Mostra totes les entrades de Pere Gasso

Flix

Flix es un municipi de la Ribera d’Ebre
A Flix hi anem el 25 de gener de 2022

Dades del Municipi

Total3.426 (2022) Modifica el valor a Wikidata• Densitat29,31 hab./km²Llars158 (1553) Modifica el valor a WikidataIdioma oficialcatalà

castellà Modifica el valor a WikidataGeografiaSuperfície116,9 km² Modifica el valor a WikidataAltitud47 m Modifica el valor a WikidataLimita amb

Identificador descriptiuCodi postal43750
Modifica el valor a Wikidata

 

Breu historia del municipi

Els seus orígens es remunten als poblats ibers (ilercavons) amb interessants troballes arqueològiques a les zones del Castellons i de Sebes.

Al segle viii els sarraïns s’hi instal·laren realitzant importants obres de regadiu i hidràuliques, i deixaren les seves petjades en bona part de la toponímia local, amb noms com Vingalis o Beremusses. El castell sarraí és esmentat com una fortalesa arran de la conquesta cristiana el 1154 per Ramon Berenguer IV, lloc concedit al cavaller genovès Bonifaci da Volta.

El 4 d’octubre de 1154. Ramon Berenguer IV fa donació de dues terceres parts del castell i vila al cavaller genovès Bonifaci Della Volta (fideli meo Bonifacio de la Volta illud castrum de Flix). El comte es reservà l’altra tercera part. Als documents apareix la paraula Flixio 1238.

Jaume I honora Flix amb el títol honorífic de Molt noble i lleial vila de Flix, en reconeixement dels seus fills en la presa de València, esdevingut aquest any. Els germans Andreolo i Alberto de Flix (nom que prendrien els hereus de la família Volta com a senyors que eren de Flix) participaren activament en la conquesta de la Ciutat.[6]

El 1398 la ciutat de Barcelona adquirí la baronia de Flix als Santcliment per tal de dominar el tràfic de l’Ebre i controlar el comerç de blat, des d’aleshores i fins al segle xviii la Vila es convertí en Carrer de Barcelona.[7]Aquesta dependència i la seva situació estratègica, a mig camí de Lleida i Tortosa, va fer que el seu castell, tot sovint, fos assetjat i cremat; ja sigui durant la Guerra Civil catalana del segle xv, durant la Guerra dels Segadorsdel segle xvii o per part de les tropes de Felip V a la de Successió.[8]

El 1714, Flix passà a dependre directament del Real Patrimoni fins al 1835. Durant les diferents guerres carlines la població fou clarament partidària dels carlins. El cabdill carlí Ramon Cabrera hi ordenà construir un nou castell durant la primera de les carlinades, conegut com el Castell Nou. D’entre els carlistes de Flix destacà el conegut “capellà de Flix”, Josep Agramunt.[9]

A les acaballes del segle xix es construí l’Electroquímica de Flix, S.A. amb capitals i tècnics alemanys, una de les primeres electròlisis d’Europa, i que ha marcat la idosincràcia industrial de la població fins a l’actualitat.[10]

Durant la Guerra Civil, la població sofrí els atacs de l’aviació que cercava destruir la fàbrica química. El 23 de febrer del 1937 va produir-se el primer bombardeig, amb un total de 125 bombes amb vuit víctimes mortals. Al municipi, que acabaria patint una vintena d’atacs aeris, es van construir un total de 9 refugis. De refugis antiaeris se’n feren un a la mateixa fàbrica, un a la colònia i cinc al nucli urbà. Més tard, durant la Batalla de l’Ebre se’n feu un altre a la barca de dalt, just davall del Castell nou, lligat a la construcció del pont de ferro, perquè els pontoners es poguessin refugiar durant els constants bombardejos que hi hagué sobre aquest en el decurs de la batalla. Hi ha notícies de l’existència d’un altre refugi als pisos que durant la república es van construir a la vora del Molí d’Oriol i que la gent també va fer servir per a refugiar-se un petit magatzem de material al “colorato”, a més també utilitzaren el túnel del ferrocarril. El refugi del carrer de Sant Josep té les dues entrades en terreny públic i a més es troba en bon estat de conservació, té uns 60 metres i un tram està revestit de formigó. S’hi ha trobat un escrit que fa referència al bombardeig del 23 de febrer, és aquest refugi el que s’ha museïtzat.[11]

Van ser la gent gran, les dones i els nens del poble, amb l’ajut dels treballadors i tècnics de Riegos i Saltos del Ebro, que van assumir la seva construcció i manteniment. Durant la Batalla de l’Ebre el poble quedà a la línia de front i fou pràcticament abandonat perquè la població anà a refugiar-se en masos i coves del terme.

El 1948 fou inaugurat el salt hidroelèctric de Flix, que consta d’una central de 50 MW de potència alimentada pel cabal del riu Ebre des de la presa de Flix, d’11 hm³ de capacitat.

El setembre de 2005 es donà a conèixer l’existència d’una gran zona degradada amb acumulació de residus contaminants provinents del complex químic d’Ercros, situat a l’embassament de Flix.[12] Aquest fet propicià un ambiciós pla per extreure’ls i tractar-los.[13] El 2010 es va posar en marxa, amb la construcció d’una barrera per aïllar els llots tòxics de l’embassament,[14] i a la fi de 2013 ja s’havia extret i tractat un 20% dels residus.[15][Cal actualitzar]

El Poble

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Fortià

Fortià es un municipi de l’Alt EmpordàGirona
A Fortià hi anem el 26 de novembre de 2019

Dades del Municipi

Comarca Alt Empordà Modifica el valor a Wikidata

Capital Fortià Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total 778 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 72,04 hab./km²
Llars 40 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilici fortianenc, fortianenca Modifica el valor a Wikidata

Breu historia del municipi

Fortià formava part de l’antic Comtat d’Empúries i era dominat pel Monestir de Sant Pere de Roda des de l’Alta Edat Mitjana, l’abat del qual actuava de senyor del lloc. Les primeres referències al poble també es fa referència a Palol, una referència d’un possible assentament recaptatori d’època musulmana. La gran part del ric patrimoni arquitectònic conservat és dels segles d’època moderna (XVI-XVIII) i el segle xix, atesa les grans destrosses provocades pels aiguats de l’any 1421 i de les diferents guerres que patí l’Empordà des de la Guerra dels Segadors fins a les carlinades.

La llarga tradició agrícola de Fortià es veu plasmada en l’antiga Granja Escola de Fortianell (1855), d’estil neoclàssic i única a Catalunya, que aportà innovacions que es plasmaren en la renovació de l’agricultura. En l’actualitat, els principals conreus són, de més a menys, el blat de moro, l’ordi, el blat, la civada, el gira-sol, la userda i la ceba varietat Figueres, produïda principalment a Fortià, Riumors i Vila-sacra. A banda de la cria de bestiar boví i porcí.[1]

El Poble

Etimologia[modifica]

Segons Coromines, el nom de Fortià prové d’una aplicació tardana del nom de persona català Fortià. Com mostren els documents de 971, 974 i 982, el nom propi de la població era Palol, com altres pobles empordanesos, i se li aplicà tardanament, a tall de sobrenom, el prenom de Fortià, “metonímia que en aquest cas acabà per borrar el nom propi, per tal com així s’evitaven malentesos amb els massa nombrosos homònims Palol“.[2]

En canvi per Enric Moreu-Rey i Pere Balañà, el nom de la població deriva de l’antropònim llatí Fortius. Segons aquests lingüistes, proposen que prové del llatí Fortianus, derivat de Fortius, nom propi de persona. El de Fortianell és el resultat de la derivació del nom del nucli més proper, Fortià, al qual és afegida una desinència diminutiva, un procés recorrent a tot el territori català.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

 

El Far d’Empordà

El Far d’EmpoprdàA
A el Far d’Empordà hi anem el 26 de novembre de 2019

Dades del Municipi

Àmbit funcional territorial Comarques gironines
Comarca Alt Empordà Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total 625 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 69,44 hab./km²
Llars 18 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilici Elfarenc, elfarenca Modifica el valor a Wikidata

Breu historia del municipi

Vista general del Far d’Empordà

© FOTOTECA.CAT

Municipi de l’Alt Empordà, estès a la dreta del riu Manol.

Situació i presentació

El municipi del Far té una extensió de 8,98 km2. El límit a ponent i al N és el curs del riu Manol, que el separa del terme de Figueres. De la riba dreta del Manol surt el rec del Molí d’en Dorra, que travessa el sector meridional del terme. A l’E limita amb els municipis de Vila-sacra i Fortià, al S amb el de Vilamalla i al SW un punt el posa en contacte amb els de Santa Llogaia d’Àlguema i Vilafant.

El poble és situat 3 km a llevant de la ciutat de Figueres, emplaçat al cim d’un pujol plioplistocènic que emergeix al mig de la plana al·luvial. Aquesta situació és ben típica de l’antic poblament del pla empordanès, que cercà indrets aturonats sobre els terrenys d’aiguamolls i estanys fins a temps no gaire allunyats. L’estany del Far, al peu del turó on s’alça el poble, ha estat convertit en fèrtils conreus. Al S del poble del Far es troba el veïnat de l’Oliva. Vers el SW del terme, hi ha també el veïnat del Pont del Príncep, que s’estén pels municipis veïns de Santa Llogaia d’Àlguema, Vilamalla i Vilafant.

Una carretera local uneix el poble del Far amb la ciutat de Figueres, la proximitat de la qual ha afectat el desenvolupament del municipi del Far d’Empordà en diferents aspectes. El traçat de la carretera N-II cap a França, en el tram de circumval·lació a Figueres, travessa el sector occidental del terme.

El Poble

El Far, que tenia una població (eufarencs o elfarencs) de 352 h el 1860, acusà a la fi del segle XIX i principi del XX el descens d’habitants comú a tota la rodalia. A la postguerra, a causa de la proximitat de la zona industrial de Figueres, hi arribaren molts immigrats, que l’utilitzaren com a poble dormitori. Aquest increment de població, però, no es mantingué, i dels 547 h que hi havia el 1970 la població davallà als 396 h el 1991 i als 387 h el 2001. El 2005 la població arribà a 448 h.

Els conreus ocupen gairebé tot el terme, i la propietat és força repartida. Gràcies al rec del Molí d’en Dorra i als nombrosos pous, el regadiu —hortalisses i farratge— tendeix a incrementar-se. Els cereals són el principal conreu del secà, i resten espais importants d’oliveres i vinya. A la vora del Manol hi ha algunes arbredes. L’activitat ramadera hi és arrelada, amb algunes explotacions importants. Predomina la cria de bestiar porcí, oví, boví i l’avicultura. El sector serveis ocupava la meitat de la població activa el 2001.

El poble del Far d’Empordà

El poble del Far, que tenia 396 h el 2005, forma un nucli agrupat entorn de l’església i de les restes del castell. Emplaçat al cim d’un turonet (44 m), s’estén pels seus vessants sud, sud-est i sud-oest, de manera que resta en part arrecerat dels efectes violents de la tramuntana. Els carrerons són estrets i curts, sense una disposició ben definida.

Malgrat la poca elevació del puig del Far, des del poble es domina un esplèndid panorama sobre una gran part de la comarca. Hom ha suposat que el nom del poble és originat precisament per la seva situació preeminent respecte de la plana al·luvial empordanesa.

L’església parroquial de Sant Martí del Far, esmentada en documents dels segles XIII i XIV, sembla que fou reconstruïda durant el segle XIII, quan es bastí el castell del Far, al centre del qual era emplaçada. Era un element més de la fortalesa, com ho demostren les estructures defensives que encara conserva. L’església, d’estil romànic tardà, és de planta rectangular, construïda amb grans carreus de calcària, perfectament escairats. Al frontis destaquen la portada de tres arcs de mig punt en gradació, llinda i timpà, i un finestral de mig punt i de doble esqueixada extradossat per un fris decoratiu de dents de serra. Els elements defensius de carreuada esmentats corresponents a l’espadanya i l’absis són coetanis, o molt poc posteriors a l’església, mentre que la fortificació de sobre els murs laterals de la nau, de pedruscall, pertany a una època molt més tardana. L’interior del temple és cobert amb volta apuntada. L’arc triomfal, també apuntat, recolza en columnes semicilíndriques adossades als murs laterals que tenen impostes bisellades.

Del castell del Far, alçat el 1299 pel comte d’Empúries, en resten uns escassos fragments del basament de la muralla amb un gran talús al costat de migdia. Estigué en ús fins a temps moderns.

El Far d’Empordà disposà del Museu d’Art Naïf. Tancat des del 2000, estava situat en una casa que va pertànyer a la família Pitxot, en la qual Dalí va passar molt de temps.

La població del municipi es complementa amb les nombroses masies disseminades pel pla —en general no gaire antigues—, amb el veïnat de l’Oliva, que tenia 52 h el 2005, uns 400 m a migdia del poble i format per més de trenta casalots i masies dels segles XVIII al XX, i amb el veïnat del Pont del Príncep, de població disseminada.

El folklore del poble és representat per la festa d’estiu, al juliol, i la festa major de Sant Martí, que s’escau al novembre.

La història

En un precepte de Carles el Calb de l’any 844 la ”villam quae vocatur Farus” apareix com a possessió de la mitra de Girona. L’any 974 el papa Benet II confirmava a l’abat Hildesind les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes, entre les quals figura tot el que tenia al terme d’“ipso Faro”. Aquest cenobi tenia la jurisdicció civil del lloc. De l’església de Sant Martí del Far hi ha notícia del 1229. El temple fou reconstruït a la fi del segle XIII i quedà integrat al castell del Far, que el comte Ponç V d’Empúries havia fet bastir i que sembla que era acabat el 1299. La construcció del castell del Far s’inscriu en el context dels enfrontaments entre el comte Ponç V d’Empúries i la corona. L’any 1300 el comte reconeixia que el Far era alou propi del monestir i feia públic que el castell no hauria de danyar els interessos de l’abadia, sinó al contrari, defensar-los.

Festes

Fotos

 

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Cabanes

Cabanes es un municipi de l’Alt empordà girona
A Cabanes hi anem el 27 de novembre de 201

Dades del Municipi

Autonomia Catalunya
Àmbit funcional territorial Comarques gironines
Comarca Alt Empordà Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total 949 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 63,27 hab./km²

Breu historia del municipi

Es creu que Cabanes es va formar a l’època dels romans, però no se sap del tot cert. El primer esment documentat data de l’any 935 amb el nom de Cabanas, que posteriorment i al llarg dels segles tindrà noms com Sant Vicenti de Cabanis, Cabannas… fins a l’actual Cabanes.[3] Antigament, Cabanes estava situada on hi ha avui el cementiri del poble, però degut a la riuada patida l’any 1421, que destruí el poble de Cabanes i que va causar nombroses víctimes, el poble es va traslladar a l’emplaçament actual.

El poble de Cabanes, des de ja fa molts segles, ha pertanyut al comtat de Peralada, la qual cosa va comportar al segle xi la construcció d’un castell, el castell de Rocabertí, del qual avui en dia resta només una torre en molt bon estat de conservació, que devia ser la torre de l’homenatge de l’antic castell. En bell mig del centre de la vila podem trobar cases datades del 1595 i 1604

Festes

  • 22 de gener: Sant Vicenç. Ve una bona orquestra on toca al Local Social oferint ball i concert. A més a més, també s’organitzen altres tipus d’activitats socials.
  • 15 de maig: Sant Isidre. Es representa la tradicional sembra de pinyons.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Cabanabona

Cabanabona es un municipi de la noguera  “Lleida”
A cabanabona hi anem el 9 de maig de 202

Dades del Municipi

Província província de Lleida
Àmbit funcional territorial Ponent
Comarca Noguera Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total 62 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 4,37 hab./km²
Llars 25 (1553) Modifica el valor a Wikidata

El Poble

Cabanabona és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà.

El terme municipal de Cabanabona, d’una extensió de 14,12 quilòmetres quadrats, és situat entre els municipis d’Oliola, a ponent i tramuntana, de Vilanova de l’Aguda, a llevant, i a migdia confronta amb el municipi segarrencde Torrefeta i Florejacs, pel sector de l’antic terme de Florejacs. És emplaçat als altiplans que separen les valls del Llobregós i del Riu Sió. Aquest terme comprèn el mateix poble de Cabanabona, cap del municipi, i Vilamajor, i el santuari de Sant Pol (s. XVII). Travessa la part septentrional del terme la carretera L-313, de Guissona a Ponts i hi conflueixen un seguit de camins veïnals que porten als pobles i els masos propers.

El poble de Cabanabona és a 421 metres d’altitud, al nord del terme, prop del torrent de la Rabassa, afluent del Llobregós per l’esquerra. Es troba a 8 quilòmetres de Ponts, que n’és la vila que en proveeix la majoria de serveis. L’església parroquial és dedicada a Sant Joan Baptista, és d’origen romànic tot i que fou reformada a fons el 1686. Al centre del poble hi ha el casal dels antics senyors del lloc, edifici probablement del segle xviiamb ornamentació de tipus renaixentista. També hi ha algunes cases de gust modernista.[1]

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Cabanelles

Cabanelles es un municipi de l’Alt Empordà (Girona)

A Cabanelles hi anem el 26 de novembre de 201

Dades del Municipi

Àmbit territorial Comarques gironines
Comarca Alt Empordà Modifica el valor a Wikidata
Població
Total 279 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 5,02 hab./km²
Llars 66 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilici Cabanellenc, cabanellenca

Breu historia del municipi

Infotaula de geografia políticaCabanelles
Escut d'armes
Escut d’armes

Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata

 42° 13′ 50″ N, 2° 49′ 12″ E
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Àmbit territorial Comarques gironines
Comarca Alt Empordà Modifica el valor a Wikidata
Població
Total 279 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 5,02 hab./km²
Llars 66 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilici Cabanellenc, cabanellenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficial català Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície 55,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud 194 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a Wikidata Martí Espigulé Vallmajó Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal 17746 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE 17031 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT 170314 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc web cabanelles.cat Modifica el valor a Wikidata

Cabanelles és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, a les comarques gironines. Forma part també de la subcomarca de l’Alta Garrotxa. Els pobles veïns són: a l’est Cistella, Lladó i Navata, al sud Crespià, a l’oest Beuda i Maià de Montcal, i al nord Albanyà, Sant Llorenç de la Muga i Terrades. Forma part del Consorci Salines Bassegoda.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Castelló d’Empuries

Castelló d’Empuries es un Municipi de l’Alt Empordà (Girona)

A Castelló d’Empuries hi anem el 24 novembre de 2019

Dades del Municipi

Àmbit territorial Comarques gironines
Comarca Alt Empordà Modifica el valor a Wikidata
Població
Total 11.611 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 274,49 hab./km²
Llars 399 (1553)

Breu historia del municipi

Castelló d’Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l’Alt Empordà. Adquirí la condició de capital del Comtat d’Empúries després del trasllat des de la veïna Sant Martí d’Empúries, més exposada als atacs des del mar, esdevenint així l’autèntica capitalmedieval de l’Empordà durant els segles de més esplendor polític d’aquest comtat. Aquest, fou un dels més insurgents amb el poder reial i un dels darrers a unir-se a la Corona d’Aragó, fet que donà lloc a curiosos episodis, com foren la desviació del cabal del riu Ter per part dels comtes d’Empúries o la inacabada construcció del vistós castell del Montgrí per part dels reis catalans dalt del massís del mateix nom. Castelló fou una vila important. Deu ser per això que la gent dels altres pobles de la comarca deien: «Castelló vila major, tot són jutges i notaris». El seu ric passat medieval afavoreix que, cada any, a mitjans de setembre se celebri el Festival Terra de Trobadors, durant el qual hi ha actuacions de música trobadoresca, combats de cavallers, un popular mercat medieval, actuacions musicals i teatrals, conferències de temes medievals i exposicions.

El gentilici d’aquest municipi, en les seves diferents formes, és castelloní, castellonina, castellonins, castellonines, gentilici que comparteix amb Castelló de Farfanya, a la Noguera.[1][2]

El Poble

Nucli antic[modifica]

Infotaula d'edificiNucli antic de Castelló d’Empúries
Imatge
La plaça del homes. A la dreta, la Casa del Consell municipal de Castelló o Llotja del Mar medieval. Conserva l’estructura de finals del segle xiv, amb reformes del segle xviii.
Dades
Tipus Municipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Part de Mancomunitat de Municipis Comunitat Turística de la Costa Brava, Mancomunitat del servei de control de mosquits a la badia de Roses i el Baix Ter, Mancomunitat Intermunicipal de l’Alt Empordà i Mancomunitat Intermunicipal Toribi Duran Modifica el valor a Wikidata
Construcció Medieval, XVI, XVIII
Característiques
Estil arquitectònic Obra popular
Superfície 42,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud 17 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa Alt Empordà (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Banyat per mar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

