Arxiu mensual: agost de 2014

Masos de Vespella

 

Els Masos de Vespella  (5)Masos de Vespella és un Poble del Municipi de Vespella de Gaià (Tarragonès)

A masos de Vespella hi anem el 15 de juny de 2014

Aquest poble, te l’Ajuntament del Municipi però no hi trobem la Església. Per fer culte, han de arribar-se a Vespella

Dades del Municipi

Gentilici Vespellenc, vespellenca
Superfície 18,0 km²
Altitud 191 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
411 hab.
22,83 hab/km²

Breu historia del municipi

Limita al N amb Salomó, a l’E amb Bonastre (Baix Penedès), la Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, al S amb la Riera de Gaià i a l’W amb Vilabella, Renau i el Catllar. Presenta un relleu accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri i les principals elevacions (256 m) s’alcen al bell mig del territori. Recorren el terme els torrents de la Nou i de Vespella, aplegats en un de sol dins el municipi de la Nou, i el Gaià, les aigües del qual s’arrepleguen al pantà de Gaià, construït entre els termes de Vespella, Renau i el Catllar per proporcionar aigua a la refineria petroleoquímica. A l’any 1993 un devastador incendi assolí la vila i cremà 1 000 ha.

 El terme comprèn el veïnat dels Masos de Vespella, cap de municipi, i la vila de Vespella o Vespella de Gaià. La via de comunicació fonamental per als residents en el municipi és la carretera local que, nascuda de la N-340 a l’altura d’Altafulla, travessa l’AP-7 en direcció N per dirigir-se a la Nou de Gaià, Salomó i Montferri. Abans d’arribar a la primera d’aquestes poblacions, trenca a l’esquerra per dirigir-se als Masos de Vespella i acabar al nucli urbà de Vespella. La resta de les comunicacions són camins locals, entre els quals sobresurten els de Catllar a Salomó, el de les Rocases, el de Vespella a Salomó, el de l’Olivereta, el del Mas del Rull, el de la Pedrera, el dels Masos de Vespella i el del Masot. Travessa el terme per la part de llevant la línia de tren de Sant Vicenç-Roda de Berà-Valls-Lleida, mentre que la de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus passa just per l’extrem meridional, on conflueixen els municipis de Vespella de Gaià, la Riera de Gaià i el Catllar. Malgrat ésser travessat per dues de les quatre línies de ferrocarril del Tarragonès, el terme no disposa d’estació.

El Poble

El veïnat dels Masos de Vespella està situat a migdia del terme, a mig camí entre la vila de Vespella i el poble de la Nou de Gaià. La vila de Vespella (o Vespella de Gaià) s’alça sobre un turó de 191 m d’altitud, mirador esplèndid de la part inferior del curs del Gaià. El 2006 tenia 71 h. Les cases es disposen en circumferència damunt del cingle i al voltant de les restes del castell i de l’església.

 L’edifici més important del municipi és l’església de Sant Miquel, antiga capella del castell; és una església romànica petita, amb volta apuntada i, en el seu origen, d’una sola nau. Els elements més interessants de la construcció són el campanar d’espadanya i el retaule de la Mare de Déu del Roser, obrat l’any 1579. Al costat de l’església hi ha el fossar. Del castell medieval de Vespella es conserven només uns trossos de muralla. La vida cultural i social del terme és dinamitzada per diverses entitats i actes culturals. L’Institut d’Estudis Vespellencs, fundat el 1993, té per objecte la publicació de monografies locals per donar a conèixer el passat del poble. Hi ha el Museu d’Instal·lacions Artístiques de Vespella de Gaià, exposició d’escultures a l’aire lliure repartides per tot el municipi. També cal destacar el Festival de Músiques Especials Sant Miquel de Vespella (des del 1994) i el Premi Nacional d’Accions Artístiques (des del 1996).

Festes

El calendari festiu de Vespella enmarca la festa major per Sant Miquel (29 de setembre), la festa de Sant Salvador, el 6 d’agost, en memòria de l’incendi del 1993, que va tenir lloc en aquesta mateixa data i un aplec per Sant Sebastià (20 de gener).

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Els Masos de Vespella  (24)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Rutes de senderisme

Castellar de Tost

Castellar de Tost (2)

Castellar de Tost és un Poble del Municipi de Ribera d’Urgellet Comarca Alt Urgell (Lleida)

A Castellar de Tost hi anem el 22 de juliol de 2014 passant uns dies a Toses.

Dades del Municipi

Gentilici Urgelletenc, urgelletenca
Superfície 106,96 km²
Altitud 702 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
955 hab.
8,93 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Adrall 217
Arfa 163
Bordes d’Arfa, les 35
Castellar de Tost 17
Coma de Nabiners, la 3
Freita, la 0
Gramós 1
Hostalets de Tost, els 19
Montan de Tost 43
Nabiners 0
Parròquia d’Hortó, la 67
Pla de Sant Tirs, el 342
Sant Pere Codinet 5
Sauvanyà 0
Torà de Tost 19
Tost 4
Font: Municat

Breu historia del municipi

Format el 1968 per l’annexió dels antics municipis del Pla de Sant Tirs, Tost, Arfa i la Parròquia d’Hortó.

 El terme tradicional del Pla de Sant Tirs, força petit (de 12,16 km 2 ), era delimitat a l’W i al NW pel Segre, antiga divisòria amb Noves de Segre i la Parròquia d’Hortó. A migdia i a llevant envoltava el terme l’antic municipi de Tost, i al NE confrontava amb Arfa. El 1937 adoptà el nom del Pla de Cadí .
 

El terme tradicional de Tost, de 51,1 km 2 , d’extensió, era al SW de la Seu d’Urgell, al bell mig de la comarca. S’estenia a l’esquerra del Segre i comprenia tota la vall de Tost.

 

El terme tradicional del municipi d’Arfa, de 18,9 km 2 , era situat aigua avall de la Seu d’Urgell, a l’esquerra del Segre. El riu feia de divisòria a tramuntana i a ponent amb els municipis propers de la Seu d’Urgell, Castellciutat, Aravell i la Parròquia d’Hortó.

 El terme tradicional de la Parròquia d’Hortó, de 24,8 km 2 , era situat a la dreta del Segre, aigua avall de la Seu d’Urgell, poc abans que hi conflueixi el riu de Pallerols, que en part fa de límit occidental del terme amb Noves de Segre i amb l’enclavament de Castellins. Així, el terme de la Parròquia d’Hortó s’estenia entre dos rius, el de Pallerols i el Segre, riu aquest que separa el terme del Pla de Sant Tirs i d’Arfa. Això no obstant, una petita llenca a l’esquerra del Segre i encaixada entre aquests dos municipis pertanyia al de la Parròquia d’Hortó.
 Els actuals límits municipals de Ribera d’Urgellet són, al N, amb Montferrer i Castellbò i amb la Seu d’Urgell, a llevant amb Alàs i Cerc i la Vansa i Fórnols, al S i SW amb Fígols i Alinyà i a l’W amb Noves de Segre i amb l’enclavament de Castellins del municipi de Montferrer i Castellbò.
 

El límit físic del terme des del SW, al congost de Tresponts, remunta aigua amunt el Segre, fins poc abans del desguàs del barranc de Culinoves, per l’esquerra. El termenal en direcció a ponent passa per l’Obaga Estremera i en arribar al riu de Pallerols remunta el curs i assoleix els contraforts de les Agudes, per davallar en direcció al Segre entre el barranc de Talesa i la llau de Matzeres. Passa per l’aiguabarreig del riu de Castellbò amb el riu d’Aravell, encercla part de les instal·lacions de l’aeroport de la Seu d’Urgell (que és entre els termes del Pla de Sant Tirs i Montferrer i Castellbò) i arriba per la dreta al Segre, davant del nucli d’Arfa. Novament el Segre en aquest sector forma el límit natural del municipi fins al desguàs del riu de Casanoves, i el termenal remunta el turó de Porredon (1 123 m), passa a ponent del pui de la Bastida (1 309 m), travessa la capçalera del riu de Casanoves, passa a llevant del tossal de la Canaleta (1 364 m) i arriba a la roca de la Dona. El termenal envolta la vall drenada pel riu de Tost, que es forma als vessants del Montsec de Tost o Cadí de Tost. Aquesta serra, prolongació ponentina de la de Cadí, entre les valls de la Vansa i de Tost, culmina al puig de Serreïnes (1 687 m).

 

El Segre és l’eix hidrogràfic del municipi i hi desguassen per la dreta i per l’esquerra tots els cursos d’aigua que solquen el terme. Bé que el nombre de barrancs i torrents és important, cal destacar sobretot dos cursos que vessen al Segre per l’esquerra i que formen dues valls importants: el riu de la Vansa i el riu de Tost. El curs baix del riu de la Vansa forma el límit meridional del terme; hi penetra després de travessar l’estret de la Vansa, i rep per la dreta les aigües del torrent de Ruixol, poc abans de la desembocadura en ple congost de Tresponts, prop del lloc de l’Hostal Nou. El riu de Tost desguassa al Segre després del nucli dels Hostalets de Tost, i a la capçalera és format pel torrent de Fontelles, el del Solà i el Riu Roig de Sauvanyà. Aigua avall del nucli de Torà de Tost, el riu de Tost rep per l’esquerra els torrents de la Manyada, de la Font-roja i de Rotes.

 

També per l’esquerra desguassen al Segre el Torrent Penjat, el barranc de Culinoves, el riu del Pla, el riu d’Arfa, el torrent de la Freita i el riu de Casanoves. Per la dreta hi desguassen el riu d’Aravell, el barranc de Folgueroles i el de l’Oliva.

 

El terme comprèn, a més del poble del Pla de Sant Tirs, cap de municipi, els pobles de Montan de Tost, Adrall, la Parròquia d’Hortó i Torà de Tost, les caseries i els llogarets de les Bordes d’Arfa, Castellar els Hostalets de Tost, la Coma de Nabiners i Sant Pere Codinet, la vila d’Arfa i els llocs despoblats de la Bastida, Gramós, Nabiners, Tost, Sauvanyà, Fontelles i la Freita, a més d’un nombre important de masies esparses arreu.

 

L’eix de comunicació principal és la carretera C-14, que segueix paral·lela al Segre, per l’esquerra des dels Hostalets, i passa per Codinet i el Pla de Sant Tirs. Des de la C-14, prop de l’Hostal Nou (que ja pertany a Fígols i Alinyà), hi ha el trencant cap a Montan de Tost (que continua vers el terme de la Vansa i Fórnols), i a l’altura dels Hostalets parteixen les carreteres de Castellar, d’una banda, i la que va a la Bastida, Tost i Torà. A Adrall, la C-14 enllaça amb la N-260, que cap a l’W, en direcció a Sort, passa per la Parròquia d’Hortó i en direcció a la Seu, al NE, hi parteix un brancal que arriba fins a la vila d’Arfa.

 

També hi ha diversos camins antics, que comuniquen altres indrets del terme, entre els quals el de la Vansa a la Seu d’Urgell, que passa pel coll d’Arnat al SE i que passa per l’antic poble de Tost; el camí vell de Tost al Pla de Sant Tirs i el camí de la Mina, que porta a les mines d’Arfa. Al municipi es troben part de les instal·lacions de l’aeroport de la Seu d’Urgell, que restava tancat als vols regulars des del 1983, però el març del 2000 la Generalitat de Catalunya va aprovar la instal·lació de l’Aeroport Internacional dels Pirineus en aquest emplaçament.

El Poble

L’antic poble de Tost, amb 4 h el 2001, és situat als vessants d’un turó, dominant el curs baix de la vall de Tost. A 785 m d’altitud, en una banda del poble, sobre un penyal rocós, hi ha les restes del castell de Tost i, a l’altre extrem, l’antiga església parroquial de Sant Martí de Tost, també dedicada a sant Ponç, d’origen romànic, modificada i ampliada. De l’edifici romànic resta tot el mur de migdia, on s’obren tres finestres de mig punt i de doble biaix; també hi ha un petit portal adovellat. El pergamí original de consagració d’aquesta església, del 1040, és a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, mentre que un document autògraf de l’abat Oliba que en aquella ocasió oferia béns i relíquies a Sant Martí de Tost (amb l’arqueta que les contenia) és al Museu Episcopal de Vic (on es conserva també una part del baldaquí de l’altar, dels segles XII i XIII, l’altra part del qual és al Museu Nacional d’Art de Catalunya).

 

El 982 és documentada la vila de Tost. A la primeria del segle XI el castell de Tost era posseït per Miró, pare del famós capitost Arnau Mir de Tost, que conquerí als sarraïns la Vall d’Àger. El castell de Tost i l’església de Sant Martí de Tost són documentats el 1030. Bé que ja existia anteriorment, l’església fou consagrada el 1040 per Eribau, bisbe d’Urgell. Hi assistiren, a més d’altres personatges notables, Arnau Mir de Tost, la seva muller Arsenda i la seva mare Sança, que foren els fundadors i principals dotadors del temple. El 1068 i el 1071, en els respectius testaments d’Arsenda i d’Arnau Mir de Tost, es fan sengles deixes a les esglésies de Sant Martí de Tost i Sant Jaume del castell de Tost. Ja a mitjan segle XIV consta que la vall de Tost era de la senyoria del capítol de la catedral d’Urgell. El dit capítol en posseí la senyoria i jurisdicció fins a la fi de l’Antic Règim.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Castellar de Tost (30)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Bellver de Cerdanya

 

Bellver de Cerdanya (34)Bellver de Cerdanya és un Cap de Municipi de la Comarca de la Cerdanya (Girona)

A Bellver hi anem el 23 de juliol de 2014 passem també per Organyà i Castellà de Tost

Dades del Municipi

Gentilici Bellverenc, bellverenca
Superfície 98,14 km²
Altitud 1.061 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.185 hab.
22,26 hab/km²

Breu historia del municipi

A l’antic terme de Bellver de Cerdanya, d’una extensió de 64,3 km 2 , li foren incorporats al gener del 1962 els municipis propers d’Éller (9,8 km 2 ) i Talltendre (22,9 km 2 ), amb els agregats respectius de Cortàs i Ordèn, i al febrer del 1973 el de Riu de Pendís (12 km 2 ), amb l’antic poble de Canals, per la qual cosa l’extensió total del municipi va arribar a ser de 109 km 2 , el més gran de la Baixa Cerdanya. Tanmateix, a l’agost del 1997 la Generalitat de Catalunya va aprovar la segregació de l’antic terme de Riu de Pendís, que passà a formar el nou municipi anomenat Riu de Cerdanya i el municipi de Bellver quedà amb 98,14 km 2 .

 El terme de Bellver és situat al centre de la subcomarca de la Batllia, avui gairebé del tot integrada dins el municipi (excepte Prullans i Riu de Cerdanya). A migdia, el municipi arriba fins a la serralada de Cadí, i el límit passa pel turó de Pratagre (2 012 m) i el coll de Pendís (1 780 m), fita de l’antic camí del Berguedà a la Cerdanya, obert entre el tossal anterior i la roca de la Moixa (2 050 m), a ponent de la qual s’obre el coll de Pradell o de la Moixa; la serralada es continua amb la serra de la Muga o de Molnell (2 202 i 2 409 m) i el coll de Tancalaporta (2 325 m). Aquest termenal separa Bellver dels municipis berguedans de Bagà, Guardiola de Berguedà i Gisclareny. Al NW, el municipi confronta amb Lles i Prullans per les muntanyes del Puig Pelat de Talltendre (2 235 m) i per una llarga llenca del vessant de ponent de la serra de Calm Colomer sobre la vall del riu de la Llosa. L’extrem de més a tramuntana d’aquesta llenca arriba fins a l’estany de Calm Colomer i al Bony Manyer (2 788 m), prop de la ratlla fronterera amb França. Al N d’Éller, el municipi confronta amb Meranges (roc de Creuetes, 2 000 m, i serra de Calm Colomer, amb la Carabassa, 2 737 m), i vers migdia, pel termenal de llevant, amb Isòvol, Prats i Sansor i Riu de Cerdanya. A ponent, a l’esquerra del Segre, termeneja amb Montellà i Martinet, i també Prullans (el termenal amb el qual en una bona part és el Segre).
 

El territori de Bellver és a la conca alta del Segre i s’estén a banda i banda del riu, que drena el terme juntament amb els seus afluents: a l’esquerra, el torrent de l’Ingla o de Santa Maria i els torrents de Pi, de Ridolaina, de la Fou i de la Pedra; i, a la dreta, el torrent del Cap (o de l’Ull) de Bou, el de la Quera i el Riu Duran, amb el seu afluent el torrent del Llevador. Una bona part del S del terme és integrada dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró

 A més de la vila de Bellver i dels pobles, antics caps de municipi, ja citats d’Éller i Talltendre, el municipi comprèn els nuclis de Baltarga, Bor, Pi, i Riu de Santa Maria, els llogarets i caseries de Coborriu de Bellver, Cortàs, Nas, Olià, Ordèn, Pedra, Sant Martí dels Castells, Santa Eugènia de Nerellà, Santa Magdalena de Talló, Talló, Vilella i Beders i els antics llocs i despoblats de Cortariu, Nèfol i d’Anes.
 Travessa el terme la carretera N-260, de Puigcerdà cap a la Seu d’Urgell. Una carretera local, per Baltarga i Prats, duu a Alp i enllaça, prop de Baltarga, amb la comarcal que porta a l’entrada del túnel del Cadí i també, vers llevant, a Alp per Riu, Urús i Das. De Baltarga es pot enllaçar directament amb la N-260 per un pont. Hi ha un tram de camins veïnals que comuniquen la vila amb els pobles del pla, i les pistes de muntanya s’enfilen als poblets de la baga sota Cadí i a la solana pels vessants de la muntanya de Talltendre.

El Poble

La vila de Bellver de Cerdanya (1 061 m d’altitud), que tenia 1 314 h empadronats el 2001, és situada al cim d’un turó calcari espadat en bona part, a l’esquerra del Segre, dominant el camí natural. Aquesta vila antiga, encinglerada i amb el nucli antic remodelat, és protegida en bona part per les torres i els murs que han restat de la muralla que hi féu construir Jaume II. Modernament s’ha estès també pels vessants de llevant i de ponent i al llarg de les carreteres de Puigcerdà i Alp a la Seu d’Urgell. Al punt més alt del turó, s’hi dreçava l’antic castell de Bellver, del qual només resta la cisterna. Prop seu hi ha l’església parroquial de Santa Maria i Sant Jaume, que segueix la tradició del gòtic català; d’una nau, amb sengles capelles a manera de transsepte, es cobreix amb encavallades de fusta de doble vessant, sostingudes per arcs de diafragma apuntats (aquesta coberta fou restituïda, ja que el 1897 havia estat substituïda per voltes de maó). L’església conserva encara la imatge de la Mare de Déu del Roser, del segle XVIII, que fou salvada el 1936. Vora l’església hi ha l’antiga plaça Major, en part porticada, on hi ha l’edifici de l’antiga Duana i la casa de la vila. Pujant cap a l’església pel carrer de l’Amargura hom troba Cal Patanó, casa on el 1860 va residir Gustavo Adolfo Bécquer. De les muralles de la vila es conserven alguns panys, amb torres rectangulars adossades, i, també la torre dita de la Presó, sobre la plaça del Portal, que tancava un dels accessos de la vila. Es conserva també un dels túnels d’eixida de la vila murada a fora muralla; en part excavat a la roca i en part construït d’obra, parteix d’un indret proper a la torre de la Presó. La placeta de l’Abat Oliba és un bon mirador sobre la plana de la Batllia i les muntanyes que l’envolten. Dins l’eixample modern, a la bifurcació amb la carretera d’Alp, hi ha la capella de Sant Roc, amb un petit campanar i creu de forja. De la de Sant Antoni, d’època barroca, resta només el portal.

 

L’afluència del turisme ha originat el creixement de Bellver en les dues últimes dècades del segle XX, amb una notable zona de xalets.

 La importància de Bellver com a centre comercial i administratiu de la Batllia, que de fet s’ha erigit com la segona població de la Cerdanya després de Puigcerdà, és complementada amb el seu dinamisme cultural i esportiu, traduït en un gran nombre d’entitats, com ara el Grup Teatral Bellver, la Coral Font de Talló o el Club de Futbol Bellver, i un bon nombre d’instal·lacions esportives. Hi ha també una emissora de ràdio i una biblioteca. L’antic convent de les monges es va reformar i s’hi ha instal·lat una sala d’exposicions sobre el Parc Natural de Cadí-Moixeró i, al pati, l’apartat de vegetació del Museu del Bosc, que té diverses seccions, com la ja instal·lada a l antiga fàbrica del Sequer de les Pinyes.

Festes

La festa major de la vila se celebra al juny, per Sant Antoni de Pàdua, i al juliol, per Sant Jaume, hom celebra la festa petita.

A l’agost, per Sant Roc, hi ha festa al barri del seu nom. També se celebra un Tradicionàrius, que normalment es fa paral·lelament a la Fira de Sant Llorenç.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Bellver Cerdanya

Bellver Cerdanya (2)

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Bellver de Cerdanya (Ajuntament)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina oficial de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Bordegassos diada Festa Major 2014

140802 FM-Bordegassos,  (Quatre de vuit) (2)

Avui 2 d’agost de 2014 actuem a Vilanova per la diada de la F.M. juntament amb Castellers de Vilafranca i la Jove de Tarragona.

Nosaltres portàvem un programa força interessant, amb el Quatre de vuit, el Nou de set i la Torre de set. Però tot i que el quatre el tenim per descarregar be, només el vàrem carregar, el castell es trenca desprès d’aguantar una primera rebrincada i ja amb la canalla fora.

La tècnica decideix baixar nivell i anar per el cinc de se i el set de set, castells que fem sense masses complicacions.

Val a dir que avui ha debutat la Sarai amb el Quatre i la Lidia d’aixecadora al Pilar de cinc del Cartó amb el Cristóbal a terços.

Aquest Quatre de vuit és el nº 113 de la Colla i el meu nº 103

Dades de l’actuació

Bordegassos

Quatre de vuit carregat, Cinc de set, Set de set i dos Pilars de Cinc

Castellers de Vilafranca

Quatre de nou amb folre, Nou de vuit amb un aleta, Tres de nou amb folre, Pilar de set amb folre i Pilars de cinc

Jove de Tarragona

Tres de nou amb folre, Nou de vuit amb tres aletes,  Quatre de nou amb folre Pilar de set amb folre i tres Pilars de cinc.

Fotos de la Diada

Clica la Foto i les veus totes de la Maite

140802 FM-Bordegassos,  (Quatre de vuit) (21)

Fotos de la Yoko

Crònica de la diada