Arxiu de la categoria: Quart trimestre

Nevà

Nevà (11)
Nevà és un Poble del Municipi de Toses Comarca del Ripollès (Girona)

A Nevà hi anem el 31 de desembre de 2015 i ens arribem a cal  Baldric, també fem pana amb el cotxe i tornem cap a casa sense poder canviar de marxes

Dades del Municipi

Gentilici Tosà, tosana
Superfície 58,12 km²
Altitud 1.444 msnm
Població (2014[1])
• Densitat
150 hab.
2,58 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Toses, de 58,12 km2, que canvià el seu nom pel de Toses de la Muntanya l’any 1937, tanca geogràficament el Ripollès i la Vall de Ribes i dóna accés a la vall de la Molina i a la Cerdanya a través de la seva famosa collada de Toses (1 800 m d’altitud).

Aquest municipi comprèn la capçalera de la vall del Rigard més amunt de Planoles, entre la serralada axial dels Pirineus, al N, des del cim de la Bassa (2 030 m, límit amb la Molina d’Alp, a la Baixa Cerdanya) fins al pic de Gorroblanc, amb el coll de Sant Salvador i el pla de Salines entremig, límit estatal entre Espanya i França, que la separa de l’Alta Cerdanya (Vallsabollera), i, al S, les serres que enllacen la serra de Cadí i el Moixeró amb la serra de Mogrony, que fan la divisòria d’aigües amb la conca del Llobregat, des de pla de Rus fins al puig de Coma Ermada (2 045 m): pla Baguet (2 031 m), coll de la Creueta, la Creueta (2 068 m), la Pleta Roja (2 031 m), la Moixera, Costa Borda (1 908 m), collada de les Fontetes o de Castellar, turó de Pedra Picada (2 005 m), coll de Remoló, Emperadora i el coll de la Bona, que la separen del Berguedà (Castellar de n’Hug).

Els principals nuclis de població d’aquest terme municipal són el poble de Toses, que n’és la capital, i els de Dòrria, Nevà, Fornells de la Muntanya, i el veïnat d’Espinosa.

La carretera de Ripoll a Puigcerdà (N-152, collada de Toses) s’enfila amb mil marrades pel pendent assolellat de la vall, i es mostra amb tota la seva grandesa des de la via del ferrocarril, que la segueix pel seu fons, paral·lela al Rigard, abans de sortir-ne pel famós túnel del Caragol, que s’inicia poc després de la població de Toses. De la carretera N-152, en surt un ramal a l’altura de Fornells de la Muntanya que arriba al poble de Toses. Aquesta pista, modernament esfaltada, al mateix temps, és la que enllaça amb la carretera que porta a l’estació d’esquí de la Molina. El pla de l’Anyella és travessat per una pista que arrenca de la collada de Toses i que va per una banda fins al damunt de Castellar de n’Hug, i per l’altra fins a trobar una pista d’Alp a Gréixer, que travessa la muntanya pel coll de Pal. El poble de Toses té estació de ferrocarril.

El lloc de Toses i els dels seus agregats de Dòrria i de Nevà són uns dels que són coneguts de més antic de tota la Vall de Ribes, ja que es troben esmentats dintre la demarcació, pagus o comtat de Cerdanya l’any 819, en l’acta de consagració de la seu d’Urgell, amb els noms de Tosos, Duaria i Nevano.

El portum de Tosa o collada de Toses surt en el testament del comte Guifré de Cerdanya del 1035, i la villa Toses en la cessió d’un mas, feta a Ripoll el 1102 pel comte cerdà Guillem Jordà.

El Poble

El segon agregat més important de Toses és el poble de Nevà (52 h el 2005), l’únic que es troba a la banda oposada de la vall o pendent nord, a llevant del terme. El poblet presideix una vall gerda, a 1 207 m d’altitud. Una pista d’uns 4 km l’uneix amb Planoles. Històricament estigué sempre unit a Toses, però gaudia d’autonomia parroquial plena, i és d’un origen tan antic com Toses (l’hem vist esmentat, com Toses, el 819). Un petit noble propietari del lloc, Hug de Nevà, fou un conegut heretge càtar de la fi del segle XII. Altres cavallers cognominats Nevà apareixen com a feudataris de la vall de Toses.

Està format per un grupet de cases més o menys escampades i dues esglésies, o, més ben dit, una església i importants elements d’una altra: les ruïnes de l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol (en resta bona part del campanar romànic, i de l’edificació mateixa, vora el fossar), i la nova església parroquial, dedicada a la Mare de Déu del Carme i a Sant Cristòfol, que té també un campanar airós i quadrat. Hi ha els masos de Can Canal i Can Baldric.

Festes

La festa major de Nevà és en commemoració de Sant Cristòfol, però per tal de no coincidir amb la de Toses se celebra el segon dissabte de juliol. El 13 d’octubre se celebra la festa de Sant Grau.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Nevà (Cal Baldric) (9)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Nalec

Nalec (10)

Nalec és un Municipi de la Comarca de l’Urgell (Lleida)

A Nalec hi anem el 24 de novembre de 2013 passant per Guimerà i Ciutadilla

Gentilici  ?¿
Superfície 9,3 km²
Altitud 487 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
105 hab.
11,29 hab/km²

Breu historia de Nalec

Nalec, poble situat a la vall dreta del riu Corb, es troba enmig de Ciutadilla i Rocafort de Vallbona. A una distància de 10 km de la capital de l’Urgell, Tàrrega.

Nalec està situat a la riba esquerra del riu Corb a 487 m d’altitud. Està ben comunicat per la carretera LV-2341 , que enllaça amb la carretera C-14, en direcció a Tàrrega i Montblanc. També hi ha un camí situat a la carretera LV-2021, en direcció a Sant Martí de Maldà que arriba a Nalec. Des de Vallbona de les Monges s’hi pot accedir a través d’una pista forestal.

És el poble més petit de la comarca de l’Urgell. El seu terme municipal té 9,34 km2 i limita amb els termes de Verdú, Vallbona de les Monges, Ciutadilla i Rocafort de Vallbona. Les serres del seu sector sud separen les conques dels rius Corb i Maldanell. El terme té una forma allargassada en direcció nord-sud. La major part del seu terreny és accidentat i té uns desnivells que van des dels 600 m d’altitud als 440 m a les riberes de la vall. 

La major part del terme es dedica a l’agricultura, encara que hi ha una zona de bosc de pins i alguns terrenys erms. És un lloc de caça abundant, sobretot de conills, llebres i perdius. Els conreus propis d’aquestes terres de secà són els cereals, l’olivera, la vinya i l’ametller. Hi ha també una part de terres de regadiu al costat del riu dedicada a la vinya, als cereals i a les hortalisses.

La cooperativa del camp es fundà l’any 1929 i s’encarrega de l’elaboració i la venda de l’oli d’oliva verge extra. Es tritura l’oliva arbequina amb unes curres de pedra i després la pasta es premsa tal com es feia antigament. Per això, l’oli d’oliva del poble és tant apreciat per tothom qui en compra i el coneix, perquè està fet de manera natural.

Festes

Festa Major el 25 de Juliol Sant Jaume

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Nalec (Posta de sol) (4)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Església de la Comarca

Creus de terme de la Comarca

Pàgina web

Pàgina web de l’Ajuntament

Navàs

Navàs (Estació de autobusos) (6)

Navàs és un poble cap del municipi de la Comarca del Bages (Barcelona)

A Navàs hi anem el 13 d’Octubre de 2013

Dades del Municipi

Gentilici Navassenc, navassenca
Superfície 80,60 km²
Altitud 365 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
6.145 hab.76,1 hab/km²

Entitat de població Habitants

Castelladral  49

Mujal, el  52

Navàs  5.841

Palà de Torroella el 179

Sant Cugat del Racó 28

Sant Salvador de Torroella 13

Valldeperes    9

Breu historia del municipi

El municipi de Navàs és un dels més grans del Bages i s’estén entre el Llobregat i el Cardener.

Fins a 1960 va anomenar-se Castelladral, el poble que va donar origen al municipi, situat damunt la serra del mateix nom i a mig camí dels dos rius. A final del segle XIX comença a desenvolupar-se el poble de Navàs a la vora del Llobregat, gràcies a les fàbriques tèxtils. Al mateix temps, al peu del Cardener sorgeixen la Colònia Valls i la de Palà de Torroella.

Avui Navàs és una de les poblacions d’importància industrial i comercial de l’Eix del Llobregat, afectada com totes elles per la reducció de llocs de treball tèxtil però que procura diversificar la seva economia. Compta amb un bon nombre d’entitats esportives i culturals, i amb una important Escola Tècnico-Professional Diocesana, amb alumnat de tota la comarca. Al centre urbà de Navàs destaca la plaçada porxada de l’Ajuntament, que emmarca una font monumental.

Dins del municipi s’ha d’esmentar l’antic poble de Castelladral, gairebé en el límit amb el Berguedà, amb bones vistes i boscos abundants.

Sant Cugat del Racó, enmig d’un paisatge de masos dispersos, clapes de bosc i camps de cereal, és una notable església romànica del segle XI, en força bon estat. Situada en un petit turó, en un indret amable i assolellat, és un dels monuments romànics més destacats de la comarca.

Festes

Festa Major de Navàs

(Diumenge més proper al 25 d’Agost, Sant Genís).

És la festa grossa del poble de Navàs, durant una setmana diversos actes fan del poble una festa. Els principals actes es fan a la Plaça de l’Ajuntament. Durant una setmana hi ha programats actes molt variats i per a tots els públics. Els més tradicionals són la proclamació de la Pubilla i Dames d’Honor (des del 1968) i de l’Hereu i els Fadrins (ambdues proclamacions es realitzen el Dissabte de Festa Major), i els balls de Bastoners, Cascavells, Nans i Gegants de Navàs (el Diumenge de Festa Major, a la sortida de la missa)

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Navàs (Ajuntament) (2)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Castells i Ermites de la comarca

Esglésies Romàniques

Pàgina web

Ajuntament de Navàs