Arxiu de la categoria: Segon trimestre

Belltall

Belltall  (11)

Belltall és un poble del Municipi de Passanant Belltall Comarca Conca de Barberà (Tarragona)

A Belltall hi anem el 11 de juny de 2011 fem també Passanat Serral i Ferran

Dades del Municipi

Gentilici passanantí, -ina / belltallenc, -a
Superfície 27,33 km²
Altitud 714 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
149 hab.

 

Entitat de població Habitants
Belltall 90
Fonoll, el 9
Glorieta 6
Passanant 101
Pobla de Ferran, la 1
Sala de Comalats, la 2

 

Breu historia del municipi

És situat a la banda NW de la comarca, al sector meridional de Comalats, als primers altiplans meridionals de la plataforma segarrenca que s’aixeca per damunt de la Conca de Barberà estricta a través de la serra del Tallat, al sector de Belltall, amb una elevació que oscil·la entre els 700 i els 841 m. El terme confronta pel NE amb el de Vallfogona de Riucorb, per l’E amb Conesa, pel SE amb Forès, pel S amb Solivella i per l’W amb Vallbona de les Monges (a través del seu agregat de Rocallaura), en un petit sector amb Ciutadilla i amb Guimerà (a la partida de Relat de Baix, que en forma de coll d’ampolla s’endinsa en direcció S), els tres últims municipis pertanyents a la comarca de l’Urgell.

Continua la lectura de Belltall

Amer

Amer (26)

Amer és una Vila i Municipi de la Comarca de la Selva (Girona)

A Amer hi anem el 22 d’abril de 2011 

Aquí també hi ha una via verda, i conserven la estació, en que hi passava la línia antigament. 

Dades del Municipi

Gentilici Amerencs, amerenques
Superfície 40,05 km²
Altitud 186 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.283 hab.
57 hab/km²
Entitat de població Habitants
Amer 1.919
la Costa de Santa Brígida 50
Lloret Salvatge 4
Palou 37
Sant Climent d’Amer 35
Sant Genís 0
el Colomer 6
la Jonquera 20
el Mont 15
Solivent 19

 

Breu historia del municipi

Limita al S amb els municipis de Sant Julià del Llor i Bonmatí i la Cellera de Ter, a ponent amb el de Susqueda, a llevant amb el municipi gironí de Sant Martí de Llémena i al N amb els municipis de Sant Aniol de Finestres i les Planes d’Hostoles, pertanyents a la comarca de la Garrotxa. S’estén per la vall baixa de la riera d’Amer o riu Brugent (o Rebrugent), que en entrar a la Selva forma la vall d’Amer, d’acusat caràcter volcànic, entre els darrers contraforts de les Guilleries (els vessants orientals del pla de Sant Martí Sacalm) i un sector molt planer obert vers la depressió gironina, fins a la desembocadura al Ter, aigua avall del pantà del Pasteral, les aigües del qual són en una bona part dins el municipi d’Amer i subministren l’aigua potable a la ciutat de Girona. El territori és en bona part muntanyós, especialment al nord i a ponent, cobert de boscos de castanyers, alzinars i pins. Hi abunden les fonts d’aigua mineral.

 El terme comprèn la vila i cap de municipi d’Amer, els veïnats del Colomer, la Costa de Santa Brígida, la Jonquera, Lloret Salvatge, el Mont, Palou, Sant Climent d’Amer i Sant Genís Sacosta i les urbanitzacions de Solivent i la Colònia de la Hidroelèctrica. Fins el 1983, data en què es constituïren en municipi independent, també en formaven part com a agregats els pobles de Bonmatí i Sant Julià de Llor.
 

La principal via de comunicació és la carretera C-63 procedent de Lloret de Mar i en direcció a terres olotines, que travessa el terme de S a NW. Paral·lel a aquesta carretera corria el carrilet de Girona a Olot, que funcionà entre el 1895 i el 1969. Una antiga pista de muntanya que ha estat acondicionada mena a Sant Martí Sacalm i diversos camins veïnals uneixen masies i agregats.

El Poble

La vila d’Amer (1 897 h el 2006) és situada a 186 m d’altitud en un terreny de pendent suau, a la riba dreta de la riera d’Amer o riu Brugent. La gran plaça porxada, una de les més grans de Catalunya d’aquest tipus, presenta una imatge clarament unitària, tot i que és formada per edificacions molt diverses.

 L’església parroquial era dedicada a sant Miquel i es trobava a la plaça que encara duu aquest nom. Destruïda pels terratrèmols del segle XV, fou refeta en part i volada per les tropes de Felip IV de Castella a la fi de la guerra dels Segadors (1657), i no tornà a ser reconstruïda. La parroquialitat passà després a l’església de Santa Maria, del monestir que donà origen a la vila. L’edifici actual mostra una estructura molt desfigurada respecte a la primitiva església. La façana, renovada ja al segle XVI, fou modificada encara en 1946-48 i el campanar data del 1900. En les darreres reformes realitzades, després dels estralls de la guerra civil, restaren al descobert dos absis romànics amb arcuacions llombardes.
 

Pel que fa als equipaments culturals, Amer disposa d’un museu, el Museu Etnològic Lluís Sidera, que exposa una interessant col·lecció d’eines del camp. 

 A migdia de la vila es formà el raval del Pedreguet o Vilafreser, on al segle XVII es bastí la capella de la Mare de Déu de la Pietat, que servia de vestidor als bisbes i abats en entrar a la vila. Al Pedreguet celebren la festa de l’Albergínia el primer dissabte de setembre.

Festes

Entre les festes, destaca la festa major, que s’escau el 15 d’agost. El dia 16 té lloc la sardana de l’alcalde, iniciada per l’alcalde i la seva parella a la plaça porxada i que no tanca mai l’anella. Aquesta sardana, recuperada el 1949, ja és documentada al segle XIX. L’endemà té lloc a la plaça la tornaboda i el ball de gegants. El primer cap de setmana de maig té lloc la Festa del Roser.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Amer (15)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions fars i Creus de terme de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

 

Anglasola

 

Anglesola  (3)Anglesola és una vila i municipi de la Comarca de Urgell (Lleida)

Aquí a Anglesola  hi vam anar el 9 d’abril de 2014 ens vàrem trobar  amb la festa del tres tombs també visitem el museu del carro, molt interessant.hi feien també una fira medieval ,en la que hi trobo el escut heràldic, per fer desprès amb marqueteria, i demanar tot el historial dels meus avantpassats.

Dades del Municipi

Gentilici Anglesolí, anglesolina
Superfície 23,53 km²
Altitud 335 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.384 hab.
58,82 hab/km²

Breu historia del municipi

Limita al N amb Tornabous, l’enclavament d’Aguilella, que pertany al municipi de Barbens (Pla d’Urgell), i Tàrrega, a l’E i SE amb Vilagrassa, al S i SW amb Bellpuig i a l’W amb Barbens. El territori, completament pla, és travessat de NE a S pel canal d’Urgell, del qual es desprèn l’anomenada Séquia Segona en direcció al terme de Barbens, i que és drenat també pels darrers quilòmetres del riu d’Ondara; aquest, passat el canal, es perd en la plana urgellenca.

Continua la lectura de Anglasola

El Tarrós

El Tarrós (Monument a Lluís Companys) (3)

El Tarrós és un Poble del municipi de Tornabous comarca de Urgell (Lleida)

A l tarrós hi anem el 9 d’agost de 2011 aquí, hi ha el monument a Lluis Comnys. Que fou President de la Generalitat 

dades del municipi

Gentilici Tornabouenc, tornabouenca
Superfície 24,17 km²
Altitud 289 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
935 hab.
38,68 hab/km²
Entitat de població Habitants (2006)
Guàrdia, la 172
Tarròs, el 103
Tornabous 54

Breu historia del municipi

Tot ell són terres planes que davallen suaument des del peu de la serra d’Almenara, que queda al N. Situat a l’extrem NE del Pla d’Urgell, és constituït per dos sectors de dimensions molt igualades. Per una banda, el terme rural de Tornabous és un rectangle estirat en direcció NE-SW, envoltat pels termes de Puigverd d’Agramunt, l’enclavament d’Aguilella (Barbens), Anglesola i Tàrrega. L’altre sector és l’enclavament de Tarròs, que comprèn els termes rurals de la Guàrdia d’Urgell i del Tarròs, i constitueix una llenca allargada que s’estira en la mateixa direcció, entre els termes d’Agramunt, Puigverd d’Agramunt, la Fuliola, Barbens i Ivars d’Urgell (els dos últims pertanyents a la comarca del Pla d’Urgell). La distància mitjana entre tots dos sectors és d’un quilòmetre i els separen exclusivament les terres de Puigverd d’Agramunt.

 El terme comprèn els pobles de Tornabous, cap de municipi, la Guàrdia d’Urgell (o de Tornabous) i l’enclavament del Tarròs, centrat pel poble del mateix nom; fins l’any 1949 Tornabous va tenir com a agregat el poble de Boldú, però se segregà per unir-se a la Fuliola. El poble es troba al peu de la carretera C-53, de Vilagrassa a Balaguer, i també el travessa la carretera local d’Agramunt a Bellpuig. Ambdues carreteres el comuniquen amb la resta de nuclis del terme: el Tarròs, en direcció a Balaguer, i la Guàrdia d’Urgell, vers Agramunt.

El poble del Tarrós

L’església parroquial és dedicada a santa Cecília. La seva població, molt reduïda al segle XVIII, prengué embranzida un segle més tard amb els regs del canal d’Urgell. Continuà creixent i arribà al punt més alt el 1950. Les terres de conreu d’aquest agregat, totes de regadiu, són en bona part dedicades a fruiters. A part petites explotacions ramaderes de caire familiar, hi ha granges de porcí i boví. La festa major s’escau el primer cap de setmana de juny.

 El lloc havia estat de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà. De la pagesia de can Companys, prop del nucli, era fill el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover . Hom li ha erigit al poble un monument, obra de l’escultor Antoni Boleda, i al setembre del 1982 fou descoberta una placa a la seva casa natal, en commemoració del centenari del seu naixement.

Festes

 Festa Major.  El primer cap de setmana, de Juny

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

El Tarrós (Casa nadiua de Lluís Companys) (2)

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Creus de terme de la Comarca

Pàgines web.

Web de l’Ajuntament de Tornabous

Gran Enciclopèdia Catalana

 

Rupit

Rupit (16) Rupit és un poble del municipi de Pruit i Rupit de la Comarca de Osona (Barcelona)

A Rupit hi anem el 22 d’abril de 2011 passant per Sant Esteve d’en Bas. Rupit el visitem plovent, val molt la pena anar a fer-li una passejada.

Gentilici Rupitenc, rupitenca
Superfície 47,8 km²
Altitud 822 msnm
Població (2013[1]) • Densitat 295 hab. 6,17 hab/km²

Entitat de població Habitants (2005) Pruit       108 Rupit     237

Breu historia del municipi

El Paisatge del Collsacabra ofereix un equilibri perfecte entre la grandiositat geològica i l’escala humana. En el seu centre hi trobem RUPIT, entre els cingles d’Aiats i la Garrotxa, a 845 metres d’altitud.

Continua la lectura de Rupit

Pira

2 Pira  (16)

 Pira és un poble cap de municipi de la Comarca de  Conca de Barberà   (Tarragona)

A Pira hi anem el 11 de juny de 2011 passem també per Passanant i  Belltall

 Dades del municipi

Gentilici XXX
Superfície 8,01 km²
Altitud 385 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
491 hab.
61,3 hab/km²

El poble de Pira

El poble de Pira (385 m d’altitud), situat al marge dret del riu d’Anguera, al límit oriental del terme, forma una petita península vorejada per aquest riu i un petit torrent. El componen els barris de Pira, Pireta, Piroia, la Carrerada i, més modernament, el de Miralpeix. Al lloc més alt hi ha restes de la primitiva església i de l’antic castell. L’església parroquial actual, de Sant Salvador, és del segle XIX. Mereix especial atenció el celler de la Cooperativa Agrícola de Pira, inaugurat el 1919, modernista, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, ampliat posteriorment. Al nucli antic de Pira es conserven algunes cases pairals del segle XVIII, entre les quals destaquen Cal Celdoni, Cal Batllevell i Cal Poblet.

Breu  història

L’antic castell de Pira, juntament amb el de Barberà, fou donat el 1067 per Berenguer Ramon II al comte Ermengol IV d’Urgell, que el 1068 el cedí a Arnau Pere de Ponts. D’aquest passà a la família dels Puigverd. Reivindicada la seva possessió el 1157 per Ramon Berenguer IV, el lloc continuà sota la senyoria d’aquella família. El 1164 Pere Puigverd donà a Poblet el domini que hi tenia; el 1181 Poblet retornà a Pere de Puigverd, fill de l’anterior, el domini per vida que el seu pare havia donat al monestir. Els templers, que s’havien introduït a Pira el 1186 a través de les donacions de molins a la partida de Miralpeix, aconseguiren el domini del lloc el 1248 per compra a Guillem de Montclús i el senyorejaren fins a l’extinció de l’orde el 1312. El 1317 passà, juntament amb les altres possessions de la comanda de Barberà, a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, i l’any 1380 el gran prior de Catalunya adquirí la total jurisdicció del lloc, jurisdicció que mantingué fins a l’extinció de les senyories.

Festes

 Festa major de Sant Salvador, a l’agost,

Festa major petita, que es fa per Sant Sebastià, al maig.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

2 Pira  (3)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de Catalunya

Fotos de natura prov. tarragona

Penelles

Penelles (12)

Penelles és un poble cap de municipi de la Comarca de la Noguera (Lleida)

Anem a Penelles el 9 d’abril de 2011.  

Gentilici Penellenc, penellenca
Superfície 25,5 km²
Altitud 276 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
511 hab.
Entitat de població Habitants (2006)
Almassor 20
Bellestar 0
Castell del Remei, el 43
Falcons, els 6
Penelles 451
Torreneral 5

El municipi

Situat al sud-est de la comarca, al límit amb la comarca de l’Urgell. De relleu molt pla, amb alguns petits turons i regat pel canal d’Urgell. La seua estructura econòmica és bàsicament agrícola i ramadera. Hi destaca el Castell del Remei, un gran centre productor de vins.

S’esmenta per primer cop l’any 1079 com a propietat d’Ermengol IV d’Urgell com un assentament fortificat del terme del castell de Butsènit, al qual estarà vinculat fins el 1186 en què Guillem de Meià, amb l’aprovació del Comte d’Urgell, donava a l’ordre del Temple el castell de Penelles. En suprimir-se aquesta ordre (1317) passà al de l’Hospital , que integrà a la comanda de Barbens fins arribar la desamortització del segle XIX. Continua la lectura de Penelles

Osor

Osor (Riu) (8)

Osor és una vila cap del municipi de la comarca de la Selva (Girona)

A Osor hi anem el 22 d’abril de 2011

Dades del municipi

Gentilici Osorenc, osorenca
Superfície 52,1 km²
Altitud 340 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
456 hab.
8,75 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
les Mines d’Osor 16
Osor 380
Sant Miquel de Ter 27
Santa Creu d’Horta 33
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del Municipi

 S’han trobat restes prehistòriques de destrals de pedra, sílex i ceràmiques del Neolític i que asseguren poblament a la zona en aquesta època. Prop de la Codina, s’hi localitzaren restes arqueològiques, fragments de ceràmica de finals de l’Edat de Bronze o principis de la de Ferro, d’entre els anys 1200 i 650 aC. Del període romà, entre el Coll i Sant Benet, es descobrí una ara romana vòtiva i runes d’un petit templet.

La primera referència escrita la trobem el 860 quan apareix en un document el lloc Ausor quan fou atorgat un alou de la Vall al monestir d’Amer. Sembla que, en aquesta zona, els àrabs no s’hi establiren sinó que fou un lloc de refugi per als habitants de les planes. Aleshores, Osor formava part del comtat d’Osona.

Continua la lectura de Osor

Hostalets d’en Bas

Els Hostalets d´en Bas (10)

Hostalets d’en Bas és un poble del Municipi de La Vall d’en Bas Comarca la Garrotxa (Girona) el seu cap és Sant Esteve d’En Bas que és a on hi ha l’Ajuntament

Anem a Hostalets d’en Bas el 22 d’abril de 2011

El seu origen és al segle XVIII a partir d’un hostal o hostalet a la vora de l’antic camí ral que anava d’Olot a Vic.

En destaca el carrer Teixeda i les seves cases amb les balconades de fusta plenes de flors que ofereixen una imatge que ha estat reproduïda per gran quantitat de pintors i fotògrafs i que ha fet que el nucli fos declarat Monument Històrico-Artístic Nacional.

Dades del municipi

Gentilici Basenc, basenca
Superfície 90,82 km²
Altitud 510 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
2.931 hab.
32,27 hab/km²

Entitat de població

Habitants del municipi

A l’entrada del poble hi ha un monument als pagesos, obra de Modest Fluvià.

Continua la lectura de Hostalets d’en Bas

Forès

Forès  (91)

Forès un poble municipi de la Comarca de la Conca de Barberà (Tarragona)

A Forès hi anem el 11 de juny de 2011 havent passat per Belltall i Passanant

Dades del Municipi

Superfície 16,03 km²
Altitud 866 msnm
Població (2012[1])  • Densitat 50 hab.
3,12 hab/km²

Una mica de  historia

El municipi de Forès està situat a la part nord de la comarca de la Conca de Barberà. El poble està constituït per tres nuclis de població: el Nucli Antic, el del Pla de la Bassa i el de la Bassa de Roquefort. El nucli antic està situat al cim d’un turó, a l’extrem nord-est de la serra del Tallat, mentre que els altres dos, on s’hi van construir les cases més noves, es troben a la falda del turonet.

La seva privilegiada elevació fa de Forès el mirador natural de la Conca, amb una esplèndida vista de tota la comarca i de bona part de la veïna, la Segarra. La serra de Montserrat sembla a tocar i, si el dia és clar i l’hora de matinada, hom pot admirar el Montseny i albirar el mar per l’estret del coll de Cabra. Situant-se a la part nord del poble, la visió de les terres de Lleida queda emmarcada pels Pirineus fins allí on allarga la vista.

El poble és tan bonic que els veïns varen decidir que en totes les cases sols s’utilitzaria la pedra natural a les façanes. Això li dóna un aire harmònic i majestuós que ha fet decidir molta gent a fixar-hi la segona residència.

És principalment un poble d’estiueig i de segona residència. Les paraules que descriuen l’ambient que s’hi respira són serenor i grandesa. Els carrers transpiren història i pau. A les dovelles de les portes de moltes cases del nucli antic es poden llegir dates de construcció que mostren la seva antiguitat. Es pot acampar a les Eres amb permís del propietari. En aquests darrers temps s’han obert dos negocis de turisme, el “Bar Lo Mirador” situat a la Plaça del mirador de Forès, i la casa de turisme rural “Cal Duquet” situada al Pla de la bassa.

Festes

La Matança del porc              (primers de març).

Forès poesia i música           (mitjans de maig).

La festa de l’estiu                   (primer diumenge d’agost).

La Festa Major                         (darrer dissabte d’agost).

La Festa del Sagrat Cor      (primer divendres de setembre).

La Festa de la Mare de Déu de la Salut      (7 de desembre).

Com arribar-hi

Llocs per gaudir el silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Foto del Mirador

Forès  (27)

Forés

Fotos 

Clica la foto i veus les del poble

Forès  (22)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions i creus de terme de la Comarca 

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament