Arxiu diari: 27 Març 2020

Poble Peratallada

Peratallada es un Poble del Municipi de Forrellac Comarca Baix Empordà (Girona)
A Peratallada hi anem el 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Baix Empordà modifica
Població
Total 1.687 (2019) modifica
• Densitat 33,34 hab/km²
Llar 138 (1553) modifica

Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Baix Empordà
Municipi Foralla

Breu historia del municipi

El Poble

Vila (43 m alt.) del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), vora la plana, a ponent de la riera de Peralta.
Població:

426 h

[2009]

S’assenta sobre la roca viva, aprofitada a l’edat mitjana per a bastir una gran fortificació (tres recintes), en gran part ben conservada (4 o 5 torres i diversos portals), en la qual els valls són excavats a la roca (pedra tallada), i centrada pel gran castell de Peratallada, que fou centre de la baronia de Peratallada. Centra el castell una gran torre de l’homenatge de base rectangular; en la restauració recent han aparegut restes de decoracions mudèjars i gòtiques, així com són gòtiques les sales nobles i diversos finestrals. La parròquia de Sant Esteve, extramurs, és romànica, de dues naus, amb campanar d’espadanya, restaurada parcialment en 1954-55. Al mig de la vila hi ha una notable plaça porxada i tot el nucli manté l’aire medieval. Moltes de les cases velles han estat recentment restaurades com a segona residència. El castell de Peratallada és esmentat ja el 1065, al límit amb el de Pals; arran de l’enllaç de Guillema de Peratallada amb Gilabert (IV) de Cruïlles (1250) passà a ésser la residència predilecta dels barons de

Església de Sant Esteve de Peratallada

© CIC-MOIÀ

baronia de Cruïlles. La vila intentà redimir-se inútilment durant l’època dels remences i en la guerra contra Joan II fou conquerida pel príncep Ferran el 1467. El 1916 el castell fou venut en pública subhasta pels darrers hereus dels Cruïlles, i adquirit el 1964 pels comtes de Torroella de Montgrí (marquesos de Robert), que han emprès la seva restauració. L’any 1976, juntament amb Fonteta, fou annexat a Vulpellac. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Canapost, Sant Climent de Peralta, Santa Susanna de Peralta i l’antic lloc de la Bruguera.

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

El Poal

El Poal es un Municipi del la Comarca del Pla d’Urgell (Lleida)
A El Poal hi anem el 6 de març de 2017

Dades del Municipi

Vegueria Ponent
Comarca Pla d’Urgell modifica
Població
Total 648 (2019) modifica
• Densitat 72,81 hab/km²
Llar 9 (1515) modifica
Gentilici Poalenc, poalenca

Breu historia del municipi

El municipi pertangué a la comarca de la Noguera fins a la creació del Pla d’Urgell, com a unitat administrativa. El terme del Poal confronta a tramuntana amb Linyola i amb Bellvís, terme amb el qual limita també a ponent. A migdia termeneja amb els municipis del Palau d’Anglesola i Vila-sana, amb el qual també termeneja a llevant. Segons la tradició antiga, el topònim el Poal vol dir “terra de pous”. Les filtracions del Riu Corb originen vetes fluvials subterrànies que faciliten l’excavació de pous, alguns dels quals resten encara avui als afores del poble, tot i que des de la construcció del canal d’Urgell són tapats.

L’únic nucli de població agrupada del terme és el Poal. Dins la reduïda extensió del terme trobem les partides de l’Escarabat, els Fondos, l’Estrella, Rubinat i la Mallola. Per la part de llevant passa la carretera local de Mollerussa a Bellcaire d’Urgell, on es pot enllaçar amb la de Tàrrega a Balaguer. Del cap de municipi també parteixen un seguit de camins veïnals vers els pobles propers: Bellvís, Linyola i Vila-sana.

El Poble

El poble del Poal (216 m) és al sector de l’esquerra del Riu Corb, a llevant de Bellvís. L’església parroquial és dedicada a la Degollació de Sant Joan. Va ser construïda per iniciativa de Francesc Desvalls i d’Alegre, senyor i marquès del Poal, com ho commemora una làpida que s’hi conserva segons la qual, a més de bastir l’església, edificà aquell monument per a si mateix, per a la seva esposa Manuela d’Ardena i per als seus; l’obra s’acabà cap al 1776. Consta d’una nau ben ampla a ambdós costats de la qual s’obren capelles laterals per arcs de mig punt; molt clara, la nau és il·luminada per uns ulls de bou superiors. La coberta de canó, reforçada per uns arcs torals, és moderna, però s’adapta força bé a l’estètica de l’edifici. L’església té com a sufragània la dels Arcs. El casal dels senyors del Poal és conegut avui com a Cal Castell. És un noble edifici bastit amb carreus escairats i portal adovellat. Els interiors, sobretot, han estat força desfigurats. A l’angle entre dues façanes hi ha l’escut del llinatge, datat el 1763. Altres cases antigues al poble són Cal Puig i Cal Francès..

Els vestigis més antics del lloc es troben en un seguit de tossals allargassats a uns 300 m del poble, en el camí de Vila-sana a la Novella Alta, a l’antiga partida de Sarsènit, o Xarsènit. L’arqueòleg Emili Junyent hi ha excavat un poblat hallstàttic fortificat, a uns 3 m de profunditat, els habitatges del qual sembla que foren destruïts per un incendi. De restes romanes, també se’n troben a la rodalia del Poal: a les Novelles, a la Pedrissa, etc.

Festes

El Poal celebra la festa major el 29 d’agost, per Sant Joan, i el segon diumenge de maig, festa major petita del Roser de Maig. Una altra tradició d’aquest poble és la caminada matutina que els seus veïns fan, el primer de maig, per la festa de la Mare de Déu de les Sogues de Bellvís

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana