Arxiu de la categoria: Any 2010

Viloví del Penedès

Viloví del Penedès  (Ajuntament) (2)

Viloví del Penedès és un poble municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Viloví hi anem el 28 de novembre de 2010 ja que fem tot de pobles de l’Alt Penedès 

Dades del Municipi

Gentilici Vilobinenc, vilobinenca
Superfície 9,34 km²
Altitud 286 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.099 hab.
117,67 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Vilobí del Penedès, d’una extensió de 9,34 km 2 , limita al N amb el terme de Font-rubí, a l’E amb la Granada i les Cabanyes, al S amb Pacs del Penedès i a l’W amb Sant Martí Sarroca. Comprèn el poble de Vilobí del Penedès, el raval de Bellver i la caseria de les Guixeres. El municipi, situat a la part central de la comarca de l’Alt Penedès, és travessat per la carretera local de Vilafranca a Font-rubí. El terreny és generalment pla, amb altituds inferiors als 300 m, a excepció de l’accident de les Guixeres, a la part central del terme, on s’assoleixen els 330 m. El terme és regat per la riera de la Maçana, que pren aquí el nom de riera de Vilobí i, encara, abans de vessar les aigües al riu de Foix, riera de Llitrà o de les Graus.

El Poble

El poble de Vilobí del Penedès és el cap de municipi. És situat a 240 m d’altitud, a la part central del terme i a llevant de la caseria de les Guixeres, sobre la carretera de Vilafranca del Penedès a Guardiola de Font-rubí. El 2005 tenia 333 h. L’antiga quadra de Vilobí, del terme del castell de Sant Martí Sarroca, depengué del poble de Vallformosa i va ser adquirida el 1322 per la Pia Almoina de Barcelona. La població té el Museu de Geologia (1986). 

 

Els veïnats de les Guixeres de Dalt (334 m d’altitud) i les Guixeres de Baix (300 m d’altitud) són pràcticament barris de Vilobí, que disten respectivament 300 i 700 m del cap de municipi, mig enfilats en el serrat constituït per l’aflorament de guixeres, explotades des d’antic. Aquests dos veïnats, que formen la caseria de les Guixeres, que el 2005 tenia 301 h, són esmentats com a quadres del terme en el fogatjament del 1553.

Festes

La festa major s’escau el quart diumenge d’agost, a l’octubre es fa la festa del Most, i al març, la festa de Sant Roc.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Viloví del Penedès  (Església)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Vilafranca del Penedès

Vilafranca... 015 (23)

Vilafranca del Penedès és un Poble cap del Municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Vilafranca del Penedès hi anem el 28 de novembre de 2010

Dades del Municipi

Gentilici Vilafranquí, vilafranquina
Pressupost 38.248.523,00 € (2007)
Superfície 19,65 km²
Altitud 223 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
38.929 hab.
1.981,12 hab/km²
Entitat de població Habitants
el Bordellet 17
el Molí d’en Rovira 164
Pere Pau 122
Cal Salines 83
Vilafranca del Penedès 38.399

 

Breu historia del municipi

El municipi, d’una extensió de 19,65 km 2 , és situat a la depressió que centra la comarca de l’Alt Penedès, i ocupa la part central de la plana, al sector de l’esquerra del riu de Foix. Té una forma irregular i és envoltat al N pels termes de les Cabanyes i la Granada, a l’E per Sant Cugat Sesgarrigues i Olèrdola, al s. per Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola, i a l’W per Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès. El municipi és format per la vila de Vilafranca i els veïnats disseminats del Bordellet, el Molí d’en Rovira, el Carrer d’en Perepau, les Salines i la Serreta, aquest darrer compartit amb el terme municipal d’Olèrdola. El topònim fa referència a les franqueses establertes a Olèrdola o el Penedès al segle XI, i la formació de la vila es relaciona amb el fracàs de la restauració d’Olèrdola després de la invasió almoràvit del 1108.

 El terreny és pla, amb alguns turons que s’eleven un centenar de metres sobre la resta de la plana: el puig de Sant Jaume (296 m), el puig de Sant Pau (302 m) i el que serveix d’assentament a la mateixa capital. Els sediments quaternaris cobreixen els dipòsits miocènics, els quals afloren en punts esparsos del NE, mentre que el Cretaci apareix en superfície en els turons del NW.

Vilella Baixa

Vilella Baixa  (15)

Vilella Baixa és un poble i municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)

A Vilella Baixa hi anem el 31 d’octubre de 2010

Dades del Municipi

Gentilici vilellà de Baix, vilellana de Baix
Superfície 5,6 km²
Altitud 220 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
215 hab.
38,39 hab/km²

Breu historia del municipi

El terme de la Vilella Baixa, de 5,62 km 2d’extensió, és situat a l’E de la comarca i limita amb els termes de Cabassers (N), la Vilella Alta (E), Gratallops (SE), el Lloar (S) i la Figuera (W). Es troba a la vall del riu de Montsant, que travessa el territori en diagonal de NW (on hi ha el petit embassament de la Vilella Baixa) al SE, i més avall corre en direcció N-S (aleshores fa de límit oriental amb Gratallops), després de rebre per l’esquerra el riuet d’Escaladei. El territori és accidentat al N pels vessants sud-occidentals de la serra de Montsant (645 m a l’extrem NE, als Montalts), que cauen encinglerats damunt la vall dels dos rius, i al SW pels cingles del tossal del Guixar, que marquen el límit amb el terme de la Figuera (527 m a l’extrem SW).

 El poble de la Vilella Baixa és l’únic nucli de població del municipi. El poble es comunica mitjançant una carretera amb Cabassers i la Vilella Alta i, passant per Gratallops, amb Falset, on embranca amb la N-420 de Tarragona a Gandesa.

El Poble

El nucli de la Vilella Baixa (218 m d’altitud) és dalt d’un turó, a la confluència del riuet d’Escaladei, que travessa el poble dividint-lo en dues parts, amb el riu de Montsant a l’esquerra d’aquest, damunt el qual passa un pont romànic de tres arcades. La tradició atribueix la fundació del poble als moros, als quals probablement es deu la construcció del seu primer clos murallat i del castell, ara desapareguts. El fort desnivell del turó on es troba el nucli antic obligà a construir cases de set o vuit pisos amb l’entrada principal a la quarta o cinquena planta, fet que dóna al poble unes característiques úniques i singulars. Hi ha diverses cases amb llindes de pedra dels segles XVI i XVII i del XIX.

 L’edifici més notable és el de l’església parroquial de Sant Joan Baptista, neoclàssica del segle XVIII, de tres naus amb campanar incorporat a l’edifici i una porta lleugerament abarrocada; construïda amb materials poc nobles, només els angles són acarreuats. Cal destacar el carrer que No Passa, a la part més alta del poble, possible persistència de l’antic nucli medieval, al qual s’accedeix per un llarg porxo i que acaba sense solució de continuïtat en una petita plaça. El carrer que No Passa fou utilitzat com a lloc de defensa durant les carlinades, quan encara, en moments de perill, se’n tancava el portal d’accés.

Festes

La festa major se celebra el cap de setmana de la Pasqua Granada. També es realitzen actes festius els dies 22 i 23 de maig en honor a la patrona, Santa Quitèria, i el 25 de juliol, per Sant Jaume

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Vilella Baixa  (Església) (4)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Vilella Alta

Vilella Alta (20)

 

Viella Alta és un poble  municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)

A Vilella Alta hi anem el 31 d’octubre de 2010, també anem a Vilella Baixa i Cabecés. Dels primers pobles  que vàrem visitar.

Dades del municipi

Gentilici vilellà de Dalt, vilellana de Dalt
Superfície 5,2 km²
Altitud 372 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
131 hab.
25,19 hab/km²

Breu historia del municipi

El terme de la Vilella Alta, dins el Priorat històric, es troba a la vall del riuet d’Escaladei fins poc abans de la seva confluència al riu de Montsant al veí terme de la Vilella Baixa; aquesta vall forma l’eix, en direcció NE-SW, del petit territori, i rep al seu extrem el petit barranc de la Font de l’Àliga, procedent del terme veí de la Morera de Montsant. Limita amb els municipis de Gratallops (SW), la Vilella Baixa (W), Cabassers (NW), la Morera de Montsant (N) i Torroja del Priorat (E i SE). És accidentat pels vessants meridionals de la serra de Montsant: a la dreta del riuet d’Escaladei s’alcen els cingles dels Montalts (límit amb la Morera i Cabassers) que dominen la vall abruptament per damunt dels 600 m; a l’esquerra les altituds més destacades són la Creu Alta (536 m), límit amb la Morera i Torroja, i el puig de les Bassetes (493 m), al límit amb Torroja.

 El poble de la Vilella Alta és l’únic nucli de població del municipi. De l’antiga carretera comarcal C-242 de les Borges del Camp a Fraga surt, prop del coll d’Alforja, una carretera vers Poboleda i Escaladei que duu al poble. Des de la N-420 de Tarragona a Gandesa a l’altura de Falset també hi mena una carretera en direcció NW que passa per Gratallops i la Vilella Baixa.

El Poble

El poble de la Vilella Alta (327 m d’altitud) es troba aturonat a l’esquerra del riuet d’Escaladei. L’edifici més notable és l’església parroquial de Santa Llúcia, datada a la segona meitat del segle XVIII, d’estil neoclàssic abarrocat. El temple és de tres naus, amb cor i campanar incorporat. A l’interior de les naus es conserven part dels antics elements decoratius, coetanis a la seva construcció, sobretot diversos plafons amb pintures murals. A l’església es conserva també un retaule pintat de caire renaixentista. Altres peces provinents d’aquest temple es troben ara al Museu Diocesà de Tarragona. També són notables l’edifici de la societat la Veritable Aliança i Ca l’Ardèvol.

 El 1926 es creà al poble una cooperativa de consum, fruit de l’unió de les societats La Veritat i La Aliança, que fou el centre de totes les activitats culturals i recreatives del poble.
 La fundació del poble és atribuïda als cartoixans, ja que el lloc formà part en tot moment del priorat d’Escaladei. El prior de la cartoixa hi cobrava els delmes i les primícies i hi exercia la jurisdicció completa. Jaume II en donà el domini directe i el mer imperi als comtes de Prades. Fins al segle XVIII fou denominada la Vilella d’Amunt, i no es troben les primeres referències com la Vilella Alta fins després del decret de Nova Planta.
 

Durant la primera guerra Carlina l’església es convertí en fortí. Una nit els carlins ocuparen el lloc d’amagat i, per sorpresa, la matinada següent donaren mort a la guarnició liberal. Aquest fet degué induir els veïns a tancar el poble amb un mur amb portal i espitlleres, del qual encara queda rastre en la toponímia, amb l’indret anomenat el Portalet.

Festes

 La festa major se celebra el dia 13 de desembre, per santa Llúcia i el dia 18 de gener s’hi fa una festa en honor a santa Prisca. L’últim cap de setmana de juliol, per Sant Jaume, es celebra la festa d’estiu i el segon diumenge d’agost es fa un aplec de sardanes al poble. També és típic acudir al santuari de la Mare de Déu de la Consolació (Gratallops) al voltant del dia 15 del mateix mes.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Vilella Alta

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Torrelles de Foix

Torrelles de Foix 059 (9)

Torrelles de Foix és un Poble cap de municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Torrelles de Foix hi anem el 28 de novembre de 2011 fem també Sant Martí Sarroca i altres de Alt Penedès

Dades del municipi

Gentilici Torrellenc, torrellenca
Superfície 36,94 km²
Altitud 367 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.360 hab.
63,89 hab/km²

Historia del municipi

El municipi de Torrelles de Foix és situat al NW de la comarca de l’Alt Penedès. D’una extensió de 36,67 km 2 , limita al N amb els termes de la Llacuna (Anoia) i de Font-rubí, a l’E amb Sant Martí Sarroca, al S amb el Montmell (Baix Penedès) i a l’W amb Pontons. Travessa el terme la carretera local que, sortint de Vilafranca del Penedès, passa pel poble de Torrelles de Foix i el comunica amb la AP-2. Comprèn el poble de Torrelles de Foix, la urbanització Can Coral i les caseries i veïnats de les Llombardes, Cal Via, la Berna, el Cosconar, el Mas Bertran, Can Croset, el Pany i la Plana de les Torres.

Continua la lectura de Torrelles de Foix

Tavertet

Tavertet

Tavertet és un poble cap del municipi de la Comarca de Osona (Barcelona)

A Tavertet hi anem el 326 d’octubre de 2010

Dades del municipi

Gentilici XXX
Superfície 32,5 km²
Altitud 869 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
127 hab.
3,91 hab/km²

Historia del municipi 

Es troba al sector de llevant de la comarca , a frec de la cinglera homònima. Inclou l’altiplà triangular del sector SW, delimitat per la riera de les Gorgues, la riera de Balà i el Ter. Limita al NE i l’E amb Rupit i Pruit, al S amb Vilanova de Sau, a l’W amb les Masies de Roda i al NW amb Santa Maria de Corcó.

 El terme passa la cinglera de Tavertet i s’aboca a la vall del Ter, a l’indret del mas Sulroca o Surroca, sota l’Avenc. Aquesta gran cinglera que separa el Cabrerès de la vall del Ter dóna un encant especial a la població i a una bona part del terme, i ha afavorit el caràcter de lloc d’estiueig i residencial. El territori és accidentat, i les planures o comellars dels masos es troben a frec de cingleres o en repeus o cimadals de muntanyes. Les terres es formaren durant les primeres èpoques del Terciari. Hom destaca la Rocallarga (1 187 m) a les terres de llevant. Drena el sector meridional del terme la cua del pantà de Sau, que recull les aigües del Ter, al qual desguassen el torrent de les Valls, el de les Conques, la riera de Tavertet, formada pels torrentols de les Gorgues, de la Cau i de la Font de la Vena, i la riera de Balà. Biogeogràficament, a les terres amb una major altitud hi ha un predomini potencial de la vegetació eurosiberiana amb un bosc de roure martinenc ( Buxo-Quercetum pubescentis ), mentre que a les terres més baixes apareix l’estatge mediterrani més eurosiberià dominat per l’alzinar muntanyenc ( Quercetum mediterraneo-montanum ). Bona part del terme és inclòs dins l’espai natural del Collsacabra.

Sitges

101226 Sitges 004

Sitges és un poble cap de municipi de la comarca del Garraf (Barcelona

A Sitges hi anem el dia de Sant Esteve de 2010  “26 de gener”

Dades del municipi

Pressupost 55.703.745,00 € (2007)
Superfície 43,85 km²
Altitud 10 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
29.140 hab.
664,54 hab/km²
Entitat de població Habitants
Les Botigues de Sitges 2.173
Garraf 329
Sitges 26.115
Vallcarca 0
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del municipi

El terme municipal de Sitges, de 43,85 km2, és situat a la balconada del massís de Garraf que dóna a la mar, coneguda per les Costes de Garraf. Limita al N amb Sant Pere de Ribes (que també tanca el terme per l’W), Olivella i Begues (aquest del Baix Llobregat) i a l’E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat—. Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf.

 El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble de Garraf, l’antiga colònia de Vallcarca, el llogaret de les Botigues de Sitges (que inclou les urbanitzacions de Garraf II, el Passeig Marítim i Rat Penat), l’antic agregat de Campdàsens, l’antiga quadra de Miralpeix i un nombre important d’urbanitzacions (Aiguadolç, Quintmar, Vallpineda, Montgavina, etc.) i antics masos.
 

Travessa el terme d’E a W la carretera C-31 de Barcelona al Vendrell, que comunica la vila amb Vilanova i la Geltrú, trajecte que també es pot fer a través de la C-246a. El 1989 es començà a construir l’autopista de Garraf (C-32), de Castelldefels al Vendrell, que entrà en funcionament el 1992; fou motiu de diverses controvèrsies, ja que en bona part circula per terrenys integrats al Parc Natural del Garraf. Enllaça amb aquesta autopista la carretera local de Sitges a Sant Pere de Ribes, carretera que continua (C-15B) fins a unir-se amb la C-15 de Vilanova i la Geltrú a Igualada. El 1881 hi arribà el ferrocarril, línia de Barcelona a València per la costa, que travessa dins el terme, com l’autopista, un bon nombre de túnels.

Continua la lectura de Sitges

Sant Pere de Ribes

101128 St Pere de Ribes 008 (8)

Sant Pere de Ribes és un poble cap de  Municipi de la Comarca del Garraf (Barcelona)

A Sant Pere de Ribes hi anem el 28 de novembre de 2011 juntament amb Viloví  algun mes del Penedès i també Sitges

Dades del municipi

Gentilici Ribetà, ribetana
Superfície 40,71 km²
Altitud 44 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
28.730 hab.
705,72 hab/km²

 

Breu historia del municipi

Limita amb els municipis d’Olivella (N), Canyelles (NW), Vilanova i la Geltrú (W) i Sitges (E i S). El 1937 el municipi canvià el seu nom pel de Ribes del Penedès.

El terreny és accidentat pels vessants meridionals del massís de Garraf, que arriba als 358 m. al Montgròs, al NW, des del qual es contempla una bella panoràmica de Sitges i Vilanova fins a Olèrdola i la depressió de l’Alt Penedès. A la part de tramuntana hi ha el puig dels Sumidors (285 m), a més d’altres que oscil·len entre els 200 i els 288 m. A migdia hi ha Penya Riscla (308 m), el puig de Prubelles (168 m) i el Pedroell (75 m). Aquest sector és format per materials calcaris i pendents molt forts en alguns indrets, solcat per barrancs. El sector més muntanyós és cobert de bosc de pins i alzines i de matollar, i una petita part pertany al Parc Natural del Garraf. Al centre del municipi el terreny és pla, cobert de sediments quaternaris que formen sòls molt aptes per al conreu.L’eix hidrogràfic del terme és la riera de Ribes, que recull les aigües de la riera de Canyelles i de la riera de Jafre i desguassa a la mar a la platja de Sitges, al cap dels Grills. La riera de Ribes, que més amunt s’anomena de Begues, ja que neix en aquest terme, penetra al municipi de Ribes pel penyal del Bisbe, on passa engorjada, i rep la de Canyelles, per la dreta, al lloc de les Parellades, a tocar del poble de Sant Pere de Ribes. La riera de Jafre penetra a Ribes pel fons de l’Infern i desguassa a la riera de Ribes aigua avall del poble, prop de Can Quadres de la Timba. Altres cursos secundaris són el torrent de la Piera, que procedeix del pla de Jorba i a la part més occidental del municipi passa per la Torre del Veguer i, ja en terme de Vilanova, per Santa Magdalena i desguassa a la mar entre la platja de Sant Cristòfol i el Port. El torrent de la Terrosa, també a ponent, drena la quadra dels Solers i els nuclis de Vilanoveta i les Roquetes; vora el lloc on hi havia la masia d’en Torrents desguassa al torrent de la Piera.

Continua la lectura de Sant Pere de Ribes

Sant Martí Sarroca

Sant Marti Sarroca  (8)

Sant Martí Sarroca és un poble cap del municipi de Alt Penedès (Barcelona)

A Sant Martí Sarroca hi anem el 28 de novembre de 2010

Dades del municipi

Gentilici Martinenc, martinenca
Superfície 35,27 km²
Altitud 295 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
3.168 hab.
89,82 hab/km²
Entitat de població Habitants
Bleda, la 310
Brugueres i Can Sogues 50
Cabrunes, les 0
Cal Miret 61
Cal Sisplau 108
Can Cruset de la Carrera i les Cantarelles 104
Fassina, la 43
Garrofer i Can Rigol, el 46
Hostalets i Can Lleó, els 191
Roca, la 111
Romaní, el 40
Rovira Roja, la 184
Sant Martí Sarroca 1.790
Serra de Baix, la 44
Serra de Dalt, la 69
Torre, la 46

Breu historia del municipi

El municipi de Sant Martí Sarroca, amb una extensió de 35,27 km 2 , és situat a la vall del riu de Foix, a la part centreoccidental de la comarca. El riu de Foix fa de límit al SE amb els municipis de Pacs del Penedès i Santa Margarida i els Monjos. Al NW confronta amb Torrelles de Foix, al NE amb Font-rubí i Vilobí del Penedès, al S amb Castellví de la Marca i al SW amb el Montmell (Baix Penedès). A part el poble de Sant Martí Sarroca, cap de municipi, el poblament és disseminat en diversos veïnats, caseries, barris i masos. Pel nucli urbà passa la carretera que des de Vilafranca comunica amb Torrelles de Foix i Pontons, d’una banda, i la Llacuna per un branc. Una densa xarxa de carreteres i camins posa en comunicació tots els nuclis que formen el municipi amb les localitats veïnes.

El territori és irregular, ocupat majoritàriament pels materials miocènics i quaternaris de la plana, que formen bones terres de conreu. Al sector occidental les calcàries triàsiques i juràssiques dels contraforts orientals del bloc del Gaià, coberts de pi-nedes i garriga, s’enlairen dos centenars de me- tres sobre el pla, formant els darrers contraforts de la serra del Montmell, on hi ha el puig de la Talaia (484 m), el puig de l’Artiga (434 m), el pujol del Samuntà (432 m) i altres altures menors. La xarxa fluvial és formada pel riu de Foix, que travessa el terme de N a S i gran quantitat de barrancs i rieres, entre les quals la més important és la de Pontons, situada a la plana de la Bleda, a l’extrem sud-oriental del terme.

El Poble

El poble de Sant Martí Sarroca, el cap de municipi, és situat a 341 m d’altitud. Tenia 1274 h el 2005. Té dos barris principals, el de la Roca, on hi ha el castell i l’església parroquial, i el de les Cases Noves de Sant Martí, sota el castell i vora la carretera de Vilafranca, on hi ha la seu de l’ajuntament.

El castell se situa en un turó amb pendents acinglerats sobre la riera de Pontons. Després de la seva destrucció durant les guerres carlines i els posteriors anys d’abandonament i degradació, el 1963 es començà a reconstruir. El castell és format per diversos cossos distribuïts entorn d’un pati trapezoïdal; aquests cossos, que en general tenen planta rectangular, pertanyen a diverses èpoques constructives. El recinte del castell és reforçat per una torre de planta circular a l’angle nord-occidental i per una altra torre, de planta semicircular, a l’angle sud-occidental. Aquestes torres, que poden ser incloses en la part més antiga conservada, pertanyen, probablement, als segles XII i XIII. El cos septentrional de l’edifici té una sala rectangular, coberta amb volta de canó, a la planta baixa, mentre que els pisos superiors disposen de finestrals i estructures clarament gòtiques.

Al costat del castell es troba l’antiga l’església parroquial de Santa Maria, que fou l’església del castell; conserva una bona part de l’estructura romànica i fou objecte d’una acurada restauració dirigida per Josep Puig i Cadafalch el 1906. L’edifici, declarat monument el 1931, és format per un primer edifici romànic, que no fou acabat fins al principi del segle XIII, després de la invasió almoràvit.

L’activitat cultural i esportiva del municipi és notable, ja que hi ha diversos col·lectius que es dediquen a la dansa, el teatre, el cant coral, els escacs, el cinema, les festes (diables, geganters), etc. Entre les entitats destaca el Castell Museu Municipal de Sant Martí Sarroca. A més funciona l’emissora Sarroca Ràdio..

Festes

La festa major del poble se celebra el tercer diumenge de juliol, probablement des de l’inici del segle XIV, que tenia lloc dalt del turó que aleshores era el nucli principal de població; una altra celebració destacada és la festa de Sant Martí, al novembre

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Part del El Castell

Sant Marti Sarroca  (Castell) (2)

Sant Martí Sarroca

 

Com arribar-hi

 

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Sant Marti Sarroca  (Església de Santa Maria) (2)

 

Clica els enllaços 

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Castells i Ermites de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

 

 

 

Les Roquetes

101128 Les Roquetes 002 (1)

Les Roquetes és un poble del municipi de Sant Pere de Ribes (Tarragona)

A les Roquetes, li fem una volta ben feta el 28 de novembre de 2011. Val a dir que a Les Roquetes, hi anem molt sovint, ja que jo hi estic empadronat.

Tot i que pertany, al municipi de Sant Pere de Ribes, te un edifici Ajuntament per poder fer els tràmits burocràtic. Ja que té els mateixos habitants que Sant Pere.

Dades del Municipi

Gentilici Ribetà, ribetana
Superfície 40,71 km²
Altitud 44 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
28.730 hab.
705,72 hab/km²
Entitat de població Habitants
Can Lloses-Can Marcer 356
Can Macià 235
Can Pere de la Plana 288
Cards, els 238
Colls, els 364
Garrofers, els 22
Mas Alba 218
Mas d’en Serra, el 1.254
Mas Perers, el 48
Puigmoltó 145
Rocamar 428
Roquetes, les 11.836
Sant Pere de Ribes 11.904
Torre del Veguer 11
Torres, les 73
Vallpineda 1.254
Vilanoveta 23
Vinyals, els 86
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del Municipi

Sant Pere de Ribes està situat a la comarca del Garraf, dins de la província de Barcelona. A la banda meridional del massís del Garrafs’alçaren Ribes i Les Roquetes, que van esdevenir els punts neuràlgics del nostre municipi, juntament amb Puigmoltó, Vilanoveta i Les Torres com a nuclis històrics i tot un seguit d’urbanitzacions que acabaren configurant un territori singular i atractiu, amb una població aproximada de 28.000 habitants.

Continua la lectura de Les Roquetes