Arxiu mensual: novembre de 2015

Mirambell

Mirambell (2)

Mirambell es un Poble del  Municipi de Calonge de Segarra  Comarca de l’Anoia (Barcelona)

A Mirambell hi anem el 10 de febrer de 2012 i el trobem ben nevat

Dades del Municipi

Gentilici Calongí, calongina
Superfície 37,15 km²
Altitud 643 msnm
Població (2014[1])
• Densitat
202 hab.
5,44 hab/km

Entitat de població

Habitants: Aleny43, Calonge de Segarra61,  Dusfort27,  Mirambell26,  Sant Pere de l’Arç16,  Soler, el25,  Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del municipi

Municipi de 37,15 km2, situat a la part N de l’altiplà de Calaf, el terme del qual mig envolta aquesta població. Límita al N amb Pinós i amb l’enclavament d’Enfesta (de la Molsosa), al NE amb la Molsosa, a l’E amb Sant Pere Sallavinera, al SE amb Calaf, al SW amb Pujalt, i a l’W amb Castellfollit de Riubregós. El seu terme forma amb Castellfollit de Riubregós el sector més extrem del NW de la comarca de l’Anoia. El terreny de Calonge és trencat per petits turons i fondalades, amb alçades mitjanes de 620 a 700 m, bé que a causa de les bòbiles i indústries de ceràmica, que aprofiten les seves terres argilenques, la fesomia dels turons ha canviat força. Drenen el municipi els torrents de la Roca i de Sant Pesselaç, tributaris del Llobregós, que recullen les aigües d’altres torrents i barrancs secundaris, com els dels Pilots, dels Quadrells o de Mirambell.

És un terme típicament segarrenc format per petits agrupaments de poblament. Comprèn els poblets de Mirambell, seu d’un antic castell i jurisdicció, Sant Pere de l’Arç o Sant Pesselaç, Aleny, Durfort (vora el qual hi ha l’ajuntament), la caseria del Soler i el nucli central format pel castell de Calonge i la parroquial de Santa Fe de Calonge. També té algunes masies d’una gran tradició històrica.

La principal via de comunicació és la carretera dels Andorrans, és a dir, la C-1412 d’Igualada a Ponts, de la qual surten els ramals que porten a Durfort, el Soler i al proper turó on hi ha el castell de Calonge, i fins a Sant Pesselaç. Passat Calaf, i tot just a l’entrada del municipi, hi ha la rotonda que enllaça l’antiga N-141, de la qual surt el ramal cap a Mirambell, amb l’Eix Transversal de Cervera a Girona, que travessa el sector S del terme d’E a W. Pel sector SW del terme circula la carretera, de Calaf a Pinós i a Su, que passa a frec dels poblets d’Aleny i de Sant Pesselaç. Altres camins interns comuniquen els diferents nuclis del terme entre si.

El Poble

El poble de Mirambell és la segona entitat històrica del terme. Es dreça a la part SW, a uns 3 km de Calaf. És un típic poble de cases apilonades en el puig on hi ha les restes, encara notables, del castell de Mirambell. Aquest castell és esmentat el 1039 com a propietat de la casa vescomtal de Cardona. El castell mai no es va moure del domi- ni dels Cardona, que el tenien encomanat a una família de castlans; des del 1170 hi consta una família cognominada Mirambell, que donà diferents fills per a monjos de Sant Pere de Casserres, com el monjo Arnau de Mirambell el 1235 i el prior i abans cambrer Ramon de Mirambell (1257-63). Per deixes dels Cardona, fundadors de Sant Pere de Casserres, i dels cavallers Mirambell, el monestir d’Osona fou senyor i provisor de la parròquia de Sant Pere de Mirambell des del segle XII fins a la seva extinció el 1572. A més de la parròquia i drets parroquials, Casserres era senyor de molts alous i masos, com és ara el mas de la Sala i Argullol, entre d’altres. Mirambell, que tenia 8 famílies el 1685, 4 al poble i 4 en masies, arribà a 14 famílies el 1819 i a 17 el 1860. El 2005 tenia empadronats 30 h.

La primitiva església de Sant Pere de Mirambell és documentada el 1102. Es va reconstruir vers el 1143 i aleshores consta dedicada a sant Pere i a sant Sadurní. És situada fora del nucli del poble i del castell, vora la carretera d’accés al poble, on hi ha el cementiri del lloc. Ha estat abandonada i sense culte des que es va fer la nova església al poble, a sota el castell, el 1890. És un edifici de nau i absis, amb porta i campanar d’espadanya al mur de ponent, que correspon a la reedificació de mitjan segle XII. Als murs externs es van adossar uns nínxols i a poca distància del seu absis es construí una casa.

La nova església de Sant Pere de Mirambell és un edifici rectangular amb un campanaret sobre un costat de la façana, amb coberta piramidal. Va construir-se arran de l’arranjament parroquial del 1878 i s’hi va començar a celebrar el culte el 1890. En aquest arranjament es van modificar els límits de la parròquia i se li va adscriure la capella de Santa Maria del petit poble de Durfort, que abans era sufragània de Conill.

Festes

Calonge de Segarra celebra la festa major per l’octubre, i també és molt tradicional i concorreguda la festa del Panellet pel dilluns de Pasqua Florida, durant la qual es reparteixen panellets.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Castell Restes
Castell Restes

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Lloc web oficial de l’Ajuntament

Guixers

120824-1 Guixers (9)

Guixers es un municipi de la Comarca del Solsonès (Lleida)

A Guixers hi anem el 24 d’agost del 2012

Dades del Municipi

Gentilici Guixarès, guixaresa
Superfície 66,4 km²
Altitud 750 msnm
Població (2014[1])
• Densitat
128 hab.
1,93 hab/km²

Breu historia del municipi

Limita pel N amb el municipi de la Coma i la Pedra, per l’W amb Odèn i per l’E amb Gòsol i Fígols (Berguedà). A migdia entronca amb el terme de Navès i amb els enclavaments del Santuari de Lord (Sant Llorenç de Morunys) i Valielles (Montmajor, Berguedà).

El territori a ponent del Cardener s’estén des de la cinglera de la serra de Querol (2 214 m), sector meridional de la serra de Port del Comte, fins a la mola de Lord, i a la capçalera de la rasa de Vilamala, i comprèn l’important coll de Jou (1 470 m). El territori de llevant, a la vall de l’aigua de Valls, s’estén des dels contraforts meridionals de la serra del Verd (roca de Guixers, 1 425 m), a la dreta de la vall, i de la serra d’Ensija (serra de Montcalb, 1 667 m), a l’esquerra, fins a la serra dels Bastets (1 383 m al tossal de la Viuda) i la de Busa (ja a Navès), i comprèn un petit sector, a l’extrem E del terme, de la vall d’Ora (dita aquí de Llinars). El poblament és disseminat; hi trobem les caseries de la Casa Nova de Valls, cap administratiu, de Castelltort, la Corriu, Montcalb, Sisquer i Vilamantells, moltes de les quals corresponen a antigues parròquies. Entre les esglésies cal esmentar les romàniques de Sant Serni del Grau i Santa Creu d’Ollers. El terme és travessat per la carretera local que va de Berga a Sant Llorenç de Morunys.

Abans de la formació del municipi, Guixers, Castelltort, Sant Serni i Ollers ja constituïen una jurisdicció. El consell es reunia el 1606 a la Codina de Castelltort i, més endavant, format ja el municipi (sense Montcalb, Valls i Sisquer), la casa del comú es trobava a la masia del Jardí i l’hostal de la Mel, vora el Cardener i prop de Sant Llorenç de Morunys. Modernament la casa del comú fou traslladada a la Casa Nova de Valls.

El Poble

A l’esquerra de l’aigua de Valls, sortint de l’estret de Vallpregona, hi ha l’antiga església de Santa Maria de Valls, sufragània de la parròquia de Sisquer. A 1 km de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys hi ha la masia de la Casa Nova de Valls, que és on es troba la casa del comú del municipi. Aquesta caseria, totalment disseminada, es formada per l’església i 5 o 6 cases. El municipi disposa, des de 1993, d’un arxiu històric local que recull documentació municipal des del segle X fins a l’actualitat. Santa Maria de Valls celebra la festa major per la Mare de Déu d’Agost.

L’antiga parròquia de Sant Martí de Guixers, esmentada el 1088 quan el comte Ermengol d’Urgell la cedí a Santa Maria de Solsona, dóna nom al municipi. En resta una petita esglesiola romànica , dedicada a la Trinitat, propera a la masia de Can Guix, als vessants meridionals de la roca de Guixers. Prop seu hi ha l’antiga església de Sant Feliu. Al SW del cap municipal hi ha la parròquia de Castelltort, dedicada a sant Climent (edifici del segle XVIII). A l’altra banda del riu es conserven les ruïnes de la primitiva església, romànica, i de l’antic castell Tort, al cim d’un turó, esmentat ja el 1064, que formà part dels dominis dels Cardona. La parròquia de Castelltort (de la qual depenia Guixers) pertanyé a la canònica de Solsona.

El sector de septentrió

Més al N, sota la serra del seu nom, hi ha l’antiga parròquia de Montcalb, dedicada a sant Pere, que fou sufragània de la de Sisquer. Es tracta d’una caseria totalment disseminada que celebra la festa major per Sant Pere (29 de juny), festivitat del seu patró. Al SE de Montcalb hi ha l’antiga església romànica de Santa Magdalena del Collell, prop la masia del Collell. A la dreta de l’aigua de Valls, al N del terme i sota Puig-aguilar, està situada la caseria disseminada de la Corriu. Aquesta parròquia, dedicada a sant Martí, ja és esmentada el 839. La rectoria fou sovint residència del comandant carlí que regia la comandància militar de Sant Llorenç de Morunys durant la primera guerra Carlina, dit el Rector de Frades. Al cim de Puig-aguilar (1 253 m) hi ha el santuari de Puig-aguilar, en un indret on segons la llegenda s’aparegué la Mare de Déu a un pastor de la gran masia fortificada de Torre de Corriu. L’admiració dels veïns de Vilacireres, Pratformiu (la Coma i la Pedra), Sisquer (Guixers) i Moripol (Gósol) féu que construïssin un santuari. Pel setembre, el diumenge següent al dia 8, es fa un aplec al santuari de la Mare de Déu de Puig-aguilar, i la festa major de Corriu se celebra el primer diumenge de maig, pel Roser.

Festes

A ponent del terme, sota el coll de Jou, al camí que porta al santuari de Lord, hi ha l’església de Sant Serni del Grau (o Santa Maria del Grau), romànica, que centrava l’antic terme de Vilamantells . A la creu del Codó (1 509 m), prop de coll de Jou, es fa un gran aplec el dia de la Santa Creu de Maig, en el qual es beneeix el terme i el pa, que es reparteix entre els assistents. El diumenge següent se celebra la missa a Sant Serni i també es reparteix pa beneït. Al NE de Sant Serni, camí ja de la Coma i la Pedra, es conserva l’església de Santa Creu d’Ollers, romànica, que havia tingut unes quantes masies dins la seva demarcació religiosa.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

120824-1 Guixers (19)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Coll de Jou Port de Muntanya

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana