Jorba es un municipi de l’Anoia    (Barcelona)

A Jorba hi anem el 8 de març de 2016

Dades del Municipi

Vegueria	Penedès
Comarca	Anoia
Capital	Jorba
Població
Total	835 (2019)
• Densitat	27,02 hab/km²
Llar	39 (1553)
Gentilici	Jorbenc, jorbenca

Breu historia del municipi

El municipi de Jorba, d’una extensió de 30,91 km², és situat a la conca d’Òdena, a la vall alta de l’Anoia, que travessa el terme de NW a SE. El terme limita amb els municipis de Copons i Rubió (N), Òdena i Igualada (E), Santa Margarida de Montbui i Sant Martí de Tous (S), Argençola (W), i amb un enclavament de Veciana (NW). El municipi comprèn, a part del poble de Jorba, el poble de Sant Genís, el veïnat de Traver i els antics hostals del Ganxo i de Castellví. Es creu que el topònim és d’origen preromà.

El territori és accidentat, a l’esquerra de l’Anoia, pel puig de la Guàrdia (549 m) i el de Montpaó (599 m) i, a la dreta de la vall, per la serra de Clariana, que, dintre el terme, ateny l’altitud de 643 m als plans de Morera, al límit amb el municipi d’Argençola, sobre l’Obaga Fosca. El terme municipal és drenat, a més, per les rieres de Clariana i de Rubió, afluents de l’Anoia. Malgrat aquests cursos fluvials, l’abastament d’aigua al municipi (i en general a tota la comarca) resulta, sobretot en determinades èpoques de l’any, marcadament insuficient.

Actualment l’aigua s’obté de captacions subterrànies i de l’Anoia, bé que existeix un antic projecte, que es remunta al 1905, de construcció d’un pantà.

Travessa el terme de NW a SE l’autovia A-2, que ha desviat el trànsit que abans passava pel centre de Jorba (antiga N-II). Aigua amunt de Jorba, parteix de la A-2 la carretera C-1412, que duu a Calaf i a Ponts i ha estat remodelada.

Altres pistes i camins comuniquen els diferents sectors del terme.

El Poble

El poble de Jorba (399 m d’altitud), que tenia 364 h el 2005, és a l’esquerra de l’Anoia, a prop de la confluència amb la riera de Rubió. S’allargassa sobre l’antiga N-II, que segueix el traçat de l’antic camí ral, al peu del puig de la Guàrdia, on hi ha les ruïnes del castell. L’església parroquial actual, dedicada a sant Pere, amb façana de cara a la carretera, fou construïda entre el 1551 i el 1558 pel mestre d’obres Joan Gibert de Bellpuig. Els carreus provenen d’una pedrera del pla del Magre i van ser transportats a bast. D’estil gòtic tardà, és un edifici de fàbrica rectangular. Fou sobrealçat i, sobresortint molt poc del cos de l’edifici, s’hi construí un campanar de planta quadrada, recolzat, en part, sobre el darrer tram occidental del temple. Davant la casa de la vila es dreça una creu de terme del 1609.

Al carrer Major hi ha la casa pairal Can Rovira de la Volta. És un edifici del segle XV, parcialment remodelat (anys 1779 i 1993), que és catalogat com a bé protegit del patrimoni arquitectònic del municipi. La volta és un element arquitectònic destacat de la construcció. Fou la casa pairal de la família de Josep Rovira i Bruguera i Francesc Rovira i Beleta.

Festes
La festa major del poble se celebra al final de juliol. També se celebra la festa de Sant Isidre, al maig.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web