Pla de Manlleu

Pla de Manlleu es un Poble del Municipi d’Aiguamurcia Comarca Alt Camp (Tarragona)
A Pla de manlleu hi anem el 26 de desembre de 2012

Dades del Municipi

Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Alt Camp modifica
Població
Total 901 (2019) modifica
• Densitat 12,34 hab/km²
Llar 33 (1553) modifica
Gentilici Aiguamurcienc, aiguamurcienca modifica

Entitat de població Habitants
Aiguamúrcia 53
Albà, l’ 19
Ordres, les 11
Pla de Manlleu, el 150
Planeta, la 4
Pobles, les 158
Santes Creus 164
Mas d’en Parès 254
Manantials, els 80

Breu historia del municipi

 

El Poble

Poble (474 m alt.) del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), a l’extrem nord-oriental del municipi, a la zona de transició vers l’Alt Penedès; és a la dreta de la riera de Manlleu de Marmellar, al centre de l’antiga quadra de Manlleu de Selma .

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

Pla del Penedès

Pla del Penedès es un Municipi de la Comarca Alt Penedès (Barcelona)
A Pla del penedès hi anem el 8 de desembre de 2012

Dades del Municipi

Vegueria Penedès
Comarca Alt Penedès modifica
Població
Total 1.256 (2019) modifica
• Densitat 130,83 hab/km²
Geografia
Superfície 9,6 km² modifica
Altitud 216 m modifica

Breu historia del municipi

El terme municipal del Pla del Penedès, o Pla de Santa Maria, d’una extensió de 9,57 km2, limita al N amb Terrassola i Lavit, a l’E amb Subirats, al S amb Santa Fe del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Font-rubí i Puigdàlber. És situat a la part central de la depressió penedesenca, al N de Vilafranca. A part del poble del Pla del Penedès, el cap de municipi, hi ha diversos barris disseminats: Bonavista, Cal Janes, les Parellades, les Tarumbes i el Pujolet, les antigues quadres del Gorner, Palou, la Sala i l’Aguilera. Travessa el terme la carretera comarcal que va d’Igualada a Vilafranca del Penedès, de la qual surt un trencall que porta fins al cap de municipi i que es bifurca tot seguit cap a Sant Sadurní d’Anoia a llevant, i cap a Terrassola i Lavit a ponent.

El terreny és pla i poc accidentat, i drenat per diversos torrents: el torrent de Mas Rovira, el de les Tarumbes i el dels Bribons o de Sabanell, que solquen el terme de NW a SE i desguassen a la riera de Lavernó, de la conca hidrogràfica de l’Anoia.

El Poble

El poble del Pla del Penedès és a la part occidental del terme (216 m d’altitud), vora el límit amb els municipis veïns de Terrassola i Lavit i Font-rubí. El padró del 2005 reflectia 727 h.

L’església parroquial de Santa Maria és romànica, bé que modificada posteriorment. Documentada el 1080, el 1097 pertanyia a la canònica de Santa Maria de Solsona: és esmentada en una butlla d’Urbà II que confirma els béns de la dita canònica. L’església de Santa Maria del Pla és esmentada novament en les confirmacions papals dels béns de la canònica de Solsona del 1151 i el 1188 i segons un text del cartulari de Santa Maria de Solsona, de la fi del segle XIII, encara li pertanyia, si bé no s’hi especifiquen les prestacions que Santa Maria del Pla havia de satisfer. No hem pogut determinar en quina època l’església de Santa Maria del Pla fou agregada a la parròquia de Lavit, motiu pel qual el poble també s’anomenava el Pla de Lavit, fins que el 1778 fou erigida en parròquia independent. L’església de Santa Maria del Pla, que avui té com a copatrona santa Maria Magdalena, és un edifici romànic, del segle XI, d’una nau amb creuer i cimbori que descansa sobre petxines. L’absis és envoltat exteriorment per construccions feixugues. Es conserva, també, l’absidiola septentrional, la de migdia desaparegué en unes obres d’ampliació.

El Centre Agrícola-Unió d’Agricultors centra les activitats recreatives i culturals del poble, on destaca, entre altres, l’Agrupació Cultural i Dansaire.

Festes

El poble celebra la seva festa major al juliol. Destaca també el Carnestoltes amb la tradicional menjada de les Torrades el diumenge. La festa de les Torrades es va originar quan els termes del Pla i Lavit en formaven un de sol. Volia ser un acte de germanor.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

Pacs del Penedès

Pacs del Penedès es un Municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)
A Pacs del Penedès hi anem el 23 de decembre de 2012

Dades del Municipi

Vegueria Penedès
Comarca Alt Penedès modifica
Població
Total 922 (2019) modifica
• Densitat 146,35 hab/km²
Llar 21 (1553)

Breu historia del municipi

El municipi de Pacs del Penedès, d’una extensió de 6,27 km2 és situat a la zona central de la comarca de l’Alt Penedès. Limita al N amb els termes de Vilobí del Penedès i les Cabanyes, a l’E amb Vilafranca del Penedès pels turons de Sant Pau (302 m), al S amb Santa Margarida i els Monjos i a l’W el riu de Foix fa de divisòria amb el terme de Sant Martí Sarroca. El terreny, bastant pla, és drenat també per la riera de la Maçana, que aquí pren el nom de riera de Llitrà. El cap de municipi i únic nucli de població és el poble de Pacs del Penedès. Hi ha els veïnats de la Fassina, el Salinar i la Serra, de poca entitat. Travessa el terme la carretera que, sortint de Vilafranca, passa per Sant Martí Sarroca i Pontons, i s’endinsa tot seguit dins l’Alt Camp. Un trencall d’aquesta carretera duu fins al cap de municipi.

El Poble

El poble de Pacs (201 m) és a la capçalera de la riera de Llitrà, centrat per una plaça de forma arrodonida. L’església parroquial de Sant Genís, als afores de la població, fou bastida al segle XVII. En depenen la capella de Sant Pau i l’antiga parròquia de la Bleda, ja dins el terme municipal de Santa Margarida i els Monjos.

Festes

Funciona a la població el Centre Cultural i Recreatiu de Pacs, a més de grups diversos (de teatre, de dansa, de gegants i de grallers). Hi ha una biblioteca. Celebra la festa major el segon diumenge d’agost

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàginesweb

web municipal

enciclopèdia catalana

 

La Pedra

La Pedra es un poble del Muinicipi de la Coma i la Pedra Comarca Solsonès (Lleida)
A La Pedra hi anem el 21 d’agost de 2012

Dades del Municipi

Catalunya
Vegueria Comarques Centrals
Comarca Solsonès modifica
Població
Total 265 (2019) modifica
• Densitat 4,37 hab/km²
Llar 39 (1553) modifica
Gentilici Comardí, comardina modifica

Breu historia del municipi

La població (comardins) és en gran part disseminada, llevat del nucli de la Coma i la urbanització de Port del Comte. En el fogatjament del 1380 es comptabilitzaren 45 focs i en el de 1553, el nombre d’habitants es reduí a 39. Durant el segle XVIII la població augmentà lleugerament (de 169 h el 1719 passà a 224 h el 1787), i assolí un màxim el 1860 (930 h). A finals del segle XIX sofrí una forta davallada (478 h el 1897), per experimentar posteriorment un període d’estancament al voltant dels 400 h durant gran part del segle XX. A partir del 1970 la població es reduí, amb petites oscil·lacions. El 1981 hi havien 228 h, 251 h el 1991 i 246 h el 2001. Amb el nou segle, però, es produí un lleuger creixement (270 h el 2005).

Pel que fa a l’agricultura, els principals conreus són els farratges, per bé que hi ha alguns horts i una mica de cereals (sègol, blat i ordi). La base econòmica tradicional del municipi ha estat la ramaderia. Hi destaca la cria d’aviram (pollastres i galls), de bestiar porcí, oví i boví. A l’estiu, les ovelles que pasturen procedeixen d’altres indrets, i a l’hivern, moltes del poble són dutes a terres baixes, principalment a Tarragona. Es tracta d’una pervivència de la tradició de l’edat mitjana, quan els ramats de Santes Creus i de Poblet, amb guiatge del vescomte de Cardona, pujaven a pasturar en aquestes terres de la Vall de Lord.

Prop de la Pedra, a la unió del Mosoll i el Cardener (al sector oriental del terme), hi ha l’antiga farga de la Gafa, aprofitant un salt d’aigua, que es nodria encara a la fi del segle XVIII del mineral extret de la serra de Port del Comte. Fou transformada després en fàbrica tèxtil (la primera de la província de Lleida) i més modernament en central elèctrica (Elèctrica la Coma). La importància del sector terciari en aquest municipi es deu a la presència de l’estació d’esquí de Port del Comte, que s’ha servit dels pendents suaus dels plans de la Bòfia. A més, al fons de la vall, a l’esquerra del Cardener, afloren les aigües sulfuroses de la Puda, que havien estat conegudes i explotades de temps i ja havien donat lloc a una incipient funció d’estiueig i de turisme. L’increment que en aquest sentit ha sofert el municipi i la millora de les comunicacions (rectificació de corbes i asfaltat dels darrers quilòmetres de la carretera de Sant Llorenç a la Coma) ha estat definitiu per a la seva economia.

El Poble

El poblet disseminat de la Pedra (64 h el 2005), que forma un nucli reduït d’unes quantes cases a l’entorn de l’església parroquial de Sant Serni, s’alça a 999 m, al SE del cap municipal, a l’esquer ra del Cardener, al peu de la serra de Pratformiu. La seva demarcació, que arriba fins al Pujol i Vilacireres (a Gósol), correspon al sector més despoblat. L’església, esmentada ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, fou consagrada de nou el 962, després de l’època de despoblament general de la comarca, pel bisbe Guisad d’Urgell. El bisbe sant Ermengol la cedí en el seu testament (1035) a Santa Maria d’Urgell. Devia ser construïda de nou, ja que consta una altra consagració el 1057. El temple romànic sofrí molts afegits al llarg del temps, com és ara un modern campanar quadrat. Prop d’un turó veí s’alcen les bases de murs, de bon carreu, pertanyents a l’antic castell de la Pedra, documentat des del segle XIV, que formà part, com la Coma, dels dominis dels Cardona, dins la batllia de Sant Llorenç de Morunys.

Festes

La festa major de la Pedra se celebra el primer diumenge d’octubre i la festa dels Traginers, per Santa Magdalena (22 de juliol).

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Web ajuntament

 

El Port del Comte

El Port del Comte es un Poble del municipi de la Coma i la Pedra (Lleida)
Al Port del Comte hi anem el 21 d’agost de 2012

Dades del Municipi

Vegueria Comarques Centrals
Comarca Solsonès modifica
Població
Total 265 (2019) modifica
• Densitat 4,37 hab/km²
Llar 39 (1553) modifica
Gentilici Comardí, comardina

Breu historia del municipi

El terme estén a l’extrem nord-oriental del Solsonès i de la Vall de Lord, a la capçalera del Cardener, des de la serra de Port del Comte (el Pedró dels Quatre Batlles, a 2 383 m, a l’extrem NW) fins a la serra del Verd (cap d’Urdet, a la serra del Gall, a 2 233 m, a l’extrem NE), separades aquestes serres pel coll de Port, o del Comte, fins a la serra de Querol (2 214 m a l’extrem SW) i la serra de Guixers (SE).

Limita al N amb Gósol (Berguedà) i Tuixén i la Vansa (Alt Urgell), a l’W amb Odèn i al S i l’E amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys. Comprèn el sector oriental del gran prat ramader de Bacies, on hi ha el pou de glaç natural de la Bòfia (-31°C), que era aprofitat antigament (els traginers portaven blocs de glaç embolicats en sacs i sàrries a Solsona i altres llocs). El terme comprèn els pobles de la Coma, cap de municipi, i la Pedra, la urbanització de Port del Comte i l’estació d’esquí del mateix nom. També inclou el despoblat de Pratformiu. Les principals vies de comunicació són la carretera local que enllaça Sant Llorenç de Morunys amb Tuixén, passant pels pobles de la Pedra i la Coma, i la que surt més amunt del cap municipal per anar a Port del Comte i unir-se, al coll de Jou, amb la carretera de Sant Llorenç a la C-14 (Eix Tarragona-Andorra).

El Poble

Al SW del cap municipal hi ha la urbanització del Port del Comte (69 h el 2005). A l’extrem oriental, entre la serra de Pratformiu (1 670 m) i el coll de Jovells, en una vall, hi ha les cases abandonades que formaren part del despoblat de Pratformiu, alguna de les quals és ocupada esporàdicament per pastors.

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

Pinós

PInós es un Municipi de la Comarca del Solsanès (Lleida)
A Pinós hi anem 24 d’agost de 2012

Dades del Municipi

Vegueria Comarques Centrals
Comarca Solsonès modifica
Població
Total 287 (2019) modifica
• Densitat 2,75 hab/km²
Llar

Breu historia del municipi

Limita a llevant amb els termes bagencs de Cardona i Sant Mateu de Bages, al sud amb el de Calonge de Segarra, pertanyent a l’Anoia, i a ponent amb Torà, de la Segarra. Dins el Solsonès entronca amb els municipis de Riner (N), la Molsosa (S) i Llobera (NW).

A la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars, dins la comarca del Bages, hi ha un enclavament (i antiga quadra) del terme de Pinós, en gran part estès a l’esquerra del riu, anomenat de Malagarriga. La serra de Pinós (que culmina a 931 m) forma l’eix en direcció NE-SW. Aquesta serra és un anticlinal format en un dels darrers plegaments pirinencs, que constitueix un petit nus hidrogràfic entre les conques del Llobregat (rieres de Matamargó i de Vallmanya que unides formen la riera de Salo, ja al Bages, afluent del Cardener) i del Segre (afluents de capçalera de la riera de Llanera com els barrancs de Gangolell, de la Rovira, dels Molins, la rasa d’Ardèvol i altres torrents que aboquen les aigües directament al Llobregós, dins el terme de la Molsosa).

El terme comprèn el poble de Pinós, cap de municipi, i les caseries d’Ardèvol, Matamargó, Vallmanya i Sant Just d’Ardèvol. Les comunicacions són molt escasses, només hi ha la carretera local de Torà a Ardèvol, que continua vers Pinós, des d’on enllaça amb la carretera de Calaf per els Quadrells i Castellfollit de Riubregós per Enfesta.

El Poble

El poble de Pinós (44 h el 2005), als vessants meridionals de la serra de Pinós, és centrat per l’església parroquial de Sant Vicenç de Pinós; les cases estan disseminades i encara que moltes són deshabitades, no s’han abandonat les terres de conreu. La casa del comú es troba a la vora del santuari de Santa Maria de Pinós, centre de devoció comarcal que s’alça als vessants septentrionals de la mateixa serra, a 904 m d’altitud, dominant una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny. L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes (la llinda de la portalada és del 1642), conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc. Prop seu hi ha una gran construcció senyorial i l’hostal. Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers (1808), el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers. Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada. Depèn de la parròquia de Pinós el petit barri de Cuiner, que formava part d’una antiga quadra dita de Matadeporros; hi ha una església que havia estat dedicada a sant Pere i sant Feliu i després a santa Llúcia.

Destaca el Museu del Carlisme, ubicat a la casa Tristany.

Festes

La festa major se celebra el tercer diumenge de setembre i per Pasqua Florida es fa un aplec al santuari de Santa Maria.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Puigdàlber

Puigdàlber es un municipi de la comarca Alt Penedès (Barcelona)
A Puigdàlber hi anem el 23 de setembre de 2012

Dades del Municipi

Autonomia Catalunya
Vegueria Penedès
Comarca Alt Penedès modifica
Població
Total 526 (2019) modifica

Breu historia del municipi

El municipi de Puigdàlber, amb un terme de 0,4 km2, el més petit del Principat, és situat a la fossa del Penedès, en terreny gairebé pla. És drenat per les rieres del Romaní i de la Serra, afluents de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs. El municipi és envoltat pels termes del Pla del Penedès, a llevant, i de Font-rubí, a ponent. Hi passa la carretera C-15 de Vilafranca a Igualada, a 7 km de distància de la capital comarcal. Per una carretera local es comunica amb la C-243 de Vilafranca a Martorell, per Sant Sadurní. El 2001, s’agregà al terme el sector del Mas Moré, fins llavors del municipi veí del Pla del Penedès.

Les primeres dades històriques que fan refèrencia a Puigdàlber es remunten al 1108, en què hi ha notícia d’un personatge anomenat Pere Bernat de Puigdàlber, el qual, juntament amb Jordà de Santmartí, senyor de Sant Martí Sarroca, atorgà donació a l’orde de l’Hospital d’un mas en terme del castell de Sant Martí Sarroca. El mateix personatge el 1150 feia unes donacions a Santes Creus de terres als termes de Gelida i de Ferran. El 1195 s’esmenta la prada de Vives de Puigdàlber entre els límits d’un alou de la Granada. A la primeria del segle XIV posseïa el lloc Ramon de Ribes, que tenia el castell de Ribes en feu pel bisbe de Barcelona; a la seva mort (1311) heretà el lloc de Puigdàlber Bernat Guillem de Ribes.

El Poble

El poble de Puigdàlber (238 m d’altitud) és a prop de la riera de la Serra. La seva església parroquial és dedicada a sant Andreu; havia estat sufragània de la parròquia de Santa Fe del Penedès. El poble forma una conurbació amb el raval del Mas Morer, del terme del Pla del Penedès.

Festes

Puigdàlber celebra la festa de la Mare de Déu del Remei, el segon diumenge de maig, la festa de les Torrades el diumenge abans de Carnaval, la festa del Vot del poble per Sant Ramon de Penyafort, al gener, i la festa major per Sant Andreu, al novembre.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

Vilanova de Prades

Vilanova de Prades es un municipi de la comarca la Conca de Barberà (Tarragona)
A Vilanova de Prades hi anem el 15 d’agost de 2012

Dades del Municipi

Autonomia Catalunya
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Conca de Barberà modifica

Breu historia del municipiVilanova de Prades és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp. Així, confronta amb els termes de Vallclara, al NE, Prades (Baix Camp) per l’E i pel S, Cornudella de Montsant, al S, i Ulldemolins, a l’W (Priorat), i amb la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, al N (Garrigues). 

El Poble

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

 

Prades

Prades
Prades es un Municipi de la Comarca del Baix Camp (Tarragona)
A Prades hi anem el 15 d’agost de 2012

Dades del Municipi

Autonomia Catalunya
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Baix Camp modifica

Breu historia del municipi

El terme de Prades ocupa l’extrem nord de la comarca. És limitat per la Febró (S), Capafonts (SE i E), Mont-ral (E, de l’Alt Camp), per Vimbodí (NE), Vallclara (N), Vilanova de Prades (NW) i en un punt per Montblanc (NE), tots quatre municipis de la Conca de Barberà, i Cornudella de Montsant (W i SW, del Priorat). Prades és situat al centre de les muntanyes del seu nom.

Les muntanyes de Prades, que han estat declarades espai d’interès natural, ocupen pràcticament tot el terme, el qual és, doncs, molt esquerp, entre els 900 i els 1.000 m d’altitud. El massís, que forma part de la Serralada Prelitoral Catalana, d’orientació general SW-NE, s’alça majestuós entre la Conca de Barberà i la cubeta del Priorat, separant les conques del riu de Siurana, afluent de l’Ebre, i del riu Brugent, afluent del Francolí per la dreta, que neix al SE del terme, format per la unió del barranc de l’Abellera amb els de Marçana i de Rams, que drenen els vessants sud-orientals del massís. Al S de la vila hi ha el coll de Prades (947 m), punt d’unió de les dues branques en què es troba subdividit. En l’alineació sud-occidental es destaquen la Gritella (1.089 m), al límit amb Cornudella (Priorat), i el pic de Cantacorbs (1.053 m), ja fora de la comarca, mentre que a l’alineació nord-oriental el massís culmina al tossal de la Baltasana (1.203 m), flanquejat a l’E per la mola d’Estat (1.126 m) i al N pel puig de Sales (1.046 m), tots al límit amb la Conca de Barberà. L’amfiteatre que formen les muntanyes de Prades al voltant de la vila és drenat per diversos barrancs (de la Font, de Tillans, dels Rossinyols, de Rius), que aflueixen per la dreta al riu de Prades (capçalera del riu de Montsant, afluent del de Siurana per l’esquerra); localment hi té la capçalera, al vessant septentrional, el Francolí.

L’únic nucli de població és la vila de Prades, que queda comunicada per diverses carreteres locals amb l’Espluga de Francolí i Vilanova de Prades, amb Albarca i Cornudella de Montsant i, a través del coll de Prades, amb Capafonts i la Febró.

El Poble

 La vila de Prades és al centre de l’altiplà del cim de les muntanyes, a 950 m d’altitud, perfectament comunicada amb camins directes, d’origen medieval, amb tots els pobles de la rodalia. La seva plaça porxada, d’una gran bellesa i molta anomenada, és una mostra de l’antiga esplendor; té una coneguda font esfèrica d’estil renaixentista. Segons Madoz, el 1846 conservava encara arruïnades lecases destruïdes per l’incendi del 1837 i tenia hospital i escola. De les seves antigues fortificacions resten només alguns trossos de muralla, basaments de torres i dos notables portals adovellats. Del castell de Prades solament resta el record (era ja totalment arruïnat i feia la funció de corral el 1929), a part alguns vestigis de la seva església, romànica, que era d’una nau amb absis rodó i finestra central esqueixada. És interessant l’església parroquial de Santa Maria, d’una gran nau, de transició del romànic —al qual pertany la porta lateral— al gòtic, amb elements renaixentistes, com la façana principal; l’absis és sisavat i té els angles reforçats per contraforts. Davant la porta lateral que s’obre vora el portal de la muralla hi ha una creu de terme, possiblement del segle XIII.

Prades La famosa font d’estil renaixentista

© FOTOTECA.CAT

Els edificis són de pedra vermella, la dita pedra esmoladora. Això ha fet que Prades sigui coneguda com la Vila Vermella. Als voltants s’han edificat modernament un bon nombre de xalets. El nucli vell de la vila de Prades ha estat declarat conjunt historicoartístic.Prades disposa de dues curioses exposicions permanents: una col·lecció de soperes i l’anomenat Racó d’en Manelic, que conté, a més d’una col·lecció de porrons, objectes d’etnografia popular local.

Festes

La vila aplega una bona quantitat de festes i actes tradicionals que s’han mantingut vigents al llarg dels anys. Celebren la seva festa major per santa Florentina, a l’octubre, i la festa major d’estiu al final d’agost, mes en què s’organitza també un concurs de gossos d’atura. Altres celebracions destacades són el Carnaval, amb la tradicional gitanada (comparsa de gent disfressada de gitanos); la festa de la Farigola, al maig, la festa de les castanyes, per Tots Sants, la festa d’inici de la campanya de la patata, al setembre, i la popular festa del Cava, pel juliol, en la qual és típic fer rajar xampany de la font de la plaça.

Sembla que era a Prades on es representava originàriament, el dia de l’Assumpció, el misteri del segle XV, actualment representat des del 1980 i el mateix dia a la Selva.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Pujalt

Pujalt es un municipi de la comarca de l’Anoia (Barcelona)
A Pujalt hi anem el 12 de febrer de 2012

Dades del Municipi

Vegueria Penedès
Comarca Anoia modifica

Capital Pujalt modifica
Població
Total 210 (2019) modifica
• Densitat 6,69 hab/km²
Llar 70 (1553) modifica
Gentilici Pujalenc, pujalenca

Breu historia del municipi

El terme de Pujalt, de 31,43 km2 d’extensió, és al sector de ponent de l’altiplà de Calaf, al límit nord de la comarca de l’Anoia amb la de la Segarra i també al límit de la província de Barcelona i del bisbat de Vic. S’estén per una remarcable planura enlairada, un típic altiplà, a uns 750 m d’altitud, entre Conill, Sant Ramon i Estaràs. El terme és força homogeni en el sector de Pujalt i dels seus agregats de l’Astor i Vilamajor, i en canvi fa unes estranyes sortides al sector de Conill, pràcticament envoltat pel terme de Calonge de Segarra, i en el de la Guàrdia Pilosa, que arriba fins a tocar de les cases del poble de Sant Martí Sesgueioles.

L’altitud de l’altiplà fa que sigui un lloc d’àmplies panoràmiques vers els Pirineus, les crestes de Montserrat, les serres de Pinós i de Boixadors i els plans d’Urgell, i fa també que sigui un lloc especialment afectat pels vents. Aquesta altitud no priva, però, que el lloc sigui afectat per la boira baixa; hom diu que alguns hiverns havia arribat a durar 10 o 12 dies. També és típica la boira gebradora.

El municipi de Pujalt comprèn el poble de Pujalt, amb el terme del seu antic castell, l’antiga demarcació del castell de Montesquiu amb els sectors de l’Astor i Vilamajor, el terme de Conill, abans dels Cardona, i el de la Guàrdia Pilosa. Aquests dos darrers termes formaren municipalitats pròpies fins a mitjan segle XIX. També l’Astor fou abans independent amb la consideració de quadra. Dintre el terme antic de Pujalt hi ha els dos antics veïnats de les Torres de més amunt i de més avall i la petita quadra de la Ceriola, de dues cases, abans de domini dels rectors de Pujalt.

La principal via de comunicació del terme és la N-141 que uneix Cervera i Manresa, tot passant per Calaf. Aquesta carretera, que enllaça a Calaf amb l’Eix Transversal, passa per Conill i permet l’accés a Pujalt mitjançant un ramal. Al S del terme, un altre branc de la carretera de Sant Martí Sesgueioles a Sant Guim de Freixenet porta a l’Astor.

El Poble

El poble de Pujalt (770 m d’altitud) tenia 99 h el 2005. El castell de Pujalt corona un puig o mota de 773 m, pels vessants oriental i occidental del qual s’estén, graonada, la població. Sempre ha tingut el nom històric de Pujalt; el renom de la Mota és molt tardà i es refereix al puig que li fa de suport, no a l’edificació, de la qual només resten trossos de murs, una cisterna i, ja al pendent, on comencen els carrers del poble, els murs de la capella romànica de Sant Ponç, que sembla que correspon a la capella del castell. Moltes cases de la població s’han fet amb els carreus procedents dels murs del castell. La població abans era envoltada de muralles, de les quals resta alguna traça a prop de la capella de la Concepció, al carrer del Call i darrere el carrer Major. A la plaça Major, on es reunia el Consell del terme, hi havia un frontó o joc de la pilota, documentat des del segle XVII. Els carrers estrets i costeruts, amb alguns passos coberts, donen a la població un regust d’antigor. S’han restaurat algunes cases.

La capella de la Concepció, feta a l’entrada de la població, a tocar de la muralla, a partir del 1399, és una típica edificació de pedra, d’una nau amb volta apuntada i una curiosa espadanya, com un triangle de costats arrodonits, que li dóna un cert relleu. La presideix una notable imatge gòtica de marbre policromat, de la fi del segle XIV, que, tot i el títol de la Puríssima Concepció que té de sempre, representa la Mare de Déu, dreta, amb el Fill a l’esquerra que té un llibre obert a les mans. Es construí perquè la parroquial era extramurs i en tenia cura un sacerdot beneficiat, dit l’Animer. El 1546 a la vila hi havia un hospital situat a prop d’aquesta capella.

L’església parroquial de Sant Andreu de Pujalt, esmentada des del final del segle XI, entre les parròquies del bisbat de Vic, és situada fora de la vila, en un pla, a prop del qual s’ha fet la moderna rectoria i alguna altra edificació. Dista del poble uns 200 m. Originàriament era un temple romànic tardà, que fou consagrat un 27 d’abril d’un any desconegut i que ha sofert moltes modificacions, com la supressió de l’absis i la construcció d’un presbiteri que allarga la nau, l’erecció d’un campanar poligonal reconstruït en una bona part el 1871 i l’obertura de capelles laterals amb grans arcs. L’antic portal de la part de migdia es va tapiar, per obrir-ne al segle XVIII un a ponent. Antigament era coberta de lloses, que encara s’endevinen.

El poble de Pujalt (770 m d’altitud) tenia 99 h el 2005. El castell de Pujalt corona un puig o mota de 773 m, pels vessants oriental i occidental del qual s’estén, graonada, la població. Sempre ha tingut el nom històric de Pujalt; el renom de la Mota és molt tardà i es refereix al puig que li fa de suport, no a l’edificació, de la qual només resten trossos de murs, una cisterna i, ja al pendent, on comencen els carrers del poble, els murs de la capella romànica de Sant Ponç, que sembla que correspon a la capella del castell. Moltes cases de la població s’han fet amb els carreus procedents dels murs del castell. La població abans era envoltada de muralles, de les quals resta alguna traça a prop de la capella de la Concepció, al carrer del Call i darrere el carrer Major. A la plaça Major, on es reunia el Consell del terme, hi havia un frontó o joc de la pilota, documentat des del segle XVII. Els carrers estrets i costeruts, amb alguns passos coberts, donen a la població un regust d’antigor. S’han restaurat algunes cases.

La capella de la Concepció, feta a l’entrada de la població, a tocar de la muralla, a partir del 1399, és una típica edificació de pedra, d’una nau amb volta apuntada i una curiosa espadanya, com un triangle de costats arrodonits, que li dóna un cert relleu. La presideix una notable imatge gòtica de marbre policromat, de la fi del segle XIV, que, tot i el títol de la Puríssima Concepció que té de sempre, representa la Mare de Déu, dreta, amb el Fill a l’esquerra que té un llibre obert a les mans. Es construí perquè la parroquial era extramurs i en tenia cura un sacerdot beneficiat, dit l’Animer. El 1546 a la vila hi havia un hospital situat a prop d’aquesta capella.

L’església parroquial de Sant Andreu de Pujalt, esmentada des del final del segle XI, entre les parròquies del bisbat de Vic, és situada fora de la vila, en un pla, a prop del qual s’ha fet la moderna rectoria i alguna altra edificació. Dista del poble uns 200 m. Originàriament era un temple romànic tardà, que fou consagrat un 27 d’abril d’un any desconegut i que ha sofert moltes modificacions, com la supressió de l’absis i la construcció d’un presbiteri que allarga la nau, l’erecció d’un campanar poligonal reconstruït en una bona part el 1871 i l’obertura de capelles laterals amb grans arcs. L’antic portal de la part de migdia es va tapiar, per obrir-ne al segle XVIII un a ponent. Antigament era coberta de lloses, que encara s’endevinen.

Des del 2004, vora Pujalt s’han dut a terme tasques de recuperació d’un antic campament d’instrucció militar republicà, amb l’objectiu d’acondicionar-lo per a la seva visita. S’ha de complementar amb un centre d’interpretació.

Des del 2004, vora Pujalt s’han dut a terme tasques de recuperació d’un antic campament d’instrucció militar republicà, amb l’objectiu d’acondicionar-lo per a la seva visita. S’ha de complementar amb un centre d’interpretació.

Festes

La festa major se celebra a l’agost, i la festa de Sant Andreu, patró del poble, al començament de desembre. A finals de maig se celebra, des de 1999, la Fira de la Transhumàancia

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web