Arxiu de la categoria: Municipi Vandellòs

L’Hospitalet de l’Infant

L´Hospitalet de L´Infant   (Antic Hospital)

L’Hopitalet de l’Infant és un Poble del municipi de Vandellóss i l’Hospitalet de l’Infant  de la comarca de l’Alt Camp (Tarragona)

A l’Hospitalet de l’Infant hi anem el 25 de maig de 2014

Dades del Municipi

Breu historia del municipi

És situat al límit del Baix Camp amb la Ribera d’Ebre, a la part meridional de la serra de Llaberia, i és el terme més extens de la comarca. Limita amb Mont-roig del Camp (E), Pratdip (N), Tivissa (N i W, de la Ribera d’Ebre), l’Ametlla de Mar (S, del Baix Ebre) i amb la mar (E i SE).

És un terreny accidentat pel braç oriental del sector meridional de la Serralada Prelitoral Catalana, en el seu punt de contacte amb la mar. El terme comprèn la capçalera (al coll de Fatxes) i la vall mitjana del riu de Llastres, que més avall forma límit amb els termes de Pratdip i de Mont-roig. Aquesta vall és compresa entre els vessants meridionals de les serres de Montalt i de Llaberia, els sud-occidentals de la serra de Santa Marina, amb la mola de Remullà (588 m, separada de l’anterior pel Coll Roig), els orientals de la mola de Genessies (711 m), al límit amb la Ribera, i els septentrionals dels Dedalts de Vandellòs, que la separen de la mar, on es destaquen les Moles (690 m) amb la tossa de l’Alzina (697 m), el Puntaire (728 m), la mola del Grèvol (607 m) i la Portellada (737 m), amb el contrafort de la serra del Coll de Balaguer, ja vora la mar. La façana litoral és constituïda pels vessants sud-orientals dels Dedalts de Vandellòs, drenats per diversos barrancs (de la Porrassa, de la Basseta, del Forat, de Tixelles, de Cadaboques, de Lloria, de Mala Set), que aboquen les seves aigües directament a la mar. Un altre sector de terme, comprès entre la mola de Genessies i els Dedalts de Vandellòs, aboca les seves aigües (barrancs Fondo, de Vilaplana i del Tais, capçalera del torrent del Pi) directament a mar, ja dins el terme de l’Ametlla de Mar després de passar pel de Tivissa.

L’extensa costa, de 10,5 km, va des del riu de Llastres, damunt l’Hospitalet de l’Infant, fins al cap de Terme, on aboca les aigües el barranc del Codolar, dit també del Cap de Terme, i que fa el límit amb l’Ametlla. S’hi obren les cales Bea i Gestell, la platja de les Rojales, entre la punta de la cala Bea i la punta de l’Albercoquer, la platja de la Punta del Riu, la platja de l’Arenal, la platja de l’Almadrava, l’illot i la platja nudista del Torn, i els penya-segats del coll de Balaguer, amb alguna petita cala i una àmplia zona rocallosa molt visitada pels afeccionats al submarinisme. A part del poble de Vandellòs, integren també el terme el poble de l’Hospitalet de l’Infant, el raval de l’Almadrava, a la costa, i els llogarets de Masboquera i Masriudoms. Hi ha, a més, nombroses urbanitzacions com l’Arenal, el Calamar, l’Infant, etc. Vandellòs era escrit abans també Vandellors i Valldellors, formes que generaren les etimologies populars de ‘Vall de l’Ós’ i ‘Vall de Llors’ o ‘de llorers’.

El municipi és força ben comunicat, ja que travessen el terme paral·lelament a la costa el ferrocarril de Barcelona a Tortosa i València, que hi té estació, la carretera N-340 i l’autopista AP-7, dita de la Mediterrània (que té sortida a l’Hospitalet de l’Infant), de recorregut força paral·lel. La carretera comarcal C-44 de l’Hospitalet de l’Infant a Tivissa i Móra d’Ebre pel coll de Fatxes uneix les vies de comunicació esmentades amb el poble de Vandellòs i travessa tot el terme seguint el curs del riu de Llastres.

El Poble

L’Hospitalet de l’Infant i l’Almadrava

L’Hospitalet de l’Infant (3 833 h el 2005) és situat a la costa, a la dreta del riu de Llastres, al límit dels termes de Vandellòs i Mont-roig. Constitueix un segon centre administratiu del municipi, ja que s’hi han instal·lat diverses dependències de l’Ajuntament. El poble sorgí i es formà a l’entorn de l’antic hospital medieval. Alguns autors han identificat l’indret, per la seva proximitat al riu de Llastres, amb Oleastrum, tesi que semblaria reafirmar la descoberta de vil·les romanes. La plaça de Catalunya és el centre comercial i històric del poble. L’església és dedicada a sant Pere. La zona urbanitzada de l’Hospitalet es localitza davant del port esportiu, on s’inicia un passeig que es prolonga fins a la platja de l’Arenal, davant la qual s’ha desenvolupat l’expansió urbanística. A més, el 1989 començaren les obres d’un vial transversal de comunicació entre el sector urbà de l’Hospitalet i la urbanització del polígon d’Hifrensa, que ha permès un millor accés a les platges. El nucli va experimentar un creixement considerable gràcies a les plantes nuclears i a la funció de segona residència, que féu sorgir nombroses urbanitzacions, com ara l’Arenal, Cala d’Oques, el Calamar, l’Infant, les Margarides i la Sentiu.

De les entitats culturals destaca el Foment Cultural de l’Hospitalet de l’Infant i l’associació recreativa El Cercle. L’antic hospital del segle XIV ha estat habilitat, i compta amb una sala d’exposicions i una biblioteca municipal. Són populars les festes del Carnaval i sobretot la festa major, per la Mare de Déu d’Agost, i la festa de la Verge del Carme, al juliol, amb la tradicional processó marítima. Les tardes i nits d’estiu són amenitzades amb diversos actes (cinema, dansa, concerts, etc). Al juny se celebra la Trobada de Puntaires i el Mercat d’antiquaris, brocanters i col·leccionistes, i als mesos de tardor s’organitzen les Jornades Culturals de Tardor, amb conferències, teatre, exposicions, etc.

El nucli de l’Almadrava (25 h el 2005), situat a la platja del mateix nom, a migdia del terme entre el cap de Terme i el coll de Balaguer, sorgí els anys vint. Els components de la colònia de pescadors eren majoritàriament d’Altea i Benidorm (Marina Baixa) i de l’Ametlla (Baix Ebre). Les cases s’hi construïen a l’estil de les barraques valencianes. S’hi han edificat xalets i urbanitzacions, cosa que ha comportat un augment demogràfic del nucli. El nom prové del fet que en aquesta platja s’estenia una almadrava, complexa instal·lació de xarxes per a la pesca de bancs de peixos migratoris. 

Festes

Celebra la seva festa major al juliol, per sant Jaume.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

140525-2 L´Hospitalet de L´Infant   (Estació) (3)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia Catalana

Vandellòs

 

Vandellòs (31)Vandellòs és un municipi de la Comarca de Baix Camp (Tarragona)

A Vandellòs hi anem el 25 de maig de 2014, aprofitant que anem a L’Hospitalet de l’infant a un concert de Compex.

Dades del Municipi

Gentilici Vandellossenc, vandellossenca
Superfície 102,67 km²
Altitud 281 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
5.992 hab.
58,36 hab/km²

 

Breu historia del Municipi

És situat al límit del Baix Camp amb la Ribera d’Ebre, a la part meridional de la serra de Llaberia, i és el terme més extens de la comarca. Limita amb Mont-roig del Camp (E), Pratdip (N), Tivissa (N i W, de la Ribera d’Ebre), l’Ametlla de Mar (S, del Baix Ebre) i amb la mar (E i SE).

 És un terreny accidentat pel braç oriental del sector meridional de la Serralada Prelitoral Catalana, en el seu punt de contacte amb la mar. El terme comprèn la capçalera (al coll de Fatxes) i la vall mitjana del riu de Llastres, que més avall forma límit amb els termes de Pratdip i de Mont-roig. Aquesta vall és compresa entre els vessants meridionals de les serres de Montalt i de Llaberia, els sud-occidentals de la serra de Santa Marina, amb la mola de Remullà (588 m, separada de l’anterior pel Coll Roig), els orientals de la mola de Genessies (711 m), al límit amb la Ribera, i els septentrionals dels Dedalts de Vandellòs, que la separen de la mar, on es destaquen les Moles (690 m) amb la tossa de l’Alzina (697 m), el Puntaire (728 m), la mola del Grèvol (607 m) i la Portellada (737 m), amb el contrafort de la serra del Coll de Balaguer, ja vora la mar. La façana litoral és constituïda pels vessants sud-orientals dels Dedalts de Vandellòs, drenats per diversos barrancs (de la Porrassa, de la Basseta, del Forat, de Tixelles, de Cadaboques, de Lloria, de Mala Set), que aboquen les seves aigües directament a la mar. Un altre sector de terme, comprès entre la mola de Genessies i els Dedalts de Vandellòs, aboca les seves aigües (barrancs Fondo, de Vilaplana i del Tais, capçalera del torrent del Pi) directament a mar, ja dins el terme de l’Ametlla de Mar després de passar pel de Tivissa.
 

L’extensa costa, de 10,5 km, va des del riu de Llastres, damunt l’Hospitalet de l’Infant, fins al cap de Terme, on aboca les aigües el barranc del Codolar, dit també del Cap de Terme, i que fa el límit amb l’Ametlla. S’hi obren les cales Bea i Gestell, la platja de les Rojales, entre la punta de la cala Bea i la punta de l’Albercoquer, la platja de la Punta del Riu, la platja de l’Arenal, la platja de l’Almadrava, l’illot i la platja nudista del Torn, i els penya-segats del coll de Balaguer, amb alguna petita cala i una àmplia zona rocallosa molt visitada pels afeccionats al submarinisme. A part del poble de Vandellòs, integren també el terme el poble de l’Hospitalet de l’Infant, el raval de l’Almadrava, a la costa, i els llogarets de Masboquera i Masriudoms. Hi ha, a més, nombroses urbanitzacions com l’Arenal, el Calamar, l’Infant, etc. Vandellòs era escrit abans també Vandellors i Valldellors, formes que generaren les etimologies populars de ‘Vall de l’Ós’ i ‘Vall de Llors’ o ‘de llorers’.

 

El municipi és força ben comunicat, ja que travessen el terme paral·lelament a la costa el ferrocarril de Barcelona a Tortosa i València, que hi té estació, la carretera N-340 i l’autopista AP-7, dita de la Mediterrània (que té sortida a l’Hospitalet de l’Infant), de recorregut força paral·lel. La carretera comarcal C-44 de l’Hospitalet de l’Infant a Tivissa i Móra d’Ebre pel coll de Fatxes uneix les vies de comunicació esmentades amb el poble de Vandellòs i travessa tot el terme seguint el curs del riu de Llastres.

El Poble

El poble de Vandellòs, cap administratiu, s’alça a 281 m d’altitud, a l’interior de la vall del riu de Llastres. El 2005 tenia 946 h. Conserva l’església parroquial de Sant Andreu, del 1773, de tres naus amb cúpula, i restes de les fortificacions medievals, entre les quals destaca una torre convertida en habitatge.

 

Quant a les activitats culturals i associatives, cal buscar els antecedents al final del segle XIX, el 1885, quan es fundà una banda de música que persistí fins el 1917. Més endavant, entre el 1929 i el 1942, funcionà una altra banda de música. El 1934 s’inaugurà una biblioteca pública municipal. En l’àmbit esportiu, cal esmentar el Club de Futbol local, fundat el 1925, que va desaparèixer el 1989. Actualment, entre les diverses entitats esportives i cíviques cal destacar el Centre Cultural Esportiu i Recreatiu de Vandellòs.

Festes

Entre les festes tradicionals locals cal destacar la festa major, al juliol per Sant Jaume. El maig és també un mes festiu, amb la celebració de Sant Isidre, la festa del cóc amb cireres i l’organització d’unes jornades culturals. També se celebren la festa del Senglar, per Sant Antoni, al gener, i la festa de la dona, per Santa Àgueda, al febrer

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Vandellòs (Ajuntament) (2)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana