Arxiu mensual: juny de 2014

Vallbona de les Monges

Vallbona de Les Monges (106)

Vallbona de les Monges és un Municipi de la Comarca de L’ Urgell (Lleida)

A Vallbona de les Monges hi anem el 29 de març de 2014 aprofitant el regal que vàren fer a la Maite d’un cap de setmana, per el seu aniversari. Vàrem anar al Balneari de Rocallaura i també al poble Rocallaura i a Sala de Comelats un poble petit quasi abandonat però prou curiós.

Dades del Municipi

Gentilici Vallboní, vallbonina
Superfície 34,1 km²
Altitud 481 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
259 hab.
7,6 hab/km²

Breu historia del Municipi

Es troba a l’extrem meridional de la comarca. El 1970 s’annexà el municipi de Rocallaura, que ja havia format part de Vallbona en 1920-30. Limita amb Sant Martí de Riucorb, Nalec i Ciutadilla (N), amb Maldà i els Omells de na Gaia (W), i des d’aquest punt amb una sèrie de municipis que formen el límit meridional i oriental, tots ells pertanyents a la comarca de la Conca de Barberà: Senan, l’Espluga de Francolí, Blancafort, Solivella, i Passanant.

 

La capçalera de la riera del Maldanell, afluent del Riu Corb, s’estén pels vessants septentrionals de la serra del Tallat; la vall és voltada de petits tossals com el de Xifré (558 m), de Sant Miquel (565 m), del Bosquet (562 m), de Mirabò (588 m) i de les Forques. Tot el terme és molt muntanyós i drenat, a més del Maldanell, per torrenteres que per la ribera esquerra porten les aigües en dies de fortes pluges o durant les tempestes de les acaballes d’estiu o tardor.

 

El terme comprèn, a més del poble de Vallbona de les Monges, cap de municipi, el de Rocallaura, el llogaret de Montblanquet, i el despoblat de Montesquiu. Una carretera local, procedent de Maldà, passa per Vallbona i continua per Rocallaura fins a enllaçar amb la carretera C-14 de Salou a Adrall (Alt Urgell).

El Poble

El poble de Vallbona de les Monges (157 h el 2005) és situat a 481 metres d’altitud. El poble es va formar en aplicar-se el decret del Concili de Trento que manava que els monestirs femenins no estiguessin en llocs isolats. Vallbona, inicialment arrapat al cenobi, modernament s’ha estès al costat de la carretera de Maldà a Rocallaura. El nom i la seva importància històrica li provenen del gran monestir de Vallbona de les Monges, que tot i no ser el més antic del país dintre la filiació femenina cistercenca, doncs el van precedir a la diòcesi de Girona els de Valldemaria (1158) i el de Cadins (1169), és, però, el més important per haver romàs sempre en el mateix lloc i per la monumentalitat de les seves construccions.

 Entorn del cenobi hi havia quatre capelles, avui arruïnades: les de Santa Maria la Vella i Santa Llúcia, ambdues d’estil romànic, la de Sant Miquel, del segle XVI, i Santa Maria de l’Hort, bastida dins el clos de l’horta.
 El poble, que des del segle XVI es va crear al seu entorn, ha ofegat en part el monestir en privar-lo de la perspectiva i del clos de clausura extern que trobem a la majoria de grans monestirs primitius; però és un poble típic, digna corona per al vell cenobi que el creà i el va senyorejar durant molts anys a través de les seves abadesses.
La vida cultural i social del municipi és dinamitzada per diverses entitats i associacions. El monestir de Santa Maria de Vallbona, integrat dins la Ruta del Císter, és una important font d’atracció turística. L’equipament cultural té una interessant oferta, que consisteix en una important col·lecció de brodats i indumentària (s. XVIII-XIX), diferents objectes de culte (s. XVIII-XX), medalles (s. XIX-XX) i mobles (s. XVII-XX), i l’Arxiu del Monestir de Vallbona de les Monges.

Festes

Pel que fa a les festes, hom destaca la festa votada de la Pigota, institucionalitzada l’any 1879, que se celebra el darrer dilluns de gener. La festa és un acte d’agraïment a sant Cosme i sant Damià per tal com extingiren de la localitat al començament del segle XIX la plaga de la verola. Hom celebra la festa major d’estiu el diumenge abans del 27 de setembre. L’últim diumenge d’abril es fa una romeria al santuari del Tallat. A l’agost del 1982 s’iniciaren uns concerts amb el nom de Música al Monestir de Vallbona, organitzats per la Generalitat de Catalunya, els quals es continuen fent cada estiu.

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Vallbona de les Monges (1)

 

Vallbona de les Monges 2

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Vallbona de Les Monges (86)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Revetlla de Sant Joan 2014

Sant Joan 2014

Flama del Canigó i Revetlla a Ribes de Freser  (248)

Clica la foto i veus les fotos amb pantalla sencera

Arribada de la flama del Canigó a Ribes de Freser revetlla de Sant Joan 2014

 23 de juny de vigília de Sant Joan passem uns dies a Toses, i anem a veure l’arribada de la flama a Ribes.

Aquí fan la festa del clavell groc fent una interpretació d’un conte, desprès d’arribar la flama portada per motoristes i encendre un peveter. El conte esta enfocat cap a la quitxalla, surten uns personatges explicant el conte i unes bruixes  que si estenen be la roba, es transformen en noies riques i maques. En acabar marxen tots amb  cercavila, les noies porten la flama acompanyades de grallers i tota la gent, cap a l’estació del cremallera per encendre la foguera.

En acabar cava i coca per tothom.

Clica el enllaç per veure totes les fotos agrupades

Freginals

Freginals (14)

Freginals és un Poble Municipi de la Comarca del Montsià (Tarragona)

A Freginals hi anem el 11 d’agost de 2013 de vacances a un Hotel de Tortosa. Hi fem el Baix Ebre i el Montsià . 

Dades del Municipi

Gentilici Freginalenc, freginalenca
Superfície 17,59 km²
Altitud 126 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
468 hab.
26,61 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme municipal de Freginals, d’una extensió de 17,59 km 2 , és situat a la vall mitjana del barranc de la Foia d’Ulldecona, a llevant de la serra de Montsià (619 m al tossal de Mata-redona) i a ponent de la mola de Godall (400 m). Confronta al S amb les terres d’Ulldecona, des dels vessants de la mola de Godall, pel lligallo de les Ventalles i seguint després el curs del barranc de l’Astor, fins a la Roca Foradada, on termeneja també per un petit sector amb Alcanar. D’aquí, en la serra de Montsià (espai inclòs en el PEIN), el termenal torç cap al N al límit amb Sant Carles de la Ràpita primer i, després, pel tossal de Mata-redona i el coll d’Amposta, amb el municipi d’Amposta. A tramuntana confronta amb Masdenverge i, a ponent, amb el terme de Godall, prop dels Masets i de la Cova del Marquès fins al Palleret, als vessants de la mola de Godall.

 El terreny és molt trencat i hi ha diversos petits barrancs que es formen bé a la serra de Montsià, bé al massís de Godall i desaigüen al barranc de la Foia, tributari de l’Ebre. El seu curs és sec gairebé tot l’any, llevat dels períodes de pluges de tardor i primavera i dels de tempestes estivals.
 

La vegetació potencial del terme és un domini de l’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale). De fet, antigament els vessants de la serra de Montsià eren coberts d’alzinars i garrigar, però avui no en resta gairebé cap vestigi i aquests vessants són força erosionats.

 A més del poble de Freginals, el terme comprèn diverses partides, entre les quals destaquen la de les Costes, el Peu de la Serra, les Fenoses, lo Racó, les Llibreres, los Povets, les Cantrelles, los Canyerils, les Romàs, la qual s’estén des dels vessants de la Roca Foradada fins al barranc de la Foia, i al del Racó de Menut.
 

Per la vall on hi ha el poble passa, seguint el camí tradicional, la carretera local d’Ula.ldecona, que en direcció contrària, més amunt de Santa Bàrbara, empalma amb la de Tortosa i que segueix un traçat semblant al del ferrocarril de Barcelona a València, que té un baixador a Freginals, a un quilòmetre al sud del poble. A més, hi passa un camí veïnal asfaltat que porta a Amposta. Així mateix, travessa el terme l’autopista AP-7 de Barcelona a València, sense accés, però, al municipi.

 

El nom, Freginals, prové del plural de la forma llatina farraginale, que significa “camp de farratges”, format ja en llengua romànic

El Poble

El poble de Freginals (126 m d’altitud) és emplaçat en una petita elevació sobre el fons de la Foia, sobre el corredor pel qual passen l’autopista i la línia fèrria. L’estructura urbanística és senzilla. La carretera veïnal d’Amposta voreja la població per la banda de migdia. Paral·lels a aquesta, hi ha tres carrers importants en disposició nord-sud, que fins i tot continuen en baixades sobre els camps per la banda de migdia fins a la carretera que va cap a l’autopista.

 L’església parroquial de Sant Bartomeu és situada al centre de la població. És una obra de mitjan segle XVIII que es construí perquè substituís l’antiga església, ja molt malmesa aleshores, de la qual es conserva alguna resta, incorporada dins una casa moderna emplaçada al costat de l’Abadia. Hom volgué que la nova església fos més gran, i que quedés situada en un lloc més cèntric. La primera pedra del nou temple fou posada el 13 de maig de 1742. Poc temps després de començades les obres, mancaren els recursos, i fou gràcies a l’ajuda aportada i gestionada pel doctor Miralles que es pogué acabar l’obra del nou temple parroquial, que fou beneït pel bisbe de Tortosa el 19 d’agost de 1756. Tot i ser de mitjan segle XVIII i de posseir una austera façana barroca, l’església és gòtica interiorment, d’una sola nau espaiosa, amb tres altars laterals per banda. Aquest il·lustre sacerdot, Josep Miralles, féu, a més, algunes donacions a la nova parròquia, com ara el reliquiari de Sant Bartomeu, la custòdia i el reliquiari de la Vera Creu, entre d’altres.
 

Al carrer Major de Freginals destaca un noble edifici, l’antic Casal de Miralles, que, destruït en la guerra de Successió, fou reconstruït el 1728. El llinatge dels Miralles sembla que procedia de Santa Maria de Miralles, a l’Anoia, i que s’establí a la comarca del Montsià després de la conquesta de la contrada, a mitjan segle XII. El Casal de Miralles (o Can Miralles) ha estat rehabilitat per a allotjar les dependències de l’ajuntament.

 Un aspecte peculiar del poble és que fins a temps força moderns la població no disposava d’aigua corrent. Va ser al 1979 quan s’iniciaren les tasques de sondeig del Servicio Geológico Nacional que, havent donat resultats negatius al terme, es prolongaren dins el d’Amposta, on s’obrí un pou, després de l’aforament corresponent. La conducció d’aigua s’inaugurà oficialment el 1982.

 

Festes

La festa major se celebra a l’agost en honor a sant Bartomeu, encara que també és tradicional a l’octubre oficiar el vot al Santíssim mitjançant la participació en processó pels carrers del poble. Al desembre se celebra la Festa de l’oli.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Freginals (Mosaics del Viacrucis) (2)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

La Floresta

La Floresta (Pou de Gel) (2)

La Floresta és un poble municipi de la comarca de les Garrigues (Lleida)

A la Floresta, hi anem el 24 de març de 2013

Aquí es pot visitar un pou de gel que és el que hi ha a la foto de dalt.

 

Dades del Municipi

Gentilici Florestí, florestina
Superfície 5,44 km²
Altitud 316 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
164 hab.
30,15 hab/km²

 

Breu historia del Municipi

El terme municipal de la Floresta, de dimensions molt reduïdes, 5,44 km 2 , forma una franja allargada de N a S a la zona de contacte de la plataforma garriguenca amb el Pla d’Urgell, entre el terme de les Borges Blanques a ponent i el d’Arbeca a llevant; també limita, en un petit sector del SE i el S, amb les poblacions dels Omellons i Vinaixa. El poble de la Floresta és l’únic nucli de població agrupada del terme.

 El relleu del municipi és molt homogeni, i les alçades màximes es localitzen al sector meridional (Montros, 494 m) i decreixen lleugerament en direcció N (tossal de l’Arena, 352 m, i Tros del Negret, 341 m). El barranc de Vinaixa, o torrent de la Femosa, passa a tocar del nucli de la Floresta, també en direcció N, mentre que el barranc del Turull travessa el terme en direcció E-W, al sector més septentrional.
 

Una carretera local procedent de les Borges Blanques passa pel poble i continua pels Omellons, l’Espluga Calba i Fulleda fins a unir-se prop de Tarrés amb la N-240 de Tarragona a Lleida. Una altra carretera va de la Floresta a Arbeca. La línia del ferrocarril de Tarragona a Lleida, amb estació, travessa el terme a migdia de la població.

 El nom actual de la Floresta és molt modern, del segle XIX. Fins aleshores hom conegué el lloc pels Castellots, topònim que fa pensar en un origen romà (les restes aparegudes prop del castell i les d’una calçada del vell camí de Lleida a Tarragona semblen confirmar aquesta suposició, però les del castell podrien ser una continuïtat de la tradició romana feta per picapedrers locals en època medieval). El cert és que el nom dels Castellots apareix els darrers anys de la dominació àrab, quan el lloc era un bastió (1149) del regne almoràvit de Lleida enfront del de Siurana (que arribava a poca distància de les fortaleses d’Arbeca i Maldà).

El Poble

El poble de la Floresta és a 316 m d’altitud, vora el torrent de la Femosa, i s’estén al N de la via del tren i del castell. Presideix la plaça una gran creu neogòtica feta amb pedra de les pedreres que es troben al S del terme i que es perllonguen pels Omellons. El castell de la Floresta, d’estil gòtic, que fou millorat pels Subies al començament del segle XX, forma un sòlid conjunt d’edificis on es destaquen encara bells finestrals coronells, la notable torre quadrada emmerletada i rics teginats. En un extrem s’adossa l’església parroquial de Sant Blai (1760), d’austera façana i campanar de torre quadrada. A uns 50 m del castell cal destacar el Pou del Gel, que data dels segles XV-XVI. Aquesta construcció és feta totalment de pedra, té forma troncocònica amb una cúpula i una capacitat de 150 m3. Al poble hi ha el Museu de la Pedra, on es poden admirar les obres de Felip Martín, artesà de la localitat.

Festes

La Floresta celebra la festa major per Sant Blai (el 3 de febrer), amb un dinar de germanor, i també és festa major d’estiu el tercer diumenge d’agost, en commemoració de l’exaltació de la Santa Creu. A la processó de Divendres Sant es pot escoltar el Miserere Mei en llatí, i durant la Setmana Santa se celebra la Setmana Cultural.

Llocs per gaudir el silenci

La Floresta

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

La Floresta (21)

Clica el enllaç i les veus amb pantalla sencera

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

 

Pobles amb encant

Pobles amb encant més visitats de Catalunya
1.- Calella
4.- Gósol
5.- Àger
9.- Begur
11.- Montblanc
12.- Cadaqués
13.- Tavertet
14.- Banyoles
15.- Vic
16.- Olot
17.- Palamós
18.- Viladrau
19.- Besalú
21.- Berga
22.- Prades
23.- el Bruc
24.- Pals
29.- Arsèguel
30.- Solsona
32.- Llançà
34.- Montseny
35.- Agramunt
36.- Sort
37.- Moià
38.- Arbúcies
39.- Molló
42.- Girona
43.- Alp
44.- Cervera
45.- Perafita
47.- Forallac
48.- Terrassa
49.- Llívia
51.- Manresa
53.- Ripoll
54.- Espot
56.- Altafulla
57.- Saldes
58.- Balaguer
61.- Cardona
62.- Roses
63.- Anglès
64.- Oliana
65.- Amer
66.- Queralbs
67.- Cubelles
68.- Planoles
70.- Tivissa
72.- Calafell
73.- Tàrrega
75.- Alins
76.- Igualada
77.- Santa Pau
79.- Sitges
81.- Sils
83.- Gualba
84.- Rubí

 

 

 

 

