famílies il·lustres com els Girgós, els Tria o Tries i els Martís.El pont d’Esponellà no té res a veure amb un suposat pont romà que servís l’estrada romana interior. La primera notícia certa de l’ús del pont és de la senyora del lloc, Sibil·la de Vilademuls, la qual, el 1392, n’autoritzava la construcció i, un cop acabat, imposava el dret de pontatge, exceptuant-ne els veïns d’Esponellà i els de Porqueres i Merlant, ja que tots ells havien treballat i contribuït a la construcció del pont. Que fou una obra extraordinària per aquells temps, ens ho diuen les seves característiques: 16 m d’alçada sobre les aigües i 156 m de llargada sobre sis arcades semicirculars, la central més gran que les altres. Moltes pedres tallades porten, encara, els senyals dels diversos picapedrers que hi treballaren. Amb motiu de la Guerra Gran, el marquès de Las Amarillas donà ordre de volar-lo, per tal d’impedir el pas de les tropes franceses. A pesar de l’oposició de la gent d’Esponellà, el pont va ser inutilitzat enderrocant-ne l’arcada central; al començament del segle XX fou restaurat. El 1939 fou volat de nou, però es restaurà aquell mateix any.
 

Festes

De les festes d’Esponellà destaca la festa de la Candelera i Sant Blai, que s’escau el dissabte després del 2 de febrer; l’acte central i tradicional és el ball del Tortell, amb els elements que el componien originàriament recuperats el 1990. El Dilluns de Pasqua té lloc la benedicció i el repartiment de panets; i pel setembre, el diumenge després del 26 té lloc la festa major de Sant Ciprià i dels Sants Metges.

 

Com arribar-hi

Fotos

Esponellà (Ajuntament) (2)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

 

Crespià

Crespià (12)

 

Crespià és un poble Municipi de la Comarca del Pla de l’Estany Província de (Girona)

A Crespià hi anem el 9 de març de 2014 

Dades del Municipi

Gentilici Crespianenc, crespianenca
Superfície 11,4 km²
Altitud 138 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
256 hab.
22,46 hab/km²

Breu historia del Municipi

Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional. El límit occidental amb Maià de Montcal (Garrotxa), és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes. El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles (Alt Empordà). El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de Cal Fluvi de Turbany, que desguassa a la riera de Sant Jaume, afluent del Fluvià, punt en que el límit del terme davalla cap a migdia irregularment fins a arribar al Fluvià. El territori és ondulat, amb algunes petites elevacions.

 El terme comprèn el poble i cap de municipi de Crespià, i els veïnats de la Llavanera, Pedrinyà, Pompià i Portell. És travessat per una carretera local que duu a Banyoles i que al NE es bifurca en una carretera que porta a Espinavessa i un altra que empalma amb la N-260 que va de Portbou a Sant Jaume de Llierca, ja en el terme de Cabanelles

El Poble

El poble de Crespià (138 m i 179 h el 2006) és a l’esquerra del Fluvià a mig km del riu. L’església parroquial de Santa Eulàlia, d’origen romànic, va ser modificada i engrandida al segle XVI; tot i així, conserva encara vestigis de l’església del segle XII: la porta, amb quatre arquivoltes en degradació, té a sobre una finestra; hi ha una torre rectangular, sobre la qual s’aixeca el campanar, al costat septentrional de la façana; l’absis, que va ser sobrealçat i és parcialment encastat en una construcció veïna, té una finestra i un fris dentat, damunt mènsules. Posseeix un notable retaule de marbre. Al segle XVI va ser engrandida amb dues naus més i se li construïren unes noves voltes. A l’extrem meridional de la façana, més baixa, hi ha una torrella de defensa que revela que l’edifici va ser fortificat. El lloc és documentat als segles XI i XII ( Crispianus) i el seu nom podria provenir d’una antiga vil·la romana. El 1698 era lloc reial.

 

Festes

La festa major de Santa Eulàlia s’escau el diumenge després del 10 de desembre. És tradicional la romeria al santuari de la Mare de Déu del Mont, celebrada cada any el diumenge de Pasqua Granada. Documentada al segle XVI, sembla que s’originà amb motiu d’una antiga prometença feta per la gent de Crespià, en agraïment per haver-se salvat d’una epidèmia de pesta.

 

Com arribar-hi

Fotos

Crespià (Església) (3)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclpèdia Catalana

 

Camós

Camós (17)

Camós és un poble municipi de la Comarca del Pla de l’Estany (Girona)

A Camós hi anem el 9 de març de 2014 

Dades del Municipi

Gentilici Camosí, camosina
Superfície 15,35 km²
Altitud 216 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
692 hab.
45,08 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme és drenat per la riera de Matamors, afluent per la dreta del Terri, com ho és el Revardit, que fa de límit S amb el terme de Canet d’Adri (Gironès). A llevant limita amb els municipis de Cornellà del Terri i Palol de Revardit, límit que coincideix en gran part amb la capçalera del torrent de Comanell i el seu aiguabarreig amb el torrent de Sorda, que desguassa al Terri dintre del terme de Cornellà del Terri. El límit septentrional amb Porqueres passa pel serrat de Vilarnau i pel Clot del Llop, sota el camí antic d’Olot a Banyoles, ja fora del terme de Camós. La part més accidentada del terme és ocupada per boscos de pinedes, alzinars i rouredes, amb sotabosc de marfull.

 El terme comprèn els pobles de Camós, cap de municipi, Sant Vicenç de Camós, Santa Maria de Camós, el barri de Cruanyes, les urbanitzacions de la Bòbila, Passatge Ramió i Pla de Can Vilarnau i el veïnat de Can Pedrers. Camós enllaça amb la carretera C-66 per mitjà d’una carretera local.

El Poble

El poble i cap de municipi de Camós (168 m d’altitud i 629 h el 2007 ) és situat a la plana septentrional del terme, a l’esquerra de la riera de Matamors, i aglutina el gruix de serveis municipals del municipi, per bé que el nucli històric coincideix amb el poble de Sant Vicenç de Camós situat més al S i aturonat a la dreta de la riera de Matamors.

 L’església parroquial de Sant Viçenç de Camós, molt reformada, té un esbelt campanar romànic i un casal medieval adosat anomenat la Sala de Camós. 
 

El lloc de Sant Vicenç de Camós és documentat ja el 1019 quan Ramon Bonhom va donar terres situades a Camós a la canònica gironina. El 1058 la comtessa Ermessenda va restituir l’església de Sant Vicenç de Camós al bisbe Berenguer de Girona. El 1156 Berenguer d’Anglès restitueix al bisbe Berenguer de Llers l’església de Sant Vicenç, que havia retingut injustament, com consta en un document de reconeixement transcrit al Llibre verd del capítol de Girona. Com a nucli de poblament, és documentat el 1372, juntament amb el de Santa Maria, quan ambdós pobles van redimir l’impost de bovatge al rei Pere el Cerimoniós. El 1447 els habitants de Camós gestionaren prop de la reina Maria la seva dependència de la corona, per alliberar-se de les jurisdiccions senyorials, i el 1698 el terme formava la batllia reial de Camós. En terres gironines les mencions d’un llinatge Camós sovintegen en diversos documents dels arxius civils i eclesiàstics, en persones que tenen càrrecs i prebendes civils o eclesiàstiques.

Festes

La festa major del Roser el quart diumenge de maig i la festivitat de Sant Vicenç el 22 de gener.

Com arribar-hi

Fotos

Camós ()

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Banyoles

 

Banyoles (Llac) (3)Banyoles és una Vila municipi de la Comarca del Pla de l’Estany (Girona)

 

A Banyoles i anem el 9 de març de 2014. El poble te molts llocs interessants i el llac,  es per passar-hi unes bones estones. 

 

Dades del Municipi

Gentilici Banyolí, banyolina
Superfície 11,1 km²
Altitud 172 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
19.119 hab.
1.722,43 hab/km²
Entitat de població Habitants
Banyoles 18.951
Lió 28
El Mas Usall 35
els Pins 60
Puigpalter de Baix 20
Mas Riera 17
Puigpalter de Dalt 48

Breu historia del Municipi

El terme municipal és al NE del massís muntanyós de Rocacorba, que envolta l’estany pels sectors meridional i occidental (serres de Camós i de Sant Patllari, en termes de Camós i de Porqueres respectivament). El límit nord-oriental passa vora el pla de la Bruguera i continua seguint parcialment el traçat de la riera de Garrumbert, que separa el terme del municipi de Fontcoberta. La riba oriental de l’estany de Banyoles conforma el límit amb el terme de Porqueres i al S coincideix en gran part amb el camí antic d’Olot a Girona, que separa el municipi del veïnat de Miànigues, al terme de Porqueres, per bé que en un petit tram de l’extrem sud oriental comunica amb el municipi de Cornellà del Terri. 

El terme municipal comprèn, a més de la ciutat de Banyoles, els barris de les Cases Barates i el Mas Usall, els veïnats de les Arcades, Guèmol, Lió, Mas Riera, el Pla del’Ametller i Puigpalter, i les urbanitzacions de Can Puig, els Pins i el Puig deFontpudosa. Travessa el terme de NW a SE la carretera C-66, que procedent del Baix Empordà, passa per llevant de la ciutat de Banyoles vers Besalú. Hi ha una xarxa decarreteres locals que uneixen els diferents nuclis de població del municipi entre ells i amb els pobles veïns.

Continua la lectura de Banyoles