Arxiu diari: 22 Març 2020

La Pedra

La Pedra es un poble del Muinicipi de la Coma i la Pedra Comarca Solsonès (Lleida)
A La Pedra hi anem el 21 d’agost de 2012

Dades del Municipi

Catalunya
Vegueria Comarques Centrals
Comarca Solsonès modifica
Població
Total 265 (2019) modifica
• Densitat 4,37 hab/km²
Llar 39 (1553) modifica
Gentilici Comardí, comardina modifica

Breu historia del municipi

La població (comardins) és en gran part disseminada, llevat del nucli de la Coma i la urbanització de Port del Comte. En el fogatjament del 1380 es comptabilitzaren 45 focs i en el de 1553, el nombre d’habitants es reduí a 39. Durant el segle XVIII la població augmentà lleugerament (de 169 h el 1719 passà a 224 h el 1787), i assolí un màxim el 1860 (930 h). A finals del segle XIX sofrí una forta davallada (478 h el 1897), per experimentar posteriorment un període d’estancament al voltant dels 400 h durant gran part del segle XX. A partir del 1970 la població es reduí, amb petites oscil·lacions. El 1981 hi havien 228 h, 251 h el 1991 i 246 h el 2001. Amb el nou segle, però, es produí un lleuger creixement (270 h el 2005).

Pel que fa a l’agricultura, els principals conreus són els farratges, per bé que hi ha alguns horts i una mica de cereals (sègol, blat i ordi). La base econòmica tradicional del municipi ha estat la ramaderia. Hi destaca la cria d’aviram (pollastres i galls), de bestiar porcí, oví i boví. A l’estiu, les ovelles que pasturen procedeixen d’altres indrets, i a l’hivern, moltes del poble són dutes a terres baixes, principalment a Tarragona. Es tracta d’una pervivència de la tradició de l’edat mitjana, quan els ramats de Santes Creus i de Poblet, amb guiatge del vescomte de Cardona, pujaven a pasturar en aquestes terres de la Vall de Lord.

Prop de la Pedra, a la unió del Mosoll i el Cardener (al sector oriental del terme), hi ha l’antiga farga de la Gafa, aprofitant un salt d’aigua, que es nodria encara a la fi del segle XVIII del mineral extret de la serra de Port del Comte. Fou transformada després en fàbrica tèxtil (la primera de la província de Lleida) i més modernament en central elèctrica (Elèctrica la Coma). La importància del sector terciari en aquest municipi es deu a la presència de l’estació d’esquí de Port del Comte, que s’ha servit dels pendents suaus dels plans de la Bòfia. A més, al fons de la vall, a l’esquerra del Cardener, afloren les aigües sulfuroses de la Puda, que havien estat conegudes i explotades de temps i ja havien donat lloc a una incipient funció d’estiueig i de turisme. L’increment que en aquest sentit ha sofert el municipi i la millora de les comunicacions (rectificació de corbes i asfaltat dels darrers quilòmetres de la carretera de Sant Llorenç a la Coma) ha estat definitiu per a la seva economia.

El Poble

El poblet disseminat de la Pedra (64 h el 2005), que forma un nucli reduït d’unes quantes cases a l’entorn de l’església parroquial de Sant Serni, s’alça a 999 m, al SE del cap municipal, a l’esquer ra del Cardener, al peu de la serra de Pratformiu. La seva demarcació, que arriba fins al Pujol i Vilacireres (a Gósol), correspon al sector més despoblat. L’església, esmentada ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, fou consagrada de nou el 962, després de l’època de despoblament general de la comarca, pel bisbe Guisad d’Urgell. El bisbe sant Ermengol la cedí en el seu testament (1035) a Santa Maria d’Urgell. Devia ser construïda de nou, ja que consta una altra consagració el 1057. El temple romànic sofrí molts afegits al llarg del temps, com és ara un modern campanar quadrat. Prop d’un turó veí s’alcen les bases de murs, de bon carreu, pertanyents a l’antic castell de la Pedra, documentat des del segle XIV, que formà part, com la Coma, dels dominis dels Cardona, dins la batllia de Sant Llorenç de Morunys.

Festes

La festa major de la Pedra se celebra el primer diumenge d’octubre i la festa dels Traginers, per Santa Magdalena (22 de juliol).

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Web ajuntament

 

El Port del Comte

El Port del Comte es un Poble del municipi de la Coma i la Pedra (Lleida)
Al Port del Comte hi anem el 21 d’agost de 201

Dades del Municipi

Vegueria Comarques Centrals
Comarca Solsonès modifica
Població
Total 265 (2019) modifica
• Densitat 4,37 hab/km²
Llar 39 (1553) modifica
Gentilici Comardí, comardina

Breu historia del municipi

El terme estén a l’extrem nord-oriental del Solsonès i de la Vall de Lord, a la capçalera del Cardener, des de la serra de Port del Comte (el Pedró dels Quatre Batlles, a 2 383 m, a l’extrem NW) fins a la serra del Verd (cap d’Urdet, a la serra del Gall, a 2 233 m, a l’extrem NE), separades aquestes serres pel coll de Port, o del Comte, fins a la serra de Querol (2 214 m a l’extrem SW) i la serra de Guixers (SE).

Limita al N amb Gósol (Berguedà) i Tuixén i la Vansa (Alt Urgell), a l’W amb Odèn i al S i l’E amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys. Comprèn el sector oriental del gran prat ramader de Bacies, on hi ha el pou de glaç natural de la Bòfia (-31°C), que era aprofitat antigament (els traginers portaven blocs de glaç embolicats en sacs i sàrries a Solsona i altres llocs). El terme comprèn els pobles de la Coma, cap de municipi, i la Pedra, la urbanització de Port del Comte i l’estació d’esquí del mateix nom. També inclou el despoblat de Pratformiu. Les principals vies de comunicació són la carretera local que enllaça Sant Llorenç de Morunys amb Tuixén, passant pels pobles de la Pedra i la Coma, i la que surt més amunt del cap municipal per anar a Port del Comte i unir-se, al coll de Jou, amb la carretera de Sant Llorenç a la C-14 (Eix Tarragona-Andorra).

El Poble

Al SW del cap municipal hi ha la urbanització del Port del Comte (69 h el 2005). A l’extrem oriental, entre la serra de Pratformiu (1 670 m) i el coll de Jovells, en una vall, hi ha les cases abandonades que formaren part del despoblat de Pratformiu, alguna de les quals és ocupada esporàdicament per pastors.

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

Pinós

PInós es un Municipi de la Comarca del Solsanès (Lleida)
A Pinós hi anem 24 d’agost de 201

Dades del Municipi

Vegueria Comarques Centrals
Comarca Solsonès modifica
Població
Total 287 (2019) modifica
• Densitat 2,75 hab/km²
Llar

Breu historia del municipi

Limita a llevant amb els termes bagencs de Cardona i Sant Mateu de Bages, al sud amb el de Calonge de Segarra, pertanyent a l’Anoia, i a ponent amb Torà, de la Segarra. Dins el Solsonès entronca amb els municipis de Riner (N), la Molsosa (S) i Llobera (NW).

A la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars, dins la comarca del Bages, hi ha un enclavament (i antiga quadra) del terme de Pinós, en gran part estès a l’esquerra del riu, anomenat de Malagarriga. La serra de Pinós (que culmina a 931 m) forma l’eix en direcció NE-SW. Aquesta serra és un anticlinal format en un dels darrers plegaments pirinencs, que constitueix un petit nus hidrogràfic entre les conques del Llobregat (rieres de Matamargó i de Vallmanya que unides formen la riera de Salo, ja al Bages, afluent del Cardener) i del Segre (afluents de capçalera de la riera de Llanera com els barrancs de Gangolell, de la Rovira, dels Molins, la rasa d’Ardèvol i altres torrents que aboquen les aigües directament al Llobregós, dins el terme de la Molsosa).

El terme comprèn el poble de Pinós, cap de municipi, i les caseries d’Ardèvol, Matamargó, Vallmanya i Sant Just d’Ardèvol. Les comunicacions són molt escasses, només hi ha la carretera local de Torà a Ardèvol, que continua vers Pinós, des d’on enllaça amb la carretera de Calaf per els Quadrells i Castellfollit de Riubregós per Enfesta.

El Poble

El poble de Pinós (44 h el 2005), als vessants meridionals de la serra de Pinós, és centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç de Pinós; les cases estan disseminades i encara que moltes són deshabitades, no s’han abandonat les terres de conreu. La casa del comú es troba a la vora del santuari de Santa Maria de Pinós, centre de devoció comarcal que s’alça als vessants septentrionals de la mateixa serra, a 904 m d’altitud, dominant una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny. L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes (la llinda de la portalada és del 1642), conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc. Prop seu hi ha una gran construcció senyorial i l’hostal. Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers (1808), el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers. Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada. Depèn de la parròquia de Pinós el petit barri de Cuiner, que formava part d’una antiga quadra dita de Matadeporros; hi ha una església que havia estat dedicada a sant Pere i sant Feliu i després a santa Llúcia.

Destaca el Museu del Carlisme, ubicat a la casa Tristany.

Festes

La festa major se celebra el tercer diumenge de setembre i per Pasqua Florida es fa un aplec al santuari de Santa Maria.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web