Arxiu de la categoria: Bordegassos al Concurs de Tarragona 2014

Bordegassos al Concurs 2014

-XXV Concurs de Castells a Tarragona  (272)

Avui 4 d’octubre de 2014 anem al concurs de Tarragona, no tan forts com l’últim del 2012, en que vàrem quedar primers del dissabte.però en sortim tan o més contents.

El fet es que la Colla fa un actuació lluïda descarregant tots els castells previstos, i a més el tres de vuit. Havíem fet i preparat bé, el quatre de vuit i la torre de set, però també anàvem per el nou de set, castell inèdit de la colla i que hauré de posar a la col·lecció.

Dades de la diada

Quatre de vuit, Nou de set, Torre de set, Tres de vuit, Dos pilars de cinc, Tres pilars de quatre

Fotos de la Maite

Clica la Foto

-XXV Concurs de Castells a Tarragona  (272)

 

Fotos de la Yoko

Fotos de la Virginia

Crònica de la diada del Marc Ortiz

Resum del canal blau televisió

 

Escrit del Pau Ortiz de Urbina al diari de Vilanova

Aquest dissabte, un cop vam entrar a la plaça, em vaig esperar en un racó a que entrés tota la colla i vaig començar a veure gent, i gent, i més gent que anava de groc. Era emocionant, i només per veure aquelles 350 persones al Concurs ja havia valgut la pena tot plegat.

Però no ens vam conformar amb això: vam sortir amb el millor castell de la temporada, el 4de8 que vam descarregar per 3r cop consecutiu, una fita que no assolíem des del 2001! (Bentornada regularitat!). La Lídia feia l’aleta i tocava treballar i lluitar el castell. Cap problema, els Bordegassos en sabem molt de lluitar i així ho vam fer. Un 4de8 treballat, però que en cap moment va perillar. Els nervis i l’escenari imposaven, però ens en vam sortir. Content per tots, però encara més per la Sara, que havia fet un gran esforç per poder ser a la TAP aquest dissabte i que tornava a triomfar al Concurs i descarregava el seu primer castell de 8 a dosos. L’abraçada d’ella amb laNerea, que li havia cedit al lloc al castell era exactament igual a la que les seves mares Vanessa i Manoly estàven fent justament al seu costat. Aquest moment em va dibuixar un somriure que ja no vaig perdre en tota la diada.

Després el castell que més em va emocionar de tota la Diada: El 9de7 és un castellàs, i és molt complicat de fer. Només alguns sabem els merders que implica fer aquest castell, i la feinada que cal fer amb la canalla i per muntar aquesta pinya (Gràcies Dani Ponce i Bernat Soler!). Veure una pinya tan gran de color groc i gairebé TOTA LA CANALLA de la colla pujant junta en un castell em va emocionar. L’Africatornava a fer d’enxaneta al concurs dos anys després, la Meritxell, l’Arnau i el Josep tastaven el Concurs per primera vegada. Hi pujava una gentada, i entre tots aquests laSarai, que va descarregar un gran castell de color groc, un castell històric. Baixaven dosos i li vaig treure la llengua, sé que no s’ha de celebrar fins que no es descarrega, però ho havia de fer. Sens dubte, tot ha valgut la pena, Sarai!

Arrodonim la diada amb la Torre de Set, que cada cop tenim més consolidada, però que si no fos per l’ambició i el nivell de la nostra canalla no hauriem pogut descarregar cap cop enguany. La Clara és una de les grans responsables de l’èxit de la torre, ella passant d’enxaneta i tot el pom de dalt amb la Paula que no es perd cap dels nostres grans castells, ni la Nerea i la Rebeca, que a assaig no es concentren ni a la de tres, però que a plaça són unes autèntiques cracks. Actuació completa amb els tres objectius del dia, però la colla en volia més.

Com vam dir, farem els castells que la colla demani, i la colla volia el 3de8. L’assaig havia anat perfecte, i l’ocasió era la idònia per intentar-lo. A peu de pinya hi havia gent que per decisions (complicades i doloroses!) d’última hora no van anar al tronc. Precisament aquesta gent va demostrar com en som de grans. A primer línia de pinya o cridant i controlant el castell i la canalla complimentant la meva funció. Compromís i Orgull. Bravo! Castell nerviós, però sòlid, amb una canalla valenta i decidida a donar-nos la darrera alegria. La Paula es col·loca i li crida a la Clara “Corre, corre!”. Per sort la Clara no li fa molt de cas, va ràpid però amb tota la cura del món. Defensa intensa del castell i pim pam, quan ningú s’ho espera els Bordegassos descarreguem un imponent 3de8 davant de tot el món casteller, que serveix per reivindicar-nos com a colla. Compartint pis hi havia mites com el Marcos i castellers força nous com el Marcel Natura o els “Sergis”, que comencen a tenir un currículum de tronc envejable al que cal sumar tota la feinada que han fet a la pinya i que seguiran fent. El primer 3de8 per molta gent. Llàgrimes, abraçades i a deixar-nos la veu fent ressonar el nom de Bordegassos per tota la plaça. La tele em busca per entrevistar-me, però li dic que busquem algú altre, que jo ja havia parlat. M’apareix el Pere Gassó i m’abraça. No cal pensar-ho més: “Parleu amb el Pere, que ha fet de baix a tots els castells d’avui, segur que té alguna cosa a dir”. Amb tot això assolim la primera clàssica de 8 (3de8, 4de8 i Torre de 7) des del 2005.

Acabem amb pilars, on per fi puc fer una mica de pinya amb la meva colla. Un colla que, per cert, ha mostrat una actitud deliciosa a l’hora de col·laborar a les pinyes de les colles del voltant de plaça (encara que podessin ser “rivals” a la classificació) i que tampoc va tenir problema en donar un cop de mà a colles que alguns s’entesten ridículament a considerar-nos “rivals”, però que en el fons compartim un grapat d’amistats i bones relacions que ningú podrà tallar. A seguir lluitant, companys!

Als pilars dels Bordegassos em toca anar d’agulla amb l’Alfred. Just abans que pugi el Mario, els dos acordem que aquell pilar, i tota l’actuació, anirà dedicada al Jaume Castelló. Ell li vol dedicar perquè va ser el culpable de que s’acabés convertint en casteller, i jo per tot el que m’ha ensenyat i perquè en tots els anys que he estat a la colla ell ha estat un exemple de compromís i treball. Òbviament, dissabte tampoc va fallar i allà va estar. Gràcies per tot, mestre!

Els Bordegassos som grans, molt grans, i el món casteller ho ha de saber. Som una colla històrica, amb els seus alts i baixos, com tothom, però que mai perdrà la seva casta i la seva essència. Estem en un gran moment de la història dels castells i hi hem contribuït amb una magnífica actuació. N’hem d’estar orgullosos i hem de ser conscients que quan ens ajuntem tots ningú ens pot aturar!

Gràcies a tothom!

Visca els Bordegassos de Vilanova! I Visca els castells!

Resum del canal blau televisió