Arxiu diari: 10 febrer 2019

Cambrils del Solsonès

Cambrils del Solsonès és un poble del municipi de Odèn comarca del Solsonès (Lleida)

A Cambrils del Solsonès hi anem el 22 d’agost de 2012

Dades del Municipi

Breu historia del municipi

Limita en bona part amb l’Alt Urgell, mitjançant els municipis d’Oliana (S i W), que l’abraça com una mitja lluna, Coll de Nargó (NW), que toca Odèn per una estreta franja, i Fígols i Alinyà (N), mentre que dins la comarca entronca amb els termes de la Coma i la Pedra (E), Sant Llorenç de Morunys (E), Guixers (E), Navès (E), Lladurs (S) i Castellar de la Ribera (S).

El terme s’estén al peu de les altes muntanyes de Port del Comte (l’extrem NE correspon al Pedró dels Quatre Batlles, que n’és el punt culminant, limítrof amb Alinyà, la Vansa i la Coma i la Pedra), continuades vers l’W per la serra d’Odèn (n’és el punt més alt a la tossa de Cambrils, a 1 813 m), que arriba fins a la serra de Turp (1 578 m), extrem NW del municipi. Al sector de llevant es destaca solitari el Puig Sobirà (1 919 m), contrafort meridional de Port del Comte. La capçalera de la Ribera Salada travessa el terme i rep una sèrie de torrents que recullen les aigües i les deus de la muntanya, el seu afluent principal és la riera de Canalda, procedent del sector E, que forma part del límit meridional. La població ha estat tradicionalment disseminada. El terme comprèn els pobles d’Odèn, cap de municipi, Cambrils i la Valldan, els llogarets de Canalda, el Montnou, Llinars i el Racó, i els antics pobles del Sàlzer i la Móra Comdal. El sector septentrional, al peu de l’encinglerada serra d’Odèn, és travessat per la carretera local que comunica Berga amb la C-14 per Sant Llorenç de Morunys.

El Poble

A ponent del municipi, al SW del tossal de Cambrils, i ha l’antic terme i parròquia de Cambrils, format per petits grups de cases i masies escampades. Al llogaret del Racó (17 h el 2005) hi ha la capella de Santa Bàrbara, edifici del segle XVII. Més al fons hi ha la petita església romànica de Sant Quintí, sense culte i ruïnosa. A la Ribera Salada hom aprofita un salt d’aigua per a una petita central elèctrica que dóna llum al sector. Més a ponent, prop de la carretera, hi ha unes cases noves i l’hostal i vers migdia, en un tossal, hi ha les restes de l’antic castell de Cambrils, la jurisdicció civil i criminal del qual fou del vescomtat (després comtat i ducat) de Cardona, dins la batllia de Solsona; l’antiga església romànica es troba en procés de ruïna. Prop seu hi ha l’actual església parroquial de Sant Martí de Cambrils, esmentada ja el 839, edifici del segle XVII, i unes quantes cases veïnes. Cambrils (50 h) celebra la festa major el primer diumenge d’octubre, pel Roser, i el patró del poble, Sant Martí, el diumenge després de l’11 de desembre.

En direcció NW, vers el coll de Santa Pelaia que travessa la carretera a Organyà, hi ha el llogaret agrupat de Llinars (58 h), dominat per llevant pel tossal de Cambrils.

Festes

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia catalana

La Coma, poble

La Coma és un poble del municipi de la Coma i la Pedra comarca del Solsonès (Lleida)

A la Coma hi anem el 21 d’agost de 2012

Dades del Municipi

Vegueria Catalunya Central
Comarca Solsonès
Entitats de població 3
Població
Total 265 (2018)
• Densitat 4,37 hab/km²
Llar 39 (1553)
Gentilici Comardí, comardina
Entitat de població Habitants (2005)
Coma, la 137
Pedra, la 64
Port del Comte, el 69

Breu historia del municipi

El terme estén a l’extrem nord-oriental del Solsonès i de la Vall de Lord, a la capçalera del Cardener, des de la serra de Port del Comte (el Pedró dels Quatre Batlles, a 2 383 m, a l’extrem NW) fins a la serra del Verd (cap d’Urdet, a la serra del Gall, a 2 233 m, a l’extrem NE), separades aquestes serres pel coll de Port, o del Comte, fins a la serra de Querol (2 214 m a l’extrem SW) i la serra de Guixers (SE).

Limita al N amb Gósol (Berguedà) i Tuixén i la Vansa (Alt Urgell), a l’W amb Odèn i al S i l’E amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys. Comprèn el sector oriental del gran prat ramader de Bacies, on hi ha el pou de glaç natural de la Bòfia (-31°C), que era aprofitat antigament (els traginers portaven blocs de glaç embolicats en sacs i sàrries a Solsona i altres llocs). El terme comprèn els pobles de la Coma, cap de municipi, i la Pedra, la urbanització de Port del Comte i l’estació d’esquí del mateix nom. També inclou el despoblat de Pratformiu. Les principals vies de comunicació són la carretera local que enllaça Sant Llorenç de Morunys amb Tuixén, passant pels pobles de la Pedra i la Coma, i la que surt més amunt del cap municipal per anar a Port del Comte i unir-se, al coll de Jou, amb la carretera de Sant Llorenç a la C-14 (Eix Tarragona-Andorra).

El Poble

El poble de la Coma (137 h el 2005) és al centre del terme, vora les fonts del Cardener, a l’esquerra del riu, a 1 004 m d’altitud. Les cases s’agrupen entorn de l’església parroquial de Sant Quirze i Santa Julita, la casa del comú i l’escola. Algunes cases s’han modernitzat i se n’han fetes de noves per a l’estiueig. Ha estat una de les parròquies més poblades, amb Sant Llorenç, de la Vall de Lord. Formà part del vescomtat de Cardona, dins la batllia de Sant Llorenç de Morunys. .

Festes

La festa major se celebra per Sant Roc (16 d’agost), i la festa major petita per Sant Marc (25 d’abril)

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia catalana

Clariana de Cardener

Clariana de Cardener és un municipi de la comarca del Solsonès (Lleida)

A Clariana del Solsonès hi anem el 28 d’agost de 2012

Dades del Municipi

Vegueria Catalunya Central
Comarca Solsonès
Entitats de població 4
Població
Total 147 (2018)
• Densitat 3,6 hab/km²
Llar 32 (1553)
Gentilici XXX
ntitat de població Habitants (2005)
Clariana de Cardener 42
Hortoneda 26
Sant Just i Joval 50
Sant Ponç 31

Breu historia del municipi

Té forma de mitja lluna i el sector N segueix la vall del Cardener fins a la seva unió amb el riu Negre (o riera de Solsona), que forma una afrau o congost, mentre que el sector S comprèn la vall de la riera d’Anglerill, afluent del riu Negre i de la rasa del Reboll, al Cardener. Dins la comarca limita amb els termes de Navès (NE), Olius (NW) i Riner (W). El Cardener també forma un congost excavat en la plataforma estructural que fou aprofitada per a la construcció (1949-54) del pantà de Sant Ponç, el primer de la conca del Llobregat, inaugurat posteriorment (1964). Regula els cursos del Cardener i del Llobregat i té uns 6 km de llargada; la resclosa té 60 m d’alçada i 309 de llargada. S’hi practica la pesca esportiva.

La major part del poblament té caràcter disseminat. Els principals nuclis són les caseries de Clariana de Cardener (abans anomenada Sant Sadurní o Sant Serni de Clariana), cap administratiu, Hortoneda, Sant Ponç, i Sant Just i Joval. El principal eix de comunicacions és la carretera C-55, d’Abrera a Solsona, de la qual surt (dins el terme de Riner) un ramal que va al pantà de Sant Ponç.

El Poble

En un tossal sobre la plana de Flotats, a 500 m d’altitud, on conflueixen el Cardener i el riu Negre, s’alcen les restes del vell castell de Clariana (murs i una torre quadrada sobre l’antic portal d’accés) i la primitiva parròquia de Sant Serni (o Sadurní) de Clariana, en estat ruïnós. La caseria de Clariana de Cardener (43 h el 2006) tan sols és formada per l’església parroquial i unes poques cases al voltant seu, entre les que s’hi troba la que allotja l’ajuntament. El 2 de febrer se celebra la festa de la Candelera amb missa i repartiment de candeles i el diumenge següent al dia 5, la festa de Santa Àgata. El primer diumenge de maig se celebra la festa major, i el diumenge després del 29 de novembre la festa de Sant Serni.

El lloc és esmentat ja el 1010. El castell tenia importància estratègica i fou del domini de la família vescomtal dels Cardona, dins la batllia de Cardona, que tenia també diversos alous al terme. Un dels primers castlans fou Senfred Duran, que amb la seva muller Rotruda feu donacions a l’església de Solsona el 1073 (en aquest document constava l’existència d’una fortificació o guàrdia a l’extrem SE del terme). Foren posteriorment senyors del castell els Brull o Descatllar, però l’alta i la baixa jurisdicció restà dels Cardona (el lloc fou anomenat Clariana del Ducat). Els delmes de Clariana pertangueren, els darrers temps de l’Antic Règim, a l’Hospital de Cardona. Fins al segle XIX el terme parroquial havia format part del terme ample de Cardona i algunes temporades havia estat administrat directament pel consell d’aquesta vila. En formar-se els municipis, el terme ample fou unit a Cardona (1844), però sorgiren protestes i Clariana obtingué la segregació. El 1927 fou abandonada l’església propera al castell i hom bastí la nova església parroquial i la rectoria vora l’antiga casa de Flotats, al pla, a la vora de la carretera.

Depenen de Clariana la capella de Santa Maria del Soler, l’església preromànica de Santa Àgata, prop del Cardener, els masos de Garrigó i d’Anglerill, el molí i l’antiga quadra de Buida-sacs, l’antiga quadra de Borrelles i el mas i el molí de la Ribera amb l’església de Santa Maria, prop del Cardener (des del 1120 era feu de l’església de Santa Maria de Solsona).

Festes

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Castellar de la Ribera

 
Castallar de la Ribera és un municipi de la comarca del Solsonès (Lleida)
A Castellar de la Ribera hi anem el 27 d’agost de 2012

Dades del Municipi

Autonomia Catalunya
Vegueria Catalunya Central
Comarca Solso
Entitat de població Habitants (2005)
Castellar de la Ribera 60
Ceuró 30
Clarà 62
Pampa 10

Breu historia del municipi

Limita al S amb Pinell de Solsonès; a llevant, la serra de Torregassa el separa d’Olius; al NE, pel collet de l’Hostal de les Forques, entre la carretera de Solsona a Bassella, que ressegueix la Ribera Salada, llinda amb Lladurs. Pel sector septentrional continua limitant amb Lladurs i també amb un petit sector d’Odèn (serra d’Oliana). A ponent entronca amb el terme de Bassella, pertanyent a l’Alt Urgell.

La població és totalment disseminada en masies. Hi ha només alguns xalets al fons de la Ribera Salada, sota el poble i cap de municipi de Castellar de la Ribera, que constitueix l’únic nucli de població agrupada. Les altres antigues parròquies del terme són les de Clarà, Ceuró (popularment anomenat Cigró) i Pampe. Passa pel terme la carretera C-26, d’Olot a Alfarràs.

El Poble

Al N del terme, a l’esquerra de la Ribera Salada, hi ha el poble de Castellar de la Ribera (657 m i 60 h el 2006). Aquest és format per l’església parroquial de Sant Pere (d’origen romànic), la rectoria, la casa del comú i un parell de cases de pagès, prop de les restes de l’antic castell de Castellar. Aquesta torre de guàrdia o fortificació es trobava en un lloc estratègic i els seus castlans esdevingueren la família senyorial predominant d’aquesta contrada, primer sota els comtes d’Urgell i després sota els Cardona. Des del segle IX els comtes d’Urgell anaren repartint aquestes terres i la canònica de Solsona hi obtingué algun mas, però la jurisdicció civil fou dels castlans: a la fi del segle XII i al segle XIII n’eren senyors els Galceran de Santa Fe, però la nissaga que perdurà més aquí i a Ceuró fou la dels Josa, i vers el segle XVI la dels Josa i Peguera. El 1828 hi continuaven els descendents d’aquesta família i hi tenia també certs drets l’ajuntament de Solsona; els béns que cor responien a l’Església de Solsona foren cedits pel bisbe Mezquia (1746-72) a les religioses de l’Ensenyança de Barcelona, que s’establiren a la ciutat el 1758.

Festes

La festa Major és per la Mare de Déu d’Agost. Se celebra la festa de Sant Joan (24 de juny).

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament