Arxiu de la categoria: Primer trimestre

Camós

Camós (17)

Camós és un poble municipi de la Comarca del Pla de l’Estany (Girona)

A Camós hi anem el 9 de març de 2014 

Dades del Municipi

Gentilici Camosí, camosina
Superfície 15,35 km²
Altitud 216 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
692 hab.
45,08 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme és drenat per la riera de Matamors, afluent per la dreta del Terri, com ho és el Revardit, que fa de límit S amb el terme de Canet d’Adri (Gironès). A llevant limita amb els municipis de Cornellà del Terri i Palol de Revardit, límit que coincideix en gran part amb la capçalera del torrent de Comanell i el seu aiguabarreig amb el torrent de Sorda, que desguassa al Terri dintre del terme de Cornellà del Terri. El límit septentrional amb Porqueres passa pel serrat de Vilarnau i pel Clot del Llop, sota el camí antic d’Olot a Banyoles, ja fora del terme de Camós. La part més accidentada del terme és ocupada per boscos de pinedes, alzinars i rouredes, amb sotabosc de marfull.

 El terme comprèn els pobles de Camós, cap de municipi, Sant Vicenç de Camós, Santa Maria de Camós, el barri de Cruanyes, les urbanitzacions de la Bòbila, Passatge Ramió i Pla de Can Vilarnau i el veïnat de Can Pedrers. Camós enllaça amb la carretera C-66 per mitjà d’una carretera local.

El Poble

El poble i cap de municipi de Camós (168 m d’altitud i 629 h el 2007 ) és situat a la plana septentrional del terme, a l’esquerra de la riera de Matamors, i aglutina el gruix de serveis municipals del municipi, per bé que el nucli històric coincideix amb el poble de Sant Vicenç de Camós situat més al S i aturonat a la dreta de la riera de Matamors.

 L’església parroquial de Sant Viçenç de Camós, molt reformada, té un esbelt campanar romànic i un casal medieval adosat anomenat la Sala de Camós. 
 

El lloc de Sant Vicenç de Camós és documentat ja el 1019 quan Ramon Bonhom va donar terres situades a Camós a la canònica gironina. El 1058 la comtessa Ermessenda va restituir l’església de Sant Vicenç de Camós al bisbe Berenguer de Girona. El 1156 Berenguer d’Anglès restitueix al bisbe Berenguer de Llers l’església de Sant Vicenç, que havia retingut injustament, com consta en un document de reconeixement transcrit al Llibre verd del capítol de Girona. Com a nucli de poblament, és documentat el 1372, juntament amb el de Santa Maria, quan ambdós pobles van redimir l’impost de bovatge al rei Pere el Cerimoniós. El 1447 els habitants de Camós gestionaren prop de la reina Maria la seva dependència de la corona, per alliberar-se de les jurisdiccions senyorials, i el 1698 el terme formava la batllia reial de Camós. En terres gironines les mencions d’un llinatge Camós sovintegen en diversos documents dels arxius civils i eclesiàstics, en persones que tenen càrrecs i prebendes civils o eclesiàstiques.

Festes

La festa major del Roser el quart diumenge de maig i la festivitat de Sant Vicenç el 22 de gener.

Com arribar-hi

Fotos

Camós ()

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Borges del Camp

Les Borges del Camp  (44)

Les Borges del Camp és una Vila i Municipi de la Comarca del Baix Camp (Tarragona)

A les Les Borges del Camp hi anem el 4 de març de 2014

Aquí el 25 d’abril de 2010 varen fer la consulta per la Independència amb una participació de quasi el 50% i guanya el SI per un 91,95%. 

Dades del Municipi

Gentilici Borgenc, borgenca
Superfície 8,23 km²
Altitud 238 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.114 hab.
256,87 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme de les Borges del Camp, de 8,23 km 2 , és voltat pels de Botarell (SW), Riudecols (puntualment a l’W), Alforja (NW), Maspujols (NE) i Riudoms (SE). Situat al peu dels contraforts de la Mussara, al S de Rocabruna (541 m), el terme és relativament pla, travessat per diversos barrancs d’escassa entitat, com els de Carrassola i del Xampany, i la riera d’Alforja.

El municipi comprèn la vila de les Borges del Camp, que n’és el cap, i alguna urbanització, com l’anomenada Aires del Camp. El terme queda comunicat per la carretera N-420, de Reus a Falset, que passa pel sector sud i de la qual trenca la carretera C-242, que travessa la vila en direcció a Alforja. Les Borges disposa d’estació de ferrocarril de la línia Barcelona-Saragossa-Madrid, antiga línia dels directes, que entre els segles XIX i XX donà una certa empenta comercial a la localitat.

 Sembla que el primer nucli de població sorgí prop de la Riera, a uns 400 m del poble actual, durant l’època sarraïna. Tanmateix, segons Joan Coromines, el nom del poble, tot i ésser en català sinònim de ‘’casa de pedra seca”, és d’origen aràbic i significa ‘torre o lloc de defensa’. Com a data curiosa cal recordar que a la partida de les Torres hi ha la torre dels Moros, encara que força més tardana.

El Poble

La vila de les Borges del Camp (247 m d’altitud) és al peu d’un turó, a l’esquerra de la riera d’Alforja. El conjunt, amb carrers estrets i dues places grans, és presidit per l’església parroquial de l’Assumpció, de façana neoclàssica i de tres naus, bastida entre el 1777 i el 1786 damunt l’antiga. L’autor de la planta fou el rector Valentí Reixac. L’airós campanar, de 27 m d’alçada, serveix de punt d’orientació per als mariners i els pescadors de la costa. Dins el poble cal destacar les cases pairals de Cal Vall, de la qual era fill el cap carlí Maties de Vall i Llaberia, i Cal Dasca, del segle XVIII. A l’entorn de l’estació del ferrocarril sorgí modernament el petit nucli de població de l’Estació de les Borges.

 La vila disposa de nombroses entitats i associacions de caràcter cultural i esportiu. Cal destacar la Cooperativa Agrícola, fundada el 1920. El 1946 s’inauguraren les escoles, finançades per subscripció popular abans de la guerra civil de 1936-39. La victòria franquista significà la desaparició de la Societat Agrària o Societat Republicana i de la societat coral L’Euterpe. A les Borges hi ha també una biblioteca i un museu local.
 

 

Festes

Entre les festes tradicionals més celebrades destaquen la diada de Sant Antoni Abat, o festa major d’hivern, al gener, documentada ja el 1669; la festa de la Capvuitava o del Vot de Poble, de caràcter sobretot religiós, el dijous de la vuitada de Corpus, que s’inicià el 1801 i en ocasió de la qual s’encatifen alguns carrers amb flors, i, finalment, la festa major de la Mare de Déu de la Riera, que s’escau al setembre; entre els actes més destacats d’aquesta festa cal es mentar la tronada, que dóna inici a la festa, la processó amb fanalets fins a l’ermita i el ball de diables que precedeix la processó.

Com arribar-hi

Fotos

Les Borges del Camp  (9)

Clica la foto i veus les del poble

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Gran enciclpèdia Catalana

El Vendrell

Vendrell-23-01-11 (16) El Vendrell és un poble cap de Municipi del Baix Penedès (Tarragona)

A El Vendrell Hi anem el 23 de gener de 2011

Dades del Municipi

Gentilici Vendrellenc, vendrellenca
Pressupost 52 milions d’€[1]
Superfície 36,82 km²
Altitud 49 msnm
Població (2013[2])   • Densitat 36.747 hab. 998,02 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Barri Marítim de Coma-ruga 3.206
Barri Marítim de Sant Salvador 686
Barri Marítim del Francàs 945
Estació Sant Vicenç de Calders, l’ 94
Sant Vicenç de Calders 117
Sector del Sanatori, el 1.121
Vendrell, el 24.056
Font: Municat

Breu historia del municipi

Confronta al N amb els termes d’Albinyana i de Santa Oliva, a l’E amb Bellvei i Calafell, al s. amb la Mar Mediterrània i a l’W amb el terme de Roda de Berà (Tarragonès) i per un punt, al NW, amb Bonastre. El municipi comprèn, a més de la vila del Vendrell, que n’és el cap, els barris marítims de Sant Salvador, Coma-ruga i del Francàs, els barris de l’Estació de Sant Vicenç de Calders i del Sector del Sanatori, el poble de Sant Vicenç de Calders i nombroses urbanitzacions.El nom del municipi prové del llatí venerellus, diminutiu de venere (Venus), nom de persona que a l’època de la repoblació de la zona —segles X i XI— era freqüent. El topònim del Vendrell podria venir de la presència d’un Portus Veneris a la platja del terme, a l’actual Sant Salvador, que devia tenir un nucli dependent a l’interior de menor entitat, Venerellus o el Vendrell.

Continua la lectura de El Vendrell

Torrelletes

Torrelletes (9)

Torrelletes és un poble del municipi de Castellet i la Gornal (Barcelona)

A torrelletes hi anem el m13 de març de 2011

Dades del municipi

Gentilici Castelletenc, castelletenca
Superfície 47,50 km²
Altitud 137 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.261 hab.
47,6 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Casetes, les 148
Castellet 101
Clariana 176
Costa-Cunit-Castellet Sector Trencarroques 290
Creu i els Àngels, la 23
Gornal, la 379
Masuques, les 144
Rocallisa 295
Rosers, els 257
Sant Marçal 190
Torrelletes 106
Valldemar 114
Font: Municat

 

 Historia del municipi  

El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km 2 , és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques (li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana), a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S (8 km). Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles (tots tres del Garraf), al S amb Cunit i Calafell (tots dos del Baix Penedès), al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç (tots tres del Baix Penedès) i al NW amb Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i Castellví de la Marca. Comprèn el poble de Castellet, antic cap del municipi, i els pobles i veïnats de la Gornal —actual cap de municipi—, les Casetes de la Gornal, Clariana, les Masuques, Torrelletes, Sant Marçal, diverses urbanitzacions i cases disseminades. El municipi forma part del Parc del Foix.

Continua la lectura de Torrelletes

Saldes

Saldes  (El Pedraforca) (2)

Saldes és un poble cap de municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

A Saldes hi anem el 8 de gener de 2011 anem també a Maçaners

Gentilici Saldenc, Saldenca
Superfície 66,40 km²
Altitud 1,215 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
298 hab.
4,49 hab/km²

Entitat de població)

l’Espà3

Maçaners24

Saldes309

Breu historia del Municipi

Limita, al N, amb l’enclavament dels Cortils de Bagà i amb el terme de Gisclareny; a l’E, amb Gisclareny i Vallcebre; al S, amb Fígols Vell i Gósol; i a l’W, amb Gósol i amb Josa i Tuixén (Alt Urgell). El territori de Saldes inclou l’antic terme de l’Espà, a la banda sud-oest, prop del límit amb Gósol. La població es troba disseminada principalment per la part central del terme i al llogaret de Maçaners; en alguns indrets, com els veïnats de Cardina i l’Espà i els llogarets de Molers i Feners, la proximitat de les cases indica que anteriorment la població havia estat més agrupada.

 

El terme municipal correspon als vessants meridionals de la serra de Cadí i de la serra Pedregosa; per la banda occidental té els vessants orientals i meridionals de Pedraforca. Bona part d’aquests espais són protegits legalment. Per la banda meridional és format pel vessant septentrional de la serra d’Ensija (2 327 m) i dels cingles de Costafreda (1 884 m). La part central és pròpiament la vall constituïda per aquests vessants; s’hi forma el riu de Saldes (o riu d’Eina), a la confluència de l’Aigua Salada, que drena els rasos d’Ensija, i del torrent de Gresolet, que recull les aigües del Cadí i de Pedraforca. Aquest riu, en sortir del terme, fa de límit entre els de Vallcebre i Gisclareny i desguassa finalment al Llobregat per la dreta, més avall de Guardiola de Berguedà.

 La impressionant muntanya de Pedraforca és un apèndix sud-oriental de la serra de Cadí, que se’n separa a la Roca Roja (2 034 m altitud) i separa Gósol de Saldes. Culmina en una muntanya coronada per dos pollegons, separats entre ells per una enforcadura que és la que ha donat el nom a la muntanya. El Pollegó Superior, al N, és format per tres pics, el més alt dels quals és el Pollegó pròpiament dit (2 497 m); l’enforcadura (2350 m) és conseqüència de la major erosió soferta per la part central de la muntanya, i comunica el Pollegó Superior amb l’Inferior (2 400 m), situat a la part meridional de la muntanya. La cara nord de la muntanya presenta una cinglera d’uns 600 m d’altitud, que fa d’aquesta part de la muntanya una de les més difícils per a l’escalada. Iniciada l’ascensió d’aquesta paret nord per Lluís Estasén l’any 1922, hom ha commemorat aquest fet batejant amb el seu nom el refugi construït el 1949 a la jaça dels Prats, al NE de l’esmentada paret. A sota mateix del refugi, i al peu de la carretera que va de Saldes a Gisclareny i Bagà, hi ha un mirador des del qual hom pot fruir d’una magnífica vista damunt de la vall de Gresolet. A la serra d’Ensija hi ha el refugi President Delgado Úbeda.

El Poble

El poble (112 h el 2006) de Saldes, amb el centre a tocar del veïnat de Cardina, és de poblament disseminat; té moltes cases antigues amb balconades de fusta i amples volades de teulada. L’edifici més destacat és l’església parroquial de Sant Martí de Saldes. Esmentada ja en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839), apareix també en un document datat el 8 de desembre del 857 com a nova església consagrada pel bisbe d’Urgell Guisad (I). Això sembla indicar una reconstrucció del temple anterior (que seria l’esmentat el 839). Aquest temple fou substituït segles més tard per un altre de romànic, el qual, al seu torn, restà arruïnat i fou substituït pel temple actual, construït al segle XVII. Unes excavacions realitzades el 1958 i el 1971 van treure a la llum algunes restes de l’absis i del basament del campanar que pertanyen a l’edifici romànic, la qual cosa permeté de situar-ne la construcció als segles XI i XII. Al costat de l’església s’han trobat sepultures de cista, amb lloses, cosa que sembla indicar l’existència d’un cementiri romànic. L’interior de l’església fou restaurat novament el 1947. Una reforma posterior, després de treure el guix de l’interior de l’església, deixà al descobert la pedra i una volta de punt d’ametlla d’estil romànic. L’església inclou una imatge romànica, datable al segle XIII, i quatre retaules laterals, tots del segle XIX, a les capelles laterals.

 Sobre els espadats que dominen el poble hi ha l’antic castell de Saldes i l’antiga església del castell, dedicada a Santa Maria, petit edifici romànic construït probablement al començament del segle XII. Té una sola nau de dimensions reduïdes (8,5 per 2,5 m) coberta amb una volta apuntada i acabada en un absis semicircular. Fins el 1936 s’hi venerà la imatge de la Mare de Déu del Castell, que desaparegué durant la guerra civil de 1936-39

Festes

Saldes celebra la festa major el 28 d’agost, festivitat de Santa Severina. Altres actes festius són un aplec a l’ermita de la Mare de Déu del Castell, el 25 de març, la festa en honor a Santa Bàrbara, patrona dels miners, el 4 de desembre, i la festivitat de Sant Martí, el cap de setmana més proper a l’11 de novembre.

 

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Saldes (2)

Saldes

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Saldes  (Cementiri Espai de Memória Histórica)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la comarca

Esglésies de la Comarca

Llocs d’interès històric de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’ajuntament

 

 

 

 

 

Segur de Calafell

 

Segur de Calafell  (9)Segur de Calafell és un poble del municipi  de Calafell  Comarca de Baix Penedès (Tarragona)

A Segur de Calafell hi anem el 2 de gener de 2011

Aquí vàrem inaugurà l’Església nova, que te forma de teatre,  la Coral Flonc “ara Orfeó Vilanoví”. i els Bordegassos,   llavors jo cantava a la coral, i evidentment estava als Bordegassos. 

Dades del Municipi

Gentilici Calafellenc, calafellenc
Pressupost 42.857.200,33 € (2009)
Superfície 20,38 km²
Altitud 67 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
24.563 hab.
1.205,25 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Bellamar 227
Bonanova 142
Calafell 7.094
Platja de Calafell, la 2.919
Segur de Calafell 8.523

Breu historia del Municipi

El lloc és documentat el 999 quan l’Espluga de Calafell era el límit occidental d’unes terres del Maresme del Penedès que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van vendre a Gombau de Besora. El terme de Castellet comprenia aleshores les terres de l’actual terme de Calafell i això fou causa d’un famós plet entre Bernat Otger, senyor de Castellet, i l’abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, que senyorejava Santa Oliva. La concòrdia establerta fixà una divisòria que passava per sota la Muga, pel torrent de la Graiera —que és el de la Corbatera— i el castell de Calafell (1037), el qual es deslliurà de passar al domini monacal, però li fou retallada una bona part del terme per ponent. El 1076 Rotllan Bernat, fill de Bernat Otger, vengué la seva meitat del castell i del terme de Castellet al comte Ramon Berenguer I (l’altra meitat ja era del comte). Pel S el terme arribava fins a la mar, i per la banda de ponent limitava amb el Vendrell i Santa Oliva. Hi quedaven compresos el castell i l’església de Calafell, que, segons un document del 1189, sabem que era dedicada a la Santa Creu. El 1354 era rector de la parròquia de la Santa Creu de Calafell i beneficiat de la Seu de Barcelona Mn. Pere Arnau de Palou. Aquest sacerdot, al qual s’imposaren determinades penes canòniques, estava molt ben relacionat amb la casa reial, ja que el 1363 la reina Leonor de Sicília, tercera muller del rei Pere, suplicava al papa Urbà IV que concedís un benefici a l’esmentat Palou. Els Castellbisbal, posseïdors del castell de Calafell al segle XIV, endeutats i malvistos, van haver de vendre els seus drets jurisdiccionals i Guerau de Palou els adquirí de l’nfant Joan, hereu de Pere III. Els Palou, en la guerra contra Joan II, ajudaren aquest en contra de la generalitat, que havia lliurat la corona al rei Pere de Portugal, cosa que, en acabar-se la guerra, els valgué la restitució del castell amb tots els seus drets i jurisdiccions. Els homes de Calafell es van revoltar i els plets duraren fins el 1486, any de la concòrdia de Vilafranca. Però Calafell, amb tantes adversitats com foren la pesta, la guerra i la lluita contra el feudalisme, havia decaigut molt. La base econòmica del terme era l’agricultura i, amb manca de braços, era difícil de refer-se.La guerra dels Segadors també arribà a Calafell, on les forces franceses al servei de les institucions catalanes acantonades a Vilanova i la Geltrú instal·laren les seves guàrdies avançades. La guerra no causà baixes, però l’any 1650 hi hagué una epidèmia de pesta bubònica. Al segle XVIII es produí un gran progrés demogràfic degut sobretot a la plantació de vinyes noves per a la producció d’aiguardents i de vi per a l’exportació. Durant la guerra del Francès, molts homes de Calafell foren induïts al voluntariat que lluità contra els invasors. Aquest fet, la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i la primera guerra Carlina provocaren una certa davallada demogràfica

El Poble

Al límit amb el terme de Cunit hi ha el nucli turístic de Segur de Calafell. Comprèn una façana marítima d’1,65 km que s’estén uns 2 km vers l’interior fins al Pujal. El nucli és travessat per una teranyina de carrers i avingudes segons un projecte de l’arquitecte Baldric Tubau. El 1947 s’obrí un baixador de la Renfe. El 1960 només tenia 77 h amb residència permanent, el 1970 ja se’n comptaven 727, i va assolir els 8 523 h el 2005. Però són molts més els qui, sense tenir-hi residència permanent, hi tenen casa o apartament de vacances. En la dècada del 1970 es creà un port esportiu. El 1975 es beneí l’església parroquial de l’Assumpció, sufragània de Sant Cristòfol de Cunit. S’hi celebren els concerts del Festival Internacional del Baix Penedès, al juliol i l’agost. També hi ha l’esglesiola romànica de Sant Miquel de Segur, documentada l’any 1238, que ha estat restaurada. Dins l’església només hi ha l’ara de l’altar major, contemporània del temple primitiu, un dels pocs exemplars que es conserven al Penedès. Aquesta capella és el darrer vestigi de l’antiga quadra de Segur, reduïda a dues cases, la Casa Nova de Segur i la Casa Vella de Segur, destruïda en construir-se una urbanització. 

Festes

Segur de Calafell celebra la seva festa major al setembre, en honor a sant Miquel.

Com arribar-hi

Fotos

Clica els enllaços i veus les del poble

Segur de Calafell (Estació)

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Castells i ermites de la Comarca

Pàgina web.

Pàgina web de l’Ajuntament

La Pobla de Lillet

La Pobla de Lillet (3)

La Pobla de Lillet és un municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

A La Pobla de Lillet hi anem el 9 de gener de 2011 també anem a veure, les fonts del Llobregat, que és a on neix el riu . Lloc que has de veure si vens per aquesta zona. 

Dades del municipi

Gentilici Pobletà, pobletana
Superfície 51,45 km²
Altitud 843 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
1.192 hab.
23,17 hab/km²

 Breu historia 

La Pobla de Lillet, municipi de l’Alt Berguedà emplaçat a 843 metres d’altitud, s’estén per les dues ribes del Llobregat, en la confluència d’aquest riu amb l’Arija i el Regatell. En època medieval, concretament al 1297, els Mataplana van concedir carta de llibertats i franqueses a tots aquells que s’establissin en un pujol que s’aixecava enmig de l’aiguabarreig dels tres rius esmentats anteriorment; iniciant-se així la construcció de La Pobla, amb el castell, la muralla i el Pont Vell, datat del s. XIV i que ha esdevingut un segell d’identitat del municipi ja que ens recorda un passat avui encara molt present.

Continua la lectura de La Pobla de Lillet

La Múnia

Múnia,La (Església)

La Múnia és un Poble cap de Municipi de la Comarca Alt Penedès (Barcelona)

A la Múnia hi anem el 13 de març de 2011 tot fent Castellet i la Gornal

Dades del Municipi

Gentilici Castellvinenc/a
Pressupost 1.472.724,05 €
Superfície 28,40 km²
Altitud 198 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
1.650 hab.
58,1 hab/km²

Petita historia del municipi

Està situat al límit sud de la comarca, des de la Serralada Prelitoral cap al centre de la depressió del Penedès. A la part de muntanya hi destaca la muntanya del Castellot, coronada pel castell que es coneix amb aquest nom.

El territori és bàsicament pla, tret de la zona sobre la riera de Marmellar. La població, molt disseminada en petits nuclis i masies, viu sobretot del conreu de la vinya. També és important la producció d’alls, de productes de secà, d’arbres fruiters i l’horta. A Castellví de la Marca hom pot localitzar-hi distints monuments i masies d’interès històricoartísic. Entre aquests, destaquen les restes de l’antiga capella de Sant Miquel, la qual data del S.X, i que es troba annexa a les restes d’un recinte emmurallat de l’època medieval, del qual en resta la torre de l’homenatge, coneguda popularment amb el nom del Castellot. 

El conjunt del Castellot, que es troba situat a 465 metres d’altitud, esdevé l’indret més emblemàtic del nostre municipi. Des d’aquest punt hom albira una extraordinària panoràmica de la serralada prelitoral, la depressió del Penedès i la serralada litoral.

 Festes

Festa Major: El 15 d’Agost

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Ajuntament

 Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Castells i Ermites de la Comarca

Molins de Rei

Molins de Rei-Fira de la Candela  (22)

Molins de Rei és un poble municipi de la Comarca Baix Llobregat (Barcelona)

A Molins de Rei hi anem el 6 de febrer de 2011 vam coincidir amb la fira de la Candelera i també hi vam trobar el Joan Laporta que feia campanya per el parlament

Dades del Municipi

Gentilici Molinenc, molinenca
Superfície 15,91 km²
Altitud 37 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
24.805 hab.
1.559,08 hab/
Gentilici Molinenc, molinenca
Superfície 15,91 km²
Altitud 37 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
24.805 hab.
1.559,08 hab/km²

 

Història:

Molins de Rei està situada dins la comarca del Baix Llobregat, en el bell mig de la vall baixa del riu Llobregat. Neix el 1188 quan Alfons II d’Aragó i comte de Barcelona confia la construcció d’uns molins a un tal Joan, dit dels molins. Una vegada construïts, i per decisió reial, els molins queden sota la responsabilitat de Bernat el Ferrer.

Continua la lectura de Molins de Rei

La Molina

 

La Molina  (48)

La Molina és un Poble del Municipi d’Alp Comarca La Cerdanya (Girona)

A la Molina hi anem el 9 de gener de 2011 

Dades del Municipi

Superfície 44,19 km²
Altitud 1.158 msnm
Població (2012[3])
  • Densitat
1.745 hab.
39,49 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Alp 1.119
Masella 36
La Molina 588

Breu historia del poble

La Molina és una entitat de població del municipi cerdà d’Alp, a les Comarques Gironines. Acull l’estació d’esquí del mateix nom. Al 2005 tenia 424 habitants. Situada per sobre els 1.700 m i amb una cota màxima de 2.500 m, a la Molina s’hi va construir el primer telecadira d’Espanya. Des d’aleshores la Molina ha anat creixent.

Actualment l’estació consta de 53 pistes d’esquí: 13 pistes verdes, 16 blaves, 17 vermelles i 7 negres amb un total de 16 remuntadors. Cada vegada són més els serveis que ofereix aquesta agradable estació. Disposa d’escola d’esquí, bars, una clínica, una guarderia, diverses zones temàtiques, servei de lloguer, etc.

Darrerament l’estació ha tingut molt en compte el factor competició, és per això que la temporada 2006-2007 la Molina va acollir 64 competicions de totes les modalitats convertint-se així l’estació amb més competicions de l’Estat en tan sols 133 dies esquiables. Cal destacar els Campionats d’Espanya d’esquí i de surf de neu, proves FIS de Copa d’Europa d’esquí de dames, copa d’Europa de surf de neu, campionats de freestyle, esquí de fons, etc. sense oblidar la prova final de la Pirena, prova de trineus tirats per gossos, que arriba cada any a La Molina. Els dies 13 i 14 de desembre 2008, es va celebrar, a les pistes Comella i Estadi, un eslàlom gegant (dia 13) i uneslàlom especial (dia 14) femenins de la Copa del Món d’esquí alpí de la FIS. L’any 2011, l’estació acollí el Campionat del Món de surf de neu, esdeveniment pel qual es va construir una nova pista amb telecadira desembragable a la zona del Pla d’Anyella, a la pista dels 

Festes

Festa Major  el 3 i 4 d’Agost

Enllaç per veure actes de la festa

Fotos 

Clica la foto hi veus les del Poble

La Molina  (38)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions i Creus de terme de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’ajuntament

Municipi d’Alp