Arxiu de la categoria: Arnes

Arnes

Arnes  Ajuntament (5)

Arnes és un municipi de la comarca Terra Alta  “Tarragona”

Dades del Municipi

Població: 488 h
[2009]
Extensió: 43 km2

Breu historia del municipi

El municipi d’Arnes és situat a l’extrem meridional de la Terra Alta, al sector comprès entre les comarques del Matarranya i el Baix Ebre. D’una extensió de 42,97 km 2 , limita a l’E amb Horta de Sant Joan, al S amb Alfara de Carles (Baix Ebre) i a l’W amb els termes de la comarca del Matarranya de Beseit, Cretes i Lledó d’Algars.

 

El terme és accidentat per la prolongació de septentrió del massís dels Ports de Tortosa. Així, a la punta meridional del municipi, on hi ha una mina de pirites, es troben altituds per sobre dels 1 100 m; cal destacar la Punta Miranda, el serrall dels Anoguers i la Ballestera, el Pi de Martí, lo Grevolar, la Punta Blanca (1 217 m), el coll de Safrà o de Pell Negra, el tacó o punta del Coc, abans dita la Moleta, los Pradets, la Vall de Torrero, les moletes de Don, los Estrets, la moleta dels Viernets, el Salt d’en Barber i el Pla d’Arnes. La part menys accidentada, tot i que n’és, forma com una petita vall més planera i es troba a tramuntana de la vila, a l’interfluvi dels rius d’Algars i dels Estrets, la confluència dels quals marca el vèrtex septentrional del terme a l’indret conegut pels Ullals de la Rosa.

 

Els materials geològics més nous que formen el terme es van constituir durant l’era cenozoica i els més antics —situats en les terres meridionals del terme—, durant l’era mesozoica. Els primers es consolidaren durant les èpoques miocènica i oligocènica del període terciari. Els segons pertanyen al període juràssic, a excepció d’una falla encavalcada sobre materials més antics del període triàsic. A l’extrem meridional del terme, en un indret conegut com la Paridera, es troben els materials més joves de l’era mesozoica, formats durant el període cretaci.

 

Les terres són drenades pel riu d’Algars i el riu dels Estrets. El primer neix al vessant N de la mola de Tortosa i travessa el terme seguint el límit administratiu occidental. D’altra banda, el racó del Coc (948 m) és la carena divisòria de les aigües d’ambdues conques. Són afluents del riu d’Algars el barranc de Canals, el de les Valls que es forma amb el del Grevolar i del Pedregal, i el de Clapissa. A més hi ha diversos rierols que neixen i solquen el terme.

 

Respecte als dominis de vegetació potencial cal esmentar les diferents variacions locals que s’expliquen, una vegada més, com a conseqüència de la presència de part de la serralada dels Ports de Tortosa. Així, la franja més occidental és dins el domini del carrascar (Quercetum rotundifoliae), el sector oriental pertany al domini potencial de l’associació de l’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale) i el sector meridional es troba dins el domini del bosc de pi roig. El terme municipal d’Arnes comparteix amb altres municipis dos espais catalogats d’interès natural (PEIN): els Ports i la Ribera d’Algars.

 

El terme comprèn la vila d’Arnes, cap administratiu i únic nucli de població. Les partides més significatives són les Aubareres, los Aiguamolls, los Barrancs, los Viernets, les Parellades, la Vall del Cingle i los Alzinars.

 

L’única carretera que travessa el municipi és la que uneix la vila amb Vall-de-roures (Matarranya) i Prat de Compte.

 

El topònim d’Arnes sembla de l’època posterior a la conquesta i és gairebé segur que significa “arna” o “rusc”.

El Poble

La vila d’Arnes, a 508 m d’altitud, és situada a la part de tramuntana del terme, en un turonet prop del riu d’Algars. La població va créixer força durant la segona meitat del segle XIX, ja que segons Madoz hi havia només 186 cases distribuïdes en 7 carrers i una plaça i, a la primeria de segle, explica Morera que a la vila hi havia 308 edificis agrupats en 23 carrers i menciona, a més, el raval de Sant Marc, a uns 200 m del nucli vell. El raval de Sant Marc és de fet un barri de la vila on el 1940 hi havia 8 cases a més d’altres construccions i el 1950 ja n’eren 10. Els carrers principals, a part la plaça Major, són el carrer Major, el dels Dolors, el de Sant Joan, el del Bonaire, el de Vista Alegre i el de l’Onze de Setembre. D’altra banda, el 1992 la Generalitat de Catalunya declarà conjunt historicoartístic el nucli antic d’Arnes.

 

La casa de la vila és una magnífica construcció renaixentista del 1584, amb arcades de mig punt a la planta i uns bells finestrals, amb ornamentació classicitzant, al primer pis. Bastida amb carreus escairats, després d’unes cornises sobre les finestres esmentades s’alça un darrer pis amb finestres de mig punt molt seguides. L’església parroquial de Santa Magdalena fou construïda el 1693. Consta de tres naus, té també capelles laterals i un campanar de torre. Prop seu hi ha les restes de l’antiga església parroquial gòtica, segurament de la primeria del segle XIV.

 

A més d’aquests edificis públics, són de rellevant importància els privats de Santa Pau, la Casa Pinyol i la Casa dels Metges. És també molt característica la plaça de la Bassa, avui de Catalunya, on es recollien les aigües pluvials i que es va haver de tapar quan s’engrandí el nucli urbà.

 

Festes

Se celebra la festa major el cap de setmana del 22 de juliol, en honor a Santa Magdalena i, per santa Àgueda (5 de febrer), té lloc la jota d’Arnes, un ball tradicional que s’ha recuperat després d’un temps de no celebrar-se. Al maig se celebra la Festa de la Mel.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Arnes (6)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia Catalana