 42° 15′ 30″ N, 3° 04′ 29″ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC 18041 Modifica el valor a Wikidata
Lloc web castello.cat Modifica el valor a Wikidata

El nucli antic de Castelló d’Empúries forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El nucli històric de la vila de Castelló d’Empúries està situat al bell mig de l’actual nucli urbà de la població, delimitat pel traçat dels carrers del Portal de la Mercè, de la Muralla, del Mur, Cabra, Monturiol i el curs del rec del Molí. El nucli s’articulà al voltant de l’església de Santa Maria i, en origen, estava emmurallat. Bona prova d’això són els vestigis de fortificació conservats a la banda de llevant del conjunt, seguint la llera del rec.[5]

El centre històric de la vila presenta un entramat de carrers estrets, de recorregut irregular i disposats seguint el pendent del terreny. Molts d’ells presenten paviments de llambordes refets i d’altres completament restituïts, bastits amb petits còdols. Els noms dels carrers i les places i la seva distribució dins del nucli ens deixa veure l’agrupament gremial dels inicis de la vila. Alguns exemples d’això són la plaça de la Llana, de les Cols, del Vi o els carrers de les Peixateries Velles, de les Gallines o dels Jueus. Dues de les places més destacades, la de Joan Alsina i la dels Homes, conserven restes dels antics porxos que les bastien, els quals es localitzaven també en diversos carrers del nucli.[5]

Al marge dels edificis destacats, molts d’ells d’origen medieval, les cases que conformen l’entramat corresponen a construccions dels segles XVI-XVII, amb diverses reformes efectuades entre els segles xviii-XIX. Són grans casals de planta rectangular amb les cobertes de diverses vessants, distribuïts en planta baixa i dos pisos. Majoritàriament, les finestres són rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra. Hi ha portals de les mateixes característiques i d’altres de mig punt adovellats. A l’interior, les cases tenen sostres coberts amb voltes catalanes i grans sales centrals a la planta noble. Aquests edificis estan bastits en pedra, tot i que actualment molts presenten els paraments arrebossats i pintats, alguns d’ells fruit de reformes d’època moderna

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Berga

Berga es un municipi de la comarca del  Bergadà 

A Berga hi anem el 22 de setembre de 201

Dades del Municipi

Autonomia Catalunya
Àmbit territorial Comarques Centrals
Comarca Berguedà Modifica el valor a Wikidata
Capital de

Capital Berga Modifica el valor a Wikidata
Població
Total 16.762 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 741,68 hab./km²
Llars 187 (1553) Modifica el valor a Wikidata

Breu historia del municipiBerga (IPA: [bérɣə]) és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga. La ciutat és al bell mig del Berguedà, al peu de la Serra de Queralt i de cara a la vall del Llobregat. El municipi té una extensió de 22,54 km² i inclou l’antiga colònia tèxtil de Cal Rosal i la Valldan. Al nord i al nord-est limita amb Cercs; al sud-est, amb Olvan; al sud, amb Avià; al sud-oest, amb Capolat; i al nord-oest, amb Castellar del Riu.

El Poble

  • lista de topònims de Berga (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts…; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Berga i el seu agregat de la Valldan gaudeixen d’una posició estratègica i privilegiada, al peu dels primers contraforts del Prepirineu, en un estatge de muntanya mitjana —amb boscos, prats, torrents i fonts— orientada cap a migdia i protegida de les inclemències de la climatologia.

És en la proximitat del riu Llobregat, la qual cosa vol dir que està vora d’un corredor natural que comunica les terres de muntanya amb les més baixes que duen, finalment, al pla del Bages.

No és d’estranyar, doncs, que en un lloc amb aquestes característiques l’home prehistòric visqués de forma estable de vegades, i en altres hi passés llargues temporades.

Festes

Cada any per Corpus se celebra una festa única i originària de Berga, la Patum. És la festa més important d’aquesta ciutat i dura 5 dies. Hi assisteix gent de tota Catalunya i de molts llocs del món. La Patum és denominada patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Altres festes i tradicions berguedanes són:[15]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web