Arxiu diari: 15 març 2020

Llivia

Llivia es un municipi de la comarca la Cerdanya (Girona)
A Llivia hi anem el 30 de desembre de 2014

Dades del Municipi

Enclavament a Pirineus Orientals, França i Llenguadoc-Rosselló modifica
Capital de
Població
Total 1.417 (2019) modifica
• Densitat 109,84 hab/km²
Llar 72 (1553) modifica
Gentilici Llivienc, llivienca modifica

Breu historia del municipi

La vila de Llívia (1.223 m) es troba als Pirineus, a la comarca de la Cerdanya. Se situa al peu del Turó del Castell, tot estenent-se pel pla de Fontanelles. Confronta amb els termes de la Guingueta d’Ix –zona de Càldegues– i de Santa LlocaiaSerra de Concellabre–, a migdia; d’Ur i d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a ponent; de Targasona, a tramuntana; i d’Estavar i de Sallagosa, a llevant. El Segre creua el terme municipal, entrant-hi per Estavar. Al seu pas per Llívia, rep les contribucions fluvials dels rius Er, Targasona i Éguet.

Vers el nord-est i darrere de la carena del puig del Castell, pot accedir-se als tranquils paratges de la font del Sofre, més propera i situada a la petita vall d’Estaüja, i de la font del Ferro, a la confluència del torrent del Tudó amb la riera de les Valls o de Targasona. Al seu territori destaquen el Puig de Llívia (1.357,5 m) –també anomenat Turó del Castell–, el Serrat de Baladret (1.428 m) i el Pla del Tudó (1.403 m), a més de la Roca Canal i el Serrat de Palmanill, tot formant una petita serra

El Poble

La vila de Llívia (1.223 m) es troba als Pirineus, a la comarca de la Cerdanya. Se situa al peu del Turó del Castell, tot estenent-se pel pla de Fontanelles. Confronta amb els termes de la Guingueta d’Ix –zona de Càldegues– i de Santa LlocaiaSerra de Concellabre–, a migdia; d’Ur i d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a ponent; de Targasona, a tramuntana; i d’Estavar i de Sallagosa, a llevant. El Segre creua el terme municipal, entrant-hi per Estavar. Al seu pas per Llívia, rep les contribucions fluvials dels rius Er, Targasona i Éguet.

Vers el nord-est i darrere de la carena del puig del Castell, pot accedir-se als tranquils paratges de la font del Sofre, més propera i situada a la petita vall d’Estaüja, i de la font del Ferro, a la confluència del torrent del Tudó amb la riera de les Valls o de Targasona. Al seu territori destaquen el Puig de Llívia (1.357,5 m) –també anomenat Turó del Castell–, el Serrat de Baladret (1.428 m) i el Pla del Tudó (1.403 m), a més de la Roca Canal i el Serrat de Palmanill, tot formant una petita serra

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

wikipedia

 

 

 

Llanars

Llanars es un municipi de la comarca del Ripollès (Girona)
A Llanars hi anem el 29 de decembre de 2014

Dades del Municipi

Vegueria Comarques gironines
Comarca Ripollès modifica
Població
Total 505 (2019) modifica
• Densitat 20,45 hab/km²
Llar 22 (1553) modifica
Gentilici Llanarenc, llanarenca modifica

Breu historia del municipi

El lloc és esmentat ja el 1027 (Lanars o Landaris als segles XI i XII) i sembla derivat del de l’antiga vall landarense, nom genèric de la vall de Camprodon.[2] El 1130 Ramon Berenguer III donà al monestir de Ripoll els delmes i altres drets senyorials del terme. Però el domini ripollès no féu variar l’alt domini del terme, que continuà essent reial, i la seva jurisdicció era exercida pel veguer de Camprodon.[1][3]

El duc de Noailles i militar francès hi va establir el seu quarter general el 1689, quan va assetjar i prendre Camprodon.[1]

Per decret del 16 de juny 1965 cedí 0,36 km2 a Camprodon, que formaven part del nucli urbà de la vila de Camprodon, al sector del passeig de Maristany).[2] Encara ara es pot veure l’antic senyal divisori en el mur de l’antiga fàbrica de galetes Birba.[4]

