Arxiu de la categoria: Poble Dòrria

Dorria

Dòrria  (44)

Dorria és un Poble del Municipi de Toses Comarca del Ripollès (Girona) 

A Dorria hi anem el 24 de juny de 2014 des de Toses. Hi ha una Església Romànica restaurada, i quasi tot-hom que hi trobem son de segona residència, tot i així encara queda algun cap de bestiar.

Dades del Municipi

Gentilici Tosà, tosana
Superfície 58,12 km²
Altitud 1.444 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
149 hab.
2,56 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Toses, de 58,12 km2, que canvià el seu nom pel de Toses de la Muntanya l’any 1937, tanca geogràficament el Ripollès i la Vall de Ribes i dóna accés a la vall de la Molina i a la Cerdanya a través de la seva famosa collada de Toses (1 800 m d’altitud).

 Aquest municipi comprèn la capçalera de la vall del Rigard més amunt de Planoles, entre la serralada axial dels Pirineus, al N, des del cim de la Bassa (2 030 m, límit amb la Molina d’Alp, a la Baixa Cerdanya) fins al pic de Gorroblanc, amb el coll de Sant Salvador i el pla de Salines entremig, límit estatal entre Espanya i França, que la separa de l’Alta Cerdanya (Vallsabollera), i, al S, les serres que enllacen la serra de Cadí i el Moixeró amb la serra de Mogrony, que fan la divisòria d’aigües amb la conca del Llobregat, des de pla de Rus fins al puig de Coma Ermada (2 045 m): pla Baguet (2 031 m), coll de la Creueta, la Creueta (2 068 m), la Pleta Roja (2 031 m), la Moixera, Costa Borda (1 908 m), collada de les Fontetes o de Castellar, turó de Pedra Picada (2 005 m), coll de Remoló, Emperadora i el coll de la Bona, que la separen del Berguedà (Castellar de n’Hug).
 

Els principals nuclis de població d’aquest terme municipal són el poble de Toses, que n’és la capital, i els de Dòrria, Nevà, Fornells de la Muntanya, i el veïnat d’Espinosa.

 La carretera de Ripoll a Puigcerdà (N-152, collada de Toses) s’enfila amb mil marrades pel pendent assolellat de la vall, i es mostra amb tota la seva grandesa des de la via del ferrocarril, que la segueix pel seu fons, paral·lela al Rigard, abans de sortir-ne pel famós túnel del Caragol, que s’inicia poc després de la població deToses. De la carretera N-152, en surt un ramal a l’altura de Fornells de la Muntanya que arriba al poble de Toses. Aquesta pista, modernament esfaltada, al mateix temps, és la que enllaça amb la carretera que porta a l’estació d’esquí de la Molina. El pla de l’Anyella és travessat per una pista que arrenca de la collada de Toses i que va per una banda fins al damunt de Castellar de n’Hug, i per l’altra fins a trobar una pista d’Alp a Gréixer, que travessa la muntanya pel coll de Pal. El poble de Toses té estació de ferrocarril.
 

El lloc de Toses i els dels seus agregats de Dòrria i de Nevà són uns dels que són coneguts de més antic de tota la Vall de Ribes, ja que es troben esmentats dintre la demarcació, pagus o comtat de Cerdanya l’any 819, en l’acta de consagració de la seu d’Urgell, amb els noms de Tosos, Duaria i Nevano.

 El portum de Tosa o collada de Toses surt en el testament del comte Guifré de Cerdanya del 1035, i la villa Toses en la cessió d’un mas, feta a Ripoll el 1102 pel comte cerdà Guillem Jordà.

El Poble

El tercer nucli o poble, per la seva importància històrica, és el de Dòrria (1 550 m i 16 h el 2005), situat al damunt de la carretera N-152, en un coster sobre la vall del Rigard, al vessant meridional de la serra de Gorrablanc. Es troba a uns 5 km al NE deToses, i és un poblet de poques cases i molta aigua, que és objecte d’una revitalització gràcies a la reconstrucció d’antigues cases i la construcció de noves per a estiuejants i per a gent que aprofita la seva situació per a desplaçar-se des d’allí a l’estació d’esquí de la Molina.

 La parròquia apareix amb el nom de Duaria l’any 819. El 7 de juliol de 903 el bisbe Nantigís d’Urgell hi va consagrar una església nova, dedicada a sant Víctor. En el document, el poble és esmentat amb el nom de Doriga.
 

L’església que hi ha a Dòrria és un edifici romànic, modificat i sense absis, amb l’interior enguixat, però de línies boniques i fàcil de restaurar. Té també un campanaret cap a ponent, i es veu que el seu portal de migdia ha estat molt modificat i desplaçat.

 

Al principi del segle XIV era una parròquia notable, tan important com Toses, Bruguera o Ventolà, però la crisi demogràfica de la segona part del segle la deixà tan despoblada, que els comtes del Pallars, senyors de la baronia de Toses, el 1371 deslliuraven els pocs homes que hi restaven de censos i tributs, per tal que no abandonessin el lloc.

 

Els regidors del municipi de Toses es reunien aquí als segles XVII i XVIII. Al seu terme destaquen les masies de Cal Tit i Cal Bernat.

Festes

La festa major de Dòrria s’escau el 24 de juny i, per Sant Víctor, el 28 de juliol, també se celebra una festa.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Dòrria  (Església Romànica) (8)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana