Arxiu de la categoria: Municipi Lles de Cerdanya

Arànsa poble del municipi de Lles

Arànsa es un poble del municipi de Lles comarca la Cerdanya (Girona)

A Aransa hi anem el 10 de març de 2015

Dades del Municipi

Comarca Baixa Cerdanya

Entitats de població 5
Conté la localitat Arànser
Població
Total 255 (2018)
• Densitat 2,48 hab/km²
Llar 44 (1553)
Gentilici Llesenc, llesenca

 

Arànser 47
Lles de Cerdanya 108
Músser 48
Travesseres 29
Viliella

Breu historia del municipi

El terme municipal de Lles de Cerdanya és el més extens de la Cerdanya, després de l’annexió el 1966 de l’antic terme de Músser i Arànser, de 26,1 km2. Situat al Baridà, el municipi s’estén des de la línia de crestes dels Pirineus axials fins al Segre. El seu límit N és frontera amb Andorra i en un petit sector al NE, des de la Portella Blanca d’Andorra (2 517 m) al pic de Calm Colomer (2 869 m) de la serra de l’Esquella, és partió amb l’Alta Cerdanya. En part, el susdit termenal septentrional coincideix amb la divisòria d’aigües de la conca del Segre estricte i les dels seus afluents, el riu d’Aravó o de Querol, a la vall de Campcardós (Alta Cerdanya), i la Valira (Andorra). Des de la Portella Blanca cap a ponent la frontera talla la conca del riu de la Llosa, ran de la vall. Al circ de Ribús, sota el port de Vallcivera (2 518 m), la delimitació és dubtosa. Des de l’alt dels Pessons (2 864 m) la frontera torna a coincidir amb la divisòria hidrogràfica fins al pic de Monturull (2 761 m), passant per pics com la Tossa Plana de Lles (2 916 m), pic de Setut, pic del Sirvent, Tossal Bovinar, tossa de la Colilla (o de la Caülla) i el pic de Perafita o tossal de la Truita (2752 m). En aquesta carena hi ha els colls de Vallcivera, de Setut, de Perafita i de Claror.

El municipi confronta a llevant amb Bellver de Cerdanya i Prullans, pels vessants occidentals de la serra de Calm Colomer, sobre la vall de la Llosa, i per la serra de Santa Anna fins a Martinet. Al SE del municipi, la vall baixa del riu de la Llosa i fa de termenal amb Prullans. A migdia, el Segre fa de partió en un bon tros amb Montellà i Martinet, i per l’estret de Mollet fins al Mas dels Arenys (el Pont de Bar). A ponent limita amb dos municipis de l’Alt Urgell; pel Pla de Llet (2 145 m), limita amb el Pont de Bar i, més al N, des del Puig Punçó o Punxó (2 493 m) fins a Monturull, per la serra de la Valleta termeneja amb Anserall.

A l’alta muntanya, la cota màxima és la Tossa Plana de Lles (2 916 m); aquesta, més el rosari de pics que l’acompanyen, d’altitud superior als 2 700 m, tenen sota seu un seguit de replans i valls suspeses (clots) d’origen glacial, que poden tenir el fons ocupat per corrents d’aigua o per estanys, com els de Vallcivera, de la Muga i de la Mugueta, les aigües dels quals s’aboquen al riu de la Llosa. Els estanys de Setut i de la Pera i els clots de l’Orri, de Setut, de la Colilla i de Claror, amb les seves torrenteres, originen el riu d’Arànser. El terme de Lles enclou les valls i conques d’ambdós rius, de la Llosa i d’Arànser, separades per les serres de Verdú, de les Tires i d’Embret.

El riu de la Llosa es forma a l’obaga de la Portella Blanca, solca la part oriental del municipi i una part de la seva conca i del vessant esquerre de la seva vall resten defora aquest, dins els termes de Bellver de Cerdanya i Prullans. Desguassa al Segre just defora Lles, a Montellà i Martinet. Rep diversos afluents, el torrent de Viliella, el riu del Clot de Colomer, el torrent de la Ginebrosa, el de la Canal del Riu i el de Coma Ermada, etc.

El riu d’Arànser feia abans, en una bona part del seu curs, de termenal entre l’antic terme de Músser i Arànser i el de Lles. És emissari dels estanys més amunt citats de Setut i de la Pera, a més d’altres sota la carena divisòria amb Andorra. Aflueix al Segre dins el terme de Lles, aigua avall d’aquest poble i prop del de Martinet. Entre els afluents del riu d’Arànser cal esmentar el torrent de Setut o dels Clots de Setut i el de Verneda.

Dins el terme actual de Lles de Cerdanya, a més d’aquest poble, hi ha els d’Arànser, Músser, Travesseres i Viliella i el veïnat de Coborriu de la Llosa. Hi ha també nombroses masies, com Cal Jan de la Llosa (a l’antic caseriu de la Llosa), Barnola i el Vilar, a més d’indicis dels despoblats de Cortaus, el Vilar de Lles, d’en Bret, Sallent i Serrat, així com les ruïnes del poble d’Anol, nombroses bordes, cortals i cabanes, els antics banys de Caldes de Músser i el balneari de Senillers.

Per la part inferior del terme, paral·lela i adossada al Segre, passa la carretera N-260 de Puigcerdà cap a la Seu d’Urgell. A ponent del poble de Martinet surt una carretera (LV-4036) que porta al poble de Lles passant per Senillers i Travesseres. Just abans d’aquest poble surt un brancal que arriba a Músser. Abans de Lles, una altra carretera porta a Arànser i des de Lles hom pot arribar a Viliella i a Coborriu de la Llosa. Aquestes dues darreres vies tenen continuació cap a les estacions d’esquí nòrdic del terme.

El Poble

A ponent d’Arànser, a la carena divisòria amb Aristot, hi ha el coll de Queralt, per on passa el camí de Castellnou de Carcolze a la vall de Bescaran; vora seu, dalt el puig de Queralt hi havia hagut l’antic castell de Queralt, documentat des del segle X, que els comtes de Cerdanya infeudaren als vescomtes de Castellbò, juntament amb els castells veïns de Miralles i de Sant Martí; al segle XIII el castell de Queralt passà als Pinós.

Dins l’antic terme de Músser i Arànser, prop d’on el riu d’Arànser desguassa al Segre, hi ha llantic balneari de Caldes de Músser i el de Senillers, situats en un indret on brollen aigües minerals que han estat apreciades d’antic. El vell balneari de Caldes de Músser fou abandonat al segle XIX, quan foren construïts el balneari de Senillers, força gran i molt ben instal·lat en un lloc enjardinat, i amb un gran parc. Hi brollen cinc fonts amb característiques diferents: la del Païdor, la de la Muntanya i la del Riu, de qualitat alcalina silicatada, la dels Brians, sulfurosa, i la del Ferro, sulfurosa i ferruginosa. Entre els personatges il·lustres que hi anaren a prendre les aigües figura el poeta Joan Maragall, de qui es diu que hi va escriure Pirinenques. A més de la seva funció de balneari, s’ha adequat com a centre de recuperació per a paraplègics.

Les pistes forestals del terme porten a indrets d’una gran bellesa per a l’excursionisme, com a Cal Jan de la Llosa, a Prat Xuixirà, on per un sender s’arriba a la mítica Cabana dels Esparvers, a la part alta de la vall de la Llosa. També hi ha pistes al pla de la Cot, al cap de Rec, a Prat Miró, a l’orri del Cadell i, fins i tot, als estanys de la Pera. Des del refugi dels Estanys de la Pera es poden fer ascensions al circ de muntanyes de l’entorn, des de les quals es dominen grans panoràmiques sobre la Cerdanya i les valls d’Andorra. De Prat Miró surt una pista que mena a Bescaran pel coll de Queralt, d’on surt un ramal cap al S, fins a un mirador sobre el Baridà.

Festes

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’ajuntament

enciclopèdia catalana