El Poble curiositats

El 27 de juliol del 1944 es va estavellar al puig de les Agudes un avió bimotor de les forces aèries nord-americanes.[5] Els dos pilots Harry E. Sharp i William J. Barrons van ser enterrats al cementiri municipal. Hi van romandre fins que, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, l’agost de 1946, van ser exhumats i retornats als representants dels Estats Units.[6] El 25 de juliol de 2004 l’Associació Centre d’Estudis «La Retirada» va posar una placa commemorativa al lloc de l’impacte prop del veïnat de Faitús.[7]

Llanars pot presumir, molt possiblement, de la primera emissora municipal, que es deia Radio Llanás i va començar a emetre el 1955.[4

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

 

 

 

El Lloar

El Lloar es un municipi de la comarca el Priorat (Tarragona)
A El Lloar hi anem el 14 de decembre de 2014

4Dades del Municipi

Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Priorat modifica
Població
Total 107 (2019) modifica
• Densitat 16,21 hab/km²
Llar 13 (1553) modifica
Gentilici Lloarenc, lloarenca

Breu historia del municipi

Es troba a la zona de ponent de la comarca. Limita amb la Vilella Baixa (N), Gratallops (E), el Molar (S) i la Figuera (W) i és situat a la dreta del riu de Montsant, fins poc abans de la seva unió al riu de Siurana, al peu dels cingles del tossal del Guixar (640 m). Altres punts culminants de l’accidentat territori són la Roca (459 m), a migdia, o els del sector SW (489 m al límit amb la Figuera). Drenen el territori diversos barrancs afluents al riu de Montsant com el de Tren, de les Ortigues o del Merla.

El poble del Lloar és l’únic nucli de població del municipi. Una carretera surt de la N-420 de Tarragona a Gandesa a l’altura de Falset i porta fins a Gratallops, d’on surt un ramal vers ponent que mena a el Lloar i continua fins el Molar.

El Poble

El poble del Lloar (219 m d’altitud) és damunt un tossal, a la dreta del riu de Montsant, en un extrem del terme. L’edifici més notable és l’església parroquial de Sant Miquel, construïda entre els anys 1777 i 1779 en estil neoclàssic, amb tres naus, cor, cimbori i campanar. Té una imatge nova, de trets arcaïtzants, a la fornícula de la façana, feta vers el 1947. De l’antiga església, dedicada també a sant Miquel, la construcció de la qual havia estat autoritzada pel bisbe Ferran de Loazes el 1558, resta la portalada de mitja volta incorporada a l’antic edifici de la casa del comú.

Festes

La festa major d’estiu se celebra el primer cap de setmana d’agost, en honor a sant Domènec i dura tres dies. El 29 de setembre, diada de sant Miquel, és la festa major petita.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

 

 

Lloses

Les Lloses es un muncipi de la conmarca del Ripollès (Girona)
A Les Lloses hi anem el 23 de juny de 2014

Dades del Municipi

Vegueria Comarques gironines
Comarca Ripollès modifica
Població
Total 218 (2019) modifica
• Densitat 1,91 hab/km²
Llar 60 (1553) modifica
Gentilici Llossenc, llossenca

Breu historia del municipi

És el municipi de més extensió de la comarca. Està situat al sud-oest de Ripoll, entre la riera de Merlés i el riu Ter. El terme municipal inclou la colònia de la Farga de Bebié i els antics municipis de Palmerola i Viladonja, annexionats el 1991 i el 1974, respectivament. A sud-oest hi ha l’enclavament de la Rovira de Baix (3,31 km²) que és dins del terme de Borredà, al Berguedà i la província de Barcelona.

El poblament és disseminat. L’únic nucli agrupat és la colònia de la Farga de Bebié que és compartit amb Montesquiu, a la comarca d’Osona.

El Poble

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

 

 

 

Jorba

Jorba es un municipi de l’Anoia    (Barcelona)
A Jorba hi anem el 8 de març de 2016

Dades del Municipi

Vegueria Penedès
Comarca Anoia modifica

Capital Jorba modifica
Població
Total 835 (2019) modifica
• Densitat 27,02 hab/km²
Llar 39 (1553) modifica
Gentilici Jorbenc, jorbenca

Breu historia del municipi

El municipi de Jorba, d’una extensió de 30,91 km2, és situat a la conca d’Òdena, a la vall alta de l’Anoia, que travessa el terme de NW a SE. El terme limita amb els municipis de Copons i Rubió (N), Òdena i Igualada (E), Santa Margarida de Montbui i Sant Martí de Tous (S), Argençola (W), i amb un enclavament de Veciana (NW). El municipi comprèn, a part del poble de Jorba, el poble de Sant Genís, el veïnat de Traver i els antics hostals del Ganxo i de Castellví. Es creu que el topònim és d’origen preromà.

El territori és accidentat, a l’esquerra de l’Anoia, pel puig de la Guàrdia (549 m) i el de Montpaó (599 m) i, a la dreta de la vall, per la serra de Clariana, que, dintre el terme, ateny l’altitud de 643 m als plans de Morera, al límit amb el municipi d’Argençola, sobre l’Obaga Fosca. El terme municipal és drenat, a més, per les rieres de Clariana i de Rubió, afluents de l’Anoia. Malgrat aquests cursos fluvials, l’abastament d’aigua al municipi (i en general a tota la comarca) resulta, sobretot en determinades èpoques de l’any, marcadament insuficient.

Actualment l’aigua s’obté de captacions subterrànies i de l’Anoia, bé que existeix un antic projecte, que es remunta al 1905, de construcció d’un pantà.

Travessa el terme de NW a SE l’autovia A-2, que ha desviat el trànsit que abans passava pel centre de Jorba (antiga N-II). Aigua amunt de Jorba, parteix de la A-2 la carretera C-1412, que duu a Calaf i a Ponts i ha estat remodelada.

Altres pistes i camins comuniquen els diferents sectors del terme.

El Poble

El poble de Jorba (399 m d’altitud), que tenia 364 h el 2005, és a l’esquerra de l’Anoia, a prop de la confluència amb la riera de Rubió. S’allargassa sobre l’antiga N-II, que segueix el traçat de l’antic camí ral, al peu del puig de la Guàrdia, on hi ha les ruïnes del castell. L’església parroquial actual, dedicada a sant Pere, amb façana de cara a la carretera, fou construïda entre el 1551 i el 1558 pel mestre d’obres Joan Gibert de Bellpuig. Els carreus provenen d’una pedrera del pla del Magre i van ser transportats a bast. D’estil gòtic tardà, és un edifici de fàbrica rectangular. Fou sobrealçat i, sobresortint molt poc del cos de l’edifici, s’hi construí un campanar de planta quadrada, recolzat, en part, sobre el darrer tram occidental del temple. Davant la casa de la vila es dreça una creu de terme del 1609.

Al carrer Major hi ha la casa pairal Can Rovira de la Volta. És un edifici del segle XV, parcialment remodelat (anys 1779 i 1993), que és catalogat com a bé protegit del patrimoni arquitectònic del municipi. La volta és un element arquitectònic destacat de la construcció. Fou la casa pairal de la família de Josep Rovira i Bruguera i Francesc Rovira i Beleta.

Can Rovira de la Volta (Jorba)

© LAURA FELIZ OLIVER

Dominant el nucli i coronant el puig de la Guàrdia, s’alcen les restes de l’antic castell de Jorba, iniciat al segle XI, que sofrí reformes i afegits al llarg dels temps; molt malmès ja al segle XIX, fou definitivament arruïnat durant la primera guerra Carlina (1833-40). La capella romànica de Santa Maria sofrí la sort del castell; el santuari romànic de Sant Miquel, que s’aixecava en un turó pròxim, estava ja en ruïnes al segle XIX.

Festes
La festa major del poble se celebra al final de juliol. També se celebra la festa de Sant Isidre, al maig.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web