Arxiu de la categoria: Quart trimestre

Sitges

101226 Sitges 004

Sitges és un poble cap de municipi de la comarca del Garraf (Barcelona

A Sitges hi anem el dia de Sant Esteve de 2010  “26 de gener”

Dades del municipi

Pressupost 55.703.745,00 € (2007)
Superfície 43,85 km²
Altitud 10 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
29.140 hab.
664,54 hab/km²
Entitat de població Habitants
Les Botigues de Sitges 2.173
Garraf 329
Sitges 26.115
Vallcarca 0
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del municipi

El terme municipal de Sitges, de 43,85 km2, és situat a la balconada del massís de Garraf que dóna a la mar, coneguda per les Costes de Garraf. Limita al N amb Sant Pere de Ribes (que també tanca el terme per l’W), Olivella i Begues (aquest del Baix Llobregat) i a l’E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat—. Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf.

 El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble de Garraf, l’antiga colònia de Vallcarca, el llogaret de les Botigues de Sitges (que inclou les urbanitzacions de Garraf II, el Passeig Marítim i Rat Penat), l’antic agregat de Campdàsens, l’antiga quadra de Miralpeix i un nombre important d’urbanitzacions (Aiguadolç, Quintmar, Vallpineda, Montgavina, etc.) i antics masos.
 

Travessa el terme d’E a W la carretera C-31 de Barcelona al Vendrell, que comunica la vila amb Vilanova i la Geltrú, trajecte que també es pot fer a través de la C-246a. El 1989 es començà a construir l’autopista de Garraf (C-32), de Castelldefels al Vendrell, que entrà en funcionament el 1992; fou motiu de diverses controvèrsies, ja que en bona part circula per terrenys integrats al Parc Natural del Garraf. Enllaça amb aquesta autopista la carretera local de Sitges a Sant Pere de Ribes, carretera que continua (C-15B) fins a unir-se amb la C-15 de Vilanova i la Geltrú a Igualada. El 1881 hi arribà el ferrocarril, línia de Barcelona a València per la costa, que travessa dins el terme, com l’autopista, un bon nombre de túnels.

Continua la lectura de Sitges

Sant Martí Sarroca

Sant Marti Sarroca  (8)

Sant Martí Sarroca és un poble cap del municipi de Alt Penedès (Barcelona)

A Sant Martí Sarroca hi anem el 28 de novembre de 2010

Dades del municipi

Gentilici Martinenc, martinenca
Superfície 35,27 km²
Altitud 295 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
3.168 hab.
89,82 hab/km²
Entitat de població Habitants
Bleda, la 310
Brugueres i Can Sogues 50
Cabrunes, les 0
Cal Miret 61
Cal Sisplau 108
Can Cruset de la Carrera i les Cantarelles 104
Fassina, la 43
Garrofer i Can Rigol, el 46
Hostalets i Can Lleó, els 191
Roca, la 111
Romaní, el 40
Rovira Roja, la 184
Sant Martí Sarroca 1.790
Serra de Baix, la 44
Serra de Dalt, la 69
Torre, la 46

Breu historia del municipi

El municipi de Sant Martí Sarroca, amb una extensió de 35,27 km 2 , és situat a la vall del riu de Foix, a la part centreoccidental de la comarca. El riu de Foix fa de límit al SE amb els municipis de Pacs del Penedès i Santa Margarida i els Monjos. Al NW confronta amb Torrelles de Foix, al NE amb Font-rubí i Vilobí del Penedès, al S amb Castellví de la Marca i al SW amb el Montmell (Baix Penedès). A part el poble de Sant Martí Sarroca, cap de municipi, el poblament és disseminat en diversos veïnats, caseries, barris i masos. Pel nucli urbà passa la carretera que des de Vilafranca comunica amb Torrelles de Foix i Pontons, d’una banda, i la Llacuna per un branc. Una densa xarxa de carreteres i camins posa en comunicació tots els nuclis que formen el municipi amb les localitats veïnes.

El territori és irregular, ocupat majoritàriament pels materials miocènics i quaternaris de la plana, que formen bones terres de conreu. Al sector occidental les calcàries triàsiques i juràssiques dels contraforts orientals del bloc del Gaià, coberts de pi-nedes i garriga, s’enlairen dos centenars de me- tres sobre el pla, formant els darrers contraforts de la serra del Montmell, on hi ha el puig de la Talaia (484 m), el puig de l’Artiga (434 m), el pujol del Samuntà (432 m) i altres altures menors. La xarxa fluvial és formada pel riu de Foix, que travessa el terme de N a S i gran quantitat de barrancs i rieres, entre les quals la més important és la de Pontons, situada a la plana de la Bleda, a l’extrem sud-oriental del terme.

El Poble

El poble de Sant Martí Sarroca, el cap de municipi, és situat a 341 m d’altitud. Tenia 1274 h el 2005. Té dos barris principals, el de la Roca, on hi ha el castell i l’església parroquial, i el de les Cases Noves de Sant Martí, sota el castell i vora la carretera de Vilafranca, on hi ha la seu de l’ajuntament.

El castell se situa en un turó amb pendents acinglerats sobre la riera de Pontons. Després de la seva destrucció durant les guerres carlines i els posteriors anys d’abandonament i degradació, el 1963 es començà a reconstruir. El castell és format per diversos cossos distribuïts entorn d’un pati trapezoïdal; aquests cossos, que en general tenen planta rectangular, pertanyen a diverses èpoques constructives. El recinte del castell és reforçat per una torre de planta circular a l’angle nord-occidental i per una altra torre, de planta semicircular, a l’angle sud-occidental. Aquestes torres, que poden ser incloses en la part més antiga conservada, pertanyen, probablement, als segles XII i XIII. El cos septentrional de l’edifici té una sala rectangular, coberta amb volta de canó, a la planta baixa, mentre que els pisos superiors disposen de finestrals i estructures clarament gòtiques.

Al costat del castell es troba l’antiga l’església parroquial de Santa Maria, que fou l’església del castell; conserva una bona part de l’estructura romànica i fou objecte d’una acurada restauració dirigida per Josep Puig i Cadafalch el 1906. L’edifici, declarat monument el 1931, és format per un primer edifici romànic, que no fou acabat fins al principi del segle XIII, després de la invasió almoràvit.

L’activitat cultural i esportiva del municipi és notable, ja que hi ha diversos col·lectius que es dediquen a la dansa, el teatre, el cant coral, els escacs, el cinema, les festes (diables, geganters), etc. Entre les entitats destaca el Castell Museu Municipal de Sant Martí Sarroca. A més funciona l’emissora Sarroca Ràdio..

Festes

La festa major del poble se celebra el tercer diumenge de juliol, probablement des de l’inici del segle XIV, que tenia lloc dalt del turó que aleshores era el nucli principal de població; una altra celebració destacada és la festa de Sant Martí, al novembre

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Part del El Castell

Sant Marti Sarroca  (Castell) (2)

Sant Martí Sarroca

 

Com arribar-hi

 

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Sant Marti Sarroca  (Església de Santa Maria) (2)

 

Clica els enllaços 

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Castells i Ermites de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

 

 

 

Les Roquetes

101128 Les Roquetes 002 (1)

Les Roquetes és un poble del municipi de Sant Pere de Ribes (Tarragona)

A les Roquetes, li fem una volta ben feta el 28 de novembre de 2011. Val a dir que a Les Roquetes, hi anem molt sovint, ja que jo hi estic empadronat.

Tot i que pertany, al municipi de Sant Pere de Ribes, te un edifici Ajuntament per poder fer els tràmits burocràtic. Ja que té els mateixos habitants que Sant Pere.

Dades del Municipi

Gentilici Ribetà, ribetana
Superfície 40,71 km²
Altitud 44 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
28.730 hab.
705,72 hab/km²
Entitat de població Habitants
Can Lloses-Can Marcer 356
Can Macià 235
Can Pere de la Plana 288
Cards, els 238
Colls, els 364
Garrofers, els 22
Mas Alba 218
Mas d’en Serra, el 1.254
Mas Perers, el 48
Puigmoltó 145
Rocamar 428
Roquetes, les 11.836
Sant Pere de Ribes 11.904
Torre del Veguer 11
Torres, les 73
Vallpineda 1.254
Vilanoveta 23
Vinyals, els 86
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del Municipi

Sant Pere de Ribes està situat a la comarca del Garraf, dins de la província de Barcelona. A la banda meridional del massís del Garrafs’alçaren Ribes i Les Roquetes, que van esdevenir els punts neuràlgics del nostre municipi, juntament amb Puigmoltó, Vilanoveta i Les Torres com a nuclis històrics i tot un seguit d’urbanitzacions que acabaren configurant un territori singular i atractiu, amb una població aproximada de 28.000 habitants.

Continua la lectura de Les Roquetes

Pontons

101128 Pontons 072 (10)

Pontons és un poble cap de municipi de la comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

Visitem Pontons el 28 de novembre de 2010

Dades del Municipi

Gentilici Pontonenc, pontonenca
Superfície 25,95 km²
Altitud 584 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
504 hab.
19,42 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Cal Pontonet 11
Cal Soler de Roset 6
Camp d’Ases 16
Can Cendrós 13
Can Ponç i els Sovals 16
Fonts de Sant Bernat, les 59
Ponderosa, la 101
Pontons 265
Rectoria, la 29
Rimbalda, la 23
Sapera i el Mas de la Riera 33

El poble de Pontons

El poble de Pontons és situat a 632 m d’altitud, a la riba dreta de la riera de Pontons. Presenta les característiques del poblament de la muntanya mitjana i el 2005 tenia 252 h. Des de la Restaura- ció, el centre del terme deixà de ser l’antiga parròquia de Sant Joan de la Muntanya i es desplaçà a la nova població fortificada de Pontons, sorgida als peus de l’església de Santa Magdalena, que abans de ser parròquia havia estat sufragània de Sant Joan. Jaume I va concedir a la vila de Pontons el privilegi de celebrar-hi mercat el dimarts.

 

L’església parroquial de Santa Magdalena de Pontons es troba a l’esquerra de la riera, dalt d’un cingle que domina el poble. És un edifici d’origen romànic, que va ser reconstruït al segle XIII i modificat posteriorment. Conserva a la façana de ponent la porta romànica, amb doble arquivolta i impostes. A Pontons hi ha una biblioteca i a més funciona el Centre Cultural, que centre les activitats culturals i recreatives del poble. La festa major del municipi s’escau al juliol, per la festivitat de Santa Magdalena.

Breu historia del castell

Documentat des del 966, fou adquirit pels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, el 1066, de Bernat Otger i de Guitard Guillem. Aquest mateix any els comtes encomanaren el castell de Pontons en feu a Guillem Bernat d’Òdena. El 1111 els germans Guillem Ramon de Castellvell i Arbert, anomenat Dorca, juraren fidelitat al comte Ramon Berenguer III pel castell de Pontons i el d’Òdena, que en posseïa l’alt domini, mentre que la castlania era encomanada a Ramon d’Òdena. El 1138 Ramon Guillem d’Òdena donà a l’orde de l’Hospital unes terres i cases i l2església de Sant Joan del castell nou de Pontons; el document indica la voluntat del donador de reconstruir i poblar el terme del castell de Pontons, que havia estat despoblat per “infestatione paganorum.” El 1188 Ramon d’Òdena i la seva muller permutaren amb Gilbert de la Granada un mas dins el terme del castell de Pontons, al lloc anomenat les Solanes, que fou d’Arnau de Girona i dels seus germans. El mateix dia Gilbert de la Granada concedí aquest mas al monestir de Santes Creus. Guillem d’Òdena, senyor de Pontons, participà en les lluites civils dels primers anys del regnat de Jaume I i signà, el 1217, la constitució de pau i treva de Vilafranca. El 1271 l’abat Gener de Santes Creus adquirí el castell i el lloc de Pontons, que li foren venuts per l’infant Pere, el bisbe Arnau de Barcelona, Gastó de Bearn i Ramon de Cardona, com a marmessors de Ramon Guillem d’Òdena. La venda de la jurisdicció del castell i del lloc de Pontons a Santes Creus fou confirmada pel rei Pere el Cerimoniós el 1363. Anteriorment, però, Jaume II, el 1297, li concedí el privilegi d’extreure minerals de plom i zinc. Al segle XVIII el lloc de Pontons continuava essent del monestir de Santes Creus.

Festes

Festa major                  Comença el dia 22 de Juliol

Festa d’hivern            Comença el 20 de gener

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Pontons  (Ajuntament)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions i Creus de terme de la Comarca

Pàgina web.


Web: www.pontons.org

Poboleda

Poboleda  (31)

Poboleda és una vila i Municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)

A Poboleda hi anem aviat el 31 d’octubre de 2010 i vàrem fer les fotos de nit ja que era l’últim poble i es va fer tard.

