Arxiu diari: 21 juny 2014

Freginals

Freginals (14)

Freginals és un Poble Municipi de la Comarca del Montsià (Tarragona)

A Freginals hi anem el 11 d’agost de 2013 de vacances a un Hotel de Tortosa. Hi fem el Baix Ebre i el Montsià . 

Dades del Municipi

Gentilici Freginalenc, freginalenca
Superfície 17,59 km²
Altitud 126 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
468 hab.
26,61 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme municipal de Freginals, d’una extensió de 17,59 km 2 , és situat a la vall mitjana del barranc de la Foia d’Ulldecona, a llevant de la serra de Montsià (619 m al tossal de Mata-redona) i a ponent de la mola de Godall (400 m). Confronta al S amb les terres d’Ulldecona, des dels vessants de la mola de Godall, pel lligallo de les Ventalles i seguint després el curs del barranc de l’Astor, fins a la Roca Foradada, on termeneja també per un petit sector amb Alcanar. D’aquí, en la serra de Montsià (espai inclòs en el PEIN), el termenal torç cap al N al límit amb Sant Carles de la Ràpita primer i, després, pel tossal de Mata-redona i el coll d’Amposta, amb el municipi d’Amposta. A tramuntana confronta amb Masdenverge i, a ponent, amb el terme de Godall, prop dels Masets i de la Cova del Marquès fins al Palleret, als vessants de la mola de Godall.

 El terreny és molt trencat i hi ha diversos petits barrancs que es formen bé a la serra de Montsià, bé al massís de Godall i desaigüen al barranc de la Foia, tributari de l’Ebre. El seu curs és sec gairebé tot l’any, llevat dels períodes de pluges de tardor i primavera i dels de tempestes estivals.
 

La vegetació potencial del terme és un domini de l’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale). De fet, antigament els vessants de la serra de Montsià eren coberts d’alzinars i garrigar, però avui no en resta gairebé cap vestigi i aquests vessants són força erosionats.

 A més del poble de Freginals, el terme comprèn diverses partides, entre les quals destaquen la de les Costes, el Peu de la Serra, les Fenoses, lo Racó, les Llibreres, los Povets, les Cantrelles, los Canyerils, les Romàs, la qual s’estén des dels vessants de la Roca Foradada fins al barranc de la Foia, i al del Racó de Menut.
 

Per la vall on hi ha el poble passa, seguint el camí tradicional, la carretera local d’Ula.ldecona, que en direcció contrària, més amunt de Santa Bàrbara, empalma amb la de Tortosa i que segueix un traçat semblant al del ferrocarril de Barcelona a València, que té un baixador a Freginals, a un quilòmetre al sud del poble. A més, hi passa un camí veïnal asfaltat que porta a Amposta. Així mateix, travessa el terme l’autopista AP-7 de Barcelona a València, sense accés, però, al municipi.

 

El nom, Freginals, prové del plural de la forma llatina farraginale, que significa “camp de farratges”, format ja en llengua romànic

El Poble

El poble de Freginals (126 m d’altitud) és emplaçat en una petita elevació sobre el fons de la Foia, sobre el corredor pel qual passen l’autopista i la línia fèrria. L’estructura urbanística és senzilla. La carretera veïnal d’Amposta voreja la població per la banda de migdia. Paral·lels a aquesta, hi ha tres carrers importants en disposició nord-sud, que fins i tot continuen en baixades sobre els camps per la banda de migdia fins a la carretera que va cap a l’autopista.

 L’església parroquial de Sant Bartomeu és situada al centre de la població. És una obra de mitjan segle XVIII que es construí perquè substituís l’antiga església, ja molt malmesa aleshores, de la qual es conserva alguna resta, incorporada dins una casa moderna emplaçada al costat de l’Abadia. Hom volgué que la nova església fos més gran, i que quedés situada en un lloc més cèntric. La primera pedra del nou temple fou posada el 13 de maig de 1742. Poc temps després de començades les obres, mancaren els recursos, i fou gràcies a l’ajuda aportada i gestionada pel doctor Miralles que es pogué acabar l’obra del nou temple parroquial, que fou beneït pel bisbe de Tortosa el 19 d’agost de 1756. Tot i ser de mitjan segle XVIII i de posseir una austera façana barroca, l’església és gòtica interiorment, d’una sola nau espaiosa, amb tres altars laterals per banda. Aquest il·lustre sacerdot, Josep Miralles, féu, a més, algunes donacions a la nova parròquia, com ara el reliquiari de Sant Bartomeu, la custòdia i el reliquiari de la Vera Creu, entre d’altres.
 

Al carrer Major de Freginals destaca un noble edifici, l’antic Casal de Miralles, que, destruït en la guerra de Successió, fou reconstruït el 1728. El llinatge dels Miralles sembla que procedia de Santa Maria de Miralles, a l’Anoia, i que s’establí a la comarca del Montsià després de la conquesta de la contrada, a mitjan segle XII. El Casal de Miralles (o Can Miralles) ha estat rehabilitat per a allotjar les dependències de l’ajuntament.

 Un aspecte peculiar del poble és que fins a temps força moderns la població no disposava d’aigua corrent. Va ser al 1979 quan s’iniciaren les tasques de sondeig del Servicio Geológico Nacional que, havent donat resultats negatius al terme, es prolongaren dins el d’Amposta, on s’obrí un pou, després de l’aforament corresponent. La conducció d’aigua s’inaugurà oficialment el 1982.

 

Festes

La festa major se celebra a l’agost en honor a sant Bartomeu, encara que també és tradicional a l’octubre oficiar el vot al Santíssim mitjançant la participació en processó pels carrers del poble. Al desembre se celebra la Festa de l’oli.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”ecc0f9f7″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Freginals{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Freginals (Mosaics del Viacrucis) (2)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

La Floresta

La Floresta (Pou de Gel) (2)

La Floresta és un poble municipi de la comarca de les Garrigues (Lleida)

A la Floresta, hi anem el 24 de març de 2013

Aquí es pot visitar un pou de gel que és el que hi ha a la foto de dalt.

 

Dades del Municipi

Gentilici Florestí, florestina
Superfície 5,44 km²
Altitud 316 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
164 hab.
30,15 hab/km²

 

Breu historia del Municipi

El terme municipal de la Floresta, de dimensions molt reduïdes, 5,44 km 2 , forma una franja allargada de N a S a la zona de contacte de la plataforma garriguenca amb el Pla d’Urgell, entre el terme de les Borges Blanques a ponent i el d’Arbeca a llevant; també limita, en un petit sector del SE i el S, amb les poblacions dels Omellons i Vinaixa. El poble de la Floresta és l’únic nucli de població agrupada del terme.

 El relleu del municipi és molt homogeni, i les alçades màximes es localitzen al sector meridional (Montros, 494 m) i decreixen lleugerament en direcció N (tossal de l’Arena, 352 m, i Tros del Negret, 341 m). El barranc de Vinaixa, o torrent de la Femosa, passa a tocar del nucli de la Floresta, també en direcció N, mentre que el barranc del Turull travessa el terme en direcció E-W, al sector més septentrional.
 

Una carretera local procedent de les Borges Blanques passa pel poble i continua pels Omellons, l’Espluga Calba i Fulleda fins a unir-se prop de Tarrés amb la N-240 de Tarragona a Lleida. Una altra carretera va de la Floresta a Arbeca. La línia del ferrocarril de Tarragona a Lleida, amb estació, travessa el terme a migdia de la població.

 El nom actual de la Floresta és molt modern, del segle XIX. Fins aleshores hom conegué el lloc pels Castellots, topònim que fa pensar en un origen romà (les restes aparegudes prop del castell i les d’una calçada del vell camí de Lleida a Tarragona semblen confirmar aquesta suposició, però les del castell podrien ser una continuïtat de la tradició romana feta per picapedrers locals en època medieval). El cert és que el nom dels Castellots apareix els darrers anys de la dominació àrab, quan el lloc era un bastió (1149) del regne almoràvit de Lleida enfront del de Siurana (que arribava a poca distància de les fortaleses d’Arbeca i Maldà).

El Poble

El poble de la Floresta és a 316 m d’altitud, vora el torrent de la Femosa, i s’estén al N de la via del tren i del castell. Presideix la plaça una gran creu neogòtica feta amb pedra de les pedreres que es troben al S del terme i que es perllonguen pels Omellons. El castell de la Floresta, d’estil gòtic, que fou millorat pels Subies al començament del segle XX, forma un sòlid conjunt d’edificis on es destaquen encara bells finestrals coronells, la notable torre quadrada emmerletada i rics teginats. En un extrem s’adossa l’església parroquial de Sant Blai (1760), d’austera façana i campanar de torre quadrada. A uns 50 m del castell cal destacar el Pou del Gel, que data dels segles XV-XVI. Aquesta construcció és feta totalment de pedra, té forma troncocònica amb una cúpula i una capacitat de 150 m3. Al poble hi ha el Museu de la Pedra, on es poden admirar les obres de Felip Martín, artesà de la localitat.

Festes

La Floresta celebra la festa major per Sant Blai (el 3 de febrer), amb un dinar de germanor, i també és festa major d’estiu el tercer diumenge d’agost, en commemoració de l’exaltació de la Santa Creu. A la processó de Divendres Sant es pot escoltar el Miserere Mei en llatí, i durant la Setmana Santa se celebra la Setmana Cultural.

Llocs per gaudir el silenci

La Floresta

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”4a1d4cab” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”La Floresta catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

La Floresta (21)

Clica el enllaç i les veus amb pantalla sencera

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana