Arxiu de la categoria: Comarca el Bergadà

Castellar de N’ug

Castellar de N'Hug  (Vistes del Poble) (2)

 

Castellar de N’ug és un Poble Municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

A Castellar de N’Ug hi anem el 9 de Gener de 2011 juntament amb Cercs, Guardiola de Berguedà ja que estem a Bagà uns dies. 

Aquí a Castellar de N’Ug és molt conegut per el concurs de Gossos de Tura que es celebra el primer cap de setmana d’agost

Dades del Municipi

Gentilici Castellanès, castellanesa
Superfície 47,12 km²
Altitud 1.395 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
166 hab.
3,52 hab/km²

Breu historia del Municipi

Al N, limita amb la línia de crestes que separa la capçalera del Llobregat de la conca del Rigard, terme municipal de Toses, i l’Arija el separa del terme de Gombrèn a l’E. També limita per l’extrem nord-occidental amb la Baixa Cerdanya (municipi d’Alp). Per la banda de la comarca del Berguedà, limita amb Bagà i Guardiola de Berguedà a l’W i, amb la Pobla de Lillet, pel S.

 A més del poble de Castellar de n’Hug, el terme comprèn l’antic veïnat de Sant Vicenç de Rus, a la confluència de la riera de Rus amb el Llobregat. També hi ha, a tocar de Castellar, els bar ris de l’Erola i la Ribera, el nucli de la Soleia, a l’E de Castellar, i, més al S, el de Can Ros, format per mitja dotzena de cases encarades a migjorn. Un altre nucli és el Clot del Moro, on hi ha les instal·lacions d’una antiga fàbrica de ciment, ara Museu del Ciment, i alguna de les seves dependències.

Cercs

Cercs  (Riu i Fonts) (10)

Cercs és un Poble Municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

A Cercs hi anem el 8 de gener de 2011

Dades del Municipi

Gentilici Cercorí, cercorina
Superfície 47,35 km²
Altitud 650 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
1.272 hab.
26,86 hab/km²

Habitants (2008)  Cercs   322                       Sant Jordi de Cercs 711   La Rodonella   160

Sant Corneli  117                                              Sant Josep  14   

Breu historia del Municipi

Limita Al SW els rasos de Peguera (rasos del Mig, Rasets, serra de Corbera) el separen de Castellar del Riu, i a l’W i el NW els mateixos rasos de Peguera (el Pedró, 2 067 m, baga de Segalers), coll d’Hortons, pla de Dalt, etc., ho fan del de Fígols Vell. Per la banda de tramuntana, el terme de Cercs fa un llarg apèndix que es prolonga fins a tocar breument els límits de Vallcebre i Guardiola de Berguedà. Per l’E, limita amb la Nou de Berguedà i, més cap al S, amb Vilada. Finalment, per la banda SE, el terme de Cercs forma un altre apèndix (Pedret) a la banda esquerra del Llobregat, al S del Margançol, que confronta amb la Quar i Olvan. Aquest apèndix, limitat al S per la serra de Montsent, és drenat pel torrent de Cal Bossoms, entre la serra de Montsent al S i la serra de Picancel al N.

 Les principals entitats de població del municipi són els pobles de Cercs, que és el cap municipal, el de Sant Jordi de Cercs, el veïnat de la Rodonella, el barri de la Consolació (denominat també Fígols de les Mines) i la colònia de Sant Corneli. Aquest terme comprèn, a més, els antics pobles de la Baells i Sant Salvador de la Vedella, actualment negats per les aigües del pantà de la Baells, el barri de Sant Josep i l’església de Sant Quirze de Pedret. Les comunicacions segueixen l’eix que traça el Llobregat, per la vall del riu, per la qual passa l’Eix del Llobregat (C-16). Hi ha un camí fins a Peguera i una carretera des de les mines fins a la Nou. L’antic ferrocarril d’Olvan a Guardiola de Berguedà fou clausurat l’any 1972, i a causa d’aquest fet Cercs i les mines de Fígols restaren sense aquest mitjà de transport.
 

El terme de Cercs s’estén en bona part a la dreta del Llobregat, que el travessa de N a S. Paral·lelament al Llobregat, per la banda dreta, hi ha el canal industrial de Berga. Aprofitant el congost de la Baells fou construït el pantà de la Baells, sobre el Llobregat, amb una capacitat per a 115 milions de m3 d’aigua, i un mur de contenció de 102 m d’altura. S’estén també pels termes de Vilada i la Quar. Regula l’aigua de Barcelona i és aprofitat també per la indústria tèxtil i els regadius del Baix Llobregat. Fou inaugurat l’any 1976. Per a fer-lo calgué negar l’antic poble d’aquest nom i el de Sant Salvador de la Vedella.

 El poble de Cercs i el de la Baells apareixen esmentats ja als segles X i XI en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Poc abans, potser cap al 830, havia estat fundat el monestir de Sant Salvador de la Vedella per l’abat Calort de Sant Serni de Tavèrnoles. El conjunt formà part del pagus de Berguedà i passà als dominis del comte de Cerdanya i, més tard, com tot el comtat de Berga, al patrimoni dels comtes de Barcelona. La història posterior és obscura; els nuclis es formaren a l’entorn de les esglésies del terme.

El Poble

El poble de Cercs (650 m i 322 h el 2008) és situat al lloc anomenat el Pont de Rabentí, a l’esquerra del riu de Peguera, prop de l’indret on ara desguassa al pantà de la Baells. Les cases són de pedra i els carrerons estrets i tortuosos. D’ençà de la construcció del pantà de la Baells, l’aigua arriba fins a sota del poble. Hi ha una raconada amb fonts que brollen al peu de la carretera, amb una coveta dedicada a la Mare de Déu de Lurda al damunt. En aquest poble tingué lloc, l’any 1848, una batalla de la guerra dels Matiners en la qual les forces carlines dirigides per Joan Castells derrotaren les tropes liberals del coronel Orio. L’església parroquial de Santa Maria és de factura moderna.

Festes

La festa major del poble se celebra el dia 4 de desembre, en honor de Santa Bàrbara (patrona dels minaires).

Per Nadal és tradicional fer la representació dels Pastorets d’en Pitarra i la cavalcada de Reis.

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Cercs (1)

 

Cercs 2

 

 

Com arribar-hi

 

Fotos

Cercs  (21)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Saldes

Saldes  (El Pedraforca) (2)

Saldes és un poble cap de municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

A Saldes hi anem el 8 de gener de 2011 anem també a Maçaners

Gentilici Saldenc, Saldenca
Superfície 66,40 km²
Altitud 1,215 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
298 hab.
4,49 hab/km²

Entitat de població)

l’Espà3

Maçaners24

Saldes309

Breu historia del Municipi

Limita, al N, amb l’enclavament dels Cortils de Bagà i amb el terme de Gisclareny; a l’E, amb Gisclareny i Vallcebre; al S, amb Fígols Vell i Gósol; i a l’W, amb Gósol i amb Josa i Tuixén (Alt Urgell). El territori de Saldes inclou l’antic terme de l’Espà, a la banda sud-oest, prop del límit amb Gósol. La població es troba disseminada principalment per la part central del terme i al llogaret de Maçaners; en alguns indrets, com els veïnats de Cardina i l’Espà i els llogarets de Molers i Feners, la proximitat de les cases indica que anteriorment la població havia estat més agrupada.

 

El terme municipal correspon als vessants meridionals de la serra de Cadí i de la serra Pedregosa; per la banda occidental té els vessants orientals i meridionals de Pedraforca. Bona part d’aquests espais són protegits legalment. Per la banda meridional és format pel vessant septentrional de la serra d’Ensija (2 327 m) i dels cingles de Costafreda (1 884 m). La part central és pròpiament la vall constituïda per aquests vessants; s’hi forma el riu de Saldes (o riu d’Eina), a la confluència de l’Aigua Salada, que drena els rasos d’Ensija, i del torrent de Gresolet, que recull les aigües del Cadí i de Pedraforca. Aquest riu, en sortir del terme, fa de límit entre els de Vallcebre i Gisclareny i desguassa finalment al Llobregat per la dreta, més avall de Guardiola de Berguedà.

 La impressionant muntanya de Pedraforca és un apèndix sud-oriental de la serra de Cadí, que se’n separa a la Roca Roja (2 034 m altitud) i separa Gósol de Saldes. Culmina en una muntanya coronada per dos pollegons, separats entre ells per una enforcadura que és la que ha donat el nom a la muntanya. El Pollegó Superior, al N, és format per tres pics, el més alt dels quals és el Pollegó pròpiament dit (2 497 m); l’enforcadura (2350 m) és conseqüència de la major erosió soferta per la part central de la muntanya, i comunica el Pollegó Superior amb l’Inferior (2 400 m), situat a la part meridional de la muntanya. La cara nord de la muntanya presenta una cinglera d’uns 600 m d’altitud, que fa d’aquesta part de la muntanya una de les més difícils per a l’escalada. Iniciada l’ascensió d’aquesta paret nord per Lluís Estasén l’any 1922, hom ha commemorat aquest fet batejant amb el seu nom el refugi construït el 1949 a la jaça dels Prats, al NE de l’esmentada paret. A sota mateix del refugi, i al peu de la carretera que va de Saldes a Gisclareny i Bagà, hi ha un mirador des del qual hom pot fruir d’una magnífica vista damunt de la vall de Gresolet. A la serra d’Ensija hi ha el refugi President Delgado Úbeda.