Dades del municipi

Gentilici poboledà, poboledana
Superfície 14 km²
Altitud 343 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
362 hab.
25,86 hab/km²

Breu historia de Poboleda

Poboleda és un poble que trobareu al centre del Priorat històric; al seu horitzó més immediat, la secular presència de la gran serralada del Montsant. S’hi poden trobar vestigis històrics que mostren que hi ha hagut presència humana des de temps prehistòrics. Encara que tímidament, hi passaren els Romans i també fou habitat pels musulmans després de la seva arribada a la península al segle VIII. A partir de l’any 1000 les tropes cristianes del comptat de Barcelona, havent trencat amarres amb l’imperi franc, aprofiten la desunió dels musulmans per conquerir territori cap al sud. L’any 1150 cau el darrer bastió musulmà a Catalunya, Siurana.

El terme municipal de Poboleda, de 13,74 Km2, al centre del Priorat Històric, s’estén a la vall del riu Siurana que travessa el terme per la seva meitat en direcció est-oest. La vila de Poboleda és l’únic nucli de població del municipi, que limita amb els termes de la Morera de Montsant a l’est i al nord, Torroja del Priorat a l’oest i Porrera al sud.

Al peu del Montsant la Casa i el Molí dels Frares ens recorda l’estada dels cartoixans i l’església de Sant Pere i les cases del Carrer Major l’esplendor del segle XVIII. Actualment conserva intacte el seu esperit rural.

Festes

Festa Major i festa de l verema

El 4 i 5 d’Agost festa Major

Enllaç per veure les festes 

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Poboleda  (Ajuntament)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Llocs per gaudir natura Prov. Tarragona

Pàgina web

Pàgina web de l’Ajuntament

Gran enciclopèdia Catalana

Isona

Isona  (Antic Forn) (6)

La vila d’Isona és la capital del municipi d’Isona i Conca Dellà  Comarca  Pallars Jussà (Lleida)

Creat el 1970 amb la unió dels antics municipis d’Isona,Benavent de TrempConquesFiguerola d’OrcauOrcau i Sant Romà d’Abella.

A Isona hi anem el 3 d’Octubre de 2010, que és el començament d’aquesta historia desprès de Abella de la Conca i Artesa de Segra

Dades de la vila

Gentilici Isonenc, isonenca
Malnom jueus
Superfície km²
Altitud 660 msnm
Població (2006)
  • Densitat
654 hab.

Breu historia

El municipi d’Isona i Conca Dellà va néixer l’any 1970 amb l’annexió de diferents pobles: Isona, Covet, LLordà, Masos de Sant Martí, Siall, Benavent de la Conca, Biscarri, Gramenet, Montodó, Conques, Sant Romà d’Abella, Basturs, Orcau i Figuerola d’Orcau.

Continua la lectura de Isona

Guardiola de Font-rubí

Guardiola de Font-Rubí  (3)

Guardiola de Font-rubí és un poble capital del Municipi de Font-rubí Comarca de l’Alt Penedès (Tarragona)

A Guardiola de Font-rubí ens hi arribem havent fet Font-rubí Sant Martíi  Sarroca el 28 de novembre de 2010

Dades del municipi

Gentilici Font-rubinenc, font-rubinenca
Superfície 37,17 km²
Altitud 319 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
1.437 hab.
38,66 hab/km²

El municipi

L’origen històric del terme és el castell de Font-rubí, situat al puig del Castellot (791 m d’altitud). Fou un lloc de vigilància del proper Coll de la Barraca, pas entre la Segarra i la plana penedesenca.

El castell de Font-rubí es troba documentat des del 983. Era de propietat dels comtes de Barcelona però fou cedit en feu a la família Queralt. El castell era de jurisdicció reial fins que a la fi del segle XIV Joan I va vendre el castell i el terme de Font-rubí a Pere Febrer i d’aquest passà a diverses altres mans. El castell de Font-rubí esdevingué centre de la baronia de Font-rúbia (dita antigament de Font-rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac).

El castell de Font-rubí fou destruït immediatament després de la Guerra de Successió.

Durant la Guerra Civil, el municipi canvià temporalment el seu nom pel de Guardiola del Penedès.

Des del 1983 fins al 2007 va ser alcalde Jaume Llopart i Alemany de CiU.

Des de l’any 2008 fins a l’actualitat, l’alcalde és Xavier Lluch i Llopart (CiU).

El poble esta agermanat amb Rieux-Volvestre.

Festa major

2013 9 Agost
Concert jove: Via Límit + Oques Grasses + La Troba Kung-Fú10 Agost
Empalmada Guardiola amb Els 4 magnífics14 Agost
Cercavila + Músics de Font-rubí (Escenari obert)15 Agost
Mostra de balls (matí)
Orquestra Swng Latino (Ball de tarda i nit)16 Agost 
Havaneres amb Xaloc tarda + Teatre – Tiu digues que l’estimes Copmanyia Apunt de Teatre17 Agost
Parc Lúdic al matí + 1r Burret Caganer (Concurs d’apostes) i tarda Sardanes + Ball + Festas Cava amb l’Orquestra Maravella

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Ajuntament

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Castells i Ermites de la Comarca

Pàgines web

Escuts i banderes de l’Alt Penedès

Pàgina web de l’Ajuntamen

Font-rubí

Creu de Font-Rubí

Font-rubí és un poble municipi de la comarca de l’Alt Penedès (Barcelona) amb capital a Guardiola de Font-rubí

Anem a Font-rubí el 28 de novembre de 2010 i vaig poder recordar vells temps. Aquí hi feiem les colònies del moviment juvenil de la Parròquia de la Geltrú també podem dir que aquí vàrem fer els primers “pinitos” castellers  amb una festa major improvisada. Fou a partir d’aquí que el any següent  comencem assajos  i el 23 d’abril de 1972 fem la primera actuació a la plaça de la vila Vilanovina els Bordegassos.

Font-rubí es troba en un paratge natural privilegiat, amb terres de conreu, principalment vinyes, camp, oliveres, envoltat de muntanyes amb importants extensions de bosc, nombroses fonts naturals i sota l’atenta mirada de la serralada de Montserrat.

Dades del Municipi

Gentilici Font-rubinenc, font-rubinenca
Superfície 37,17 km²
Altitud 319 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
1.437 hab.
38,66 hab/km²

L’origen històric del terme és el castell de Font-rubí, situat al puig del Castellot (791 m d’altitud). Fou un lloc de vigilància del proper Coll de la Barraca, pas entre la Segarra i la plana Penedesenca.

Continua la lectura de Font-rubí

Cabacés

Cabacés Vista del Poble

Cabacés és un poble cap de municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)

Cabacés,  fou dels primers pobles de visitar. Vàrem ser-hi el 31 d’octubre de 2010

Cabacésés l’unic municipi de Catalunya que encara te el seu nom oficial amb castellà

Aquí hi ha molts llocs amb una placa que explica el que era en època medieval 

Dades del Municipi

Gentilici Cabasserol, cabasserola
Superfície 31,3 km²
Altitud 358 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
342 hab.
10,93 hab/km²

Breu historia

Cabacés està situat al nord-oest de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre. Al nord, hi ha el terme de la Bisbal de Falset, al nord-est, el de Margalef, a llevant, el de la Morera de Montsant, al sud-est el de la Vilella Alta, i al sud els de la Vilella Baixa i la Figuera, tots ells del Priorat. El costat de ponent és el que limita amb la Ribera d’Ebre: la Torre de l’Espanyol al sud-oest i oest, Vinebre a l’oest i la Palma d’Ebre a l’oest i nord-oest.

Continua la lectura de Cabacés

Altafulla

101107 Altafulla 014 (26)

Altafulla és un poble cap de municipi de la comarca del Tarragonès  (Tarragona)

visitem aquest poble el 27 d’octubre de 2010 aprofitant una actuació dels Bordegassos.

Dades del Municipi

Gentilici altafullenc, altafullenca
Pressupost 6.606.014,38 € (2009)[1]
Superfície 6,95 km²
Altitud 52 msnm
Població (2012[2])
• Densitat
4.835 hab.
695,68 hab/km²

Petita historia

Altafulla no apareix fins a l’Edat Mitjana (segle XI), quan es crea a redós del castell. Tanmateix, al terme municipal s’hi ha trobat restes prehistòriques i sobretot moltes restes romanes. Concretament, n’hi ha ruïnes de com a mínim quatre vil·les d’habitants rics de Tàrraco i tres pedreres romanes. Les excavacions demostren que aquesta zona va estar densament habitada entre els segles II aEC i VII EC. La vil·la més estudiada i excavada és la gran vil·la romana dels Munts, la qual ha merescut formar part del conjunt de Tàrraco declarat Patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Continua la lectura de Altafulla