Arxiu de la categoria: Primer trimestre

Maspujols

Maspujols  (Ermita de Sant Antoni)

Maspujols és un poble municipi de la Comarca Baix Camp (Tarragona)

A Maspujols hi anem el 4 de març de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Maspujolenc, maspujolenca
Superfície 3,66 km²
Altitud 214 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
772 hab.
210,93 hab/km²

Breu historia del Municipi

Maspujols és el terme més petit del Baix Camp. És essencialment pla, situat al peu de la serra de la Mussara, als vessants sud-orientals del puig de Rocabruna (541 m), conegut popularment com la Feredat. Envolten el terme els de les Borges del Camp (W), Riudoms (S), l’Aleixar (E i N) i Alforja (NW). L’altitud va des dels 201 m fins als 542 m de la Federat. El terme és travessat pels barrancs de Rocabruna o el Torrent i de les Canaletes o dels Parrots, que porten les seves aigües a la riera de Maspujols, nom que rep la de la Mussara passat el poble i que fa de partió, al SE, amb el terme de l’Aleixar.

 El municipi comprèn el poble de Maspujols i algunes urbanitzacions, com l’anomenada Roquesbrunes. Una carretera local comunica el poble amb la N-420 de Reus a Falset i després continua vers l’Aleixar i Vilaplana. El ferrocarril de Reus a Móra la Nova passa pel S del terme, però no hi té estació.

El Poble

El poble de Maspujols (498 h el 2005), lleugerament aturonat a 214 m d’altitud, s’alça a la dreta del barranc de Rocabruna —denominada allí el Torrent— amb una estructura circular; els carrers són estrets i té dues places. L’església parroquial de Santa Maria és de línies elegants i té un campanar barroc, com la portalada, amb fornícula. Segons la tradició, temps enrere, per raó de la petitesa del terme, l’altar major es trobava en terres de l’Aleixar. Cal destacar Cal Po, espectacular mansió construïda per un indià, i Cal Pujol, una masia gran i vella que segons la tradició donà origen al poble. Conté una portalada blasonada a la façana principal de línies molt simples. Un dels seus propietaris, Joan Pujol de l’Era, fou fet el 1682 ciutadà honrat per Carles II. La família Pujol, que finançà part de la construcció de l’església, reformà el mas al començament del segle XVIII i de nou el 1813, en què la propietat havia passat a Manuel de Grau i Rigolf (casat amb una pubilla) el 1786.

Festes

Entre les celebracions més tradicionals, la festa major d’hivern és al final d’abril, festivitat de Sant Marc, i a l’agost s’escau la festa major d’estiu.

 

Com arribar-hi

Fotos

Maspujols  (Església) (3)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Constantí

Constantí  (19)

Constantí és un poble i municipi de  la Comarca del Tarragonès (Tarragona)

A Constantí hi anem el 5 de gener de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Constantinenc, constantinenca
Superfície 30,94 km²
Altitud 87 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
6.748 hab.
218,1 hab/km²

Breu historia del Municipi

Constantí confina al N amb els municipis dela Pobla de Mafumet i Perafort, al S amb Tarragona, a l’E amb els Pallaresos i Tarragona i a l’W amb Reus i la Selva del Camp, ambdós pertanyents a la comarca del Baix Camp.

 Les principals elevacions són el Coll Blanc (69 m), a l’extrem ponentí del terme, el Puig (91 m) i la Torre del Fàbregues (143 m); la cota mínima, de 30 m, es localitza a l’indret del terme on el Francolí entra en el territori de Tarragona. Entre les nombroses rieres destaquen la de la Boella, coneguda com la Riera, i la de la Sènia, que baixa del termede la Selva del Camp. Els torrents més importants són els de Sant Ramon i el del Mas Blanc.
 

L’únic nucli de població agregada del terme és la vila i cap administratiu de Constantí. Tres carreteres, la de Tarragona a Constantí, la de Reus a Constantí i la de Constantí a la Pobla de Mafumet, resulten fonamentals per a la comunicació del municipi amb els que l’envolten. La primera li permet d’arribar a la capital comarcal i establir l’enllaç amb la N-340 i l’AP-7, que travessa el terme a migdia de la vila. La segona constitueix la viade relació amb els pobles veïns de la Pobla de Mafumet i el Morell i, per extensió, amb Valls i l’Alt Camp. La tercera estableix la comunicació amb Reus i el Baix Camp. El ferrocarril de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus travessa el terme en direcció NW, però no hi té estació de passatgers perquè passa massa lluny del nucli urbà. A l’W del terme hi ha part de les instal·lacions de l’aeroport de Reus.

El Poble

La visió harmònica de les cases d’alçada uniforme envoltant l’església parroquial que donava la vila de Constantí (81 m d’altitud i 5 813 h el 2006)) ha desaparegut posteriorment a causa dels blocs d’habitatges moderns. La façana de l’església parroquial de Constantí, dedicada a sant Feliu, fou obrada entre el 1734 i el 1744 i consagrada l’any 1749 i el campanar es construí amb posterioritat.

 Entre les entitats culturals destaca el Centre d’Estudis de Constantí, que dinamitza la vida social i cultural de la vila. Quant a l’oferta museística, al NE de la vila hi ha el conjunt arqueològic de Centcelles, que està estretament relacionat amb el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Finalment i pel que fa a la música, cal esmentar l’aportació dels Pets (1985), un dels grups de rock català més rellevants del nostre país.La vila celebra la festa major d’hivern per Sant Sebastià (20 de gener), per commemorar l’agraïment de la població al sant per haver-los deslliurat de la pesta. És tradicional el repartiment de coca beneïda.

 

Festes

La festa major d’estiu es fa per Sant Feliu (1 d’agost).

Com arribar-hi

Fotos

Constantí  (22)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Ivars d’Urgell

Ivars d´Urgell

Ivars d’Urgell, és un poble municipi de la Comarca  Pla d’ Urgell (Lleida)

Aquí, hi venim el 24 de març de 2013. Ens trobem amb la Fira de l’Estany: Una mostra per donar a conèixer l’estany d’Ivars i Vila-sana, el seu entorn, l’ornitologia, la gastronomia amb degustacions, la pesca, i el turisme rural.

Dades del Municipi

Gentilici Ivarsenc, ivarsenca
Superfície 24,3 km²
Altitud 265 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
1.647 hab.
67,78 hab/km²

Entitat de població

Habitants (2005)   La  Cendrosa,  19    Ivars d’Urgell   1.562    Montalé   7  Vallver   260

Breu historia

Els orÍgens d’Ivars d’Urgell es remunten al segle VIII, en un moment en què el Principat estava sent envaït pels sarraïns. Els invasors es dispersaren i s’instal·laren per tot el territori, si bè preferentment es quedaren en els llocs reduïts que reunien una caracterí­stica comuna: l’aigua. així­, en aquesta època, els musulmans van fundar tot de pobles que avui dia identifiquem gràcies al seu topònim Àrab, com Alguaire, Alcarràs, Alcoletge, Ivorra, Ivars de Noguera i Ivars d’Urgell. «Ivars» significa «terra d’aigua». L’aigua ès, doncs, la causa primera de l’assentament dels musulmans en el poble d’Ivars, i provenia de la font de Santa Maria, ubicada al Camí­ dels Pouets, tot omplint les basses del poble, que, si bè no n’hi havia prou per convertir al regadiu els camps de la zona, si­ que n’hi havia suficient per a la irrigació l’horta d’Ivars, que abarcava un vast territori. Tambè s’ha apuntat un altre possible motiu de la fundació d’Ivars, i ès la presència del gran estany que, degudes les seves contí­nues dessecacions, proporcionava sal, si bè no s’ha pogut demostrar que els Àrabs l’explotessin.

ERMITA MARE DE DEU DE L’HORTA: Segons la tradició, en aquest indret un pastor de Barbens va trobar la imatge d’una Mare de Déu. El primer temple data del segle XIV, però l’edifici actual és de la segona meitat del segle XVII. Consta d’una nau coberta amb volta de llunetes, absis cobert amb una gran petxina i campanar de torre octogonal adossat a la façana. Fent cantonada amb aquesta hi ha l’antiga casa de l’ermità, amb un porxo d’arcs de mig punt. La façana és bastida amb pedra fins a l’alçada del portal. Aquest és senzill, rectangular, ornat amb una motllura. La Mare de Déu de l’Horta té una gran tradició a la contrada. La processó de l’any 1825 va congregar feligresos de més de quaranta pobles de la comarca

 L’Estany d’ivars i Vila-sana. És un estany situat entre els termes municipals d’Ivars d’Urgell i de Vila-sana, a la comarca del Pla d’Urgell. Es tracta de l’estany amb major superfície de Catalunya.

Clica a quí a  L’estany d’Ivars i Vila-sana i veus la informació de wikipedia.

Festes

• Festa Major: del 26 al 28 de maig

Com arribar-hi

Llocs per gaudir silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Ivars d'Urgell 1

 

Ivars d'Urgell 2

Fotos 

Clica a la foto i veus les del poble

Ivars d´Urgell (Estany Ivars i Vila-Sana) (14)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

 

Hostalets de Pierola

Hostalets de Pierola,Els  (Vistes de Montserrat) (2)

Els Hostalets de Pierola és un poble de la Comarca de l’Anoia (Barcelona)

Visitem Els Hostalets  el 13 de Març de 2013 també passem per Piera i Capellades

Dades del municipi

Gentilici Pierolenc, pierolenca
Superfície 33,49 km²
Altitud 474 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
2.897 hab.
86,5 hab/km²

Breu Historia del poble municipi

La història dels Hostalets de Pierola la podem dividir en 4 grans etapes. Aquestes són: Pierola (945-1698), formació i creixement del nucli dels Hostalets (1595-1868), de la crisi de la Fil·loxera a la guerra civil (1870-1976) i la història que està per fer (s. XIX).Br>
1. Pierola:

La primera referència que es té de Pierola és una menció de l’any 945. En aquella època per referir-s’hi es feia servir el topònim Apierola. Aquesta paraula d’origen llatí designa un indret on eren abundants els eixams d’abelles.

Continua la lectura de Hostalets de Pierola

Das

Das  (3)

Ajuntaments de la Comarca

Das Poble cap de Municipi de la Comarca de la Cerdanya (Girona) Ens hi arribem el 9 de gener de 2011 també passem per la Molina i passem per Toses però no hi fem fotos. Aquí hi vàrem esmorzar desprès de fer un tomb  globus des de Alp. el any 2008 Dades del Municipi

Gentilici Dasenc, dasenca
Superfície 14,90 km²
Altitud 1.219 msnm
Població (2012[1]) • Densitat 222 hab.

El Municipi

Entitat de població Habitants
Das 103
Mosoll 15
Sanavastre 85
Tartera 8
Urbanització Tartera 8

Breu historia 

Els límits del terme municipal són al nord amb Ger, al est amb Alp i Fontanals de Cerdanya, al sud amb Urús i al oest amb Prats. Té agregats els nuclis de Mosoll. Sanavastre, Tartera i la urbanització Tartera.

Continua la lectura de Das