El Poble

El poble (112 h el 2006) de Saldes, amb el centre a tocar del veïnat de Cardina, és de poblament disseminat; té moltes cases antigues amb balconades de fusta i amples volades de teulada. L’edifici més destacat és l’església parroquial de Sant Martí de Saldes. Esmentada ja en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839), apareix també en un document datat el 8 de desembre del 857 com a nova església consagrada pel bisbe d’Urgell Guisad (I). Això sembla indicar una reconstrucció del temple anterior (que seria l’esmentat el 839). Aquest temple fou substituït segles més tard per un altre de romànic, el qual, al seu torn, restà arruïnat i fou substituït pel temple actual, construït al segle XVII. Unes excavacions realitzades el 1958 i el 1971 van treure a la llum algunes restes de l’absis i del basament del campanar que pertanyen a l’edifici romànic, la qual cosa permeté de situar-ne la construcció als segles XI i XII. Al costat de l’església s’han trobat sepultures de cista, amb lloses, cosa que sembla indicar l’existència d’un cementiri romànic. L’interior de l’església fou restaurat novament el 1947. Una reforma posterior, després de treure el guix de l’interior de l’església, deixà al descobert la pedra i una volta de punt d’ametlla d’estil romànic. L’església inclou una imatge romànica, datable al segle XIII, i quatre retaules laterals, tots del segle XIX, a les capelles laterals.

 Sobre els espadats que dominen el poble hi ha l’antic castell de Saldes i l’antiga església del castell, dedicada a Santa Maria, petit edifici romànic construït probablement al començament del segle XII. Té una sola nau de dimensions reduïdes (8,5 per 2,5 m) coberta amb una volta apuntada i acabada en un absis semicircular. Fins el 1936 s’hi venerà la imatge de la Mare de Déu del Castell, que desaparegué durant la guerra civil de 1936-39

Festes

Saldes celebra la festa major el 28 d’agost, festivitat de Santa Severina. Altres actes festius són un aplec a l’ermita de la Mare de Déu del Castell, el 25 de març, la festa en honor a Santa Bàrbara, patrona dels miners, el 4 de desembre, i la festivitat de Sant Martí, el cap de setmana més proper a l’11 de novembre.

 

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Saldes (2)

Saldes

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Saldes  (Cementiri Espai de Memória Histórica)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la comarca

Esglésies de la Comarca

Llocs d’interès històric de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’ajuntament

 

 

 

 

 

La Pobla de Lillet

La Pobla de Lillet (3)

La Pobla de Lillet és un municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

A La Pobla de Lillet hi anem el 9 de gener de 2011 també anem a veure, les fonts del Llobregat, que és a on neix el riu . Lloc que has de veure si vens per aquesta zona. 

Dades del municipi

Gentilici Pobletà, pobletana
Superfície 51,45 km²
Altitud 843 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
1.192 hab.
23,17 hab/km²

 Breu historia 

La Pobla de Lillet, municipi de l’Alt Berguedà emplaçat a 843 metres d’altitud, s’estén per les dues ribes del Llobregat, en la confluència d’aquest riu amb l’Arija i el Regatell. En època medieval, concretament al 1297, els Mataplana van concedir carta de llibertats i franqueses a tots aquells que s’establissin en un pujol que s’aixecava enmig de l’aiguabarreig dels tres rius esmentats anteriorment; iniciant-se així la construcció de La Pobla, amb el castell, la muralla i el Pont Vell, datat del s. XIV i que ha esdevingut un segell d’identitat del municipi ja que ens recorda un passat avui encara molt present.

Continua la lectura de La Pobla de Lillet

Maçaners

 

Església

Maçaners és un poble del Municipi de Saldes Comarca El Bergadà (Barcelona)

A Maçaners ens hi arribem el 9 de gener de 201. Poblet petit amb només 24 habitants, passem també per Saldes que és el cap del Municipi 

Dades del Municipi

Gentilici Saldenc, Saldenca
Superfície 66,40 km²
Altitud 1,215 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
313 hab.
4,71 hab/km²

 

Entitat de població Habitants (2007)
l’Espà 3
Maçaners 24
Saldes 309
Font: Municat

El Nucli de Maçaners és situat a 1.240 m d’alçada, situat poc abans d’arribar a Saldes (si ens dirigim des de Guardiola cap a Saldes). Des d’aquest indret hi ha una bellíssima perspectiva del Pedraforca. Als seus voltants es troben nombroses fonts com la de Ca la Pona, la Clavellina, Sussenc, Freda, la Guia, el Prat de la Quera, Vella, el Sull, etc.

El segon diumenge de juliol, des del 1985, Maçaners organitza una trobada d’acordionistes vinguts d’arreu (catalans, andorrans, gallecs, occitans i bascos) i amb gran èxit de públic.

La festa major de Maçaners se celebra el diumenge més pròxim al 18 de juliol.

Com arribar-hi

Fotos 

Clica la foto hi veus les del poble

Maçaners  (El Pedraforca) (2)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’ajuntament

Escuts i banderes del Berguedà

Mines de Saldes

Riu de Saldes

Pedraforca

Gósol

Gósul  (13)

Gósol és un `poble municipi de la Comarca el Berguedà (Barcelona)

Gósol el visitem el 9 de gener del 2011

Poble petit però amb caràcter, en el que  hi va passar molts anys un capellà molt especial com es Mn. Ballarí. Quan hi vam ser estava en cartell ja que eren les festes Nadalenques, els Pastorets de Mn. Ballarí en que hi participava la coneguda presentadora de TV3 Mª Pau Huguet.   es un poble amb alguna cosa especial en que voldries tornar-hi. Te el Pedraforca a prop, que juntament amb Saldes es pot agafar vies per pujar-hi. Queden les restes del Castell, a dalt d’un turó, que segons la historia allà estava situat el conjunt del poble. A la plaça major hi ha una escultura que reprodueix el quadre de la dona dels pans de Picasso. I a la rotonda d’entrada un monument a els segadors en memòria dels avantpassats del poble.

 dades del municipi

Gentilici Gosolà, gosolana
Superfície 55,9 km²
Altitud 1.423 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
221 hab.
3,95 hab/km²

Continua la lectura de Gósol

Guardiola de Berguedà

Guardiola de Bergadà Església (3)

 

Guardiola de Berguedà és un poble Municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

Hi anem el 8 de gener de 2011 havent passat per Gósol, i Cercs. Des de Guardiola de Berga anem a les fonts del Llobregat que es molt a prop i val la pena veure el naixement del riu a Llobregat

Breu historia del  Poble

Situat entre els rius Llobregat i Bastareny. Anomenat inicialment Guardiola de Berga, va canviar el nom el 1981.

Les primeres dades es remonten a quan el comte cerdà va fer donació de les terres al monestir de Bagà, el s.X, mentre que la torre de Guardiola va a passar a dependre del monestir de Sant Llorenç.

Al s.XIII la batllia del castell de Guardiola depenia d’una família que tenia com a cognom Guardiola, però el 1281,Agnès de Guardiola va renunciar al càrrec i va lliurar el castell al monestir a canvi de la seva manutenció vitalícia. Els reis Jaume II i Alfons III de Catalunya-Aragó van incorporar el castell al domini reial, i el 1327 es va arribar a un acord que cedia al rei la meitat per individís del castell.

Aquí cada any es celebra la festa del bolet

Mercat del Bolet de Guardiola de Berguedà
Nom de la festa: Mercat del Bolet de Guardiola de BerguedàLloc: Guardiola de Berguedà (Berguedà) – Terrenys de l’antiga estacióDates: Del 15 de setembre a finals de novembre del 2012

Festa major

La festa major és el 10 d’agost

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i les veus totes

Guardiola de Bergadà  (7)

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Bagà

Bagà

Bagà poble cap de municipi de la Comarca El Berguedà  (Barcelona)

Visitem Bagà el 9 de gener del 2011 aprofitant una estada en aquest poble un cap de setmana. És també un lloc per gaudir de caminades curtes i llargues molt interessants també hi passa el “Camí dels Bons homes”

Dades del municipi

Gentilici Baganès, baganesa
Superfície 43,13 km²
Altitud 785 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
2.396 hab.
55,55 hab/km²

Petita historia

Situada al Pre-Pirineu, a 786 metres d’altitud, la vila de Bagà gaudeix de una posició d’autèntic privilegi. Banyada per les aigües del riu Bastareny i protegida per cims que superen els 2.000 metres. Abrigada per l’extrem sud del Cadí, per la serra del Moixeró, i pel Puigllançada. La vila és una de les portes del Parc Natural Cadí Moixeró.

Continua la lectura de Bagà