Arxiu de la categoria: Any 2012

Sant Quirze del Vallès

Sant Quirze del Vallès es un Municipi del Vallès Occidental (Barcelona)
A Sant Quirze de Vallès hi anem el 13de març de 2012

Dades del Municipi

Cataunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Occidental modifica
Població
Total 20.141 (2019) modifica
• Densitat 1.428,44 hab/km²
Llar 17 (1553) modifica
Gentilici Santquirzenc, santquirzenca modifica

Breu historia del municipi

El municipi de Sant Quirze del Vallès, d’una extensió de 14,04 km2, confronta a llevant amb Sabadell, a migdia amb Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí i per ponent i tramuntana amb Terrassa. El seu territori és més aviat muntanyós, ja que en bona part és ocupat per la serra de Galliners (turó de Can Camps, 296 m d’altitud i turó de Mojal, 312 m). El nucli de les Fonts, al límit de ponent, és a 160 m, i la part més baixa del terme, a la confluència de la riera de Sant Quirze amb el riu Sec, és a 125 m. La part de ponent del terme pertany a la conca del Llobregat; les aigües, a través de torrents sense gaire identitat, van a parar a la riera de Rubí. A la banda de llevant, la xarxa hidrogràfica (que correspon a la conca del Besòs) és vertebrada per la riera de Barban (formada per la unió dels torrents de la Batzuca i de la Grípia), a la qual s’uneixen els torrents de la Bigorra, de la Font del Pont i de Berardo, formant tots plegats la riera de Sant Quirze que, després de rebre el torrent de Can Camps, desguassa al riu Sec.

El terme comprèn el poble de Sant Quirze del Vallès, cap de municipi, el veïnat de la Serra de Galliners, els barris del Poble-sec, les Fonts (compartit amb el municipi de Terrassa), Los Rosales i Mas Duran, i les urbanitzacions de Can Casablanques, Colònia Castelltort, Can Pallars, Can Llobateres, Sant Quirze Jardí, Can Feliu (o dit també la Vallsuau), i Sant Quirze Parc. El municipi és travessat, de SE a NW, per l’autopista C-58, de Barcelona a Terrassa. A més, passa pel cap municipal l’antiga comarcal C-1413, entre Rubí i Sabadell, que fou inaugurada el 1887. La comunicació amb aquesta ciutat, a més de fer-se per carretera, també és possible per una via pràcticament urbana, que arrenca de l’avinguda Arraona de Sabadell. Un camí asfaltat uneix el poble de Sant Quirze amb la carretera N-150 de Sabadell a Terrassa, vora la mancomunitat de serveis d’aquests dos últims municipis. Pel terme de Sant Quirze passen dues línies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (inaugurades el 1921), la de Sabadell, amb estació vora el centre urbà de Sant Quirze, i la de Terrassa, amb una estació al barri de les Fonts (situada dins el municipi de Terrassa).

El Poble

El poble de Sant Quirze del Vallès (188 m i 7 941 h el 2005) és al sector nord-oriental del terme, vora Sabadell. El nucli antic s’estenia a peu de l’església parroquial, situada a l’extrem NE del poble. Pràcticament constava del carrer Major (actualment anomenat carrer de Vila Puig) i d’un parell d’altres carrers paral·lels, units per passatges i carrerons. En construir-se la carretera, es començà a edificar als costats del brancal d’unió amb el poble. A la dècada del 1930 s’inicià la construcció d’alguns xalets tipus ciutat jardí; no fou, però, fins al decenni de 1940-50, que aquesta iniciativa reeixí, en edificar-se al sud del poble el barri residencial del Turonet.

L’església parroquial de Sant Quirze no conserva restes antigues, ja que fou ampliada en 1701-02 pel mestre d’obres Joan Picassó, de Cardedeu, per la qual cosa hom enderrocà una bona part de l’obra anterior per aprofitar-ne els materials (també s’hi usaren materials de l’església de Sant Pere dels Torrents). La nova església s’enriquí el 1708 amb un retaule barroc de l’escultor Joan Vila, de Mataró. El 1722 se’n contractà el daurat a càrrec del sabadellenc Miquel Ferran. Aquest retaule fou destruït el 1936. Amb la construcció del nou temple degué quedar fora d’ús l’anterior retaule gòtic, que avui es guarda al Museu Diocesà de Barcelona.

Festes

La festa major se celebra el primer diumenge de setembre. El 1985 es recuperà la festa del Most, de caràcter bianual, que es fa pel setembre i l’octubre i consisteix a reproduir les escenes de la collita del raïm i l’elaboració del vi. El tercer cap de setmana de juny se celebra la festa dels Patrons.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

Santa Fe de Calonge

 Calongede Segarra es un Municipi de l’Anoia (Barcelona)
A Santa Calonge de Segarra hi anem el 26 de Juny de 2012

Dades del Municipi

Autonomia Catalunya
Vegueria Penedès
Comarca l’Anoia
Municipi Calonge de Segarra modifica
Localització Calonge de Segarra (Anoia)

Breu historia del municipi

 

El Poble

 

Aspecte de l’església de Santa Fe de Calonge

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Sant Ramon

Sant Ramon es un Municipi de la Comarca la Segarra (Lleida)
A Sant Ramon hi anem el 26 de febrero de 2012

Dades del Municipi

Vegueria Ponent
Comarca Segarra modifica
Població
Total 491 (2019) modifica
• Densitat 26,54 hab/km²
Llar 45 (1553) modifica
Gentilici Santramoní, santramonina

El Poble

Infotaula de geografia políticaSant Ramon
Sant Ramon.JPG
El convent de Sant Ramon de Portell

Localització
Sant Ramon és un municipi de la comarca de la Segarra. També rep el nom de l’Escorial de la Segarra. El poble i el municipi es crearen el 1940 de la fusió dels antics municipis de la Manresana i de Portell. El municipi de la Manresana englobava tres entitats de població: la Manresana, Gospí i Mont-ros, aquesta última actualment deshabitada. El municipi de Portell, englobava tres altres entitats de població: Portell, Viver i el barri de Sant Ramon, aquesta última situada dins el terme de Portell, al límit amb el de la Manresana, poble amb el qual formava pràcticament una conurbació. Amb la fusió dels antics municipis, la Manresana desaparegué com a poble, passant a ser juntament amb el barri de Sant Ramon, l’actual poble de Sant Ramon. Tot i això, actualment el poble encara conserva dues esglésies: l’església de Sant Jaume de la Manresana i la del convent de Sant Ramon de Portell i dos cementiris: el cementiri de la Manresana i, el cementiri de Sant Ramon.

Localització de Sant Ramon respecte de la Segarra.svg modifica

 41° 43′ 33″ N, 1° 21′ 47″ E
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Lleida
Vegueria Ponent
Comarca Segarra modifica
Població
Total 491 (2019) modifica
• Densitat 26,54 hab/km²
Llar 45 (1553) modifica
Gentilici Santramoní, santramonina
Geografia
Superfície 18,5 km² modifica
Altitud 663 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde modifica Aleix Bochaca Bertrán modifica
Identificador descriptiu
Codi postal 25215
Codi de municipi INE 25194 modifica
Codi territorial IDESCAT 251945 modifica

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Santa Fe del Penedès

Santa Fe del Penedès es un Municipi de la  Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)
A Santa Fe del Penedès hi anem el 5 de novembre de 2012

Dades del Municipi

Vegueria Penedès
Comarca Alt Penedès modifica
Població
Total 374 (2019) modifica
• Densitat 110 hab/km²
Llar 12 (1553) modifica
Geografia
Superfície 3,4 km² modifica
Altitud 240 m modifica

Breu historia del municipi

El municipi de Santa Fe del Penedès (3,48 km2) és situat a la part central de la comarca. A septentrió, la riera del Romaní, afluent de la de Lavernó, separa el terme dels del Pla del Penedès i Subirats, a llevant confronta amb Avinyonet del Penedès, a migdia amb la Granada i a ponent amb Font-rubí.

Travessa el municipi una carretera local que passa pel poble de la Granada i les carreteres comarçals que van d’Igualada a Vilafranca del Penedès i de Martorell a Vilafranca. El terreny és més aviat pla, suaument ondulat i inclinat de S a N. El punt més alt del terme és al Pedró de la Granada (311 m), lloc de concurrència de tres termes: la Granada, Font-rubí i Santa Fe, a la part de ponent. La part més baixa és a prop de Cal Cartró, del terme de Subirats, a 180 m d’altitud.

El Poble

El poble de Santa Fe del Penedès és situat en un petit tossal, a 240 m d’altitud, on hi ha emplaçada l’església parroquial de Santa Maria, bastida el 1672, i la casa del comú. S’han descobert unes sitges que probablement són d’època ibèrica. La vida cultural i associativa de la població es polaritza al voltant del Centre Cultural i Recreatiu.

El 30% de la població viu disseminada en masies i hi ha uns petits agrupaments com el Pont, a la part septentrional del terme.

FestesLa festa major s’escau a l’octubre, i l’11 de setembre es fa la festa de l’arròs.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopedia catalana

 

Riner

Riner es un Municipi de la Comarca del Solsonès (Lleida)
A Riner hi anem el 25 d’agost de 2012

Dades del Municipi

Vegueria Comarques Centrals
Comarca Solsonès modifica
Població
Total 263 (2019) modifica
• Densitat 5,58 hab/km²
Llar 52 (1553) modifica

Breu historia del municipi

El terme s’estén als vessants de la dreta del riu Negre (que li dona el nom), o riera de Solsona, que forma en una bona part el límit septentrional, fins a l’altiplà (SW) on s’alça l’important santuari del Miracle (861 m), a la divisòria d’aigües del Cardener i el Segre, i fins al sector (SE) centrat pel poble de Su, a la capçalera de la riera de Matamargó. Aflueixen al riu Negre diversos afluents, com els torrents de Galtanegra i d’Avellanosa. El Cardener forma en part el límit NE. Limita al NW amb el terme d’Olius (sector del S de Solsona), al NE i l’E amb el de Clariana de Cardener i al S amb el de Pinós i un petit tram del de Cardona (Bages).

El terreny és força escabrós i boscat prop del riu Negre i més planer vers Freixenet, Su i el Miracle. El terme compta amb dos arbres monumentals; un és l’anomenat Pi de les Tres Branques, a la vora de Freixenet, de reduïda capçada i més de 25 m d’alçada, l’altre és l’anomenat Ginebre del Solà, situat al mig d’un sembrat. El terme, el poblament del qual és gairebé tot disseminat, comprèn el conjunt de masos de Riner, cap de municipi, el poble de Su, els llogarets de Freixenet (pronunciat Freixinet, tal com sovint apareix escrit) i Avellanosa, i les caseries del Miracle i de Santa Susanna. De la carretera C-55, en el seu tram entre Manresa i Solsona, surt, a l’altura de la caseria de Santa Susanna, un camí que mena a Riner i un altre a Freixenet. Aquest últim continua per entroncar amb la carretera local de Cardona a l’hostal del Boix (on enllaça amb la de Solsona a Torà).

El Poble

L’antic castell de Riner i la parròquia de Sant Martí de Riner, s’alcen a l’esquerra del riu Negre, a l’extrem septentrional del terme, en un tossal dominant el riu. El primer diumenge d’octubre es fa un aplec a la capella de Sant Gabriel.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

El Rourell

El Rourell es un Municipi de la Comarca Altísimo Camp (Tarragona)
A  El Rourell hi vam anar el 26 de decembre de 2012

Dades del Municipi

Breu historia del municipi

És situat al límit meridional de la comarca, en contacte amb el Tarragonès, estès a la dreta del Francolí, que forma la frontera oriental, poc abans de la confluència d’aquest riu amb el de la Glorieta, frontera sud-occidental. Limita amb els termes d’Alcover i la Masó (N), Vallmoll (E), els Garidells (SE), Vilallonga del Camp (W i S) i el Morell (S), aquests dos últims del Tarragonès. El poble del Rourell és el cap i l’únic nucli de població del municipi. La principal via de comunicació és la carretera local de Picamoixons a Tarragona, que enllaça amb la C-37 entre Alcover i Valls.

El Poble

El poble del Rourell és a 114 m d’altitud, al mig del terme, format per una sèrie de carrers entorn de la plaça on hi ha l’església parroquial de Sant Pere del Rourell, alçada al segle XVII sobre una d’anterior, edifici d’una nau amb capelles laterals, volta de llunetes i façana austera flanquejada pel campanar de planta quadrada i torre vuitavada. L’edifici més important és el casal dels marquesos de Vallgornera, dit el Castell, edifici senyorial de planta quadrada, aïllat, amb finestres coronelles gòtiques i portal adovellat, en bon estat.

Festes

La festa major s’escau al mes de juny, per la festivitat de Sant Pere. També se celebra cada deu anys, pel mes d’octubre, la festa del Sagrat Cor, amb motiu de la qual els carrers s’engalanen amb elements vegetals

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Riudoms

Riudoms es un Municipi de la Comarca Baix Camp (Tarragona)
A Riudoms hi anem el 22 de març de 2012

Dades del Municipi

Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Baix Camp modifica
Població
Total 6.594 (2019) modifica
• Densitat 203,52 hab/km²
Llar 224 (1553) modifica
Gentilici Riudomenca, riudomenc

Breu historia del municipi

És situat a la part plana del Camp de Tarragona. L’envolten Reus (E), l’Aleixar (N), Maspujols (N), les Borges del Camp (NW), Botarell (W), Montbrió del Camp (W), Vinyols i els Arcs (SW i S), Cambrils (S) i, ja al Tarragonès, Vila-seca (SE). El terme, en pendent suau, va des dels 40 m fins als 180 m, i és traspassat de cap a cap i de N a S per la riera de Maspujols, anomenada també de Riudoms, a la qual porta les seves aigües per la dreta la de Santa Eulàlia. La riera d’Alforja separa el terme del de Montbrió.

La vila de Riudoms és el cap i l’únic nucli tradicional del municipi. El seu escut, conegut des del segle XV, representa dos oms, arbre que desaparegué del terme a mitjan segle XIX. Riudoms es comunica per una xarxa de carreteres locals, amb Reus, les Borges del Camp i Alforja (carretera que poc abans de les Borges enllaça amb la N-420 de Reus al coll de la Teixeta, que travessa el nord del terme), Montbrió del Camp, Vinyols i amb la carretera local de Reus a Cambrils. La carretera local de Reus a Vinyols passa pel S de la vila travessant el terme en direcció NE-SW.

El Poblea

La vila de Riudoms és situada a 125 m d’altitud, mig quilòmetre a l’W de la riera de Maspujols. Cal destacar-ne l’església parroquial de Sant Jaume, que s’inicià al final del 1593 sota la direcció del mestre d’obres Joan Mas, en col·laboració amb l’arquitecte Pere Blai, supervisor del projecte, i es beneí el 1617 deixant el campanar inacabat. L’edifici es construí al costat de l’església antiga, damunt de terreny erm, aprofitant l’antic cementiri i l’hort d’un canonge. La seva façana és considerada una mostra destacada del corrent artístic italianitzant. Amb posterioritat, es completà el campanar (1665-67 i 1877-78), la sagristia (1686-89) i la capella del Santíssim Sagrament (1877-78). El temple antic s’anà desmantellant fins que només quedà com a cementiri. Actualment guarda el cos del beat Bonaventura Gran, fill de la vila. La plaça del seu davant té setze arcades del segle XVI, que es referen amb les ruïnes del convent de Sant Joan. Hi ha diverses cases que tenen portals amb dovelles i d’altres amb regust modernista. Als afores del poble, al Mas del Fargues i al de Don Felip, es conserven torres de vigilància atribuïdes erròniament als moros per la veu popular.

L’ermita de Sant Antoni, a Riudoms

© FOTOTECA.CAT

A tocar del poble, en un petit pujol, hi ha la capella de línies elegants i molta devoció de Sant Antoni de Pàdua. Tot i que la devoció és coneguda des del 1673, la capella s’acabà de construir el 1702. El retaule central, de línies elegants i estil xorigueresc, fou fet el 1730 per l’escultor vallenc Lluís Bonifaç Sastre, i daurat el 1745. Se’n conserva només la part superior, perquè l’inferior fou cremada el 1936. L’ermita té tres capelles laterals per banda.El 1582, el Consell de la Vila acceptà reconvertir l’ermita de Sant Joan, situada extramurs de Riudoms, en convent al servei dels franciscans recol·lectes, i l’arquebisbe Antoni Agustí donà llicència als frares per a prendre possessió de la casa de l’ermità. El 1591 també els foren cedits l’hort i una finca contigus per a poder-los conrear. Les estretors de l’habitatge de l’ermità van fer que el 1597 es decidís d’enlairar un convent, que sufragà el municipi. La traça del projecte fou del mestre de cases Antoni Pujades. A conseqüència de la facilitat amb què aquest s’inundava, a partir del 1730 es decidí aixecar un altre convent més allunyat de la riera. Al segle XIX la comunitat es dispersà en diverses ocasions a causa dels conflictes bèl·lics fins a la seva desamortització, el 1835. Malgrat algunes informacions, el convent no fou cremat, sinó que fou expropiat i aprofitat com a pedrera. L’expansió urbanística s’inicià el 1945 amb la construcció de la barriada Lluís Massó, dita les Cases Barates.

La vida associativa del poble es manté activa. A l’inici del segle XX hi hagué diverses societats, com el Centro Riudomense, el Ateneo Tradicionalista, el Círculo Mercantil (conegut com cal Gallisà), el Centro de Alianza Republicana, i diverses corals i bandes de música. Per a les noies, el 1930 es creà una delegació de la Cultura de la Dona Reusenca, i, per als nois, el 1934 una filial de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, ambdós grups de tarannà catòlic. Tot això quedà desmantellat durant la Guerra Civil de 1936-39 i, posteriorment, s’imposà l’associació unitària de l’Acció Catòlica, que el 1955 construí el Casal Riudomenc, damunt de l’antic fossar. Aquest centre contenia, entre altres dependències, un teatre i es mantingué en actiu fins el 1993. Posteriorment, aquest immoble fou comprat pel consistori, que el rehabilità, i el 2010 inaugurà una espai polivalent amb un teatre amb capacitat per a més de 500 persones. El 1978 es fundà el Grup d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, que presenta regularment mostres i exposicions, té diverses publicacions, convoca el premi d’investigació Arnau de Palomar i organitza seminaris d’estudis agraris sobre el Baix Camp. Aquest centre disposa d’una biblioteca i d’una secció de muntanya. A la vila hi ha també el Museu Històric Municipal de Riudoms, amb seccions d’arqueologia, etnografia i art, i l’Arxiu Històric de Riudoms. És ja tradicional la polèmica amb Reus sobre el lloc de naixença de l’arquitecte Antoni Gaudí, que els riudomencs fixen en el mas de la Calderera. L’any 2000 l’Ajuntament de Riudoms esdevingué propietari de la casa pairal dels Gaudí que, un cop rehabilitada, es convertí en la Casa Museu Antoni Gaudí (2002) i, al seu costat, el 2007 s’aixecà un nou edifici conegut com Epicentre Gaudí i s’amplià la plaça de l’Arbre, que conté referències nipones ―amb la plantació més extensa d’Europa de cirerers sakura― i també gaudinianes.  Pel que fa als mitjans de comunicació, destaca la revista mensual L’Om, creada l’any 1968 com una secció del Consell Parroquial, i que des del 2005 és administrada per l’associació cultural Amics de l’Om. Associada amb la revista, que ha publicat més de 500 números, es publica la col·lecció de llibres “Rivoulmorum”, de monografies locals.

Festes

Les festes més arrelades de la població, de les quals es troben referències en documents del segle XVII, eren les del Corpus, molt lligades amb els barris; tenien probablement un origen ritual lligat a la sega, amb jocs, balls, àpats, enramades i processons al·legòriques i focs d’artifici. Tradicionalment la seva celebració tenia lloc dins els vuit dies que precedeixen el Corpus; es van deixar de celebrar els anys seixanta i, si bé es recuperaren ocasionalment, van ressorgir el 1988, amb la confecció de catifes de flors. Pel maig se celebra la festa de les Santes Relíquies, en honor de sant Bonifaci, sant Julià i sant Vicenç, festa documentada des del 1619. Al juliol s’escau la festa major de Sant Jaume i per Sant Sebastià té lloc la festa major d’hivern. Finalment, al novembre s’escau la festa major del beat Bonaventura Gran. Cada cinc anys els carrers s’engalanen i es munten passos sobre la vida del beat.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

Canalda

Canalda és un poble del municipi de Odèn comarca del Solsonès (Lleida) 
A Canalda hi anem el 22 d’agost de 2012

Dades del Municipi

Entitats de població 9
Conté la localitat Canalda
Població
Total 260 (2018)
• Densitat 2,27 hab/km²
Llar 47 (1553)
Gentilici Odenès, odenesa

Entitat de poblacióHabitants (2005 )Cambrils50

Canalda37 Llinars58 Montnou, el59 Móra Comdal, la

Odèn 18 Racó, el17Sàlzer, el  Valldan, l

Breu historia del municipi

Limita en bona part amb l’Alt Urgell, mitjançant els municipis d’Oliana (S i W), que l’abraça com una mitja lluna, Coll de Nargó (NW), que toca Odèn per una estreta franja, i Fígols i Alinyà (N), mentre que dins la comarca entronca amb els termes de la Coma i la Pedra (E), Sant Llorenç de Morunys (E), Guixers (E), Navès (E), Lladurs (S) i Castellar de la Ribera (S).

El terme s’estén al peu de les altes muntanyes de Port del Comte (l’extrem NE correspon al Pedró dels Quatre Batlles, que n’és el punt culminant, limítrof amb Alinyà, la Vansa i la Coma i la Pedra), continuades vers l’W per la serra d’Odèn (n’és el punt més alt a la tossa de Cambrils, a 1 813 m), que arriba fins a la serra de Turp (1 578 m), extrem NW del municipi. Al sector de llevant es destaca solitari el Puig Sobirà (1 919 m), contrafort meridional de Port del Comte. La capçalera de la Ribera Salada travessa el terme i rep una sèrie de torrents que recullen les aigües i les deus de la muntanya, el seu afluent principal és la riera de Canalda, procedent del sector E, que forma part del límit meridional. La població ha estat tradicionalment disseminada. El terme comprèn els pobles d’Odèn, cap de municipi, Cambrils i la Valldan, els llogarets de Canalda, el Montnou, Llinars i el Racó, i els antics pobles del Sàlzer i la Móra Comdal. El sector septentrional, al peu de l’encinglerada serra d’Odèn, és travessat per la carretera local que comunica Berga amb la C-14 per Sant Llorenç de Morunys.

El Poble

El sector oriental del terme correspon als antics termes de Canalda i d’Encies, situats al peu dels vessants meridionals de Port del Comte, presidits pel Puig Sobirà i drenats per la riera de Canalda, que aflueix a la Ribera Salada a l’extrem meridional del municipi. L’església parroquial de Sant Julià de Canalda, d’origen romànic (segle XII) però força desfigurada, s’alça prop la riera del seu nom, a l’esquerra de la carretera procedent de coll de Jou; esmentada ja el 839, el bisbe Nantigís la consagrà el 901 de nou. Foren barons de Canalda els senyors de Santa Fe i de Vergós Guerrejat (cognomenats Galceran al segle XIII) i foren senyors de la veïna quadra d’Encies els Rovira de Sant Llorenç, però ambdues jurisdiccions estigueren per sota de l’alta jurisdicció criminal dels Cardona, dins la batllia de Solsona. La parròquia de Canalda (37 h) és formada per cases agrupades; celebra la festa major per la Mare de Déu de la Mercè. Encies és una masia habitada temporalment.

Al sector encinglerat del veí Puig Sobirà hi ha nombroses coves o esplugues que foren ja habitades en temps protohistòrics i alguna de fortificada en època medieval, com l’anomenada cova dels Moros. Prop del mas del Soler de Dalt hi ha l’església de Sant Miquel del Soler de Dalt, del segle XII, que té la característica d’ésser de volta d’arrencada gòtica i coronament arrodonit i que conserva encara la coberta de lloses.

Festes

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”cd1fe7fa” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Canalda{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

La Coma, poble

La Coma és un poble del municipi de la Coma i la Pedra comarca del Solsonès (Lleida)

A la Coma hi anem el 21 d’agost de 2012

Dades del Municipi

Vegueria Catalunya Central
Comarca Solsonès
Entitats de població 3
Població
Total 265 (2018)
• Densitat 4,37 hab/km²
Llar 39 (1553)
Gentilici Comardí, comardina
Entitat de població Habitants (2005)
Coma, la 137
Pedra, la 64
Port del Comte, el 69

Breu historia del municipi

El terme estén a l’extrem nord-oriental del Solsonès i de la Vall de Lord, a la capçalera del Cardener, des de la serra de Port del Comte (el Pedró dels Quatre Batlles, a 2 383 m, a l’extrem NW) fins a la serra del Verd (cap d’Urdet, a la serra del Gall, a 2 233 m, a l’extrem NE), separades aquestes serres pel coll de Port, o del Comte, fins a la serra de Querol (2 214 m a l’extrem SW) i la serra de Guixers (SE).

Limita al N amb Gósol (Berguedà) i Tuixén i la Vansa (Alt Urgell), a l’W amb Odèn i al S i l’E amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys. Comprèn el sector oriental del gran prat ramader de Bacies, on hi ha el pou de glaç natural de la Bòfia (-31°C), que era aprofitat antigament (els traginers portaven blocs de glaç embolicats en sacs i sàrries a Solsona i altres llocs). El terme comprèn els pobles de la Coma, cap de municipi, i la Pedra, la urbanització de Port del Comte i l’estació d’esquí del mateix nom. També inclou el despoblat de Pratformiu. Les principals vies de comunicació són la carretera local que enllaça Sant Llorenç de Morunys amb Tuixén, passant pels pobles de la Pedra i la Coma, i la que surt més amunt del cap municipal per anar a Port del Comte i unir-se, al coll de Jou, amb la carretera de Sant Llorenç a la C-14 (Eix Tarragona-Andorra).

El Poble

El poble de la Coma (137 h el 2005) és al centre del terme, vora les fonts del Cardener, a l’esquerra del riu, a 1 004 m d’altitud. Les cases s’agrupen entorn de l’església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita, la casa del comú i l’escola. Algunes cases s’han modernitzat i se n’han fetes de noves per a l’estiueig. Ha estat una de les parròquies més poblades, amb Sant Llorenç, de la Vall de Lord. Formà part del vescomtat de Cardona, dins la batllia de Sant Llorenç de Morunys. .

Festes

La festa major se celebra per Sant Roc (16 d’agost), i la festa major petita per Sant Marc (25 d’abril)

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”c3b7e329″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”La Coma{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia catalana

Clariana de Cardener

Clariana de Cardener és un municipi de la comarca del Solsonès (Lleida)

A Clariana del Solsonès hi anem el 28 d’agost de 2012

Dades del Municipi

Vegueria Catalunya Central
Comarca Solsonès
Entitats de població 4
Població
Total 147 (2018)
• Densitat 3,6 hab/km²
Llar 32 (1553)
Gentilici XXX
ntitat de població Habitants (2005)
Clariana de Cardener 42
Hortoneda 26
Sant Just i Joval 50
Sant Ponç 31

Breu historia del municipi

Té forma de mitja lluna i el sector N segueix la vall del Cardener fins a la seva unió amb el riu Negre (o riera de Solsona), que forma una afrau o congost, mentre que el sector S comprèn la vall de la riera d’Anglerill, afluent del riu Negre i de la rasa del Reboll, al Cardener. Dins la comarca limita amb els termes de Navès (NE), Olius (NW) i Riner (W). El Cardener també forma un congost excavat en la plataforma estructural que fou aprofitada per a la construcció (1949-54) del pantà de Sant Ponç, el primer de la conca del Llobregat, inaugurat posteriorment (1964). Regula els cursos del Cardener i del Llobregat i té uns 6 km de llargada; la resclosa té 60 m d’alçada i 309 de llargada. S’hi practica la pesca esportiva.

La major part del poblament té caràcter disseminat. Els principals nuclis són les caseries de Clariana de Cardener (abans anomenada Sant Sadurní o Sant Serni de Clariana), cap administratiu, Hortoneda, Sant Ponç, i Sant Just i Joval. El principal eix de comunicacions és la carretera C-55, d’Abrera a Solsona, de la qual surt (dins el terme de Riner) un ramal que va al pantà de Sant Ponç.

El Poble

En un tossal sobre la plana de Flotats, a 500 m d’altitud, on conflueixen el Cardener i el riu Negre, s’alcen les restes del vell castell de Clariana (murs i una torre quadrada sobre l’antic portal d’accés) i la primitiva parròquia de Sant Serni (o Sadurní) de Clariana, en estat ruïnós. La caseria de Clariana de Cardener (43 h el 2006) tan sols és formada per l’església parroquial i unes poques cases al voltant seu, entre les que s’hi troba la que allotja l’ajuntament. El 2 de febrer se celebra la festa de la Candelera amb missa i repartiment de candeles i el diumenge següent al dia 5, la festa de Santa Àgata. El primer diumenge de maig se celebra la festa major, i el diumenge després del 29 de novembre la festa de Sant Serni.

El lloc és esmentat ja el 1010. El castell tenia importància estratègica i fou del domini de la família vescomtal dels Cardona, dins la batllia de Cardona, que tenia també diversos alous al terme. Un dels primers castlans fou Senfred Duran, que amb la seva muller Rotruda feu donacions a l’església de Solsona el 1073 (en aquest document constava l’existència d’una fortificació o guàrdia a l’extrem SE del terme). Foren posteriorment senyors del castell els Brull o Descatllar, però l’alta i la baixa jurisdicció restà dels Cardona (el lloc fou anomenat Clariana del Ducat). Els delmes de Clariana pertangueren, els darrers temps de l’Antic Règim, a l’Hospital de Cardona. Fins al segle XIX el terme parroquial havia format part del terme ample de Cardona i algunes temporades havia estat administrat directament pel consell d’aquesta vila. En formar-se els municipis, el terme ample fou unit a Cardona (1844), però sorgiren protestes i Clariana obtingué la segregació. El 1927 fou abandonada l’església propera al castell i hom bastí la nova església parroquial i la rectoria vora l’antiga casa de Flotats, al pla, a la vora de la carretera.

Depenen de Clariana la capella de Santa Maria del Soler, l’església preromànica de Santa Àgata, prop del Cardener, els masos de Garrigó i d’Anglerill, el molí i l’antiga quadra de Buida-sacs, l’antiga quadra de Borrelles i el mas i el molí de la Ribera amb l’església de Santa Maria, prop del Cardener (des del 1120 era feu de l’església de Santa Maria de Solsona).

Festes

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”0d29ef2a” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Clariana de Cardener{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament