Arxiu de la categoria: Comarca La Cerdanya

Queixans

Queixans (Antiga Estació ) ara Restaurant (2)
Queixans és un Poble del  Municipi  Fontanals de Cerdanya de la Comarca Cerdanya (Girona)
A Queixans hi anem el 28 desembre 2015 tot passant uns dies a Toses, aquí hi una estació sense ús ara serveix de restaurant.

L’Ajuntament del Municicpi està a Urtx,  (Vilar d’Urtx)

Dades del Municipi

Gentilici Fontanalenc, fontanalenca
Superfície 28,65 km²
Altitud 1.180 msnm
Població (2014[1])
• Densitat
443 hab.
15,46 hab/km²

Breu historia del municipi

L’antic municipi d’Urtx (de 15,1 km 2 ) es va unir el 1969 amb el de Queixans. Aquest nou terme municipal fou anomenat oficialment Fontanals de Cerdanya, d’acord amb una proposta dels municipis interessats.

L’espai geogràfic d’ambdós antics termes i el seu desenvolupament històric són similars. S’estén pels vessants del Tossal Rodó (1 751 m) i de les Roques Altes (1 776 m), des del cim dels quals es domina la vall d’Alp fins a l’altura del barranc de Saltèguet. Per aquest declivi fins al Segre s’escorren els torrents de les Pereres, de Queixans, de la Malura i de les Deveses o d’Urtx, a més de la riera del Vilar d’Urtx. El torrent de la Malura, en part, feia de partió entre Urtx i Queixans. El terme és drenat a més pel curs baix del riu d’Alp, que penetra al pla per Estoll i aflueix al Segre a Soriguerola. El límit de tramuntana del terme és en bona part el curs del Segre, que el separa de Bolvir; més a llevant, aquest termenal septentrional travessa el riu davant Queixans i s’estén un petit tros per la plana de la dreta del Segre; prop del Mas Morer i del Mas de l’Anglès torna a passar el riu i segueix de prop el torrent de la Llavanera. Per tot aquest sector, el municipi confronta amb Puigcerdà. A llevant, pel serrat de Montagut, el serrat de l’Orri i el camí del Pla de les Forques a la Pleta dels Anyells també limita amb Puigcerdà (Vilallobent). A ponent, el terme confronta amb Ger i Das al pla, i a migdia amb Alp, des de la plana a l’W, a la muntanya vers llevant.

El cap de municipi és el poble del Vilar d’Urtx, i el terme comprèn també els pobles d’Urtx, Queixans, amb el barri de l’Estació i el raval del Torrent, Escardarcs i Estoll, a més del llogaret de les Pereres, la caseria de Soriguerola, i diverses urbanitzacions i masies, com el Mas de Santes Creus, Soriguera, Mas de l’Escloper, Mas de Montagut, Mas d’Amunt i el Molí de l’Anglès.

Hi passa el ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà i a la Tor de Querol que travessa la plana. Urtx comparteix l’estació amb Alp (és al límit d’ambdós termes) i Queixans té estació pròpia a 1 km del poble. La carretera N-152, que prové de Ribes de Freser per la collada de Toses, voreja el termenal de ponent al llarg de la vall d’Alp, després fa un revolt pel clot del Mas de l’Escloper, passa per Urtx i prop de Queixans enllaça amb la carretera comarcal que es dirigeix a l’accés del túnel del Cadí i travessa el Segre vers Puigcerdà. L’antiga via d’Alp a Puigcerdà passa pel terme paral·lela a la comarcal fins al pont del Soler. Una carretera local porta d’Urtx al Vilar, a l’estació de ferrocarril i a la carretera d’Alp a la Molina. L’aeròdrom de la Cerdanya es troba, en part, dins del terme.

El Poble

El poble de Queixans (1 125 m), amb 169 h el 2001, és situat dalt d’una elevació que vigila el camí de Puigcerdà i la vall del Segre. S’allarga pel raval del Torrent cap al torrent de Queixans. L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és romànica (segle XI); consta d’una nau i un absis semicircular ornamentat exteriorment amb arcuacions llombardes; té algunes capelles laterals afegides. La porta conserva la ferramenta original. L’obra del portal fou refeta el 1775. Al Museu Diocesà d’Urgell es conserva un petit copó de metall argentat, del segle XVIII, que en procedeix. La parròquia és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell ( Kexanos ). Formà part de la baronia d’Urtx. En l’actualitat hom troba diferents urbanitzacions prop del poble, com els Campets, la Colomina, el Mas d’en Serra, etc., i a 1 km el barri de l’Estació de Queixans. Al SE del poble hi ha el Mas d’Amunt. 

Festes

Queixans fa festa major en honor a sant Cosme i sant Damià, al setembre, i a l’agost fa el Mercat tradicional de petits artesans i al desembre la festa petita.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Queixans (Església) (4)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’ajuntament

Olopte

Olopte (11)
Olopte és un Poble del Municipi de Isòvol Comarca La Cerdanya (Girona)
A Olopte hi anem el 9 de març de 2015

Dades del Municipi

Gentilici Isovolenc, isovolenca
Superfície 10,80 km²
Altitud 1.088 msnm
Població (2014[1])
• Densitat
301 hab.
27,87 hab/km²

Breu historia del municipi

El terme municipal d’Isòvol, d’una extensió de 10,80 km 2 , és situat a la dreta del Segre, al punt on desguassa el Riu Duran, lloc on es forma l’estret d’Isòvol o de Baltarga, flanquejat pel tossal d’Isòvol (1 280 m), al N, i el de Baltarga (1 166 m), al S. Aquest estret separa la Plana de Cerdanya de la Batllia. El municipi confronta amb Ger al NE, amb Bellver de Cerdanya per la riba dreta de la Vall Tova i pel mateix curs del Riu Duran quan aquest desemboca al Segre, a la part de ponent; a migdia, en la seva major part, el Segre fa de termenal amb Bellver de Cerdanya, Prats i Sansor i Das. El territori és drenat, a més, per la séquia de Cerdanya i pels petits torrents d’Alf i d’All. El tossal d’Isòvol (1 288 m) i el d’Olopte o de Mont Curt (que arriba als 1 378 m ja al terme de Bellver) són inclosos en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN).

El terme comprèn els pobles d’Isòvol, All i Olopte, les cases del Raval d’Olopte i el despoblat d’Alf.

La carretera N-260, de Puigcerdà cap la Seu d’Urgell, passa per Isòvol i All; d’entre aquestes dues poblacions surt el trencall que mena a Olopte. La carretera local de Ger a Meranges travessa el N del terme.

El Poble

Rere el tossal d’Isòvol hi ha el poble d’Olopte (1 160 m d’altitud), que tenia 45 h el 2001, en un coll que comunica la Vall Tova amb la plana cerdana. S’hi han restaurat nombroses cases abandonades i hom n’ha construït de noves, d’estil rústec. Al clot del Castell hi ha les restes d’una força i a l’extrem meridional del coll, damunt el tossalet de Castellar, l’església parroquial de Sant Pere d’Olopte, romànica, d’una nau capçada per un absis semicircular bastit en dues etapes (segles XII i XIII), amb un fris dentat i petites mènsules en forma de cap a la part superior (sobre l’absis hi ha un campanar de torre afegit posteriorment). El portal (segle XIII) consta de diverses arquivoltes sostingudes per pilars i per columnes, aquestes amb capitells de decoració vegetal. A les arquivoltes hi ha caps i figures. Procedent d’ací, al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserva una talla romànica de la Mare de Déu (segle XIII), daurada i policromada. El lloc és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell ( Olorbite ), el 994 se cita el pauh Olorbitense i el 1001 elterminio Olorbitense , dintre el qual hi havia les viles rurals de Meranges i Girul. 

Festes

Olopte celebra la festa major de Sant Pere al juny.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Olopte (3)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’ajuntament.

Enciclopèdia Catalana

Talló

Talló (Església) (6)

Talló és un Poble del Municipi de Bellver de Cerdanya Comarca la Cerdanya (Girona)

A Talló hi anem el 23 de juliol de 2014 junt amb Bellver Santa Eugenia de Nerellà i Pi tots ells pobles del municipi 

A Talló hi ha un camp de enlairaments de globus

Dades del Municipi

Gentilici Bellverenc, bellverenca
Superfície 98,14 km²
Altitud 1.061 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.185 hab.
22,26 hab/km²

Breu historia del municipi

A l’antic terme deBellverdeCerdanya, d’una extensió de 64,3 km2, li foren incorporats al gener del 1962 els municipis propers d’Éller (9,8 km2) i Talltendre (22,9 km2), amb els agregats respectius de Cortàs i Ordèn, i al febrer del 1973 el de Riu de Pendís (12 km2), amb l’antic poble de Canals, per la qual cosa l’extensió total del municipi va arribar a ser de 109 km2, el més gran de la Baixa Cerdanya. Tanmateix, a l’agost del 1997 la Generalitat de Catalunya va aprovar la segregació de l’antic terme de Riu dePendís, que passà a formar el nou municipi anomenat Riu deCerdanya i el municipideBellver quedà amb 98,14 km2.

 El terme deBellver és situat al centre de la subcomarca de la Batllia, avui gairebé del tot integrada dins el municipi (excepte Prullans i Riu deCerdanya). A migdia, el municipi arriba fins a la serralada de Cadí, i el límit passa pel turó de Pratagre (2 012 m) i el collde Pendís (1 780 m), fita de l’antic camí del Berguedà a la Cerdanya, obert entre el tossal anterior i la roca de la Moixa (2 050 m), a ponent de la qual s’obre el coll dePradell o de la Moixa; la serralada es continua amb la serra de la Muga o de Molnell (2 202 i 2 409 m) i el coll de Tancalaporta (2 325 m). Aquest termenal separa Bellver dels municipis berguedans de Bagà, Guardiola de Berguedà i Gisclareny. Al NW, el municipi confronta amb Lles i Prullans per les muntanyes del Puig Pelat de Talltendre (2 235 m) i per una llarga llenca del vessant de ponent de la serra de Calm Colomer sobre la vall del riu de la Llosa. L’extrem de més a tramuntana d’aquesta llenca arriba fins a l’estany de Calm Colomer i al Bony Manyer (2 788 m), prop de la ratlla fronterera amb França. Al N d’Éller, el municipi confronta amb Meranges (roc de Creuetes, 2 000 m, i serra de Calm Colomer, amb la Carabassa, 2 737 m), i vers migdia, pel termenalde llevant, amb Isòvol, Prats i Sansor i Riu deCerdanya. A ponent, a l’esquerra del Segre, termeneja amb Montellà i Martinet, i també Prullans (el termenal amb el qual en una bona part és el Segre).
 

El territori deBellver és a la conca alta del Segre i s’estén a banda i banda del riu, que drena el terme juntament amb els seus afluents: a l’esquerra, el torrent de l’Ingla o deSanta Maria i els torrents de Pi, de Ridolaina, de la Fou i de la Pedra; i, a la dreta, el torrent del Cap (o de l’Ull) de Bou, el de la Quera i el Riu Duran, amb el seu afluent el torrent del Llevador. Una bona part del S del terme és integrada dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró

 A més de la vila deBellver i dels pobles, antics caps de municipi, ja citats d’Éller i Talltendre, el municipi comprèn els nuclis de Baltarga, Bor, Pi, i Riu de Santa Maria, els llogarets i caseries de Coborriu deBellver, Cortàs, Nas, Olià, Ordèn, Pedra, Sant Martí dels Castells, Santa Eugènia de Nerellà, Santa Magdalena de Talló, Talló, Vilella i Beders i els antics llocs i despoblats de Cortariu, Nèfol i d’Anes.
 

Travessa el terme la carretera N-260, de Puigcerdà cap a la Seu d’Urgell. Una carretera local, per Baltarga i Prats, duu a Alp i enllaça, prop de Baltarga, amb la comarcal que porta a l’entrada del túnel del Cadí i també, vers llevant, a Alp per Riu, Urús i Das. De Baltarga es pot enllaçar directament amb la N-260 per un pont. Hi ha un tram de camins veïnals que comuniquen la vila amb els pobles del pla, i les pistes demuntanya s’enfilen als poblets de la baga sota Cadí i a la solana pels vessants de la muntanya de Talltendre.

El Poble

Al pla de Talló, al S de la vila de Bellver, hi ha el poble de Talló (1 060 m), amb 31 h el 2001, la parròquia del qual encapçala la llista de les de Cerdanya en l’acta deconsagració de la catedral d’Urgell (ipsa parrochia Sancte Marie Tollonensis cua Villa Vetere seu villulis eidem ecclesie pertinentes). L’església de Santa Maria deTalló és romànica (segle XII), d’una nau (amb arcades laterals apuntades) capçada per un absis semicircular decorat exteriorment amb arcuacions llombardes; al lloc que correspondria al braç del nord del transsepte s’aixeca un campanar de torre quadrat, obra del segle XVI (havia sostingut una campana fosa el 1511, d’un so tan potent que se sentia fins a Puigcerdà). La porta, a ponent, és ferrada; s’hi accedeix per un porxo de tres arcs. S’hi venera la Mare de Déu de Talló (talla del segle XIII) que fou salvada el 1936 i entronitzada denou al temple restaurat el 1956. L’església havia estat seu d’una canònica augustiniana, a la qual el comte Ramon Guifre de Cerdanya féu una donació important el 1098. Es mantingué fins al segle XIV. Hi residia l’ardiaca deCerdanya, dignitat de la canònica de la Seu d’Urgell. L’església, sufragània de la deBellver, va ser declarada bé d’interès cultural el 1993. Un mas important de Talló és Cal Tresa. El Dilluns dePasqua es fa un aplec al santuari de la Mare de Déu de Talló, en el qual els participants surten deBellver en corrandes, es canten caramelles, es reparteix coca i vi (que és portat per un cavall engalanat) i a la font de Talló es dansa el tradicional balletde Talló.

 Seguint en direcció a migdia, el camí de Talló mena a les masies disseminades deCoborriu deBellver, que tenien 20 h empadronats el 2001, dit antigament Coborriu deTalló. L’església romànica de Sant Serni de Coborriu (d’una nau, absis semicircular llis i teulades de llicorella restaurades) fou consagrada el 1137 pels bisbes Pere Berenguer d’Urgell i Udalgar d’Elna; el document conté també la dotació que fou realitzada nou anys més tard per Bernat Sanç, bisbe també d’Urgell. El Molí d’en Ponç i el gran Mas d’en Ponç de Coborriu pertanyen als Pons, que també posseeixen Cal Paulet i el Mas de l’Ingla. 

Festes

La caseria celebra festa major a l’octubre

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Talló Camp d'enlairament de globus

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina oficial de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Santa Eugènia de Nerellà

Santa Eugènia de Nerellà (Església) (7)

Santa Eugènia de Nerellà és un Poble  del Municipi de Bellver de Cerdanya Comarca la Cerdanya (Girona)

A santa Eugènia hi anem el 23 de Juny de 2014 tot voltant per la Cerdanya

Aquí el campanar de l’Església en diuen la Torre Pisa de la Cerdanya perquè està mult decantat.

Dades del Municipi

Gentilici Bellverenc, bellverenca
Superfície 98,14 km²
Altitud 1.061 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.185 hab.
22,26 hab/km²

Breu historia del municipi

A l’antic terme deBellverdeCerdanya, d’una extensió de 64,3 km2, li foren incorporats al gener del 1962 els municipis propers d’Éller (9,8 km2) i Talltendre (22,9 km2), amb els agregats respectius de Cortàs i Ordèn, i al febrer del 1973 el de Riu de Pendís (12 km2), amb l’antic poble de Canals, per la qual cosa l’extensió total del municipi va arribar a ser de 109 km2, el més gran de la Baixa Cerdanya. Tanmateix, a l’agost del 1997 la Generalitat de Catalunya va aprovar la segregació de l’antic terme de Riu dePendís, que passà a formar el nou municipi anomenat Riu deCerdanya i el municipideBellver quedà amb 98,14 km2.

 El terme deBellver és situat al centre de la subcomarca de la Batllia, avui gairebé del tot integrada dins el municipi (excepte Prullans i Riu deCerdanya). A migdia, el municipi arriba fins a la serralada de Cadí, i el límit passa pel turó de Pratagre (2 012 m) i el collde Pendís (1 780 m), fita de l’antic camí del Berguedà a la Cerdanya, obert entre el tossal anterior i la roca de la Moixa (2 050 m), a ponent de la qual s’obre el coll dePradell o de la Moixa; la serralada es continua amb la serra de la Muga o de Molnell (2 202 i 2 409 m) i el coll de Tancalaporta (2 325 m). Aquest termenal separa Bellver dels municipis berguedans de Bagà, Guardiola de Berguedà i Gisclareny. Al NW, el municipi confronta amb Lles i Prullans per les muntanyes del Puig Pelat de Talltendre (2 235 m) i per una llarga llenca del vessant de ponent de la serra de Calm Colomer sobre la vall del riu de la Llosa. L’extrem de més a tramuntana d’aquesta llenca arriba fins a l’estany de Calm Colomer i al Bony Manyer (2 788 m), prop de la ratlla fronterera amb França. Al N d’Éller, el municipi confronta amb Meranges (roc de Creuetes, 2 000 m, i serra de Calm Colomer, amb la Carabassa, 2 737 m), i vers migdia, pel termenalde llevant, amb Isòvol, Prats i Sansor i Riu deCerdanya. A ponent, a l’esquerra del Segre, termeneja amb Montellà i Martinet, i també Prullans (el termenal amb el qual en una bona part és el Segre).
 

El territori deBellver és a la conca alta del Segre i s’estén a banda i banda del riu, que drena el terme juntament amb els seus afluents: a l’esquerra, el torrent de l’Ingla o deSanta Maria i els torrents de Pi, de Ridolaina, de la Fou i de la Pedra; i, a la dreta, el torrent del Cap (o de l’Ull) de Bou, el de la Quera i el Riu Duran, amb el seu afluent el torrent del Llevador. Una bona part del S del terme és integrada dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró

 A més de la vila de Bellver i dels pobles, antics caps de municipi, ja citats d’Éller i Talltendre, el municipi comprèn els nuclis de Baltarga, Bor, Pi, i Riu de Santa Maria, els llogarets i caseries de Coborriu de Bellver, Cortàs, Nas, Olià, Ordèn, Pedra, Sant Martí dels Castells, Santa Eugènia de Nerellà, Santa Magdalena de Talló, Talló, Vilella i Beders i els antics llocs i despoblats de Cortariu, Nèfol i d’Anes.
 

Travessa el terme la carretera N-260, de Puigcerdà cap a la Seu d’Urgell. Una carretera local, per Baltarga i Prats, duu a Alp i enllaça, prop de Baltarga, amb la comarcal que porta a l’entrada del túnel del Cadí i també, vers llevant, a Alp per Riu, Urús i Das. De Baltarga es pot enllaçar directament amb la N-260 per un pont. Hi ha un tram de camins veïnals que comuniquen la vila amb els pobles del pla, i les pistes demuntanya s’enfilen als poblets de la baga sota Cadí i a la solana pels vessants de la muntanya de Talltendre.

El Poble

A la part de ponent del terme deBellver, aigua avall de la vila, hi ha la caseria de Santa Eugènia, amb 11 h el 2001. El lloc és esmentat (Neriniano) en l’acta de consagracióde la catedral d’Urgell. L’església parroquial (de la qual depenen Olià i Nas) de Santa Eugènia de Nerellà conserva un campanar romànic. Hom ha decorat l’interior amb unes modernes pintures murals que representen figures populars, obra de Maria Jou i Paulet. L’única torre de campanar romànica de la Baixa Cerdanya, anomenada per la seva forta inclinació la “torre de Pisa” de la Cerdanya, ha estat restaurada, i l’església, declarada monument d’interès historicoartístic. Una de les cases importants del seu entorn és Cal Manxot.

Festes

La festa major de la vila se celebra al juny, per Sant Antoni de Pàdua, i al juliol, per Sant Jaume, hom celebra la festa petita. A l’agost, per Sant Roc, hi ha festa al barri del seu nom. També se celebra un Tradicionàrius, que normalment es fa paral·lelament a la Fira de Sant Llorenç.

Les cavitats subterrànies

Al terme deBellver de Cerdanya s’han identificat i explorat diverses cavitats subterrànies de gran interès científic, sobretot l’anomenada fou de Bor, situada als afores del poblede Bor, vora la font de la Fou de Bor, al peu del serrat de la Quera. Hi ha un sistemade coves format per diverses cavitats conegudes amb el nom genèric de tutes: la dels Barrancs, la Tuta Freda, la d’Embret, la de Dalt, la Petita i la Tuta Gran o fou de Bor, dita així per la surgència d’aigües que hi ha. Té dos corredors practicables i és oberta en les calcàries del devonià superior, amb un recorregut total d’uns 2 000 m, on han estat descoberts vestigis d’hàbitats humans del neolític, la majoria dels quals es conserven al Museu d’Arqueologia de Catalunya. Un dels seus primers exploradors va ser el mestre de Bor, el senyor Pons, que havia recorregut el 1915 els 650 m de les galeries antigues, col·laborant amb espeleòlegs i estudiosos. Des del 1965 s’han fet exploracions encaminades a sondejar el petit llac subterrani o sifó. És en aquesta empresa que perderen la vida dos escafandristes de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya, aquell mateix any. El 1974 es reprengueren les exploracions sistemàtiques i aconseguí de descobrir noves galeries per part del Grup d’Espeleologia de Badalona.

 S’han explorat també l’avenc de les Gralles (Santa Magdalena de Talló), els avencs dela Vall de l’Ingla, la cova de la Foranca, la cova de l’Infern d’en Martí (Talltendre) i les coves de Cortàs.
 
A part les restes prehistòriques de la fou de Bor, s’han identificat restes de sepulcres megalítics entorn del coll de Plans, en el camí de Talltendre a Meranges.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Santa Eugènia de Nerellà (Vistes) (5)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina oficial de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

 

Pi

Pi  (34)

Pi és un Poble del Municipi de Bellver de Cerdanya Comarca La Cerdanya (Girona)

A Pi hi anem el 23 de juliol de 2014 també fem santa Eugènia i Talló tots son del municipi de Bellver.

Aquí hi ha una local que pots visualitzar un ferreria amb el potro a fora i tots els estris que es feien servir per ferrar ala animals.

Dades del Municipi

Gentilici Bellverenc, bellverenca
Superfície 98,14 km²
Altitud 1.061 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.185 hab.
22,26 hab/km²

Breu historia del municipi

A l’antic terme deBellverdeCerdanya, d’una extensió de 64,3 km 2 , li foren incorporats al gener del 1962 els municipis propers d’Éller (9,8 km 2 ) i Talltendre (22,9 km 2 ), amb els agregats respectius de Cortàs i Ordèn, i al febrer del 1973 el de Riu dePendís (12 km 2 ), amb l’antic poble de Canals, per la qual cosa l’extensió total del municipi va arribar a ser de 109 km 2 , el més gran de la Baixa Cerdanya. Tanmateix, a l’agost del 1997 la Generalitat de Catalunya va aprovar la segregació de l’antic termede Riu de Pendís, que passà a formar el nou municipi anomenat Riu deCerdanya i el municipi deBellver quedà amb 98,14 km 2 .

 El terme deBellver és situat al centre de la subcomarca de la Batllia, avui gairebé del tot integrada dins el municipi (excepte Prullans i Riu deCerdanya). A migdia, el municipi arriba fins a la serralada de Cadí, i el límit passa pel turó de Pratagre (2 012 m) i el collde Pendís (1 780 m), fita de l’antic camí del Berguedà a la Cerdanya, obert entre el tossal anterior i la roca de la Moixa (2 050 m), a ponent de la qual s’obre el coll dePradell o de la Moixa; la serralada es continua amb la serra de la Muga o de Molnell (2 202 i 2 409 m) i el coll de Tancalaporta (2 325 m). Aquest termenal separa Bellver dels municipis berguedans de Bagà, Guardiola de Berguedà i Gisclareny. Al NW, el municipi confronta amb Lles i Prullans per les muntanyes del Puig Pelat de Talltendre (2 235 m) i per una llarga llenca del vessant de ponent de la serra de Calm Colomer sobre la vall del riu de la Llosa. L’extrem de més a tramuntana d’aquesta llenca arriba fins a l’estany de Calm Colomer i al Bony Manyer (2 788 m), prop de la ratlla fronterera amb França. Al N d’Éller, el municipi confronta amb Meranges (roc de Creuetes, 2 000 m, i serra de Calm Colomer, amb la Carabassa, 2 737 m), i vers migdia, pel termenalde llevant, amb Isòvol, Prats i Sansor i Riu deCerdanya. A ponent, a l’esquerra del Segre, termeneja amb Montellà i Martinet, i també Prullans (el termenal amb el qual en una bona part és el Segre).
 

El territori deBellver és a la conca alta del Segre i s’estén a banda i banda del riu, que drena el terme juntament amb els seus afluents: a l’esquerra, el torrent de l’Ingla o deSanta Maria i els torrents de Pi, de Ridolaina, de la Fou i de la Pedra; i, a la dreta, el torrent del Cap (o de l’Ull) de Bou, el de la Quera i el Riu Duran, amb el seu afluent el torrent del Llevador. Una bona part del S del terme és integrada dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró

 A més de la vila deBellver i dels pobles, antics caps de municipi, ja citats d’Éller i Talltendre, el municipi comprèn els nuclis de Baltarga, Bor, Pi, i Riu de Santa Maria, els llogarets i caseries de Coborriu deBellver, Cortàs, Nas, Olià, Ordèn, Pedra, Sant Martí dels Castells, Santa Eugènia de Nerellà, Santa Magdalena de Talló, Talló, Vilella i Beders i els antics llocs i despoblats de Cortariu, Nèfol i d’Anes.
 

Travessa el terme la carretera N-260, de Puigcerdà cap a la Seu d’Urgell. Una carretera local, per Baltarga i Prats, duu a Alp i enllaça, prop de Baltarga, amb la comarcal que porta a l’entrada del túnel del Cadí i també, vers llevant, a Alp per Riu, Urús i Das. De Baltarga es pot enllaçar directament amb la N-260 per un pont. Hi ha un tram de camins veïnals que comuniquen la vila amb els pobles del pla, i les pistes demuntanya s’enfilen als poblets de la baga sota Cadí i a la solana pels vessants de la muntanya de Talltendre.

El Poble

Població: 127 h
[2009]
Coordenades UTM: 3982 x 46898 y
Poble (1 080 m alt.) del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al SW de la vila, a l’esquerra del torrent de Pi (afluent, per l’esquerra, del Segre que neix sota el serrat de la Muga i aflueix al seu col·lector davant Prullans).

 Té els barris del Pedró i del Raval; de la seva església parroquial (Santa Eulàlia) depèn la de Nèfol, lloc amb el qual formà un municipi al s. XX. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

Festes

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Pi  (La Ferrería) (7)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina oficial de l’Ajuntament

Gran Enciclopèdia Catalana

Montellà

Montallà (Vistes del Poble) (3)

Montellà és un poble del Municipi de Martinet i Montellà Comarca de la Cerdanya  (Girona)

A Montellà hi anem el 23 de Juny de 2014 passem també per Martinet Castellà de Tost La Seu i Organyà

Dades del Municipi

Gentilici Montellanenc, montellanenca Martinenc, martinenca
Superfície 54,95 km²
Altitud 967 msnm
Població (2013[1]) • Densitat 647 hab. 11,77 hab/km²

Breu historia del municipi

Situat al Baridà, al terme de Montellà i Martinet (30,5 km 2 ) el 1970 li fou annexat l’antic municipi de Víllec i Estana. Llevat del poble de Martinet, que és situat a la riba dreta del Segre, el territori municipal s’estén per la baga fins dalt la carena de la serra de Cadí, des del coll de Tancalaporta a llevant (2 325 m), seguint vers ponent pel pic de Comabona (2 547 m), el pas dels Gosolans, el pic de Costa Cabirolera (2 604 m), la Roca Punxenta o del Migdia (2 591 m), la canal de l’Ordiguer i el puig de la Canal del Cristall (2 563 m). En definitiva i per aquest límit meridional del terme, aquest segueix la carena de la serra cadinenca dels Cortils, i confronta amb els municipis de Gisclareny, Bagà (enclavament dels Cortils), del Berguedà, i amb Josa i Tuixén de l’Alt Urgell. Per ponent, la línia de carena descrita enllaça amb el terme del Querforadat pertanyent al municipi urgel·lità de Cava. Així, per l’W, el termenal amb Cava baixa per la serra de Mataplana i, al NW, el límit amb el Pont de Bar coincideix amb el riu del Quer. El Segre, a septentrió, fa de termenal amb Lles de Cerdanya i Prullans, i a llevant, seguint el torrent de Ridolaina, confronta amb el municipi de Bellver de Cerdanya.

 Estès als vessants septentrionals de Cadí, de les seves altes parets i de les seves canals de roca calcària davallen perpendiculars els serrats o estreps de prat d’Aguiló, i el collet de les Basses de l’Ós, el sot de Llobateres, el coll de l’Estenedor, la serra de la Madrasta, el collet del Verger Verd, el de l’Orri, el sot de la Troncada i fins l’ampli prat de Cadí, que hi ha sobre Estana, que són enllaçats pel camí dit dels Collets, traçat en el relleu al peu de la paret cadinenca i enlairat sobre les clotades de la vall de Ridolaina, del torrent d’Avellanosa, del de Fontfreda, la canal de Bastanist, el torrent d’Estana i la canal del Cristall. Una bona part del territori municipal és integrat en el Parc Natural del Cadí-Moixeró.
 

El terme actual comprèn, a més de Martinet, la vila de Montellà i el poble d’Estana i els llogarets de Béixec i Víllec, a més dels antics termes d’Escàs, de Ridolaina i d’Esconsa i diversos masos.

 Les comunicacions se centren a la carretera lo-cal (LV-4036) que parteix, vora Martinet, de la N-260 de Puigcerdà a la Seu d’Urgell, travessa el Segre pel pont nou i per sobre el molí del Cabiscol puja a Montellà. En surt un ramal cap al dit molí, on s’esfilen les pistes que van a Béixec i al mas de Rovillac, així com als nuclis de Víllec i Estana i, pel fons de la vall, per l’engorjat de Bramasacs, fins al santuari de Bastanist. Des de Montellà, a més de la pista forestal a la valleta de Ridolaina, una altra pista s’enfila per la muntanya i mena pels colls de Guilera i de l’Home Mort al prat d’Aguiló, des d’on es pot pujar caminant al pas dels Gosolans. El pas dels Gosolans mena al Berguedà i era freqüentat antigament per marxants i traginers.

 

El Poble

La vila de Montellà (1 158 m), o Montellà de Cadí, que fou el cap tradicional del municipi de Montellà i Martinet, és encimbellada a l’esquerra del Segre, esglaonada als vessants d’un turó. El 2001 hi havia 99 h empadronats. Els darrers anys del segle XX va recuperar la fesomia dels pobles de muntanya amb la restauració de cases antigues i la reconstrucció de l’església parroquial de Sant Sadurní, que té un campanar de torre quadrat.

 Hom ha arranjat també la plaça i el seu recinte amb una bassa i una font. Al proper fossar hi ha l’antiga església parroquial de Sant Genís, romànica, amb un absis semicircular llis (segle XI) i portal ogival, les portes del qual conserven la ferramenta romànica. La parròquia de Monteliano és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. De l’antic castell de Montellà, que fou de la senyoria del capítol d’Urgell (tingué un paper destacat en les lluites entre els comtes de Foix, vescomtes de Castellbò, i els comtes i bisbes d’Urgell i els barons de Pinós), hom conserva llegendes de gust fantàstic. Les festes locals més importants són la festa major, que se celebra per Sant Bartomeu i Sant Genís, a l’agost, i la festa petita de Sant Serni, que té lloc al final de novembre, sense que coincideixi amb la festa patronal de Martinet.

 

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Montallà (Plaça del Llac) (2)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Martinet

 

140723-5 Martinet (16)Martinet és un poble del  Municipi de Martinet i Montellà  Comarca de la Cerdanya (Girona)

A Martinet, hi anem el 23 de juliol de 2014, tot fent  un tomb per Bellver, i  els pobles del entorn. 

Dades del Municipi

Gentilici Montellanenc, montellanenca
Martinenc, martinenca
Superfície 54,95 km²
Altitud 967 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
647 hab.
11,77 hab/km²

 

Breu historia del municipi

 

Situat al Baridà, al terme de Montellà i Martinet (30,5 km 2 ) el 1970 li fou annexat l’antic municipi de Víllec i Estana. Llevat del poble de Martinet, que és situat a la riba dreta del Segre, el territori municipal s’estén per la baga fins dalt la carena de la serra de Cadí, des del coll de Tancalaporta a llevant (2 325 m), seguint vers ponent pel pic de Comabona (2 547 m), el pas dels Gosolans, el pic de Costa Cabirolera (2 604 m), la Roca Punxenta o del Migdia (2 591 m), la canal de l’Ordiguer i el puig de la Canal del Cristall (2 563 m). En definitiva i per aquest límit meridional del terme, aquest segueix la carena de la serra cadinenca dels Cortils, i confronta amb els municipis de Gisclareny, Bagà (enclavament dels Cortils), del Berguedà, i amb Josa i Tuixén de l’Alt Urgell. Per ponent, la línia de carena descrita enllaça amb el terme del Querforadat pertanyent al municipi urgel·lità de Cava. Així, per l’W, el termenal amb Cava baixa per la serra de Mataplana i, al NW, el límit amb el Pont de Bar coincideix amb el riu del Quer. El Segre, a septentrió, fa de termenal amb Lles de Cerdanya i Prullans, i a llevant, seguint el torrent de Ridolaina, confronta amb el municipi de Bellver de Cerdanya.

 

Estès als vessants septentrionals de Cadí, de les seves altes parets i de les seves canals de roca calcària davallen perpendiculars els serrats o estreps de prat d’Aguiló, i el collet de les Basses de l’Ós, el sot de Llobateres, el coll de l’Estenedor, la serra de la Madrasta, el collet del Verger Verd, el de l’Orri, el sot de la Troncada i fins l’ampli prat de Cadí, que hi ha sobre Estana, que són enllaçats pel camí dit dels Collets, traçat en el relleu al peu de la paret cadinenca i enlairat sobre les clotades de la vall de Ridolaina, del torrent d’Avellanosa, del de Fontfreda, la canal de Bastanist, el torrent d’Estana i la canal del Cristall. Una bona part del territori municipal és integrat en el Parc Natural del Cadí-Moixeró. 

El terme actual comprèn, a més de Martinet, la vila de Montellà i el poble d’Estana i els llogarets de Béixec i Víllec, a més dels antics termes d’Escàs, de Ridolaina i d’Esconsa i diversos masos.

 Les comunicacions se centren a la carretera lo-cal (LV-4036) que parteix, vora Martinet, de la N-260 de Puigcerdà a la Seu d’Urgell, travessa el Segre pel pont nou i per sobre el molí del Cabiscol puja a Montellà. En surt un ramal cap al dit molí, on s’esfilen les pistes que van a Béixec i al mas de Rovillac, així com als nuclis de Víllec i Estana i, pel fons de la vall, per l’engorjat de Bramasacs, fins al santuari de Bastanist. Des de Montellà, a més de la pista forestal a la valleta de Ridolaina, una altra pista s’enfila per la muntanya i mena pels colls de Guilera i de l’Home Mort al prat d’Aguiló, des d’on es pot pujar caminant al pas dels Gosolans. El pas dels Gosolans mena al Berguedà i era freqüentat antigament per marxants i traginers.

El Poble

El poble de Martinet (950 m), que tenia 405 h el 2001, el més poblat del terme, és situat a la dreta del Segre, a la seva confluència amb el riu de la Llosa, que separa el nucli antic, enfilat al Tossalet, del més modern, a la vora de la carretera N-260. És aquest raval el que avui s’ha convertit en centre comercial del Baridà.  

Actualment és el nucli més important i cap de municipi. Sorgí al voltant d’una farga o martinet; com a poble és documentat al segle XVI, quan la seva església de Sant Eloi, avui parròquia, depenia de la de Montellà. Aquest edifici ha estat refet modernament amb arcs apuntats. Històricament, el lloc de Martinet depengué de la senyoria del capítol d’Urgell. Avui al Museu Diocesà d’Urgell es conserva un copó de metall argentat del segle XVIII i un calderó aspersori de coure del XVI, procedents de l’església de Martinet. La capella de Sant Antoni de Pàdua, que hom coneix popularment per la Capelleta, va ser convertida en habitacle

Martinet va sofrir durament els aiguats del mes de novembre del 1982, amb inundacions de cases i establiments. Desaparegué el pont de Montellà, però el poble es va refer i es van reconstruir força edificis. La pràctica de la pesca hi és tradicional i disposa d’una societat al poble. Hi ha també una biblioteca.

Festes

La festa major de Martinet se celebra al juliol i la festa patronal, dedicada a sant Eloi, pels volts de la primeria de desembre.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Martinet

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Martinet (Parc dels Búnquers) (2)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Bellver de Cerdanya

 

Bellver de Cerdanya (34)Bellver de Cerdanya és un Cap de Municipi de la Comarca de la Cerdanya (Girona)

A Bellver hi anem el 23 de juliol de 2014 passem també per Organyà i Castellà de Tost

Dades del Municipi

Gentilici Bellverenc, bellverenca
Superfície 98,14 km²
Altitud 1.061 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.185 hab.
22,26 hab/km²

Breu historia del municipi

A l’antic terme de Bellver de Cerdanya, d’una extensió de 64,3 km 2 , li foren incorporats al gener del 1962 els municipis propers d’Éller (9,8 km 2 ) i Talltendre (22,9 km 2 ), amb els agregats respectius de Cortàs i Ordèn, i al febrer del 1973 el de Riu de Pendís (12 km 2 ), amb l’antic poble de Canals, per la qual cosa l’extensió total del municipi va arribar a ser de 109 km 2 , el més gran de la Baixa Cerdanya. Tanmateix, a l’agost del 1997 la Generalitat de Catalunya va aprovar la segregació de l’antic terme de Riu de Pendís, que passà a formar el nou municipi anomenat Riu de Cerdanya i el municipi de Bellver quedà amb 98,14 km 2 .

 El terme de Bellver és situat al centre de la subcomarca de la Batllia, avui gairebé del tot integrada dins el municipi (excepte Prullans i Riu de Cerdanya). A migdia, el municipi arriba fins a la serralada de Cadí, i el límit passa pel turó de Pratagre (2 012 m) i el coll de Pendís (1 780 m), fita de l’antic camí del Berguedà a la Cerdanya, obert entre el tossal anterior i la roca de la Moixa (2 050 m), a ponent de la qual s’obre el coll de Pradell o de la Moixa; la serralada es continua amb la serra de la Muga o de Molnell (2 202 i 2 409 m) i el coll de Tancalaporta (2 325 m). Aquest termenal separa Bellver dels municipis berguedans de Bagà, Guardiola de Berguedà i Gisclareny. Al NW, el municipi confronta amb Lles i Prullans per les muntanyes del Puig Pelat de Talltendre (2 235 m) i per una llarga llenca del vessant de ponent de la serra de Calm Colomer sobre la vall del riu de la Llosa. L’extrem de més a tramuntana d’aquesta llenca arriba fins a l’estany de Calm Colomer i al Bony Manyer (2 788 m), prop de la ratlla fronterera amb França. Al N d’Éller, el municipi confronta amb Meranges (roc de Creuetes, 2 000 m, i serra de Calm Colomer, amb la Carabassa, 2 737 m), i vers migdia, pel termenal de llevant, amb Isòvol, Prats i Sansor i Riu de Cerdanya. A ponent, a l’esquerra del Segre, termeneja amb Montellà i Martinet, i també Prullans (el termenal amb el qual en una bona part és el Segre).
 

El territori de Bellver és a la conca alta del Segre i s’estén a banda i banda del riu, que drena el terme juntament amb els seus afluents: a l’esquerra, el torrent de l’Ingla o de Santa Maria i els torrents de Pi, de Ridolaina, de la Fou i de la Pedra; i, a la dreta, el torrent del Cap (o de l’Ull) de Bou, el de la Quera i el Riu Duran, amb el seu afluent el torrent del Llevador. Una bona part del S del terme és integrada dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró

 A més de la vila de Bellver i dels pobles, antics caps de municipi, ja citats d’Éller i Talltendre, el municipi comprèn els nuclis de Baltarga, Bor, Pi, i Riu de Santa Maria, els llogarets i caseries de Coborriu de Bellver, Cortàs, Nas, Olià, Ordèn, Pedra, Sant Martí dels Castells, Santa Eugènia de Nerellà, Santa Magdalena de Talló, Talló, Vilella i Beders i els antics llocs i despoblats de Cortariu, Nèfol i d’Anes.
 Travessa el terme la carretera N-260, de Puigcerdà cap a la Seu d’Urgell. Una carretera local, per Baltarga i Prats, duu a Alp i enllaça, prop de Baltarga, amb la comarcal que porta a l’entrada del túnel del Cadí i també, vers llevant, a Alp per Riu, Urús i Das. De Baltarga es pot enllaçar directament amb la N-260 per un pont. Hi ha un tram de camins veïnals que comuniquen la vila amb els pobles del pla, i les pistes de muntanya s’enfilen als poblets de la baga sota Cadí i a la solana pels vessants de la muntanya de Talltendre.

El Poble

La vila de Bellver de Cerdanya (1 061 m d’altitud), que tenia 1 314 h empadronats el 2001, és situada al cim d’un turó calcari espadat en bona part, a l’esquerra del Segre, dominant el camí natural. Aquesta vila antiga, encinglerada i amb el nucli antic remodelat, és protegida en bona part per les torres i els murs que han restat de la muralla que hi féu construir Jaume II. Modernament s’ha estès també pels vessants de llevant i de ponent i al llarg de les carreteres de Puigcerdà i Alp a la Seu d’Urgell. Al punt més alt del turó, s’hi dreçava l’antic castell de Bellver, del qual només resta la cisterna. Prop seu hi ha l’església parroquial de Santa Maria i Sant Jaume, que segueix la tradició del gòtic català; d’una nau, amb sengles capelles a manera de transsepte, es cobreix amb encavallades de fusta de doble vessant, sostingudes per arcs de diafragma apuntats (aquesta coberta fou restituïda, ja que el 1897 havia estat substituïda per voltes de maó). L’església conserva encara la imatge de la Mare de Déu del Roser, del segle XVIII, que fou salvada el 1936. Vora l’església hi ha l’antiga plaça Major, en part porticada, on hi ha l’edifici de l’antiga Duana i la casa de la vila. Pujant cap a l’església pel carrer de l’Amargura hom troba Cal Patanó, casa on el 1860 va residir Gustavo Adolfo Bécquer. De les muralles de la vila es conserven alguns panys, amb torres rectangulars adossades, i, també la torre dita de la Presó, sobre la plaça del Portal, que tancava un dels accessos de la vila. Es conserva també un dels túnels d’eixida de la vila murada a fora muralla; en part excavat a la roca i en part construït d’obra, parteix d’un indret proper a la torre de la Presó. La placeta de l’Abat Oliba és un bon mirador sobre la plana de la Batllia i les muntanyes que l’envolten. Dins l’eixample modern, a la bifurcació amb la carretera d’Alp, hi ha la capella de Sant Roc, amb un petit campanar i creu de forja. De la de Sant Antoni, d’època barroca, resta només el portal.

 

L’afluència del turisme ha originat el creixement de Bellver en les dues últimes dècades del segle XX, amb una notable zona de xalets.

 La importància de Bellver com a centre comercial i administratiu de la Batllia, que de fet s’ha erigit com la segona població de la Cerdanya després de Puigcerdà, és complementada amb el seu dinamisme cultural i esportiu, traduït en un gran nombre d’entitats, com ara el Grup Teatral Bellver, la Coral Font de Talló o el Club de Futbol Bellver, i un bon nombre d’instal·lacions esportives. Hi ha també una emissora de ràdio i una biblioteca. L’antic convent de les monges es va reformar i s’hi ha instal·lat una sala d’exposicions sobre el Parc Natural de Cadí-Moixeró i, al pati, l’apartat de vegetació del Museu del Bosc, que té diverses seccions, com la ja instal·lada a l antiga fàbrica del Sequer de les Pinyes.

Festes

La festa major de la vila se celebra al juny, per Sant Antoni de Pàdua, i al juliol, per Sant Jaume, hom celebra la festa petita.

A l’agost, per Sant Roc, hi ha festa al barri del seu nom. També se celebra un Tradicionàrius, que normalment es fa paral·lelament a la Fira de Sant Llorenç.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Bellver Cerdanya

Bellver Cerdanya (2)

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Bellver de Cerdanya (Ajuntament)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina oficial de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Puigcerdà

Puigcerdà  (27)

Puigcerdà és un poble municipi de la Comarca Cerdanya (Girona)

A Puigcerdà hi anem el 18 d’abril de 2014

Fem uns dies de festa per setmana santa a Toses, anem a veure pobles de Ripollès fem Puigcerdà i  ens hi quedem a veure sortir  processó.

Dades del Municipi

Gentilici Puigcerdanenc, puigcerdanenca
Superfície 18,92 km²
Altitud 1.202 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
8.910 hab.
470,93 hab/km²

Breu historia del Municipi

L’antic terme municipal de Puigcerdà, d’una extensió de 9,6 km 2 , s’engrossí el 1969 amb el proper de Vilallobent, que li fou annexat. L’antic terme de Puigcerdà és situat a l’extrem oriental de la Cerdanya, a la línia que des del tractat dels Pirineus és frontera amb França. Així, limita amb els municipis de l’Alta Cerdanya d’Enveig (N), Ur (NE), la Guingueta d’Ix (E) i Palau de Cerdanya (E-SE). Dins la pròpia comarca confronta amb Guils de Cerdanya (NW), Bolvir (W) i Urtx (W-SW).

 El terme és a l’interfluvi del riu d’Aravó o de Querol (límit NW amb Guils de Cerdanya) i del Reür i el Segre (el primer és termenal amb la Guingueta d’Ix, a llevant, i el segon era abans divisòria amb Age, de l’antic municipi de Vilallobent). El terme actual comprèn, també, el fons de la plana de l’esquerra del Segre, entre aquest riu i la Llavanera, que era l’antic territori d’Age. Comprèn, així mateix, de l’antic terme de Vilallobent, una llenca llarga i estreta de terreny, delimitada a ponent pel serrat de Montagut i el serrat de l’Orri, per on davalla el torrent de Montagut (que aboca directament al Segre dins el municipi d’Urtx). El riu de Vilallobent davalla del coll de Marcer (2.012 m), el punt més alt del terme, i de la muntanya de Saltèguet i aflueix a la Llavanera (afluent del Segre) prop del poble de Vilallobent; en tot el seu recorregut és termenal amb el municipi de Palau de Cerdanya (Alta Cerdanya) i frontera amb França. Pel que fa a la hidrografia, cal destacar la construcció, ja des d’antic, de séquies: la més antiga documentada és la d’Age (1023); la de Puigcerdà (1310), d’uns 14 km, pren l’aigua del Querol, entre els veïnats de Quers i de Riutés (de la Tor de Querol, a l’Alta Cerdanya), i després de regar la Tor de Querol i Enveig, va cap a Puigcerdà per Rigolisa i desemboca finalment a l’estany de Puigcerdà, des d’on es distribueix als horts o s’utilitza per a netejar.
 

El municipi de Puigcerdà comprèn la vila de Puigcerdà, capital de la Cerdanya, amb el barri de Sant Martí d’Aravó i de la Guingueta, els pobles d’Age i Vilallobent, les caseries o llogarets de Rigolisa, de Sant Marc i de Ventajola i la urbanització Deuloféu.

 Per Puigcerdà passa la carretera N-152 que ve de la collada de Toses; enllaça, al S de la vila, amb la N-260 que ve de la Seu d’Urgell i que arriba fins a la frontera, a l’altra banda de la qual és prolongada per la carretera N-116, fins al coll de la Perxa, i per la carretera que va cap a Llívia (N-154). També permet l’accés a la N-20 de la xarxa francesa, que duu fins a París passant per Foix. La duana (per carretera i ferrocarril) es tancà el 1995. Una carretera local enllaça Puigcerdà amb Age i Vilallobent. A Puigcerdà hi ha, a més, estació de la línia de tren de Barcelona a la Tor de Querol.

La Molina

 

La Molina  (48)

La Molina és un Poble del Municipi d’Alp Comarca La Cerdanya (Girona)

A la Molina hi anem el 9 de gener de 2011 

Dades del Municipi

Superfície 44,19 km²
Altitud 1.158 msnm
Població (2012[3])
  • Densitat
1.745 hab.
39,49 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Alp 1.119
Masella 36
La Molina 588

Breu historia del poble

La Molina és una entitat de població del municipi cerdà d’Alp, a les Comarques Gironines. Acull l’estació d’esquí del mateix nom. Al 2005 tenia 424 habitants. Situada per sobre els 1.700 m i amb una cota màxima de 2.500 m, a la Molina s’hi va construir el primer telecadira d’Espanya. Des d’aleshores la Molina ha anat creixent.

Actualment l’estació consta de 53 pistes d’esquí: 13 pistes verdes, 16 blaves, 17 vermelles i 7 negres amb un total de 16 remuntadors. Cada vegada són més els serveis que ofereix aquesta agradable estació. Disposa d’escola d’esquí, bars, una clínica, una guarderia, diverses zones temàtiques, servei de lloguer, etc.

Darrerament l’estació ha tingut molt en compte el factor competició, és per això que la temporada 2006-2007 la Molina va acollir 64 competicions de totes les modalitats convertint-se així l’estació amb més competicions de l’Estat en tan sols 133 dies esquiables. Cal destacar els Campionats d’Espanya d’esquí i de surf de neu, proves FIS de Copa d’Europa d’esquí de dames, copa d’Europa de surf de neu, campionats de freestyle, esquí de fons, etc. sense oblidar la prova final de la Pirena, prova de trineus tirats per gossos, que arriba cada any a La Molina. Els dies 13 i 14 de desembre 2008, es va celebrar, a les pistes Comella i Estadi, un eslàlom gegant (dia 13) i uneslàlom especial (dia 14) femenins de la Copa del Món d’esquí alpí de la FIS. L’any 2011, l’estació acollí el Campionat del Món de surf de neu, esdeveniment pel qual es va construir una nova pista amb telecadira desembragable a la zona del Pla d’Anyella, a la pista dels 

Festes

Festa Major  el 3 i 4 d’Agost

Enllaç per veure actes de la festa

Fotos 

Clica la foto hi veus les del Poble

La Molina  (38)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions i Creus de terme de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’ajuntament

Municipi d’Alp