Arxiu diari: 15 setembre 2014

La Nou de Gaià

La Nou de Gaià (8)

La Nou de Gaià és un  Municipi de la Comarca del Tarragonès (Tarragona)

Aquí hi anem el 15 de juny de 2014 passem també per la Riera de bons i no tan bons records per tots els Bordegassos amb les seves actuacions.  

Dades del Municipi

Gentilici Nouenc, nouenca
Superfície 4,3 km²
Altitud 94 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
559 hab.
130 hab/km²

Breu historia del municipi

Limita al N i l’W amb el municipi de Vespella, a l’E amb el de la Pobla de Montornès i al S amb els d’Altafulla i el Catllar. Els contraforts de la Serralada Pre-litoral accidenten el terme i són la causa que prop del 65% de la seva superfície sigui improductiva per a l’agricultura. La màxima elevació és el turó de Barral (232 m), situat a la divisòria amb la Pobla de Montornès. Altres elevacions són els pujols del Rovira, del Castellar, del Portalet i del Dalmau. La part ponentina del terme és recorreguda per dos torrents provinents de Vespella, el de Vespella i el de la Nou, les aigües dels quals van a parar al Gaià dins el terme de la Riera de Gaià.

 

L’únic nucli de població agregada del terme és el poble i cap de municipi de la Nou de Gaià. Malgrat que el ferrocarril de la línia de Picamoixons a Roda de Berà travessa el sector septentrional del terme, la Nou de Gaià no té estació de ferrocarril. Les carreteres locals són les úniques vies de què disposa el municipi per comunicar-se amb els termes veïns. Aquestes carreteres són la de la Pobla de Montornès, la de Vespella i la coneguda com de Santes Creus, que travessa el terme de N a S i permet d’arribar a Salomó i a la Riera de Gaià i enllaçar amb la N-340 de Tarragona a Barcelona. Entre els camins més importants del terme, els quals enllacen el nucli urbà amb les partides de terra i els pobles veïns, cal destacar els de Rubials, del CorralNou, de la Font del Dalmau, de la Pobla de Montornès, de Torredembarra, d’Altafulla, de la Partió, de la Riera a Vespella, del Catllar, de Molinants, del Masot i de la Font.

El Poble

El poble de la Nou de Gaià (93 m d’altitud i 449 h el 2006) és al vessant meridional d’un turó de 114 m. Entre els seus edificis es destaquen l’església parroquial i el castell dels Barons de les Quatre Torres, de construcció relativament moderna. A la plaça del Centenari hi ha el monument a la Mare de Déu de les Neus, obra de l’escultor tarragoní Eustaqui Vallès, emplaçat l’any 1966 amb motiu del cent cinquantenari del vot de poble fet a la Verge en gratitud per haver salvat la collita del vi.

La primera notícia de l’existència de la Nou data de l’any 1011, amb el document de donació del castell d’Albinyana. La Nou s’esmentà una altra vegada el 1023, concretament en l’operació de venda de Castellví de la Marca feta pel comte Ramon Berenguer I a favor de Guillem Amat. La Nou, tant des de l’aspecte senyorial com del religiós, apareixia vinculada a Altafulla d’ençà del segle XII. L’església de Santa Magdalena fou vicaria de la parròquia altafullenca fins l’any 1816. Al segle XIV la família Requesens aconseguí la senyoria sobre la Nou i la retingué fins el 28 de desembre de 1472, que Lluís de Requesens i de Cardona la vengué, conjuntament amb Altafulla, a Pere de Castellet i de Requesens.

 El lloc estigué en mans dels Castellet durant quatre generacions, ja que en morir Lluís de Castellet i d’Icard sense descendència, la senyoria d’Altafulla i la Nou passà al nebot Miquel Riambau de Corbera-Santcliment i de Castellet.
 

Josep de Corbera-Santcliment i de Ponç vengué la senyoria de la Nou a Francesc de Montserrat i Vives, castlà de Montbrió, baró de Ribelles i senyor del Morell, Tamarit i Botarell, en una data que cal situar entre el 1669 i el 1673. Els Montserrat i els seus descendents els Suelves, marquesos de Tamarit, retingueren la jurisdicció sobre laNou fins a l’extinció de les senyories

 

Festes

La festa major d’estiu se celebra per Santa Magdalena (22 de juliol) i la d’hivern per Sant Cosme i Sant Damià (26 de setembre). Hom celebra el vot del poble per la festa de la Mare de Déu de les Neus, el 6 d’agost.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”eae8679a” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”La Nou de Gaià{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

La Nou de Gaià (25)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Montellà

Montallà (Vistes del Poble) (3)

Montellà és un poble del Municipi de Martinet i Montellà Comarca de la Cerdanya  (Girona)

A Montellà hi anem el 23 de Juny de 2014 passem també per Martinet Castellà de Tost La Seu i Organyà

Dades del Municipi

Gentilici Montellanenc, montellanenca Martinenc, martinenca
Superfície 54,95 km²
Altitud 967 msnm
Població (2013[1]) • Densitat 647 hab. 11,77 hab/km²

Breu historia del municipi

Situat al Baridà, al terme de Montellà i Martinet (30,5 km 2 ) el 1970 li fou annexat l’antic municipi de Víllec i Estana. Llevat del poble de Martinet, que és situat a la riba dreta del Segre, el territori municipal s’estén per la baga fins dalt la carena de la serra de Cadí, des del coll de Tancalaporta a llevant (2 325 m), seguint vers ponent pel pic de Comabona (2 547 m), el pas dels Gosolans, el pic de Costa Cabirolera (2 604 m), la Roca Punxenta o del Migdia (2 591 m), la canal de l’Ordiguer i el puig de la Canal del Cristall (2 563 m). En definitiva i per aquest límit meridional del terme, aquest segueix la carena de la serra cadinenca dels Cortils, i confronta amb els municipis de Gisclareny, Bagà (enclavament dels Cortils), del Berguedà, i amb Josa i Tuixén de l’Alt Urgell. Per ponent, la línia de carena descrita enllaça amb el terme del Querforadat pertanyent al municipi urgel·lità de Cava. Així, per l’W, el termenal amb Cava baixa per la serra de Mataplana i, al NW, el límit amb el Pont de Bar coincideix amb el riu del Quer. El Segre, a septentrió, fa de termenal amb Lles de Cerdanya i Prullans, i a llevant, seguint el torrent de Ridolaina, confronta amb el municipi de Bellver de Cerdanya.

 Estès als vessants septentrionals de Cadí, de les seves altes parets i de les seves canals de roca calcària davallen perpendiculars els serrats o estreps de prat d’Aguiló, i el collet de les Basses de l’Ós, el sot de Llobateres, el coll de l’Estenedor, la serra de la Madrasta, el collet del Verger Verd, el de l’Orri, el sot de la Troncada i fins l’ampli prat de Cadí, que hi ha sobre Estana, que són enllaçats pel camí dit dels Collets, traçat en el relleu al peu de la paret cadinenca i enlairat sobre les clotades de la vall de Ridolaina, del torrent d’Avellanosa, del de Fontfreda, la canal de Bastanist, el torrent d’Estana i la canal del Cristall. Una bona part del territori municipal és integrat en el Parc Natural del Cadí-Moixeró.
 

El terme actual comprèn, a més de Martinet, la vila de Montellà i el poble d’Estana i els llogarets de Béixec i Víllec, a més dels antics termes d’Escàs, de Ridolaina i d’Esconsa i diversos masos.

 Les comunicacions se centren a la carretera lo-cal (LV-4036) que parteix, vora Martinet, de la N-260 de Puigcerdà a la Seu d’Urgell, travessa el Segre pel pont nou i per sobre el molí del Cabiscol puja a Montellà. En surt un ramal cap al dit molí, on s’esfilen les pistes que van a Béixec i al mas de Rovillac, així com als nuclis de Víllec i Estana i, pel fons de la vall, per l’engorjat de Bramasacs, fins al santuari de Bastanist. Des de Montellà, a més de la pista forestal a la valleta de Ridolaina, una altra pista s’enfila per la muntanya i mena pels colls de Guilera i de l’Home Mort al prat d’Aguiló, des d’on es pot pujar caminant al pas dels Gosolans. El pas dels Gosolans mena al Berguedà i era freqüentat antigament per marxants i traginers.

 

El Poble

La vila de Montellà (1 158 m), o Montellà de Cadí, que fou el cap tradicional del municipi de Montellà i Martinet, és encimbellada a l’esquerra del Segre, esglaonada als vessants d’un turó. El 2001 hi havia 99 h empadronats. Els darrers anys del segle XX va recuperar la fesomia dels pobles de muntanya amb la restauració de cases antigues i la reconstrucció de l’església parroquial de Sant Sadurní, que té un campanar de torre quadrat.

 Hom ha arranjat també la plaça i el seu recinte amb una bassa i una font. Al proper fossar hi ha l’antiga església parroquial de Sant Genís, romànica, amb un absis semicircular llis (segle XI) i portal ogival, les portes del qual conserven la ferramenta romànica. La parròquia de Monteliano és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. De l’antic castell de Montellà, que fou de la senyoria del capítol d’Urgell (tingué un paper destacat en les lluites entre els comtes de Foix, vescomtes de Castellbò, i els comtes i bisbes d’Urgell i els barons de Pinós), hom conserva llegendes de gust fantàstic. Les festes locals més importants són la festa major, que se celebra per Sant Bartomeu i Sant Genís, a l’agost, i la festa petita de Sant Serni, que té lloc al final de novembre, sense que coincideixi amb la festa patronal de Martinet.

 

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”cfe6b4b4″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Montellà Catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Montallà (Plaça del Llac) (2)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’ajuntament

Enciclopèdia Catalana