8 | novembre | 2016 | Xino Xano per Catalunya

Masquefa és un Municipi de la Comarca de l’Anoia (Barcelona)

A Masquefa hi anem el 31 de març de 2013

Dades del Municipi

Gentilici	Masquefí, masquefina
Superfície	17,06 km²
Altitud	257 m msnm
Població (2014^[1]) • Densitat	8.406 hab. 492,73 hab/km²

Breu historia del municipi

El terme municipal de Masquefa, de 17,06 km², és a l’extrem sud-oriental de la comarca. Limita pel costat de l’Anoia amb els termes de Piera (W) i els Hostalets de Pierola (N i NE), i amb els de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat, a l’E) i Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès, al S i E). El torrent del Sastre i la riera de Masquefa escorren les barrancades al Llobregat i trenquen els alts de Masquefa (el punt més elevat és el Serral de Margall, a 320 m), formats per estrats del miocè.

Comprèn el poble de Masquefa, cap de municipi, part del poble de la Beguda Alta i nombroses urbanitzacions, com Can Parellada, Can Quiseró, Can Valls i el Maset.

La carretera de Capellades a Martorell travessava la població, però es construí una variant. Una altra carretera local comunica Masquefa amb Sant Sadurní d’Anoia. També té estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, d’Igualada a Barcelona, a Masquefa, a Can Parellada i a la Beguda Alta.

El nom de la població, considerat d’arrel àrab, significa ‘lloc fèrtil’: Meskéfe. En la documentació antiga apareixen diverses variacions d’aquesta grafia: Magzepha (963), Maccefa (975, 1004, 1008, 1064), Maczefa (1004, 1040), Maccepha (1033), Macceffa (1063), Mahzefa (1068) i Maszchefa (1153).

El Poble

El poble de Masquefa (257 m d’altitud), que tenia 4 482 h el 2005, és repartit a les dues bandes de la carretera actual de Capellades a Martorell que gairebé ressegueix l’antic camí ral, de tanta influència en el seu assentament. La primitiva fesomia de poble carrer, amb l’eix del carrer Major, ha anat canviant, amb blocs de pisos a banda i banda de la via fèrria. Des del final del segle XVIII es consideren com a part de la vila els antics ravals del Serralet i de la Creueta. Actualment hi són totalment integrats.

Vista de l’església de Sant Pere de Masquefa

© PATRIMONIFUNERARI.CAT

L’antiga església parroquial de Sant Pere, romànica, d’una nau amb absis decorat amb fris en dent de serra i arcuacions llombardes, és aturonada a uns 500 m al N del poble; en procedeixen dos retaules gòtics conservats al Museu Diocesà de Barcelona. Al seu costat hi havia les restes del castell, que foren substituïdes per una esplanada. Dins el poble hi ha l’església parroquial actual, la primera pedra de la qual es va posar el 1922 i que fou inaugurada el 1925. Dedicada també a sant Pere, és coronada per un campanar acabat amb un rellotge a quatre vents cobert amb una volta de ferro forjat. Ja anteriorment, a l’extrem del poble, a la vora del camí ral, s’havia alçat una capella a la Mare de Déu del Roser.

L’activitat cultural de Masquefa és representada per diverses entitats, entre les quals destaca especialment l’Alzinar, una societat recreativa i cultural que funciona des del 1959. Hi ha també una biblioteca municipal.

Festes

La festa major de la població s’escau pels volts de la festivitat de Santa Magdalena, al juliol. La festa petita es fa pel maig, festivitat de Sant Isidre, quan és típic de ballar el ball de la Garlanda i fer el sopar de faves. Pel Dilluns de Pasqua se celebra un aplec al cementiri vell, i al setembre, la festa del raïm i dels avis. Cal destacar el ball de bastoners, típic de les festes populars locals i de les de la contrada.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”683527e0″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Masquefa catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Informació de la Generalitat de Catalunya

Moja és un Poble del Municipi d’Olèrdola Alt Penedès (Barcelona)

A Olèrdola hi anem el 26 de desembre de 2012

Dades del Municipi

El municipi d’Olèrdola, de 30,1 km², és situat a la part meridional de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf. Dóna nom al municipi l’antiga ciutat d’Olèrdola, capital històrica del Penedès. El terme és envoltat pel de Vilafranca del Penedès per migdia i llevant. Al N limita amb Sant Cugat Sesgarrigues, a llevant amb Avinyonet del Penedès i Olivella (Garraf) i a migdia amb Canyelles (Garraf) i Castellet i la Gornal. Al SW i l’W limita amb el terme de Santa Margarida i els Monjos. El cap de municipi és el poble de Sant Miquel d’Olèrdola. A més, comprèn els pobles de Moja i Sant Pere Molanta i diverses urbanitzacions i caseries com la de Viladellops. Travessa el terme la carretera C-15, que, venint d’Igualada, passa per Vilafranca del Penedès i el poble de Sant Miquel d’Olèrdola i acaba a Vilanova i la Geltrú. El territori és muntanyós, sobretot a la part meridional, que s’estén pels vessants occidentals del massís de Garraf, on s’assoleixen els 468 m al puig de l’Àliga, al límit entre els termes d’Olèrdola i de Canyelles. També és important el puig del Papiol (388 m), a prop del límit amb Avinyonet. Carenejant, del Papiol a l’Àliga, encara es pot seguir la Carrerada Reial de la Cerdanya. La xarxa hidrogràfica s’adreça gairebé tota cap a la riera de Canyelles, per mitjà de diferents cursos, entre els quals destaca el Fondal de la Vall, que arreplega les aigües que passen per dessota de l’antiga fortalesa olerdolana, tot abocant a la dreta de l’esmentada riera. Per l’esquerra és important el torrent del Sepulcre, que rep les aigües de la banda del Papiol. El terreny és, en general, de naturalesa calcària o margosa, de sedimentacions terciàries sovint riques en fòssils

El Poble

El poble de Moja és el més poblat del terme d’Olèrdola, amb 1.299 h el 2004. Situat en terreny pla, a 233 m d’altitud, dista 2,5 km de la capital comarcal. L’església parroquial de Sant Jaume és romànica, d’una nau i amb un absis amb arcuacions i bandes llombardes, amb un campanar de planta quadrada sobre el creuer, amb finestres geminades. A prop seu hi ha l’antiga torre de Moja, de planta circular. El lloc ja s’esmenta el 981. Adalbert, fill del vescomte Guitard, en el seu testament del 1010 donà el seu alou de Moja al monestir de Sant Cugat del Vallès, que hi exercí poders jurisdiccionals fins a l’abolició del feudalisme. El comte Ramon Berenguer III va donar al monestir la farga i la ferreria de Moja. L’abat de Sant Cugat, el 1187, encomanava la batllia i la torre de Moja a Guerau de Moja. Al segle XVII el domini útil de la quadra de Moja el tenia la família Copons. Ramon de Copons i de Grimau, senyor de la torre de Moja, va rebre el 1702 el títol de marquès de Moja. El 1822 el marquesat passà als Sarriera, el 1924 es rehabilità el títol a favor de Pilar de Ponsich i de Sarriera i passà, després, als Olives, comtes de Torre Saura.

Festes

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”c4fa5f66″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Moja catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble