Arxiu mensual: octubre de 2014

Bordegassos a Lleida 2014

141023 Xapa cava

Avui dia 25 d’octubre de 2014 anem a Lleida en el seu dia de la Colla

Fem l’actuació un dissabte al matí ja que degut al partit Madrid barça per la tarda a les 6 i no portem gent per fer el cinc, ni el quatre de vuit, la torre amb dos canvis un terç el Adri i una quarta la Claudi que substitueixen el Edgard, i la Sarai que per fi pot fer la torre ja que se la mereixia, havia treballat molt,estava molt contenta.També en el quatre s’estrena el jove Dani dels Falcons

Val a dir que aquí a Lleida només hi tenim dues actuacions  el  1978 i el any 2000 i amb el quatre de set amb agulla com a sostre.

Entrega de xapa de cava

El divendres abans, desprès de l’ assaig , la colla em va voler fer entrega d’una ampolla de cava  que porta la meva foto a la xapa. Aquesta iniciativa de Jaume Pujol fill comença amb el seu pare i li segueixen el Albert Salvany, el Luis Bertran, el  Victor Capdet el Marcos Montes i ara jo mateix. El nom del cava es brut nature Bordegàs, de Torrents Carbó.

El que vull remarcar però es tot l’acte que varen fer,  ja que desprès del assaig van fer entrar tota la colla a dins del local i allà desprès de donar-me l’ampolla del cava amb la  amb la meva foto, van acabar amb un toc de castell només per mi i el cert es que em va emocionar molt ja que no ho esperava. La van clavar, poques coses m’haurien fet tant feliç.

Molt bé per ells, sou molt grans!!

Fotos de l’acte de la xapa

Clica la foto i les veus totes

141024 Entrega xapa de cava al Pere Gassó 019

Dades de l’actuació

Castellers de Lleida 

Pilar caminant, Cinc de set, Set de set, Torre de set i Pilar de cinc

Xicots de Vilafranca

Pilar caminant, Cinc de set, Torre de set, Quatre de set amb pilar i Pilar de cinc

Bordegassos de Vilanova

Pilar de quatre caminant, Quatre de set amb pilar, Torre de set, quatre de set i pilar de cinc

Fotos de la diada

Clica la foto

Castellers de Lleida,Bordegassos i Xicots de Vilafranca a la Paeria  (68)

Crònica de la diada

Clica el enllaç

Figuerola del Camp

Figuerola del Camp (Ajuntament)

Figuerola del Camp és un cap de municipi de la comarca de l’Alt Camp (Tarragona)

A Figuerola del Camp hi anem el 9 de febrer de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Figuerolenc, figuerolenca
Superfície 22,70 km²
Altitud 474 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
352 hab.
15,51 hab/km²

Breu historia del municipi

Limita amb els municipis de Cabra del Camp (N), el Pla de Santa Maria (E), Valls (S), de l’Alt Camp, i Montblanc (W) i Barberà de la Conca (N), de la Conca de Barberà.

 S’estén als vessants sud-orientals de la Serra Carbonària, que encercla el municipi pel N i l’W i culmina al Tossal Gros o d’en Jordà de Prenafeta, a 864 m, a l’extrem nord-occidental; altres altituds són 789 m, a la Cogulla, al SW, i 801 m i 776 m al N i el NE. Comprèn el poble de Figuerola del Camp, cap de municipi, i l’antic poble de Miramar, ara despoblat, i fins a mitjan segle XIX integrà el nucli de Prenafeta (ara de Montblanc).
 

El nucli de Figuerola es comunica per una carretera local amb la de Valls a Sarral pel Pla de Santa Maria, i al sector sud-occidental del terme hi ha un petit tram de la carretera N-240 de Valls a Montblanc, als vessants meridionals del coll de Lilla, des d’on s’accedeix a Miramar.

El Poble

El poble de Figuerola és situat a 480 m d’altitud, al peu del Tossal Gros, formant un agrupament de cases al voltant del gran edifici de l’església parroquial de Sant Jaume de Figuerola, bastida en 1781-89 a l’indret de la primitiva església, d’un romànic tardà, modificada el 1488 i enderrocada al segle XVIII (en resten una rosassa i una finestra incorporades); és de planta de creu llatina amb un gran cimbori, façana classicitzant i un campanar de planta quadrada amb dos cossos vuitavats damunt (acabat el 1792). Conserva de la primitiva església fragments de murs, de carreus ben escairats. El Sindicat Agrícola de Sant Isidre, creat el 1918, fou clausurat el 1939; sobrevisqué el de Sant Jaume, creat pels propietaris el 1931. 

Festes

El poble celebra la seva festa major per sant Jaume, al mes de juliol.

 

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”c285d29e” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Figuerola del Camp{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Figuerola del Camp (12)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Gombrén

Gombrèn (16)

Gombrèn és un Municipi de la Comarca del Ripollès (Girona)

A Gombrèn hi anem el 19 d’abril de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Gombrenès, gombrenesa
Superfície 43,3 km²
Altitud 919 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
199 hab.
4,6 hab/km²

 

Breu historia del municipi

El municipi de Gombrèn és al límit amb la comarca del Berguedà, de la qual el separa l’Arija i els seus afluents el torrent del Coll de la Bena i el rec del Querol. Limita al N amb Planoles, al NE amb Campelles, a l’E amb Campdevànol i al S amb les Llosses. A l’W limita amb la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug, tots dos del Berguedà, mentre que al NW ho fa amb Toses. El terme municipal comprèn el sector de la capçalera del Riu Merdàs, territori molt accidentat, format per diverses valls entre altes serralades i escasses planures comunicades tradicionalment per camins ramaders i de muntanya.

 El vessant nord de la vall de Merdàs és format per la serra de Mogrony, seguit de serres subpirinenques que culminen al pla de Pujalts o Costa Pubilla (2 046 m al roc dels Llamps): coll de la Bena, la Pedra Picada (2 045 m), el coll de Coma Ermada (1 870 m) fins a la Berruga (1 785 m); cap al S s’alcen contraforts com el puig de Mogrony (1 996 m) i el puig de Sant Pere (1 665 m); al vessant S de la canal de Gombrèn s’alcen les serres pre-pirinenques dels rasos de Tubau, amb els cims del pedró de Tubau (1 542 m) i de l’Àliga (1 501 m), i la serra de Sant Marc, que culmina al serrat de Faja Neral (1 425 m). Entre aquests pics més rellevants i altres de secundaris hi ha un seguit de colls i passos, travessats tradicionalment per camins ramaders i de muntanya, on es desenvoluparen de molt antic nuclis de poblament i fortaleses: al coll de Merolla hi havia una antiga fortalesa que al segle XIV era propietat dels Fresc, mercaders de Berga, amb una capella dedica

Farena

Farena (17)

Farena és un poble del municipi de Mont-Ral Comarca de l’Alt Camp  (Tarragona)

A Farena hi anem el 9 de febrer de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Mont-ralenc, mont-ralenca
Superfície 34,69 km²
Altitud 888 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
170 hab.
4,9 hab/km²

Breu historia del municipi

Ocupa les terres de la banda de llevant de les Muntanyes de Prades, i és, doncs, a ponent de la comarca de l’Alt Camp. Termeneja al N amb l’antic terme de Rojals, incorporat avui a Montblanc (Conca de Barberà). El límit segueix primer la llera del Riu Brugent i s’enfila després fins prop del cim de la mola dels Quatre Termes, on en el punt dit dels Quatre Termes conflueixen els de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc, i hi coincideixen també tres comarques: l’Alt Camp, el Baix Camp i la Conca de Barberà. A l’W limita amb Prades i Capafonts, a la comarca del Baix Camp, i la partió travessa la vall de capçalera del Riu Brugent i les planes altes dels Motllats. Al S limita amb l’antic terme de la Mussara, incorporat a Vilaplana (Baix Camp), i amb el terme d’Alcover, seguint les crestes de la cinglera que encimbella la banda meridional de les Muntanyes de Prades. Travessa la vall del riu de la Glorieta i continuant vers l’altiplà de la Lloera davalla fins al terme de la Riba i retroba el Brugent al toll dels Quatre Termes. La població no forma un sol nucli agrupat: cal distingir quatre nuclis urbans, Mont-ral, Farena, l’Aixàviga i el Bosquet, i dues zones de masies disperses, Cabrera i la Cadeneta. Hi ha, a més, diferents masos aïllats.

 Les terres de Mont-ral passaren als dominis del comte de Barcelona a la segona meitat del segle XII, quan es produí la conquesta del castell de Siurana, i s’incorporaren al comtat de Prades en el moment de la seva constitució. A l’inici del segle XIV formaven part de la vegueria de Tortosa i al principi del segle XVIII, abans del decret de Nova Planta, a la vegueria de Montblanc.
 

El territori de Mont-ral, enlairat i divers, és format per dues zones ben diferenciades: la vall del riu de la Glorieta i la vall del Riu Brugent. Ambdós rius drenen el terme i llurs cursos són paral·lels. Són afluents del Francolí per la dreta el Riu Brugent, dins el terme de la Riba, aigua avall de l’estret, i el de la Glorieta, enmig de la plana del Camp. Les aigües del terme s’escolen, doncs, vers l’Alt Camp. Malgrat la seva proximitat a la mar, el clima és extremat a conseqüència de l’altitud del terme, que assoleix els 843 m a la Lloera, els 1 020 m a l’altiplà dels Motllats i els 1 120 a la mola dels Quatre Termes. Al començament de novembre la neu, molts anys, ja apareix als cims de les muntanyes. La cota més baixa del terme, de 375 m, és al límit inferior de la vall del riu de la Glorieta. El terme és travessat per dues carreteres locals que el comuniquen amb Alcover.

 

El Poble

Farena és l’agregat més important del municipi de Mont-ral. El 2005 tenia 46 h. Disposa les seves cases en el declivi més assolellat d’un promontori que cau abrupte damunt el Riu Brugent, presidint un ric i càlid eixample de la vall. Al capdamunt de la vila es dreça una esglesiola d’origen romànic, probablement del segle XII, dedicada a sant Andreu, patró del lloc. L’altar major és decorat amb les pintures, realitzades l’any 1946, del pintor d’Alcover Anton Català i Gomis. Sufragània de la parròquia de Mont-ral, l’església de Farena ha estat al llarg dels segles servida pel rector d’aquell lloc, i utilitzada no solament pels veïns de Farena sinó també pels del terme de Rojals, especialment els del Pinetell. La cinquantena d’edificis del poble dóna testimoni de la seva importància, superior demogràficament, moltes vegades, a la del cap de municipi. Per Farena i Rojals s’inicià l’ascens de les forces catalanes, comandades per Ponç i Ramon de Cervera, que el 1151 emprengueren la conquesta de Siurana. Farena ha vist desaparèixer el seu castell i ha adquirit una fisonomia agrícola, però la disposició de les cases en forma de mitja rodona, seguint el traçat de l’antiga muralla que l’encerclava, fa que conservi la disposició primitiva de vila closa. Del castell de Farena queden les restes d’alguns murs, als estables de Can Vilalta, i el topònim del Castellot, aplicat a la roca abrupta que hi ha al cim del turó. 

 Vora la Punta Coroneta, no lluny d’aquest nucli urbà, sembla que hi ha restes d’una fortificació atribuïda als temps que precediren la conquesta del territori de Siurana.

Festes

L’11 de setembre celebra la festa major.

 Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”d33b8856″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Farena Catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Farena (5)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia catalana

 

Bordegassos a Bellprat

Bellprat amb Xicots de Vilafranca,Minyons de l´Arboç   (20)

Avui dia 12 d’octubre tornem a Bellprat a la 5ª diada Natividad Yarza que fou la primera alcaldesa en temps de la república el 1934 i que li costà l’exili.

Aquesta diada està formada per dones castelleres, i es la segona vegada que hi participem, i també el segon pilar de cinc que hi fem amb la Moncho de segona.

Aquest any hi participen també les Xicotes de Vilafranca i els Minyons de l’Arboç per primer cop.

Val a dir també que la nostre colla és la única que el nucli de baix són dones, baixes, crosses, agulles i contrafortes.

Dades de la diada

Xicotes de Vilafranca

Quatre de set, cinc de sis,set de sis 

Minyones de l’Arboç

Tres de sis, tres de sis per sota, quatre de sis amb agulla 

Bordegasses

Quatre de sis amb agulla, sis de sis, set de sis i pilar de cinc

En acabar fem la senyera amb nou pilars 

Crònica de la diada

Ferran

Ferran (26)

Ferràn és un Poblet del Municipi d’Estaràs Comarca la Segarra (Lleida) 

A Ferràn hi anem el 12 de febrer de 2012 i el trobem tot nevat.

Dades del Municipi

Superfície 20,9 km²
Altitud 595 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
158 hab.
7,56 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi d’Estaràs, de 20,94 km2, limita amb els municipis de Sant Ramon (NW i W), Ivorra (per un petit tram) i Castellfollit de Riubregós (aquest darrer de l’Anoia) al sector septentrional, amb els de Pujalt (Anoia) i Sant Guim de Freixenet a l’E; al S amb Ribera d’Ondara, i a l’W amb Cervera (SW) i les Oluges. El límit municipal d’Estaràs amb el de Sant Ramon arriba fins al poble de Sant Ramon, de tal manera que un petit sector d’aquest queda dins del terme d’Estaràs.

 El territori d’Estaràs és situat entre els plans de Sant Guim de Freixenet al S i els de Sant Ramon al N, i es pot considerar format per tres sectors, un al N, que s’estén per la vora occidental de l’altiplà de Calaf, on hi ha els nuclis de Ferran, Malacara, Alta-riba, i l’antic lloc de Mejanell, un altre al centre, en plena vall del Sió, que inclou els pobles d’Estaràs, Gàver i l’antic lloc de Rubió de Cervera, i un tercer sector al SW, entre el pla de Vergós i l’altiplà que limita pel N amb la ribera de Cervera, centrat pel poble de Vergós Guerrejat, lloc per on s’escola la riera de Vergós. La geografia d’aquest municipi és accidentada, formada per una vall més ampla, la d’Estaràs, a 560 m d’altitud, i per petites valls secundàries i elevacions, la més alta de les quals és el serrat de Ferran, a 701 m d’altitud, solcades per petits torrents, com ara el de Malacara, que donen origen al Sió, que generalment es considera que neix a l’extrem oriental del terme d’Estaràs.
 

Estaràs és un municipi que ha tingut sempre unes característiques frontereres, però només des d’un punt de vista purament administratiu, perquè, si ho mirem des del punt de vista geogràfic i tectònic, no és possible advertir cap diferència amb la resta de municipis veïns i, com a tal, és plenament segarrenc.

 L’actual terme municipal és format per un mosaic de petites entitats d’història i tradició diferents, bé que agrupades al principi del segle XIX sota el nom d’una d’aquestes entitats, la d’Estaràs. Els nuclis de població, ja mencionats, són el poble d’Estaràs, cap municipal, els pobles de Ferran, Gàver i Vergós Guerrejat, el llogaret d’Alta-riba i la caseria de Malacara.
 

Pel que fa a les principals comunicacions, travessa el sector nord del terme la carretera N-141 de Cervera a Calaf, vora la qual es troba Ferran, i entre aquest poble i el de Sant Ramon la carretera enllaça amb l’Eix Transversal que passa pel NW del municipi. De la N-141 surt, a l’altura de Sant Ramon, la carretera secundària que porta a Alta-riba, Estaràs i Gàver, i davant de les Oluges la que porta a Vergós Guerrejat; ambdues arriben a Sant Guim de Freixenet.

El Poble

 El llogaret d’Alta-riba (21 h el 2005) és situat en un tossal, entre Estaràs i la Manresana (Sant Ramon). L’antiga esglesiola de Sant Jordi d’Alta-riba, on des de l’edat mitjana es venera sant Jordi, fou del bisbat de Vic fins el 1595. El bisbe de Vic, Ramon de Bellera, es dirigí el 1358 a Sant Jordi d’Alta-riba en prohibir que es guardés l’Eucaristia en un banc de seure. A causa d’aquest advertiment hagué d’ésser construït a la paret lateral del temple, vora l’altar, un armari de pedra que encara es conserva, potser col·locat un xic més amunt de com ho estava en aquella època. La festa major del llogaret se celebra per Sant Jordi, a l’abril.

 Al lloc es conserven les ruïnes d’un castell que, segons la seva estructura, és anterior a l’època gòtica. El castell d’Alta-riba, esmentat des del 1110, fou venut el 1238 per Guillem de Cervera al monestir de Santes Creus, que el tingué fins a la desamortització. És molt probable que d’aquest castell procedeixi la cèlebre família dels Alta-riba, que romangué en altres llocs de la Segarra, com l’Aranyó; al segle XIV eren procuradors del vescomte de Cardona.
 

Al NE del terme hi ha el poble de Ferran (56 h el 2005). S’estén per la costa de la muntanya, que és l’extrem oriental del pla de Sant Ramon. Al cim es veuen ruïnes del que devia ser el castell de Ferran, i es davalla per uns carrerons de cases velles. El sòl del poble és vorejat per un carrer llarg, més modern, i algunes masies habitades es troben prop de l’agrupació urbana. L’església parroquial de Sant Jaume de Ferran conserva algunes parets de l’època medieval, però amb les reformes posteriors perdé l’estructura primitiva. En una d’aquestes adaptacions es trobà als murs una imatge de sant Jaume, de pedra, romànica tardana, que es guarda al Museu Diocesà de Solsona. La festa major se celebra per la Segona Pasqua.

 Abans del segle XIV, aquests territoris, en sortir del domini dels comtes de Cerdanya i dels Cervera, passaren al vescomtat de Cardona. El 1798 era procurador del duc de Cardona, a Ferran, Pere de Tristany, prevere i castlà d’Ivorra.
 

A ponent de Ferran molt a prop de l’accés a l’Eix Transversal, hom pot veure una torre cilíndrica, a la qual és adossada una casa i una capella romànica dedicada a sant Pere: és Mejanell (Mediano, com apareix documentat en llatí). D’aquest castell de Mejanell es tenen notícies del 1121, any en què era considerat un terme del qual depenia el pla de Sant Ramon, si bé no aconseguí d’arribar a formar poble.

 

Església de Santa Maria de Malacara

 

© Patrimonifunerari.cat

 Al S de Ferran, entre conreus i petits boscos, al final d’una carena d’àmplia perspectiva cap a ponent, s’alça la caseria de Malacara (6 h el 2005). En aquest sector hi ha masies que pertanyien a Santa Maria de Malacara, església del castell de Malacara i sufragània de Ferran. El temple, d’origen romànic, fou reedificat en estil gòtic vers el segle XIV. Al costat hi ha la casa senyorial, on s’entra per un portal de grans dovelles. És un edifici de dues plantes, situat al cim d’un turó. En el mig del nucli s’aixeca la fortificació de planta quadrada.
 

Com Ferran, Malacara fou primer dels comtes de Cerdanya i després passà al vescomtat de Cardona i fou cedit a diversos feudataris, com Joan de Rubinat (1446). Des del 1458 hom hi troba els Sescomes, i a la fi del segle XVIII era del marquès de Benavent.

 Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”ec8e1705″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Estaràs{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Església

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web del Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

 

 

 

 

 

Bordegassos a la festa major de Sarrià

141011 FM de Sarrià amb Castellers de Barcelona  (Pilar de quatre reivindicatiu) (7)

Avui dia 11 d’octubre de 2014 anem a Barcelona (Sarià) amb els Castellers de Barcelona amb motiu de la festa major del barri.

Just dos dies abans ens comuniquen que cabien l’hora de l’actuació al matí, ja que estava prevista per dissabte a la tarda,  per tant el divendres al assaig ens trobem en que molta gent bàsicament de pinya,te problemes per venir. Fins hi tot ens plantagem de dir que no hi podem anar, el Pau fa una arenga per intentar que la gent respongui, i  dissabte tot i no ser gaires la Torre ens salva una bona actuació junt amb el tres i quatre de set.

Dades de la diada

Castellers de Barcelona

Quatre de vuit, quatre de vuit amb pilar, tres de vuit, pilar de sis i pilar de cinc al balcó

Bordegassos

Pilar de quatre caminant, quatre de set, torre de set, tres de set, pilar de cinc i pilar de quatre  

El pilar de quatre amb cartell reivindicant el parc de l’oreneta, d’aquí a Sarrià que per el que sembla hi volen edificar.

Fotos de la Diada

Clica la foto

141011 FM de Sarrià amb Castellers de Barcelona  (40)

Crònica del Marc Ortíz

Anècdotes 

El pilar caminant el faig jo desprès de temps sense fer-lo 

El pilar de cinc el Marcel i el Dani

 

Fotos del Concurs de Castells 2014 a Tarragona

Aquí hi trobareu totes les fotos fetes per la Maite Gomà al Concurs de Castells del 4 i 5 d’octubre de 2014

Hi ha tres àlbums del dia 5,  les fotos son correlatives amb el nº

Clica la foto i veus les del dissabte dia 4 d’octubre

-XXV Concurs de Castells a Tarragona  (15)

 

Clica la foto i veus el primer àlbum del dia 5

141005 XXV Concurs de Castells de Tarragona (3)

 

 

Clica la foto i veus el segon àlbum del dia 5

141005 XXV Concurs de Castells de Tarragona (302)

 

 

Clica la foto i veus el tercer àlbum del dia 5

141005 XXV Concurs de Castells de Tarragona (814)

 

 

https://www.flickr.com/photos/12983686@N07/collections/72157650523024837/

Bordegassos al Concurs 2014

-XXV Concurs de Castells a Tarragona  (272)

Avui 4 d’octubre de 2014 anem al concurs de Tarragona, no tan forts com l’últim del 2012, en que vàrem quedar primers del dissabte.però en sortim tan o més contents.

El fet es que la Colla fa un actuació lluïda descarregant tots els castells previstos, i a més el tres de vuit. Havíem fet i preparat bé, el quatre de vuit i la torre de set, però també anàvem per el nou de set, castell inèdit de la colla i que hauré de posar a la col·lecció.

Dades de la diada

Quatre de vuit, Nou de set, Torre de set, Tres de vuit, Dos pilars de cinc, Tres pilars de quatre

Fotos de la Maite

Clica la Foto

-XXV Concurs de Castells a Tarragona  (272)

 

Fotos de la Yoko

Fotos de la Virginia

Crònica de la diada del Marc Ortiz

Resum del canal blau televisió

 

Escrit del Pau Ortiz de Urbina al diari de Vilanova

Aquest dissabte, un cop vam entrar a la plaça, em vaig esperar en un racó a que entrés tota la colla i vaig començar a veure gent, i gent, i més gent que anava de groc. Era emocionant, i només per veure aquelles 350 persones al Concurs ja havia valgut la pena tot plegat.

Però no ens vam conformar amb això: vam sortir amb el millor castell de la temporada, el 4de8 que vam descarregar per 3r cop consecutiu, una fita que no assolíem des del 2001! (Bentornada regularitat!). La Lídia feia l’aleta i tocava treballar i lluitar el castell. Cap problema, els Bordegassos en sabem molt de lluitar i així ho vam fer. Un 4de8 treballat, però que en cap moment va perillar. Els nervis i l’escenari imposaven, però ens en vam sortir. Content per tots, però encara més per la Sara, que havia fet un gran esforç per poder ser a la TAP aquest dissabte i que tornava a triomfar al Concurs i descarregava el seu primer castell de 8 a dosos. L’abraçada d’ella amb laNerea, que li havia cedit al lloc al castell era exactament igual a la que les seves mares Vanessa i Manoly estàven fent justament al seu costat. Aquest moment em va dibuixar un somriure que ja no vaig perdre en tota la diada.

Després el castell que més em va emocionar de tota la Diada: El 9de7 és un castellàs, i és molt complicat de fer. Només alguns sabem els merders que implica fer aquest castell, i la feinada que cal fer amb la canalla i per muntar aquesta pinya (Gràcies Dani Ponce i Bernat Soler!). Veure una pinya tan gran de color groc i gairebé TOTA LA CANALLA de la colla pujant junta en un castell em va emocionar. L’Africatornava a fer d’enxaneta al concurs dos anys després, la Meritxell, l’Arnau i el Josep tastaven el Concurs per primera vegada. Hi pujava una gentada, i entre tots aquests laSarai, que va descarregar un gran castell de color groc, un castell històric. Baixaven dosos i li vaig treure la llengua, sé que no s’ha de celebrar fins que no es descarrega, però ho havia de fer. Sens dubte, tot ha valgut la pena, Sarai!

Arrodonim la diada amb la Torre de Set, que cada cop tenim més consolidada, però que si no fos per l’ambició i el nivell de la nostra canalla no hauriem pogut descarregar cap cop enguany. La Clara és una de les grans responsables de l’èxit de la torre, ella passant d’enxaneta i tot el pom de dalt amb la Paula que no es perd cap dels nostres grans castells, ni la Nerea i la Rebeca, que a assaig no es concentren ni a la de tres, però que a plaça són unes autèntiques cracks. Actuació completa amb els tres objectius del dia, però la colla en volia més.

Com vam dir, farem els castells que la colla demani, i la colla volia el 3de8. L’assaig havia anat perfecte, i l’ocasió era la idònia per intentar-lo. A peu de pinya hi havia gent que per decisions (complicades i doloroses!) d’última hora no van anar al tronc. Precisament aquesta gent va demostrar com en som de grans. A primer línia de pinya o cridant i controlant el castell i la canalla complimentant la meva funció. Compromís i Orgull. Bravo! Castell nerviós, però sòlid, amb una canalla valenta i decidida a donar-nos la darrera alegria. La Paula es col·loca i li crida a la Clara “Corre, corre!”. Per sort la Clara no li fa molt de cas, va ràpid però amb tota la cura del món. Defensa intensa del castell i pim pam, quan ningú s’ho espera els Bordegassos descarreguem un imponent 3de8 davant de tot el món casteller, que serveix per reivindicar-nos com a colla. Compartint pis hi havia mites com el Marcos i castellers força nous com el Marcel Natura o els “Sergis”, que comencen a tenir un currículum de tronc envejable al que cal sumar tota la feinada que han fet a la pinya i que seguiran fent. El primer 3de8 per molta gent. Llàgrimes, abraçades i a deixar-nos la veu fent ressonar el nom de Bordegassos per tota la plaça. La tele em busca per entrevistar-me, però li dic que busquem algú altre, que jo ja havia parlat. M’apareix el Pere Gassó i m’abraça. No cal pensar-ho més: “Parleu amb el Pere, que ha fet de baix a tots els castells d’avui, segur que té alguna cosa a dir”. Amb tot això assolim la primera clàssica de 8 (3de8, 4de8 i Torre de 7) des del 2005.

Acabem amb pilars, on per fi puc fer una mica de pinya amb la meva colla. Un colla que, per cert, ha mostrat una actitud deliciosa a l’hora de col·laborar a les pinyes de les colles del voltant de plaça (encara que podessin ser “rivals” a la classificació) i que tampoc va tenir problema en donar un cop de mà a colles que alguns s’entesten ridículament a considerar-nos “rivals”, però que en el fons compartim un grapat d’amistats i bones relacions que ningú podrà tallar. A seguir lluitant, companys!

Als pilars dels Bordegassos em toca anar d’agulla amb l’Alfred. Just abans que pugi el Mario, els dos acordem que aquell pilar, i tota l’actuació, anirà dedicada al Jaume Castelló. Ell li vol dedicar perquè va ser el culpable de que s’acabés convertint en casteller, i jo per tot el que m’ha ensenyat i perquè en tots els anys que he estat a la colla ell ha estat un exemple de compromís i treball. Òbviament, dissabte tampoc va fallar i allà va estar. Gràcies per tot, mestre!

Els Bordegassos som grans, molt grans, i el món casteller ho ha de saber. Som una colla històrica, amb els seus alts i baixos, com tothom, però que mai perdrà la seva casta i la seva essència. Estem en un gran moment de la història dels castells i hi hem contribuït amb una magnífica actuació. N’hem d’estar orgullosos i hem de ser conscients que quan ens ajuntem tots ningú ens pot aturar!

Gràcies a tothom!

Visca els Bordegassos de Vilanova! I Visca els castells!

Resum del canal blau televisió