Arxiu diari: 22 desembre 2019

Gironella

Gironella és un municipi de la comarca del Bergadà (Barcelona)
A Gironrlla hi anem el 22 de setembre de 2019

Dades del Municipi

Catalunya Central
Comarca Berguedà
Població
Total 4.834 (2018)
• Densitat 710,88 hab/km²
Llar 22 (1553)
Gentilici Gironellenc, gironellenca

Breu historia del municipi

El terme arriba al S fins a la confluència de la riera de Clarà amb el Llobregat i limita, pel N i per l’E, amb el terme d’Olvan, l’extensa prolongació meridional del qual el separa amb una faixa estreta de terra del de Sagàs. Gironella limita, a més, per l’W i el NW amb el terme de Casserres i toca pel S una punta septentrional del terme de Puig-reig.

Els principals nuclis de població són la vila de Gironella, que n’és el cap, els barris dels Bassacs i de Cuenca, les colònies Viladomiu Nou i Viladomiu Vell i la urbanització de Cal Ramons.

En el document de la consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839, ja és esmentat el terme de Gironella ( Gerundella ) i també ho és l’any 905 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan. En aquest document Gironella figura com una de les dotacions que el bisbe d’Urgell, Nantigís, donava a aquesta església. El terme incloïa diverses possessions dels barons de la Portella, cosa que fa pensar que de fet tot el lloc era vinculat a la baronia d’aquest nom. El poble passà més tard (1369) a dependre dels barons de Pinós i Mataplana.

Gironella és avui una població ben comunicada i emplaçada en una cruïlla de camins; la principal via de comunicació és l’Eix del Llobregat (C-16), però també està connectada amb Prats de Lluçanès i Vic per la carretera C-154 i amb Casserres per una carretera local. El 1974 fou clausurada l’estació de ferrocarril de la línia de Manresa a Guardiola.

El municipi té com a eix principal el Llobregat, que el travessa pel mig de N a S; cap a l’extrem meridional conflueixen, per l’esquerra, la riera del Pontarró i, una mica més avall, també per l’esquerra i després d’un marcat revolt del riu, al límit del terme, la riera de Clarà.

El Poble

La vila de Gironella (469 m i 3 288 h el 2006), al límit NW del terme, es divideix en dues parts unides per un pont que travessa el Llobregat. A la riba dreta del riu hi ha la part moderna, al costat de la carretera. La part antiga s’alça a la riba esquerra del riu, amb cases esglaonades que s’enfilen per carrers estrets i costeruts. Algunes cases mostren encara elements medievals. El nucli es formà a l’entorn de l’església de Santa Eulàlia de Gironella, antiga parròquia i notable temple romànic, originàriament d’unes dimensions considerables. Al llarg dels segles sofrí importants modificacions, com ara l’amputació del braç meridional del transsepte, fet que alterà la primitiva planta de creu llatina. També fou modificat l’absis semicircular, que actualment és poligonal, i fou cobert més tard amb nervis gòtics. El campanar s’alça com una torre sòlida de planta rectangular. Presenta dues fileres de finestres cobertes per arcs de mig punt adovellats. 

Prop d’aquesta església, dominant la vall del Llobregat, s’alçava el castell de Gironella, residència temporal dels barons de Pinós i Mataplana. Era una edificació sòlida i imposant, però a la fi del segle XV ja se n’havia iniciat la decadència i calgué reparar-lo. Actualment només se’n conserven els murs de la base a l’W i al S, i la part baixa de la torre angular entre aquests dos murs.

Campanar de l’església nova de Santa Eulàlia de Gironella

© CIC-MOIÀ

Tota la vila era lloc fortificat i tancat ja al segle XV. Tenia un pont important damunt del Llobregat, pont que estava en construcció l’any 1389. A la fi del segle XVI Gironella passà a ésser propietat dels Agulló amb la categoria de baronia. L’any 1702 el baró Josep d’Agulló-Pinós i de Pinós fou creat marquès de Gironella per Felip V durant la cort que presidí a Barcelona. El marquesat passà posteriorment als Sentmenat, als Calvo-Encalada i als Febrer. Al segle XIX Gironella sofrí l’atac carlí de les tropes comandades pel comte d’Espanya, el qual incendià la població l’any 1839. Segons Pascual Madoz, l’incendi deixà el poble reduït a cendres i els veïns hagueren de cercar refugi als pobles pròxims; el marquès de Gironella i de Sentmenat devia cedir la pedra del seu castell en ruïnes per a la reconstrucció de les cases del poble. Però la recuperació del poble fou efectiva a partir de mitjan segle XIX gràcies a la importància que hi adquirí la indústria tèxtil. L’any 1905 s’inaugurà la primera fase de la nova església de Santa Eulàlia, obra de l’arquitecte Alexandre Soler i March, i s’acabà del tot amb la construcció de l’esvelt campanar, que s’inaugurà oficialment l’any 1958. Del temple destaca també el cimbori, de dimensions considerables, i a l’interior les pintures, els vitralls i el Sant Crist, provinent de l’antiga església.

Festes

Les festes més importants de la vila són les de Pasqua, durant les quals surten les colles de caramellaires, i la festa major, el diumenge més pròxim a Sant Roc (16 d’agost). En aquestes festes es dansa el ball de l’almorratxa —o de la morratxa— que, segons alguns autors, deu datar dels volts del 1300, però probablement correspon al segle XV, i sembla que es podria vincular amb l’exercici dels mals usos feudals i relacionar-lo amb un ball festiu en què el baró confraternitzava amb el poble. El ball, que es dansa a la plaça, comença amb el passeig de tota la comitiva. Tot seguit hi ha una retirada de tots els nois llevat del que representa el senyor feudal, que queda sol amb la núvia, amb la qual balla, i amb les altres noies, amb les quals també fa un pas de dansa, i les remulla amb el perfum que porta a la morratxa. Acabat això, que ve a representar l’ofrena del primer ball de la núvia al senyor feudal, tornen els altres nois i el qui fa de nuvi pren la mà de la núvia, mentre el senyor feudal es retira. La dansa continua amb una nova coreografia.

Altres festes populars són: l’Ouada a la font del Balç el primer diumenge després de Pasqua, la revetlla de Sant Cristòfol (juliol) i la romeria a les capelles de Sant Antoni i Sant Marc del barri dels Bassacs el 25 d’abril. Podem destacar dos actes més: les Jornades Internacionals de Llengua i Cultura Catalana que es fan l’última quinzena de juliol i la primera setmana d’agost i en les quals es fan cursets per a universitaris europeus que coneguin la llengua catalana, i la concentració de motos el diumenge més proper a Sant Josep, al març.

 

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

Garrigàs

Garrigàs és un municipi de la comarca del L’Alt  Empordà (Girona)
A Garrigàs hi anem el 24b de gener de 2018

Dades del Municipi

Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Alt Empordà
Població
Total 439 (2018)
• Densitat 22,06 hab/km²
Llar 30 (1553)

Breu historia del municipi

El terme municipal de Garrigàs, d’una extensió de 19,89 km 2 , ocupa part de la plana al·luvial de l’Alt Empordà, al punt de contacte amb les serres de relleu suau que limiten aquesta plana a ponent. S’estén a l’esquerra del Fluvià, el curs del qual forma, en part, el límit meridional del terme. Hi aflueixen algunes minses torrenteres. L’extrem occidental del Rec Madral i altres petites sèquies adjacents reguen part del sector oriental i més planer. El territori es caracteritza per pujols i serrats arrodonits, de poca elevació. El municipi comprèn el poble de Garrigàs (cap de terme) i els pobles d’Arenys d’Empordà, Ermedàs, Vilajoan i Tonyà. Limita, al N, amb els termes de Borrassà i Vilamalla, a l’E amb Siurana i Palau de Santa Eulàlia, al S amb Sant Mori, Vilaür i Bàscara, i a l’W amb Pontós.

La carretera N-II de Barcelona a França passa pel sector occidental del terme i, en alguns trams, coincideix amb la divisòria amb els municipis de Borrassà i Pontós. L’autopista AP-7 travessa la mateixa rodalia, més o menys paral·lela a la general, sense que hi hagi, però, cap accés des del municipi. Garrigàs es comunica amb la carretera general per mitjà d’un brancal de 2 km, i per altres camins, hi enllacen Ermedàs i Vilajoan. A Garrigàs hi ha una cruïlla amb les carreteres locals d’Arenys d’Empordà i la que porta a l’estatal passant per Tonyà i Vilamalla. La línia fèrria de Barcelona a Portbou travessa el sector del nord-est, per Tonyà.

Tots els llocs del municipi pertanyien a la baronia de Siurana. El territori pertangué al comtat d’Empúries i a la fi del segle XVII formava part de la batllia reial de Siurana. El 1195 hi ha notícia d’un cavaller de nom Guillem de Garrigàs.

El Poble

El poble de Garrigàs, on hi ha la casa del comú, és al sector septentrional del terme. El 2005 tenia 193 h. Forma un nucli agrupat al cim d’un pujol, a 101 m d’altitud, amb carrerons estrets i moltes raconades. Les cases, de dues i tres plantes, són dels segles XVII, XVIII i XIX.

L’església parroquial de Sant Miquel de Garrigàs és uns 500 m al nord del poble, en terreny pla, al veïnat de l’Església, de població disseminada. És una església romànica del segle XII, documentada els anys 1279 i 1280, d’una nau amb absis semicircular, construïda amb carreuada. L’actual rectoria, al nucli de la població, es la nova parròquia de Sant Miquel..

Festes

Les festes del poble són la de Sant Pere, el 29 de juny, i la festa major, que té lloc el cap de setmana proper al 29 de setembre, diada de Sant Miquel

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopedia catalana

 

Gramuntell

Gramuntell  és un poble del municipi de la Ribera d’Ondarra Comarca la Segarra (Lleida)
A Gramuntell hi anem el 9 de juliol de 2017

Dades del Municipi

Infotaula de geografia políticaGramuntell
Església de Santa Maria de Gramuntell (Ribera d'Ondara) - 1.jpg

Localització
 41° 37′ 02″ N, 1° 15′ 39″ E
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Segarra
Municipi Ribera d’Ondara
Modifica les dades a Wikidata

Gramuntell, antigament coneguda com a Agramuntell és una entitat de població del municipi de Ribera d’Ondara, a la comarca de la Segarra. El 2018 tenia 16 habitants.[1] Està situat sobre un turó (617 m. d’altitud) al sud-oest del terme municipal. Forma un enclavament entre els municipis de Granyena de Segarra, Cervera, Montornès de Segarra i Montoliu de Segarra, a la dreta del torrent de Vilagrasseta.

Era de la jurisdicció del monestir de Santes Creus.[2] A mitjans del segle XIX es va integrar a l’antic municipi de Sant Pere dels Arquells.[3]

Breu historia del municipi

El Poble

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web Ajuntament