Arxiu de la categoria: Comarca el Tarragonès

Riera de Gaià

 

La Riera de Gaià (28)La Riera de Gaià és un Municipi de la comarca del Tarragonès (Tarragona)

A Riera de Gaià ens hi arribem el 15 de juny de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Rierenc, rierenca
Superfície 8,8 km²
Altitud 28 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
1.635 hab.
185,8 hab/km²

Breu historia del municipi

Limita al N amb els termes de la Nou de Gaià i Vespella, a l’E amb el d’Altafulla, a l’W amb el del Catllar i al S amb el de Tarragona. El Riu Gaià, que travessa el terme de N a S, hi rep la riera de Salomó per l’esquerra i en surt entre els tossals de Costagrossa i del Balcó. El terme comprèn el poble i cap de municipi de la Riera de Gaià i les urbanitzacions del Castellot (dita també el Senyoriu de Tamarit) i la Coma (dita també el Camí de Mas de Comes i compartida amb els termes de Vespella i del Catllar, on també és coneguda amb el nom de la Cativera). També inclou el lloc d’Ardenya i la caseria de Virgili. La principal via de comunicació és la carretera local al Catllar, que entronca, al sud, amb la N-340, a l’est amb Altafulla i a l’oest amb la carretera N-240 entre Tarragona i Valls. La part septentrional del terme és travessada per la línia ferroviària de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus, amb baixador prop del poble.

El Poble

El poble de la Riera de Gaià (999 h el 2006) és a l’esquerra del Gaià, a 28 m d’altitud, a la confluència amb la riera de Salomó. Els edificis més remarcables del poble són l’església parroquial, dedicada a santa Margarida, i la Casa Borràs, amb escut nobiliari i finestres artístiques a la façana. 

Durant la Guerra Gran la Riera, pel que fa al sometent, estigué integrada dins la unitat administrativa del cantó d’Altafulla; el municipi contribuí amb vint homes, repartits entre tres companyies, al servei d’armes del sometent. En la primera guerra Carlina la Riera se significà pel seu carlisme, arribà a ser el poble més destacat de tota la contrada del Baix Gaià.

Festes

Se celebra la festa de Santa Margarida (20 de juliol), i la festa major de la Santa Creu (14 de setembre); aquesta festa es remunta a l’any 1809 i té l’origen en un vot de poble fet per tal d’agrair que la població es veiés lliure d’una epidèmia de còlera esdevinguda aquell any. En aquesta diada té lloc una processó i es canta la Missa de Perossi, que fou recuperada el 1982.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

La Riera de Gaià (4)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

 

 

La Nou de Gaià

La Nou de Gaià (8)

La Nou de Gaià és un  Municipi de la Comarca del Tarragonès (Tarragona)

Aquí hi anem el 15 de juny de 2014 passem també per la Riera de bons i no tan bons records per tots els Bordegassos amb les seves actuacions.  

Dades del Municipi

Gentilici Nouenc, nouenca
Superfície 4,3 km²
Altitud 94 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
559 hab.
130 hab/km²

Breu historia del municipi

Limita al N i l’W amb el municipi de Vespella, a l’E amb el de la Pobla de Montornès i al S amb els d’Altafulla i el Catllar. Els contraforts de la Serralada Pre-litoral accidenten el terme i són la causa que prop del 65% de la seva superfície sigui improductiva per a l’agricultura. La màxima elevació és el turó de Barral (232 m), situat a la divisòria amb la Pobla de Montornès. Altres elevacions són els pujols del Rovira, del Castellar, del Portalet i del Dalmau. La part ponentina del terme és recorreguda per dos torrents provinents de Vespella, el de Vespella i el de la Nou, les aigües dels quals van a parar al Gaià dins el terme de la Riera de Gaià.

 

L’únic nucli de població agregada del terme és el poble i cap de municipi de la Nou de Gaià. Malgrat que el ferrocarril de la línia de Picamoixons a Roda de Berà travessa el sector septentrional del terme, la Nou de Gaià no té estació de ferrocarril. Les carreteres locals són les úniques vies de què disposa el municipi per comunicar-se amb els termes veïns. Aquestes carreteres són la de la Pobla de Montornès, la de Vespella i la coneguda com de Santes Creus, que travessa el terme de N a S i permet d’arribar a Salomó i a la Riera de Gaià i enllaçar amb la N-340 de Tarragona a Barcelona. Entre els camins més importants del terme, els quals enllacen el nucli urbà amb les partides de terra i els pobles veïns, cal destacar els de Rubials, del CorralNou, de la Font del Dalmau, de la Pobla de Montornès, de Torredembarra, d’Altafulla, de la Partió, de la Riera a Vespella, del Catllar, de Molinants, del Masot i de la Font.

El Poble

El poble de la Nou de Gaià (93 m d’altitud i 449 h el 2006) és al vessant meridional d’un turó de 114 m. Entre els seus edificis es destaquen l’església parroquial i el castell dels Barons de les Quatre Torres, de construcció relativament moderna. A la plaça del Centenari hi ha el monument a la Mare de Déu de les Neus, obra de l’escultor tarragoní Eustaqui Vallès, emplaçat l’any 1966 amb motiu del cent cinquantenari del vot de poble fet a la Verge en gratitud per haver salvat la collita del vi.

La primera notícia de l’existència de la Nou data de l’any 1011, amb el document de donació del castell d’Albinyana. La Nou s’esmentà una altra vegada el 1023, concretament en l’operació de venda de Castellví de la Marca feta pel comte Ramon Berenguer I a favor de Guillem Amat. La Nou, tant des de l’aspecte senyorial com del religiós, apareixia vinculada a Altafulla d’ençà del segle XII. L’església de Santa Magdalena fou vicaria de la parròquia altafullenca fins l’any 1816. Al segle XIV la família Requesens aconseguí la senyoria sobre la Nou i la retingué fins el 28 de desembre de 1472, que Lluís de Requesens i de Cardona la vengué, conjuntament amb Altafulla, a Pere de Castellet i de Requesens.

 El lloc estigué en mans dels Castellet durant quatre generacions, ja que en morir Lluís de Castellet i d’Icard sense descendència, la senyoria d’Altafulla i la Nou passà al nebot Miquel Riambau de Corbera-Santcliment i de Castellet.
 

Josep de Corbera-Santcliment i de Ponç vengué la senyoria de la Nou a Francesc de Montserrat i Vives, castlà de Montbrió, baró de Ribelles i senyor del Morell, Tamarit i Botarell, en una data que cal situar entre el 1669 i el 1673. Els Montserrat i els seus descendents els Suelves, marquesos de Tamarit, retingueren la jurisdicció sobre laNou fins a l’extinció de les senyories

 

Festes

La festa major d’estiu se celebra per Santa Magdalena (22 de juliol) i la d’hivern per Sant Cosme i Sant Damià (26 de setembre). Hom celebra el vot del poble per la festa de la Mare de Déu de les Neus, el 6 d’agost.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

La Nou de Gaià (25)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Masos de Vespella

 

Els Masos de Vespella  (5)Masos de Vespella és un Poble del Municipi de Vespella de Gaià (Tarragonès)

A masos de Vespella hi anem el 15 de juny de 2014

Aquest poble, te l’Ajuntament del Municipi però no hi trobem la Església. Per fer culte, han de arribar-se a Vespella

Dades del Municipi

Gentilici Vespellenc, vespellenca
Superfície 18,0 km²
Altitud 191 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
411 hab.
22,83 hab/km²

Breu historia del municipi

Limita al N amb Salomó, a l’E amb Bonastre (Baix Penedès), la Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, al S amb la Riera de Gaià i a l’W amb Vilabella, Renau i el Catllar. Presenta un relleu accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri i les principals elevacions (256 m) s’alcen al bell mig del territori. Recorren el terme els torrents de la Nou i de Vespella, aplegats en un de sol dins el municipi de la Nou, i el Gaià, les aigües del qual s’arrepleguen al pantà de Gaià, construït entre els termes de Vespella, Renau i el Catllar per proporcionar aigua a la refineria petroleoquímica. A l’any 1993 un devastador incendi assolí la vila i cremà 1 000 ha.

 El terme comprèn el veïnat dels Masos de Vespella, cap de municipi, i la vila de Vespella o Vespella de Gaià. La via de comunicació fonamental per als residents en el municipi és la carretera local que, nascuda de la N-340 a l’altura d’Altafulla, travessa l’AP-7 en direcció N per dirigir-se a la Nou de Gaià, Salomó i Montferri. Abans d’arribar a la primera d’aquestes poblacions, trenca a l’esquerra per dirigir-se als Masos de Vespella i acabar al nucli urbà de Vespella. La resta de les comunicacions són camins locals, entre els quals sobresurten els de Catllar a Salomó, el de les Rocases, el de Vespella a Salomó, el de l’Olivereta, el del Mas del Rull, el de la Pedrera, el dels Masos de Vespella i el del Masot. Travessa el terme per la part de llevant la línia de tren de Sant Vicenç-Roda de Berà-Valls-Lleida, mentre que la de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus passa just per l’extrem meridional, on conflueixen els municipis de Vespella de Gaià, la Riera de Gaià i el Catllar. Malgrat ésser travessat per dues de les quatre línies de ferrocarril del Tarragonès, el terme no disposa d’estació.

El Poble

El veïnat dels Masos de Vespella està situat a migdia del terme, a mig camí entre la vila de Vespella i el poble de la Nou de Gaià. La vila de Vespella (o Vespella de Gaià) s’alça sobre un turó de 191 m d’altitud, mirador esplèndid de la part inferior del curs del Gaià. El 2006 tenia 71 h. Les cases es disposen en circumferència damunt del cingle i al voltant de les restes del castell i de l’església.

 L’edifici més important del municipi és l’església de Sant Miquel, antiga capella del castell; és una església romànica petita, amb volta apuntada i, en el seu origen, d’una sola nau. Els elements més interessants de la construcció són el campanar d’espadanya i el retaule de la Mare de Déu del Roser, obrat l’any 1579. Al costat de l’església hi ha el fossar. Del castell medieval de Vespella es conserven només uns trossos de muralla. La vida cultural i social del terme és dinamitzada per diverses entitats i actes culturals. L’Institut d’Estudis Vespellencs, fundat el 1993, té per objecte la publicació de monografies locals per donar a conèixer el passat del poble. Hi ha el Museu d’Instal·lacions Artístiques de Vespella de Gaià, exposició d’escultures a l’aire lliure repartides per tot el municipi. També cal destacar el Festival de Músiques Especials Sant Miquel de Vespella (des del 1994) i el Premi Nacional d’Accions Artístiques (des del 1996).

Festes

El calendari festiu de Vespella enmarca la festa major per Sant Miquel (29 de setembre), la festa de Sant Salvador, el 6 d’agost, en memòria de l’incendi del 1993, que va tenir lloc en aquesta mateixa data i un aplec per Sant Sebastià (20 de gener).

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Els Masos de Vespella  (24)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Rutes de senderisme

El Catllar

El Catllar (46)

El Catllar és un poble i Municipi de la Comarca  El Tarragonès (Tarragona)

A El Catllar hi anem el 15 de juny de 2014, El Catllar és un poble amb una tradició molt castellera.

Aquí al Catllar, els anys bons dels Bordegassos, hi vàrem actuar fent bons castells de vuit i un pilar de set.

Dades del Municipi

Gentilici Catllarenc, catllarenca
Superfície 26,43 km²
Altitud 59 msnm
Població (2013[1])
Densitat
4.164 hab.
157,55 hab/km²

Breu historia del Municipi

Limita al N amb els municipis de la Secuita (antic terme de l’Argilaga) i Renau, a l’E amb els de Vespella i la Riera de Gaià, al S amb el de Tarragona i a l’W amb els de la Secuita i els Pallaresos.

 El Gaià travessa el terme de NE a SE i en arribar al nucli urbà fa una giragonsa per reprendre, tot seguit, la direcció N-S. D’ençà de la construcció del pantà de Gaià, la resclosa del qual es troba dins el terme del Catllar, el Gaià baixa sec i, així, la vila ha perdut una de les característiques que la distinguien. L’embassament té una capacitat de 57 hm3. El torrent de la Farga, situat a la dreta del Gaià, completa la hidrografia del terme.
 

El terme comprén la vila i cap de municipi del Catllar, els veïnats de la Plana i Masmoragues i nombroses urbanitzacions, així com l’enclavament de la Quadra (entre els municipis de Vespella, la Nou de Gaià i la Riera de Gaià) i els antics termes de Tapioles i Cocons. Les comunicacions estan representades per un seguit de carreteres locals que permeten d’enllaçar amb els nuclis de la Riera de Gaià, la Nou de Gaià i Ferran, amb sortida a la N-340. Altres camins importants són el de la Secuita, el camí al pantà del Gaià, el de Renau, el de Vilabella, el del Mas de Miró, el del Mas de Manyer, el del Mas de Cosme, el dels Pallaresos, el del Mas de Pallarès, el de Salort i altres. El Catllar té estació de ferrocarril de la línia de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus. 

El Poble

La vila del Catllar (1004 h el 2006) és situada en un turó de 59 m d’altitud, a la riba dreta del Gaià i sota les ruïnes del castell. L’església parroquial, dedicada a la Degollació de Sant Joan Baptista, és l’edificació més important del municipi; la fàbrica actual substituí un temple anterior i començà a ser edificada l’any 1776; les obres duraren fins el 28 d’agost de 1790, que fou beneïda pel rector Mn. Joan Guardiola; cal destacar-ne el campanar. A la façana del temple hom pot veure els escuts de la vila i les armes del comte de Santa Coloma. Separada del conjunt de l’església hi ha la capella del Santíssim, construïda l’any 1850. El castell del Catllar es força malmès; conserva, però, dues torres de planta rectangular i el llenç que les uneix. El 1997 es localitzà un poblat preibèric al costat del castell amb diverses habitacions a banda i banda de dos carrers així com nombrosos estris i ceràmica.

 

Festes

La festa més important de la vila és la festa major de la Degollació de Sant Joan, que s’escau el quart cap de setmana d’agost. La festa votiva de Sant Nicaset se celebra l’11 d’octubre i la festa major d’hivern de Sant Nicasi, documentada el 1687, es fa el diumenge abans del dia 14 de desembre.

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

El Catllar

El Catllar (2)

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

El Catllar (Castell)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Ardenya

Ardenya (12)

Ardenya és un Poble del Municipi de Riera de Gaià Comarca el Tarragonès  (Tarragona)

A Ardenya hi anem el 15 de juny de 2014 desprès del Catllar i la Riera de Gaià, allà veiem indicat el nom del poble i un grup de ciclistes que feien una cursa de muntanya i decidim anar a veure aquest petit poble. 

Dades del Municipi

Gentilici Rierenc, rierenca
Superfície 8,8 km²
Altitud 28 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
1.635 hab.
185,8 hab/km

 

Breu historia del Municipi

Limita al N amb els termes de la Nou deGaià i Vespella, a l’E amb el d’Altafulla, a l’W amb el del Catllar i al S amb el de Tarragona. El Riu Gaià, que travessa el terme de N a S, hi rep la rierade Salomó per l’esquerra i en surt entre els tossals de Costagrossa i del Balcó. El terme comprèn el poble i cap de municipi de la RieradeGaià i les urbanitzacions del Castellot (dita també el Senyoriu de Tamarit) i la Coma (dita també el Camí de Mas de Comes i compartida amb els termes de Vespella i del Catllar, on també és coneguda amb el nom de la Cativera). També inclou el lloc d’Ardenya i la caseria de Virgili. La principal via de comunicació és la carretera local al Catllar, que entronca, al sud, amb la N-340, a l’est amb Altafulla i a l’oest amb la carretera N-240 entre Tarragona i Valls. La part septentrional del terme és travessada per la línia ferroviària de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus, amb baixador prop del poble.

El Poble

Ardenya, que formà part de la Comuna del Camp, figura en el fogatjament de 1365-70. Pertanyia a Bernat de Gallifa. Estava integrada dins de l’extens terme del castell d’Ullastrell o Montoliu.

Ardenya va formar parròquia independent fins a  l’any 1842, que fou agregada al municipi de la Riera, constituït l’any 1769 per la fusió dels termes de la Riera i Virgili. Al segle XVII depenia de benifet de Sant Jordi de la catedral tarragonina. L’església està dedicada a Sant Jordi, També trobem una església d’estil romànic.

Es troba voltat d’una horta regada amb aigua del riu i, als costers més alts, d’avellaners. L’església parroquial de Sant Jordi fou agregada a la de la Riera. Ardenya formava part de la comuna del Camp de Tarragona.

Festes

Sant Jordi diada en la qual se celebra la Festa Major. 

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Ardenya (25)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Vespella de Gaià

 

Vespella de Gaià (39)Vespella de Gaià és un Municipi de la Comarca del Tarragonès (Tarragona)

A Vespella de Gaià hi anem el 15 de juny de 2014. 

Aquest municipi te dos pobles, Vespella i els Massos de Vespella i L’Ajuntament  el trobem  al poble de Els Massos de Vespella,  

Aquí a Vespella, hi ha molta cultura al carrer, amb tot d’escutures i plaques dels carrers pintades a mà, també hi ha un concurs de poesia de Joan Brossa.

Dades del Municipi

Gentilici Vespellenc, vespellenca
Superfície 18,0 km²
Altitud 191 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
411 hab.
22,83 hab/km²

Breu historia del Municipi

Limita al N amb Salomó, a l’E amb Bonastre (Baix Penedès), la Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, al S amb la Riera de Gaià i a l’W amb Vilabella, Renau i el Catllar. Presenta un relleu accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri i les principals elevacions (256 m) s’alcen al bell mig del territori. Recorren el terme els torrents de la Nou i de Vespella, aplegats en un de sol dins el municipi de la Nou, i el Gaià, les aigües del qual s’arrepleguen al pantà de Gaià, construït entre els termes de Vespella, Renau i el Catllar per proporcionar aigua a la refineria petroleoquímica. A l’any 1993 un devastador incendi assolí la vila i cremà 1 000 ha.

 El terme comprèn el veïnat dels Masos de Vespella, cap de municipi, i la vila de Vespella o Vespella de Gaià. La via de comunicació fonamental per als residents en el municipi és la carretera local que, nascuda de la N-340 a l’altura d’Altafulla, travessa l’AP-7 en direcció N per dirigir-se a la Nou de Gaià, Salomó i Montferri. Abans d’arribar a la primera d’aquestes poblacions, trenca a l’esquerra per dirigir-se als Masos de Vespella i acabar al nucli urbà de Vespella. La resta de les comunicacions són camins locals, entre els quals sobresurten els de Catllar a Salomó, el de les Rocases, el de Vespella a Salomó, el de l’Olivereta, el del Mas del Rull, el de la Pedrera, el dels Masos de Vespella i el del Masot. Travessa el terme per la part de llevant la línia de tren de Sant Vicenç-Roda de Berà-Valls-Lleida, mentre que la de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus passa just per l’extrem meridional, on conflueixen els municipis de Vespella de Gaià, la Riera de Gaià i el Catllar. Malgrat ésser travessat per dues de les quatre línies de ferrocarril del Tarragonès, el terme no disposa d’estació.

El Poble

El veïnat dels Masos de Vespella està situat a migdia del terme, a mig camí entre la vila de Vespella i el poble de la Nou de Gaià. La vila de Vespella (o Vespella de Gaià) s’alça sobre un turó de 191 m d’altitud, mirador esplèndid de la part inferior del curs del Gaià. El 2006 tenia 71 h. Les cases es disposen en circumferència damunt del cingle i al voltant de les restes del castell i de l’església.

 L’edifici més important del municipi és l’església de Sant Miquel, antiga capella del castell; és una església romànica petita, amb volta apuntada i, en el seu origen, d’una sola nau. Els elements més interessants de la construcció són el campanar d’espadanya i el retaule de la Mare de Déu del Roser, obrat l’any 1579. Al costat de l’església hi ha el fossar. Del castell medieval de Vespella es conserven només uns trossos de muralla. La vida cultural i social del terme és dinamitzada per diverses entitats i actes culturals. L’Institut d’Estudis Vespellencs, fundat el 1993, té per objecte la publicació de monografies locals per donar a conèixer el passat del poble. Hi ha el Museu d’Instal·lacions Artístiques de Vespella de Gaià, exposició d’escultures a l’aire lliure repartides per tot el municipi. També cal destacar el Festival de Músiques Especials Sant Miquel de Vespella (des del 1994) i el Premi Nacional d’Accions Artístiques (des del 1996).

 

Festes

El calendari festiu de Vespella enmarca la festa major per Sant Miquel (29 de setembre), la festa de Sant Salvador, el 6 d’agost, en memòria de l’incendi del 1993, que va tenir lloc en aquesta mateixa data i un aplec per Sant Sebastià (20 de gener)

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Vespella de Gaià

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Vespella de Gaià (Església) (2)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

La Pobla de Mafumet

Pobla de Mafumet,La  (Casa Balei) (9)

La Pobla de Mafumet és un poble municipi de la comarca del Tarragonès (Tarragona)

A la pobla de Mafumet hi anem el 5 de gener de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Pobletà, pobletana
Superfície 6,19 km²
Altitud 96 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
3.210 hab.
518,58 hab/km²

 

Breu historia del Municipi

Limita al N amb el municipi del Morell, al S amb el de Constantí i al NW amb el de Vilallonga del Camp. A l’E, el N i un petit tram al NW (mitjançant l’enclavament del Mas de Magrinyà), el terme entronca amb Perafort, al que també pertany l’enclavament del Campot, situat a migdia del poble. El municipi presenta un relleu planer i és constituït majoritàriament per terres d’al·luvions.

 El terme comprèn el poble de la Pobla de Mafumet, cap de municipi, i el polígon la Refineria (compartit amb els termes de Constantí, el Morell i Perafort). També inclou les antigues quadres de Requesens, la Camareria i del Vilar del Baró. El municipi es divideix en vint-i-cinc partides de terra. A la banda de llevant, al costat del Francolí, hi ha les del Molí Tendre, Creuenda, les Sorts, la Vinya Llarga, el Codony i els Bombers; la partida de les Serres és situada al NE del nucli urbà i separada del terme del Morell per la línia del ferrocarril de Roda de Berà a Reus, la qual travessa les partides de Garjola, el Camí de Reus i el Punxó; al S del nucli urbà es troben les partides del Mas de Madró, Mas Cerdà, el Molí de Mir, la Serrana, les Guàrdies, el Mas Blanc, el Claper i la Sequieta; entre la via del ferrocarril i la carretera de Reus al Morell hi ha les partides de Mas Vallets, la Mina de Pau de Mestre, la Bóta i el Mas de Sant Antoni; a l’extrem ponentí del terme figuren les partides del Mas de Magrinyà i el Mas del Gil.
 

Tres carreteres locals permeten la comunicació del municipi. En primer lloc la que vorejant la divisòria entre el mateix terme i el del Morell abasta el tram de la N-240, de Tarragona a Valls; una altra via vital és la que enllaça amb Constantí i, per extensió, amb Tarragona; la tercera és la que uneix la Pobla amb el Morell, des d’on es pot seguir cap a Vilallonga del Camp i Alcover o desviar-se vers Reus. El municipi, a causa de la seva proximitat al Morell, també pot aprofitar la seva estació de la línia Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus per arribar a Barcelona o a la capital del Baix Camp.

El Poble

El nucli urbà de la Pobla de Mafumet és situat damunt un pujol de 98 m d’altitud, a la ratlla divisòria del terme amb el del Morell i al costat del torrent de Mestres. L’edifici més important és l’església parroquial de Sant Joan Baptista, dotada d’un campanar remarcable. Des de l’any 1801, que fou aterrada l’antiga ermita de Sant Joan del terme del Vilar del Baró, l’església de la Pobla conserva la imatge romànica de la Mare de Déu del Lledó, del segle XIII, patrona de la població; la representació de la Verge és una talla sedent d’escassos plecs en el vestit, mantell que deixa sortir un trenat de cabells a cada costat de la cara i testa coronada; fa 55 cm d’alçada. 

Festes

La festa major d’estiu se celebra per Sant Joan (24 de juny) i la festa de la Mare de Déu del Lledó, s’escau pel 2 de febrer.

 

Com arribar-hi

Fotos

Pobla de Mafumet,La  (Església)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

 Enciclopèdia Catalana

El Morell

Morell,El   (Ajuntament antic Castell)

El Morell és un poble municipi de la Comarca Tarragonès (Tarragona)

A El Morell hi anem el 5 de gener de 2014. Aquí vam veure el ajuntament per dins, ja que estaven arreglant, per preparar l’arribada dels Reis Mags. El edifici antigament havia estat un castell desprès una casa pairal i l’ajuntament ho va comprar.

Dades del Municipi

Gentilici Morellencs, morellenques
Superfície 5,92 km²
Altitud 99 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
3.485 hab.
588,68 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme del Morell, d’una superfície de 5,92 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i limita al N amb els municipis del Rourell (Alt Camp) i Vilallonga del Camp, a l’E amb els de Perafort, Vallmoll i els Garidells (els dos darrers pertanyents a l’Alt Camp), al S amb els de Perafort i la Pobla de Mafumet i a l’W amb els de Vilallonga del Camp i la Selva del Camp (aquest últim, pertanyent al Baix Camp, mitjançant un dels enclavaments dels Majols). El municipi del Morell s’estén a la dreta del Francolí, just a l’indret del seu aiguabarreig amb el riu de la Glorieta, i a 9 km de Tarragona.

 El terme comprèn la vila del Morell, cap de municipi, i els Majols (dos enclavaments de 13 i 28 ha situats en gran part dins el terme de Vilallonga del Camp). Des del 1842 té incorporats els antics termes dels Hospitals, Tomanil i Aimeric, juntament amb el lloc de la Granja dels Frares. Disposa d’estació ferroviària de la línia Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus i de carreteres locals que permeten d’arribar sense dificultat a Tarragona, Valls, Reus i els pobles veïns de la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp. La carretera N-240 provinent de Tarragona passa a ponent del terme, dins ja del de Perafort.

El Poble

La construcció més important de la vila del Morell (104 m d’altitud i 2 704 h el 2006) és el casal conegut com el Castell. Plàcid de Montoliu el féu construir al segle XVIII, un cop superat el plet amb els Montserrat. L’edifici és un casal gran i massís de planta quadrada, ben conservat, que té un jardí de dimensions considerables. El Casal és la seu de les dependències de l’ajuntament. L’església parroquial de Sant Martí fou construïda arran del desenvolupament demogràfic esdevingut a mitjan segle XVIII, que comportà també el desenvolupament urbanístic de la vila.

Festes

La festa major d’estiu se celebra per Sant Abdó i Sant Senén (el diumenge més proper al 30 de juliol), i la festa major d’hivern, s’escau per Sant Martí (11 de novembre).

Com arribar-hi

Fotos

Morell,El   (Ajuntament antic Castell) (5)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Constantí

Constantí  (19)

Constantí és un poble i municipi de  la Comarca del Tarragonès (Tarragona)

A Constantí hi anem el 5 de gener de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Constantinenc, constantinenca
Superfície 30,94 km²
Altitud 87 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
6.748 hab.
218,1 hab/km²

Breu historia del Municipi

Constantí confina al N amb els municipis dela Pobla de Mafumet i Perafort, al S amb Tarragona, a l’E amb els Pallaresos i Tarragona i a l’W amb Reus i la Selva del Camp, ambdós pertanyents a la comarca del Baix Camp.

 Les principals elevacions són el Coll Blanc (69 m), a l’extrem ponentí del terme, el Puig (91 m) i la Torre del Fàbregues (143 m); la cota mínima, de 30 m, es localitza a l’indret del terme on el Francolí entra en el territori de Tarragona. Entre les nombroses rieres destaquen la de la Boella, coneguda com la Riera, i la de la Sènia, que baixa del termede la Selva del Camp. Els torrents més importants són els de Sant Ramon i el del Mas Blanc.
 

L’únic nucli de població agregada del terme és la vila i cap administratiu de Constantí. Tres carreteres, la de Tarragona a Constantí, la de Reus a Constantí i la de Constantí a la Pobla de Mafumet, resulten fonamentals per a la comunicació del municipi amb els que l’envolten. La primera li permet d’arribar a la capital comarcal i establir l’enllaç amb la N-340 i l’AP-7, que travessa el terme a migdia de la vila. La segona constitueix la viade relació amb els pobles veïns de la Pobla de Mafumet i el Morell i, per extensió, amb Valls i l’Alt Camp. La tercera estableix la comunicació amb Reus i el Baix Camp. El ferrocarril de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus travessa el terme en direcció NW, però no hi té estació de passatgers perquè passa massa lluny del nucli urbà. A l’W del terme hi ha part de les instal·lacions de l’aeroport de Reus.

El Poble

La visió harmònica de les cases d’alçada uniforme envoltant l’església parroquial que donava la vila de Constantí (81 m d’altitud i 5 813 h el 2006)) ha desaparegut posteriorment a causa dels blocs d’habitatges moderns. La façana de l’església parroquial de Constantí, dedicada a sant Feliu, fou obrada entre el 1734 i el 1744 i consagrada l’any 1749 i el campanar es construí amb posterioritat.

 Entre les entitats culturals destaca el Centre d’Estudis de Constantí, que dinamitza la vida social i cultural de la vila. Quant a l’oferta museística, al NE de la vila hi ha el conjunt arqueològic de Centcelles, que està estretament relacionat amb el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Finalment i pel que fa a la música, cal esmentar l’aportació dels Pets (1985), un dels grups de rock català més rellevants del nostre país.La vila celebra la festa major d’hivern per Sant Sebastià (20 de gener), per commemorar l’agraïment de la població al sant per haver-los deslliurat de la pesta. És tradicional el repartiment de coca beneïda.

 

Festes

La festa major d’estiu es fa per Sant Feliu (1 d’agost).

Com arribar-hi

Fotos

Constantí  (22)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

La Canonja

Canonja,La  (12)

La Canonja és una Vila i Municipi de la Comarca del Tarragonès (Tarragona)

A la Canonja hi anem el 5 de gener de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Canongí, canongina
Superfície 7,32 km²
Altitud 46 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
5.741 hab.
784,29 hab/km²

Breu historia del Municipi

Municipi del Tarragonès, al SW de la ciutat de Tarragona. El terme es troba enclavat entre les carreteres N-340, de Barcelona a València i la N-420 de Tarragona a Reus. Té dos nuclis originàriament antics: la Canonja i Masricard.

El Poble

El poble de la Canonja ( canongins ; 60 m alt.) es troba al N del terme, sobre un turó al peu del qual, en direcció a la mar, s’alça el castell i poble de Masricard , i encerclat dins el que hom suposa que podria haver constituït una muralla, que resta inexistent, de la qual l’única prova que es conserva és un portal anomenat popularment el Porxo, sobre el qual figura la data del 1600.

Els carrers guarden el regust antic, però les cases dels segles XVII i XVIII han estat transformades. L’església parroquial, dedicada a l’Assumpció, fou construïda a la segona meitat del segle XVIII i mostra una façana senzilla; hom creu que els murs que donen al replà són restes de la masia fortificada que bastiren els canonges de la seu tarragonina.
 

Actualment el poble de la Canonja i el de Masricard, units per la Ravaleta, formen un sol nucli.

 Les entitats culturals més importants de la Canonja són el Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví (1983), la societat cultural i recreativa La Nova Amistat (1854) i l’Orfeó Canongí, que significà durant la dècada de 1930 un revulsiu importantíssim de l’ambient cultural de la Canonja. 

Festes

El poble celebra la festa major d’estiu per la Mare de Déu d’Agost, i la d’hivern per la diada de Sant Sebastià.

Com arribar-hi

Fotos

Canonja,La  (41)

Clica la foto i veus les del poble

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Enciclopèdia Catalana

La Canonja .org