Arxiu de la categoria: Primer trimestre

Mont-Ral

Mont-Ral (Ajuntament)

Mont-Ral és un Poble Municipi de la Comarca de l’Alt Camp (Tarragona)

A Mont-Ral hi anem el 3 de març de 2014 

Dades del Municipi

Gentilici Mont-ralenc, mont-ralenca
Superfície 34,69 km²
Altitud 888 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
170 hab.
4,9 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Aixàviga, l’ 16
Bosquet, el 23
Cabrera, la 6
Cadeneta, la 10
Farena 48
Mont-ral 79
Font: Municat

 

Breu historia del Municipi

Ocupa les terres de la banda de llevant de les Muntanyes de Prades, i és, doncs, a ponent de la comarca de l’Alt Camp. Termeneja al N amb l’antic terme de Rojals, incorporat avui a Montblanc (Conca de Barberà). El límit segueix primer la llera del Riu Brugent i s’enfila després fins prop del cim de la mola dels Quatre Termes, on en el punt dit dels Quatre Termes conflueixen els de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc, i hi coincideixen també tres comarques: l’Alt Camp, el Baix Camp i la Conca de Barberà. A l’W limita amb Prades i Capafonts, a la comarca del Baix Camp, i la partió travessa la vall de capçalera del Riu Brugent i les planes altes dels Motllats. Al S limita amb l’antic terme de la Mussara, incorporat a Vilaplana (Baix Camp), i amb el terme d’Alcover, seguint les crestes de la cinglera que encimbella la banda meridional de les Muntanyes de Prades. Travessa la vall del riu de la Glorieta i continuant vers l’altiplà de la Lloera davalla fins al terme de la Riba i retroba el Brugent al toll dels Quatre Termes. La població no forma un sol nucli agrupat: cal distingir quatre nuclis urbans, Mont-ral, Farena, l’Aixàviga i el Bosquet, i dues zones de masies disperses, Cabrera i la Cadeneta. Hi ha, a més, diferents masos aïllats.

 Les terres de Mont-ral passaren als dominis del comte de Barcelona a la segona meitat del segle XII, quan es produí la conquesta del castell de Siurana, i s’incorporaren al comtat de Prades en el moment de la seva constitució. A l’inici del segle XIV formaven part de la vegueria de Tortosa i al principi del segle XVIII, abans del decret de Nova Planta, a la vegueria de Montblanc.
 

El territori de Mont-ral, enlairat i divers, és format per dues zones ben diferenciades: la vall del riu de la Glorieta i la vall del Riu Brugent. Ambdós rius drenen el terme i llurs cursos són paral·lels. Són afluents del Francolí per la dreta el Riu Brugent, dins el terme de la Riba, aigua avall de l’estret, i el de la Glorieta, enmig de la plana del Camp. Les aigües del terme s’escolen, doncs, vers l’Alt Camp. Malgrat la seva proximitat a la mar, el clima és extremat a conseqüència de l’altitud del terme, que assoleix els 843 m a la Lloera, els 1 020 m a l’altiplà dels Motllats i els 1 120 a la mola dels Quatre Termes. Al començament de novembre la neu, molts anys, ja apareix als cims de les muntanyes. La cota més baixa del terme, de 375 m, és al límit inferior de la vall del riu de la Glorieta. El terme és travessat per dues carreteres locals que el comuniquen amb Alcover.

El Poble

El poble de Mont-ral (81 h el 2005), que dóna nom al terme, és a la banda de llevant d’un turó situat al mig del terme, al cim del carener que parteix les aigües dels vessants del Riu Brugent i del riu de la Glorieta. L’església parroquial de Sant Pere ad Vincula , patró del poble, és al cim d’un turó de 888 m d’altitud. La primitiva construcció és d’estil romànic i conserva en bon estat l’absis i la portalada lateral d’accés al temple. Fou reformada al segle XVIII, època de la qual data la construcció del campanar actual, que ha sofert sovint les batzegades dels llamps. Una balconada, disposada al davant de la porta, permet de contemplar tota la plana del Camp. Darrere l’absis hi ha el cementiri, arrebossat als murs de l’antiga casa parroquial. Les cases, algunes malmeses i d’altres arranjades com a segona residència, s’esglaonen al vessant solà del turó, al llarg del carrer Major. A l’extrem superior d’aquest hi ha el refugi Musté-Recasens. 

Festes

El poble celebra la seva festa major el tercer diumenge d’agost.

 

Com arribar-hi

Fotos

Mont-Ral (Església) (3)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions i Creus de terme de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

El Morell

Morell,El   (Ajuntament antic Castell)

El Morell és un poble municipi de la Comarca Tarragonès (Tarragona)

A El Morell hi anem el 5 de gener de 2014. Aquí vam veure el ajuntament per dins, ja que estaven arreglant, per preparar l’arribada dels Reis Mags. El edifici antigament havia estat un castell desprès una casa pairal i l’ajuntament ho va comprar.

Dades del Municipi

Gentilici Morellencs, morellenques
Superfície 5,92 km²
Altitud 99 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
3.485 hab.
588,68 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme del Morell, d’una superfície de 5,92 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i limita al N amb els municipis del Rourell (Alt Camp) i Vilallonga del Camp, a l’E amb els de Perafort, Vallmoll i els Garidells (els dos darrers pertanyents a l’Alt Camp), al S amb els de Perafort i la Pobla de Mafumet i a l’W amb els de Vilallonga del Camp i la Selva del Camp (aquest últim, pertanyent al Baix Camp, mitjançant un dels enclavaments dels Majols). El municipi del Morell s’estén a la dreta del Francolí, just a l’indret del seu aiguabarreig amb el riu de la Glorieta, i a 9 km de Tarragona.

 El terme comprèn la vila del Morell, cap de municipi, i els Majols (dos enclavaments de 13 i 28 ha situats en gran part dins el terme de Vilallonga del Camp). Des del 1842 té incorporats els antics termes dels Hospitals, Tomanil i Aimeric, juntament amb el lloc de la Granja dels Frares. Disposa d’estació ferroviària de la línia Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus i de carreteres locals que permeten d’arribar sense dificultat a Tarragona, Valls, Reus i els pobles veïns de la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp. La carretera N-240 provinent de Tarragona passa a ponent del terme, dins ja del de Perafort.

El Poble

La construcció més important de la vila del Morell (104 m d’altitud i 2 704 h el 2006) és el casal conegut com el Castell. Plàcid de Montoliu el féu construir al segle XVIII, un cop superat el plet amb els Montserrat. L’edifici és un casal gran i massís de planta quadrada, ben conservat, que té un jardí de dimensions considerables. El Casal és la seu de les dependències de l’ajuntament. L’església parroquial de Sant Martí fou construïda arran del desenvolupament demogràfic esdevingut a mitjan segle XVIII, que comportà també el desenvolupament urbanístic de la vila.

Festes

La festa major d’estiu se celebra per Sant Abdó i Sant Senén (el diumenge més proper al 30 de juliol), i la festa major d’hivern, s’escau per Sant Martí (11 de novembre).

Com arribar-hi

Fotos

Morell,El   (Ajuntament antic Castell) (5)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

La Canonja

Canonja,La  (12)

La Canonja és una Vila i Municipi de la Comarca del Tarragonès (Tarragona)

A la Canonja hi anem el 5 de gener de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Canongí, canongina
Superfície 7,32 km²
Altitud 46 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
5.741 hab.
784,29 hab/km²

Breu historia del Municipi

Municipi del Tarragonès, al SW de la ciutat de Tarragona. El terme es troba enclavat entre les carreteres N-340, de Barcelona a València i la N-420 de Tarragona a Reus. Té dos nuclis originàriament antics: la Canonja i Masricard.

El Poble

El poble de la Canonja ( canongins ; 60 m alt.) es troba al N del terme, sobre un turó al peu del qual, en direcció a la mar, s’alça el castell i poble de Masricard , i encerclat dins el que hom suposa que podria haver constituït una muralla, que resta inexistent, de la qual l’única prova que es conserva és un portal anomenat popularment el Porxo, sobre el qual figura la data del 1600.

Els carrers guarden el regust antic, però les cases dels segles XVII i XVIII han estat transformades. L’església parroquial, dedicada a l’Assumpció, fou construïda a la segona meitat del segle XVIII i mostra una façana senzilla; hom creu que els murs que donen al replà són restes de la masia fortificada que bastiren els canonges de la seu tarragonina.
 

Actualment el poble de la Canonja i el de Masricard, units per la Ravaleta, formen un sol nucli.

 Les entitats culturals més importants de la Canonja són el Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví (1983), la societat cultural i recreativa La Nova Amistat (1854) i l’Orfeó Canongí, que significà durant la dècada de 1930 un revulsiu importantíssim de l’ambient cultural de la Canonja. 

Festes

El poble celebra la festa major d’estiu per la Mare de Déu d’Agost, i la d’hivern per la diada de Sant Sebastià.

Com arribar-hi

Fotos

Canonja,La  (41)

Clica la foto i veus les del poble

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Enciclopèdia Catalana

La Canonja .org

Banyoles

 

Banyoles (Llac) (3)Banyoles és una Vila municipi de la Comarca del Pla de l’Estany (Girona)

 

A Banyoles i anem el 9 de març de 2014. El poble te molts llocs interessants i el llac,  es per passar-hi unes bones estones. 

 

Dades del Municipi

Gentilici Banyolí, banyolina
Superfície 11,1 km²
Altitud 172 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
19.119 hab.
1.722,43 hab/km²
Entitat de població Habitants
Banyoles 18.951
Lió 28
El Mas Usall 35
els Pins 60
Puigpalter de Baix 20
Mas Riera 17
Puigpalter de Dalt 48

Breu historia del Municipi

El terme municipal és al NE del massís muntanyós de Rocacorba, que envolta l’estany pels sectors meridional i occidental (serres de Camós i de Sant Patllari, en termes de Camós i de Porqueres respectivament). El límit nord-oriental passa vora el pla de la Bruguera i continua seguint parcialment el traçat de la riera de Garrumbert, que separa el terme del municipi de Fontcoberta. La riba oriental de l’estany de Banyoles conforma el límit amb el terme de Porqueres i al S coincideix en gran part amb el camí antic d’Olot a Girona, que separa el municipi del veïnat de Miànigues, al terme de Porqueres, per bé que en un petit tram de l’extrem sud oriental comunica amb el municipi de Cornellà del Terri. 

El terme municipal comprèn, a més de la ciutat de Banyoles, els barris de les Cases Barates i el Mas Usall, els veïnats de les Arcades, Guèmol, Lió, Mas Riera, el Pla del’Ametller i Puigpalter, i les urbanitzacions de Can Puig, els Pins i el Puig deFontpudosa. Travessa el terme de NW a SE la carretera C-66, que procedent del Baix Empordà, passa per llevant de la ciutat de Banyoles vers Besalú. Hi ha una xarxa decarreteres locals que uneixen els diferents nuclis de població del municipi entre ells i amb els pobles veïns.

Continua la lectura de Banyoles

Tuixent

Tuixent  (6)

Tuixent és un Poble cap del Municipi de Josa i Tuixent de la Comarca de l’Alt Urgell (Lleida)

A Tuixent i anem el 8 de gener de 2011 també anem a Josa del Cadí. Aquí a Tuixent vàrem acabar fer les ultimes fotos de nit, ja que el dia és curt al gener .

Dades del municipi

Gentilici josenc, -a / tuixentí, -ina
Superfície 68,16 km²
Altitud 1.206 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
141 hab.

Josa de Cadí  40  hab.

Tuixent  132  hab.

Breu historia del municip

El municipi està situat a l’extrem oriental de la comarca i s’estén als vessants meridionals de la serra del Cadí, des del seu carener, on troba la màxima altitud al puig de la Canal Baridana (2.647), fins al coll de Port, al sud, entre la serra del Port del Comte i la roca del Migdia. Al nord-oest tanca el terme la serra Negra i al sud-est, la serra del Cerd. Els rius de Josa i de la Mola travessen el terme i quan s’uneixen formen el riu de Lavansa.

A Tuixent s’hi pot accedir per carretera asfaltada des de la Seu d’Urgell i des de Solsona. De Tuixent a Josa hi ha una pista de muntanya, que continua després fins a Gósol. 

El Romànic:

Tres monuments constitueixen el legat romànic del municipi. Es tracta de l’església de Sant Esteve de Tuixent; la capella de Sant Jaume, que trobareu a tocar del camí que porta a Josa; i l’església de Santa Maria de Josa.

El poble de Tuixent

Al punt més alt de la població es dreça l’església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic i modificada. Conserva, del primitiu estil, el parament d’alguns murs i una part de la volta de canó. Sobre la façana de ponent, ja en època moderna, hi fou bastit un campanar de torre, rectangular. A l’interior de l’església es conserva una marededéu policroma que presenta a l’esquena una obertura per a guardar relíquies. La imatge respon a la representació de la theotokos ; és una marededéu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l’Infant, en total frontalitat i simetria. Prop de l’església hi ha un casal que es dreça sobre un roc just sobre el cingle.

 

A Tuixén hi ha el Museu de les Trementinaires, dedicat a aquest antic ofici i que forma part de la Ruta dels Oficis d’Ahir de l’Alt Urgell. Al juny se celebra la festa de les Trementinaires. Hom fa festa major el segon diumenge de setembre i és tradicional, a la nit, fer-hi el Cremat del Rom. Al diumenge més proper al 25 de juliol es fa un aplec a l’ermita de Sant Jaume i el segon diumenge d’octubre se celebra la festa del Roser.

 

El lloc de Tuixén ( Tuxen ) és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839. Coromines inclou el topònim en les llistes de noms d’origen preromà. La vila de Tuixén és mencionada diverses vegades en la documentació del segle X. Borrell II de Barcelona-Urgell la llegà a Santa Maria de la Seu, en el seu testament del 993. El 1007 el comte Ermengol I, pel seu testament, restituí a Santa Maria de la Seu la vila de Tuixén, que li havia lliurat el seu pare i que ell havia retingut injustament. La donació fou confirmada posteriorment per Ermengol II (1028) i Ermengol IV (1092). Fins a la fi de l’Antic Règim fou de la senyoria del capítol de la catedral d’Urgell. L’existència de dues esglésies al terme, a més de la parroquial de Sant Esteve, i les diverses vil·les que li són atribuïdes, revelen una importància i una densitat de població remarcables.

 

Tuixén havia format municipi propi fins que el 1973 fou annexat al de Josa de Cadí i es constituí el municipi actual. L’antic terme comprenia la capçalera de la vall de la Vansa, formada per la confluència de la de Josa i la de Mola.

Festes

Josa i Tuixent - Festa de les Trementinaires (Foto: Museu de les Trementinaires)
Josa i Tuixent – Festa de les Trementinaires (Foto: Museu de les Trementinaires)

En la Festa de les Trementinaires el municipi de Tuixén ret un homenatge a les dones que van exercir aquesta activitat fins fa poques dècades. L’ofici consistia en l’extracció de trementina de pins, la recol·lecció d’herbes i l’elaboració de diversos remeis casolans.

Les trementinaires venien aquests productes mentre viatjaven de poble en poble. L’última sortida la va fer Sofia de Ossera el 1982. El 1998 es va obrir el Museu de les Trementinaires, que des de llavors ha rebut gran quantitat de visites.

La Festa programa itineraris naturals i visites comentades al museu, demostracions de destil·lacions, el lliurament del premi trementinaire d’honor i el dissabte la nit màgica de les plantes.

Festa major 

Segon diumenge de Setembre 

Com arribar-hi

Fotos

 Clica i veus les del poble

Tuixent  (17)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Llocs per gaudir natura de la comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Gran Enciclopèdia Catalana

 

 

 

Roda de Berà

Roda de Barà Arc de Barà (3)

Roda de Berà és un poble cap de Municipi de la Comarca del Tarragonès  (Tarragona)

A Roda de Barà hi anem el 25 de febrer de 2012

Dades del Municipi

Gentilici Rodenc, rodenca
Pressupost 19.882.158,76 € (2007)
Superfície 16,5 km²
Altitud 57 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
6.394 hab.
387,52 hab/km²

 

ENTITAT DE POBLACIÓ HABITANTS (2006)
Baramar 277
Eixample Residencial, l’ 801
Martorella, la 7
Roda de Berà 2.699
1.412

Breu historia del Municipi

El terme de Roda apareix documentat per primera vegada en la confirmació, per part del comte Ramon Borrell, de les donacions, exempcions i privilegis de Silvestre II a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès. Una nova menció dels termes de Berà i Roda es registra el 1011 en l’acta de lliurament de la torre de Moja i el castell d’Albinyana a Sant Cugat.

 El castell de Berà és, el 1040, el límit del d’Albinyana i, el 1049, del de Tamarit. El seu nom prové, versemblantment, del comte Berà de Barcelona (segle IX), que probablement fortificà aquesta zona, aleshores fronterera, del Gaià. El castell de Roda apareix mencionat, en relació amb el d’Albinyana, en un document del 1088.

Les Mesuques

 

Les -Masuques  (11)

Les Mesuques és un Poble del Municipi de Castellet i La Gornal Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona) 

Hi anem el 13 de març de 2011 hi fem tot el Municipi

Dades del Municipi

Gentilici Castelletenc, castelletenca
Superfície 47,50 km²
Altitud 137 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
2.252 hab.
47,41 hab/km²
Entitat de població Habitants
Casetes, les 148
Castellet 101
Clariana 176
Costa-Cunit-Castellet Sector Trencarroques 290
Creu i els Àngels, la 23
Gornal, la 379
Masuques, les 144
Rocallisa 295
Rosers, els 257
Sant Marçal 190
Torrelletes 106
Valldemar 114
Font: Municat

Petita historia del Poble

Les Masuques és un poble situat al municipi de Castellet i la Gornal, que es troba a la comarca de L’Alt Penedès. La seva població està al voltant dels 200 habitants, per això podríem dir que és un poble relativament petit. Les Masuques està constituit per dos carrers principals, anomenats C/Nou i C/Major que comuniquen directament amb la Carretera de Castellet, l’únic lloc pel qual es pot arribar al poble. Primerament estava format per molt poques cases, més endavant se’n van anar construint més i d’aquí va derivar el nom en plural. Per tan es pot dir que Les Masuques des dels seus orígens fins ara ha estat un poble rural, envoltat de vinyes i això és observable en la data de la seva Festa Major, que se celebra just després que la verema acabi. El poble també té una petita ermita del s.IX, anomenada ermita de Sant Esteve, ubicada a menys d’un quilòmetre i que va ser donada a la parròquia pels amos de la masia que està just al costat. A pocs metres d’aquesta ermita es pot trobar un pont romà d’ a.C.

Festa Major

Com arribar-hi

Fotos

Clica la Foto i veus les del Poble

Església

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Llocs per gaudir silenci i natura

Llerona

 

Llerona (18)

 

Llerona és un poble del Municipi de Les Franqueses del Vallès Comarca Vallès Oriental (Barcelona)

A Llerona hi anem el 4 de Març de 2012 també anem a Corró d’Avall que és el Cap, a on hi ha el Ajuntament

Dades del municipi

Gentilici Franquesí, franquesina
Superfície 29,1 km²
Altitud 232 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
19.023 hab.
653,71 hab/km²
Entitat de població Habitants
Bellavista 8.252
Corró d’Amunt 381
Corró d’Avall 8.615
Llerona 1.258
Marata 187
Dades: 2011. Font: Idescat

El municipi de les Franqueses del Vallès és a Catalunya, al centre de la comarca del Vallès Oriental. Limita al nord amb els municipis de la Garriga i Cànoves i Samalús, a l’est amb els municipis de Cardedeu i la Roca del Vallès, al sud amb el de Granollers i a l’oest amb els de Canovelles i l’Ametlla del Vallès.
Ell terme municipal correspon, en part, a l’antiga demarcació històrica de les Franqueses del Vallès, que són mencionades al privilegi atorgat pel comte de Barcelona Berenguer Ramon I el 1025.

Continua la lectura de Llerona

Cunit

Cunit Hostal la Diligencia

 

Cunit és un poble cap de Municipi de la Comarca del Baix Penedès (Tarragona)

Visitem Cunit el 2 de gener del 2011

Dades del Municipi

Gentilici Cunitenc, cunitenca
Superfície 9,7 km²
Altitud 10 msnm
Població (2012[2])
  • Densitat
12.626 hab.
1.301,65 hab/km²

Breu historia del municipi

 Situat a la comarca del Baix Penedès, provincia de Tarragona, i inclòs a la tercera corona de la regió urbana de Barcelona. Limita amb Segur de Calafell, municipi de Calafell de la mateixa comarca, aixi como amb Cubelles, comarca del Garraf, i Castellet i la Gornal, comarca del l’Alt Penedès, ambos de la provincia de Barcelona.

Continua la lectura de Cunit

Cubelles

Cubelles Església

Cubelles és un poble cap de Municipi de la Comarca Garraf  (Barcelona)

Hi anem el dia 2 de gener del 2011

Crec recordar que  Cubelles els Bordegassos vàrem fer-hi la primera sortida fora de Vilanova

Dades del municipi

Gentilici Cubellenc, cubellenca
Pressupost 19.477.685,00 €
Superfície 13,67 km²
Altitud 12 msnm
Població (2012[2])
  • Densitat
14.375 hab.

Breu historia del Municipi

iCubelles és una vila i municipi de la comarca del Garraf, situada a 50 km de Barcelona, sent l’última població de la zona costanera de la província i de la comarca per la part del sud. Hi passa i desemboca el Riu Foix.

Església de Santa Maria de Cubelles (1737) El campanar data del 1765. Església de planta rectangular amb tres naus dividides en trams marcats pels contraforts exteriors. Façana que imita un encoixinat de pedra.

Continua la lectura de Cubelles