Pobles més visitats de Girona
4.- Begur
8.- Olot
10.- Viladrau
11.- Besalú
13.- Pals
18.- Llançà
19.- Arbúcies
20.- Molló
22.- Girona
23.- Alp
25.- Forallac
26.- Llívia
27.- Ripoll
28.- Anglès
29.- Roses
30.- Amer
31.- Queralbs
32.- Planoles
36.- Santa Pau
38.- Sils
41.- Figueres
42.- Breda
43.- Blanes
45.- Borrassà
46.- Albanyà
47.- Hostalric
49.- Ullastret
50.- Rupià
52.- Torrent
53.- L´Escala
54.- Capmany
55.- La Pera
56.- Bordils
57.- Vidrà
58.- Foixà
59.- Corçà
61.- Verges
63.- Portbou
66.- Agullana
68.- Ogassa
69.- Colera
70.- Bescanó
79.- Albons
80.- Gombrèn
81.- Cabanes
82.- Das
84.- Parlavà
86.- Cistella
87.- Darnius
88.- Peralada
90.- Aiguaviva
91.- Vidreres
92.- Toses
93.- Celrà
94.- Tortellà
95.- Ger
97.- Bolvir
98.- Susqueda
99.- Llanars
101.- Salt
104.- Ventalló
105.- Bàscara
106.- Flaçà
107.- Pau
108.- Viladamat
109.- Campllong
110.- Mieres
112.- Pontós
113.- Pardines
115.- Vilopriu
116.- Porqueres
118.- Beuda
119.- Brunyola
121.- Quart
122.- Argelaguer
123.- Lladó
126.- Colomers
129.- Cabanelles
130.- Meranges
133.- Campelles
134.- Cantallops
135.- Ultramort
136.- Siurana
139.- Urús
140.- Serinyà
145.- Gualta
147.- Jafre
149.- Vilafant
150.- Juià
151.- Navata
152.- Ullà
154.- Espolla
156.- Osor
157.- Vilademuls
160.- Esponellà
163.- Riudaura
166.- Crespià
167.- Riudarenes
170.- Terrades
172.- Llers
173.- Regencós
174.- Camós
175.- Biure
176.- Ordis
180.- Llambilles
181.- Sant Mori
183.- Garrigàs
187.- La Vajol
188.- Fortià
189.- Isòvol
194.- Vilamalla
195.- Vila-sacra
202.- Garrigoles
203.- Vilaür
204.- Mont-ras
208.- Viladasens
211.- Vilanant
212.- Massanes
214.- Rabós
216.- Masarac
223.- Riumors
Pobles més visitats de Tarragona
2.- Prades
4.- Tivissa
6.- Falset
7.- Xerta
10.- Tortosa
12.- Amposta
14.- Alcover
16.- Arnes
17.- Alcanar
18.- Valls
19.- Reus
20.- Flix
21.- Cambrils
22.- Tarragona
23.- Roquetes
24.- Camarles
26.- Creixell
27.- Deltebre
28.- Albinyana
30.- Batea
31.- L´Arboç
32.- Arbolí
33.- Cunit
37.- Bellvei
40.- Vilaplana
41.- Porrera
42.- Garcia
43.- Bot
44.- Capçanes
45.- Tivenys
46.- Alforja
49.- Llorac
50.- Capafonts
51.- La Riba
53.- Gandesa
55.- Almoster
56.- Aldover
59.- Colldejou
61.- Ginestar
62.- Miravet
63.- Ascó
64.- Solivella
65.- Forès
67.- Querol
71.- Margalef
73.- Conesa
74.- Cabacés
75.- el Morell
76.- Salomó
77.- el Molar
79.- Sarral
80.- Bràfim
85.- Salou
86.- Paüls
89.- Bonastre
90.- Alió
91.- Riudoms
92.- Poboleda
93.- La Sénia
94.- Vinebre
96.- L´Albiol
97.- Maspujols
98.- Nulles
102.- Rasquera
103.- Caseres
105.- Pratdip
108.- el Catllar
109.- La Febró
111.- Vilabella
112.- Freginals
113.- Les Piles
116.- Vilaverd
117.- Pontils
118.- Botarell
121.- Mont-ral
128.- Marçà
129.- Vila-seca
131.- Riudecols
133.- el Lloar
134.- Senan
135.- Renau
136.- Godall
141.- Puigpelat
143.- La Secuita
145.- Rodonyà
148.- el Masroig
149.- Vallmoll
150.- el Milà
151.- La Figuera
152.- Pira
153.- Montferri
154.- L´Aleixar
155.- La Masó
159.- L´Aldea
160.- La Galera
164.- Perafort
166.- Vallclara
170.- El Rourell
180.- La Canonja

Webs Amigues

slider_arbres_monumentals

Clica els enllaços i tens tot de webs interessants 

http://www.microcatalunya.cat/links-interes/

El romànic català

Castells  i Torres de la Catalunya Medieval

Fars de Catalunya

Imatges dels fars de Catalunya

Clica la foto per veure  Indrets amb encant

 Vídeo de pobles amb encant

Pobles amb encant de Catalunya

Pobles amb encant província de Lleida

Coordinadora de Colles de Castells de Catalunya

Troba, gaudeix i viu totes les fires, festes i esdeveniments de Catalunya

 

 

Bordegassos a L’Arbóç

20140614230433-b2085f81-me

Dissapte 6 de la tarda del 14 de juny de 2014 anem a L’Arboç a la diada de aniversari de la seva represa

Ja fa uns anys que hi anem i la veritat és una diada interessant per nosaltres per començar a fer proves grans ja que a part dels minyons també hi ha colles grans com la Vella, la Joves, Vilafranca , o alguna de les  grans.

Aquest  any vàrem actuar per aquest ordre:  Castellers de Vilafranca, Minyons de l’arboç, Bordegassos i la Vella de Valls 

Avui la Maite no ve perquè es a la “mani” a Barcelona per la escola en català. Per tant les fotos son de la Yoko i la Cristina.

Dades de l’actuació

Castellers de Vilafranca

Tres de nou amb folre, quatre de nou amb folre, quatre de vuit amb pilar i pilar de set amb folre

Minyons de l’arboç

Tres de set, set de set, quatre de set amb agulla, i pilars de quatre.

Bordegassos

Cinc de set, quatre de set amb agulla, quatre de set i vano de cinc

Vella de Valls

Tres de nou amb folre, quatre de nou amb folre, quatre de vuit amb agulla i pilar de sis.

Fotos de la diada

Clica la Foto i les veus totes 

20140614230450-f922c8bf-me

 

Enllaç de les fotos de la Virginia

Clica la Crònica de la diada

 

 

 

Bordegassos a Roma

collage.jpg

Avui 8 de juny de 2014 anem a Roma col-laborant amb Òmnium Cultural per el dret a decidir, som set les colles que sortim a fora de Catalunya per fer-hi castells reivindicant poder votar per la independència.

Ho vàrem decidir amb assemblea i cada casteller es pagava el viatge amb 100€ els que no podies 60€. Per poder arribar a cobrir el pressupost es va posar en marxa apadrinar pilars a partir de 5€. Val a dir que va anar prou bé ja que no pensàvem pas que recollissin tant.També l’Ajuntament col-labora amb 2000€

Els de Òmnium de Roma ens paga: sopar, allotjament, esmorzar i pícnic per dinar.

Com a nota negativa ens  robaren els autocars a on estaven aparcats. Sort que no van obrir els maleters, ja que hi teníem totes les maletes. 

Les Colles que varen sortir a fora de Catalunya eren

Vella de Valls a París   4 de vuit

Joves de Valls a Londres  Cinc de set de set

Castellers Vilafranca a Brussel·les  Tres de vuit

Castellers de Sans a Lisboa  Tres de vuit 

Xiquets de Reus a Ginebre Quatre de set

Xics de Granollers a Berlín Cinc de set

Bordegasssos a Roma Quatre de set

Totes les colles a les dotze del mitgdia aixequem els castells

A Roma des de fa més d’un segle a les dotze esclata un canó que sembla ser que es coordinava amb totes les campanes de Roma.

Així que nosaltres amb els segons dalt la pinya en acabar el tro varen pujar terços i tot-hom fins a coronar el castell

Dades de la actuació

Quatre de set,  intent de tres de set,  tres de set,  cinc de sis, vano de cinc, i quatre pilars de quatre

El dia abans fem tot un seguit de pilars per els llocs emblemàtics de Roma acompanyats d’una guia.

 Fotos

Bordegassos a  Roma pel dret a decidir  (564)

 

Crònica de la sortida

 

Clica el enllaç i veus el video del canal blau

Vilaplana

 

Vilaplana (Ametlles) (3)Vilaplana és un poble municipi de la comarca del Baix Camp (Tarragona)

A Vilaplana hi anem el 3 de març de 2014

 

Dades del Municipi

Gentilici Vilaplanenc, vilaplanenca
Superfície 23,20 km²
Altitud 366 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
631 hab.
27,2 hab/km²

Breu historia del Municipi

El municipi de Vilaplana té actualment 23,2 km 2 (l’antic terme era de només 6,8 km 2 ), després d’haver-hi incorporat el de la Mussara. El terme limita amb els de l’Aleixar (S), l’Albiol (E), Mont-ral (NE, de l’Alt Camp), Capafonts (N), la Febró (N i NW), Arbolí (W) i Alforja (SW).

 El terreny és molt trencat, sobretot la part de la Mussara, i va des dels 400 m d’altitud als 1 075 m del Puig Pelat, els cingles d’Arbolí, els aiguavessants del Priorat, amb el Puig Sec (982 m), i als 1 055 de la mola de la Mussara, tots a l’antic terme d’aquest nom. Abunden els boscos de pins i alzines. L’antic terme de la Mussara és travessat pels barrancs del Gorg, que forma part de la conca del Siurana, el de l’Obac i el de la Cova Llonga, i també pels extrems que conflueixen després a la riera de la Mussara ja a Vilaplana, per on passen els barrancs dels Garrigots, de la Vall d’en Bassa i el de les Tosques.
 

El terme comprèn la vila de Vilaplana i la urbanització dels Motllats, que també s’estén pel terme veí de Capafonts. El nom de Vilaplana, provinent de l’època de la repoblació, podria haver estat generat pel contrast de la seva àrea amb la de la Mussara, que sembla de poblament més antic i és un lloc enlairat damunt alts cingles. Segons la tradició, la gent de la Mussara hi tenia primer corrals i més tard alguns hi anaren a viure; la població rebé el nom dels Masos de la Plana i després, en poblar-se de manera estable, Vilaplana. Travessen el terme les carreteres locals de l’Aleixar a l’Albiol i a Mont-ral, que es bifurca dins el terme després de passar per la vila, i la de l’Albiol a la Febró i Arbolí, que es bifurca també dins el terme un cop passat el brancal que en surt cap a la Mussara.

El Poble

El PobleLa vila de Vilaplana és situada a l’extrem meridional del terme, a 366 m d’altitud, entre els barrancs dels Garrigots i el de les Tosques, ben a prop de la seva confluència. A mitjan segle XVIII la vila conservava encara el seu caràcter fortificat. L’actual església parroquial de la Nativitat fou construïda en 1736-39 damunt l’antiga, probablement romànica, pels mestres de cases Tomàs i Jaume Monguillot. El campanar es construí el 1744, mentre que en la sagristia encara es treballava el 1765. Els ornaments, altars i campanes que s’utilitzaren foren els de l’església antiga. L’església guarda la imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet, molt restaurada cap al 1919. Hi ha algunes cases amb dovelles del segle XVIII i a Cal Batjau es conserven arcades romàniques i gòtiques. Els masos més notables són el Mas del Mallafré i el Mas del Mariner (documentat aquest el 1716). La gent de Vilaplana eren anomenats tejosos , segurament per l’abundància de boscos.

Festes

La festa major de Vilaplana se celebra a l’octubre. Altres celebracions tradicionals són la festa del Vot del Poble, al gener, en honor de sant Sebastià; la festa de Sant Isidre, al maig, o les festes de Carrer, que es fan pel Corpus. A l’estiu, en data variable, s’escau la Setmana Cultural.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Vilaplana (70)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Bordegassos al Museu del Ferrocarril

Bordegassos al Museu del Ferrocarril  (7)

Avui 1 de juny de 2014 anem al museu del ferrocarril amb els castellers d’Altafulla  a la inauguració de la restauració de la màquina Mataró.

Aquí hi fem una actuació clàssica de set amb el quatre amb pilar tres i quatre tot pensant amb l’actuació de la setmana entrant a Roma.

Avui com massa sovint hem d’esperar l’ambulància ja que va fer un servei a Sitges quan anàvem a començar evidentment molta gent no va esperar i acabem amb quatre gats.

Val a dir que avui el Mario fa per primer cop el pilar de cinc , el fa a sobre meu amb la Xesca de terç la Nerea a quars i la Clareta  d’enxaneta.

Dades de l’actuació

Castellers d’Altafulla

Quatre se sis amb pilar,  quatre de sis,  Tres de sis,  i pilar de quatre

Bordegassos

Quatre de set amb pilar, quatre de set , tres de set pilar de cinc i dos pilars de quatre.

Fotos de la diada

Clica i les veus totes agrupades

Bordegassos al Museu del Ferrocarril  (24)

Clica el enllaç i les veus amb pantalla sencera

Crònica de la diada

Pàgina web dels Boordegassos