Mostra totes les entrades de Pere Gasso

Vacances 2023 als Fiords Noruega

El 2023 anem de vacances als fiords de noruega amb la Merixell  la seva mare  7 parelles mes
Divendres 16  
A les 3’15 ens venen a buscar a la piscina

Anècdota 

Ensurt a la matinada de divendres truquen insistentment a la porta, pensem que havia passat algo greu, no Ens equivoquem de dia i a les 3’15h de divendres ens truquen que perquè no som a lloc que marxem, teníem clar que marxàvem el 16 i el 17 embarcavem tot plegat corre-cuita i cap a Barna menys mal que ho teníem tot preparat

Sortim a les 7 de Barna cap a Londres 

Arribem a Londres a les 8h hora Local, les 9 hora española i al hotel son   les 12 hora Londres

Dinem a prop del hotel  i a la tarde anem a voltar per el centre de Londres ens trobem amb l’Anna Alba que hi viu, quan volem anar al hotel ens perdem una mica trobem un noi que ens acompanya a prop arribem sobre les 19 h hora local comprem aigua, plàtans i taronges, la Maite es posa color dutxa i jo dutxa, demà a les 7, hem d’ésser a baix per esmorzar

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d’Anglaterra i del Regne Unit.[1][2] La ciutat, situada a la riba del Tàmesi, al sud-est de l’illa de Gran Bretanya, ha estat un nucli urbà important des de fa gairebé 2.000 anys, quan fou fundada pels romans amb el nom de Londínium.[3] La City de Londres, que conforma el nucli històric de la ciutat, és coneguda com «La Milla Quadrada» (2,9 km²) i encara conserva els seus límits medievals.[4][5][6][7][8][nota 1] La Ciutat de Westminster és un districte de Londres-Centre que també té estatus de ciutat. Ocupa gran part de l’àrea central del Gran Londres, incloent-hi la majoria del West End. Es troba a l’oest de la City. El Gran Londres és governat per l’alcalde de Londres i l’Assemblea de Londres.[9][10][nota 2]

Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals,[11] i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals.[12] A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l’Abadia de Westminster i l’església de Santa Margarida; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins Botànics Reials de Kew.[13] La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s’ha vist incrementada a causa del creixement econòmic.[14]

Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s’hi parlen més de 300 llengües.[15] El 2011 la població oficial era de 8.174.100,[16] dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea.[17] i l’àrea metropolitana s’estima que té una població d’entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d’Estiu 2012.

Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de l’Aeroport de la Ciutat de Londres, el de Luton i el de Southend.

Fotos de la Maite de Londres

Dissapte 17 Embarquem

Ales 8 autocar i cap el vaixell, el camarot nostre es a la coberta baixa popa  darrera 11 coberta B 715

 La de la Meritxell es la 11 cabina 107 Pont 5 lloc de trovada 

Fotos de la Maite

 Dilluns 19 / 20 naveguem

Fotos de la Maite

 Acabem Bergen havent vist la sortida del vaixell descansem i a les 22h anem a teatre

Dimarts  20  Bergen

Arribem a Bergen esmorzem i a les 10 desembarquen i cap el poble Bergen

A les 1 agafem bus turístic  a mig camí baixem per anar a floistuen, amb funicular a dalt hi ha vistes panoràmiques de la ciutat mirem berguen anem al mercat i allà prenem una birra ens serveix un argentí ballena

Agafem bus turístic i acabem ronda i al vaixell

Bergen ("bærɡən" “bærɡən” (pàg.)) és una ciutat i municipi de Noruega, capital del comtat de Hordaland i segona ciutat més gran de Noruega amb una població de 254.235 habitants (2017).[1] Bergen és la capital administrativa del comtat de Hordaland. Segons el SSB, l’Oficina d’Estadístiques de Noruega, l’Àrea Metropolitana de Bergen té 383.900 habitants a dia 28 de desembre de 2010.[2][1]

Bergen està situada al comtat de Hordaland, a la costa sud-oest de Noruega. És un important centre cultural per a la regió, reconegut no oficialment com la capital de Vestlandet (Noruega Occidental) i a vegades també referida com la capital de la costa atlàntica noruega. La ciutat va ser una de les 9 ciutats europees a ser reconegudes amb el títol de Capital Europea de la Cultura l’any 2000.[3]

Història

La fundació de la ciutat de Bergen ha estat tradicionalment atribuïda al rei Olaf III de Noruega, fill de Harald III de Noruega, l’any 1070,[4] quatre anys més tard de la fi de l’era vikinga. En estudis més recents, però, s’ha descobert que ja existia un assentament de comerciants als anys 1020 o 1030.[5] La ciutat substituí a Trondheim com a capital de Noruega l’any 1217, i Oslo esdevingué capital el 1299.[6] A final del segle xiii, Bergen va esdevenir una de les ciutats més importants de la Lliga Hanseàtica.[7]

La raó principal de la importància de Bergen era el comerç de bacallà sec del nord de la costa noruega,[8] el qual començà cap al 1100. A la darreria del segle xiv, Bergen s’havia establert com el nucli comercial més important de Noruega.[9] Els mercaders hanseàtics vivien en la seva pròpia àrea de la ciutat, on es parlava el saxó mitjà (idioma de la branca de l’antic saxó), gaudint de drets exclusius per a comerciar amb els pescadors del nord que cada estiu navegaven cap a Bergen.[10] Avui, l’antic moll de Bergen, Bryggen, és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[11]

La ciutat ha patit molts incendis durant la seva història. L’any 1198, l’escissió dels Bagler calà foc a la ciutat a causa del seu conflicte vers els Birkebeiner durant la guerra civil. L’any 1248, Holmen i Sverresborg s’incendiaren, i 11 esglésies foren destruïdes. L’any 1413, un altre gran incendi destruí 14 esglésies més. El 1428, la ciutat va patir un saqueig per part dels pirates en una missió propugnada per la Lliga Hanseàtica, qui també va destruir l’Abadia de Munkeliv l’any 1455. El 1476, Bryggen s’incendià per culpa d’un comerciant ebri. L’any 1582, un cop més, el foc amenaçà la ciutat i l’Strandsiden. El 1675, 105 edificis quedaren en cendres a Øvregaten i 11 anys més tard, un nou foc afectaria l’Strandsiden de nou, destruint 231 cases i 218 coberts. L’incendi més important fins avui, però, és el de 1702, quan el 90% de la ciutat desaparegué a causa d’aquest. El 1751 hi hagué també un gran incendi a Vågsbunnen, i només 5 anys més tard un altre a Strandsiden, destruint aquest últim 1500 edificis. Aquest barri tornaria a cremar al 1771 i al 1901. El 1916, 300 edificis s’incendiaren al centre de la ciutat, i el 1955, parts del Bryggen.

El 1349, la pesta negra arribà a Noruega a bord d’un vaixell que s’ancorà a Bergen.[12] Al segle xv, la ciutat fou atacada diverses vegades pels germans Victual,[13] i el 1429 aquests tingueren èxit en el seu intent de cremar el castell reial i gran part de la ciutat. L’any 1536, el rei obligà a nacionalitzar-se als comerciants saxons, o bé, a abandonar el país, anunciant d’aquesta manera, el declivi de la influència hanseàtica. El 1665, el port de la ciutat fou l’emplaçament de la batalla de Vågen, entre vaixells anglesos i holandesos, essent aquests últims ajudats per una guarnició de la ciutat.

Durant els segles XV i XVI, Bergen fou una de les ciutats més grans d’Escandinàvia, i la ciutat més gran de Noruega fins al 1830,[14] quan la capital Oslo esdevingué la més gran. Bergen va retindre el seu monopoli comercial amb la Noruega septentrional fins al 1789.[15]

Bergen era també el principal centre religiós amb la presència de nombrosos monestirs. Fou a través d’aquesta ciutat que el Luteranisme, portat pels mercaders hanseàtics, es va difondre pel país.

Durant la Segona Guerra Mundial, Bergen fou ocupat el primer dia de la invasió alemanya del 9 d’abril de 1940, després d’una curta lluita entre els vaixells alemanys i l’artilleria noruega. El 20 d’abril de 1944, durant l’ocupació alemanya, el vaixell de càrrega holandès Voorbode s’ancorà prop de la fortalesa de Bergenhus. Carregat amb més de 120 tones d’explosius, explotà, causant almenys 150 morts i causant destrosses a edificis històrics. La ciutat fou víctima de diversos bombardejos estratègics dels aliats, en contra de les instal·lacions navals alemanyes del port. Algunes d’aquestes causaren víctimes civils noruegues, amb un total d’aproximadament 100.

La ciutat fou separada del comtat de Hordaland per a formar el seu propi comtat el 1831.[16] S’establí com a municipi l’1 de gener de 1838. El municipi rural de Bergen landdistrikt es fusionà amb el de Bergen l’1 de gener de 1877.[17] El municipi rural d’Årstad es fusionà amb Bergen l’1 de juliol de 1915. Bergen és actualment un municipi de Noruega, del comtat de Hordaland.

L’any 1972, després de la unificació de la ciutat amb els municipis d’Arna, Fana, Laksevåg, i Åsane, va perdre la seva condició de comtat, definint el seu territori actual.[1

Fotos de la Maite de Bergen 

Pàg wikipedia

  Dimecres 21 Molde

A Molde esmorzem al baixell i a les 9’30 anem al punt de trobada

Agafem bus i donem un tomb per molde sortim cap una carretera que passa per el mig del mar amb un pont que al mig te 25 metres parem a dos llocs per fer fotos i veure paisatges les 12 parem per fer pi pi i pendre algo fotos 25 minuts, sortim cap a molde per una altre ruta parem a un mirador

Dinem al bufet la Maite vol anar i va a veure el poble per la tarda amb la Meri i mes gent, jo em quedo becaina i pujo a llegir a la coberta 16, agafo cafè i llet i sec en us taula.

Quan torna la Maite anem a veure com marxa el bitxo i mengem fruita i teatre.

Molde (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en noruec) és una ciutat i un municipi costaner de Romsdal, al comtat de Møre og Romsdal, Noruega. El municipi es troba a la península de Romsdal, envoltada pels fiords de Molde i Fanne. Molde se situa a la riba del Romsdalsfjord.

Amb una població de 26.732 habitants (2016),[1] és la capital del comtat de Møre og Romsdal, el centre comercial del districte de Romsdal, i la seu de la Diòcesi de Møre. A part de la ciutat principal, el terme municipal també inclou altres poblets, els més destacats dels quals són Hjelset, Kleive, i Nesjestranda. El batlle n’és Torgeir Dahl, del Partit Conservador (H).[2]

És un antic assentament que esdevingué un centre comercial durant la baixa Edat Mitjana. Els drets comercials de la ciutat es formalitzaren el 1614, i fou declarada ciutat per una carta reial el 1742. S’establí com a municipi el 1r de gener de 1838.

La ciutat continuà de crèixer al llarg dels segles XVIII i XIXi esdevingué un centre per a la indústria tèxtil de Noruega, així com centre administratiu de la regió i una important destinació turística. Després de la Segona Guerra Mundial, Molde experimentà un creixement accelerat que es veié sostingut amb l’annexió dels municipis de Bolsøy i una part del de Veøy el primer de gener de 1964. Actualment la ciutat s’ha convertit en un centre no sols per als serveis administratius i públics, sinó també per als recursos universitaris i la producció industrial.

Història
Il·lustració de Molde, pintura de Nico Wilhelm Jungmann el 1904.

Els orígens de Molde es remunten als última anys de l’Edat Mitjana, però l’assentament original amb molta més història és a l’illa de Veøya, situada al sud de l’actual Molde. L’assentament a Veøya data probablement del període de les invasions bàrbares, però s’esmenta per primera vegada en la saga per Snorri Sturluson com a la ubicació de la batalla de Sekken el 1162, on el rei Haakonel d’espatlles amples morí lluitant contra l’aristòcrata Erling Skakke, durant les Guerres Civils Noruegues. No obstant això, els assentaments a la zona es remunten molt més enrere en el temps en l’evidència donada pels dos petròglifs trobats a Bjørset, a l’oest del centre de la ciutat.

Fotos de la Maite a Molde

Pàg web molde

Dijous 22 Trondheim

Avui anem per lliure, Sortim a les 9 busquem la catedral veiem catedral el pont després ruta per interior de les cases del voltant fem un beure i en acabar cap el vaixell, fem pitzes i becaina son les 15’45h a les 18 anem a cuberta, xocolata i descans amb tumbona havíem de sortir a les 17h segons la fulla,  i a les 19h encara no hem sortit

Temperatura després de dinar 28 gr anem sortim a les 19’45h demà navegació anem a menjar fruita i cap a l’habitació avui ens quedem la Maite fotos i jo llegin el llibre del sala Martín

Trondheim"trɔnhæjm" “trɔnhæjm” (pàg.) – històricament anomenada Kaupangen, Nidaros i Trondhjem, és una ciutat i municipi de Noruega, capital del comtat de Trøndelag.[1] Té 198.219 habitants (2019),[2] i és, per tant, la tercera ciutat més poblada de Noruega i la quarta àrea metropolitana més poblada d’aquest país. Amb una superfície de 342,27 km², concentra fins a 260.000 habitants i la densitat de població de la ciutat és de 570/km², una de les més elevades de Noruega.[3]

Trondheim es troba a la riba sud del fiord de Trondheim, a la desembocadura del Nidelva. La ciutat acull institucions com la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia (NTNU) i la SINTEF, i destaca també l’Hospital Universitari de Sant Olaf i d’altres. Com a capital de comtat, la ciutat és la seu del Consell de Sør-Trøndelag. L’alcaldessa és Rita Ottervik.[4]

Fou fundada a la darreria del segle x com a nucli comercial.[5] Durant l’edat mitjana fou breument la capital de Noruega i la seu arquebisbal del país. El seu creixement posterior es recolzà bàsicament en el comerç, però la ciutat sofrí repetides crisis a causa d’incendis devastadors.[5] Entre el seu patrimoni destaca la catedral de Nidaros, una obra mestra de l’arquitectura gòtica en els països nòrdics.[5]

Orígens
El primer nom de la ciutat, Nidaros, prové del riu Nidelva.

Originalment el territori s’anomenava Þróndheimr (nòrdic antic) i formava part del regne de Trøndelag, encara que durant l’Era Vikinga mai tingueren reis: els governaren els poderosos jarls de Lade. Trondheim com a ciutat fou fundada pel rei viking Olaf Tryggvason[5] amb el nom de Nidaros l’any 997.[9][13] No obstant això, hi ha investigacions arqueològiques que demostren que a la costa, a la desembocadura del riu, hi hagué un nucli de població anterior, possiblement amb fins comercials. Segons la tradició, Olaf Tryggvason establí la seva residència a la rodalia de la desembocadura del riu, i als mateixos terrenys reials, el rei Olaf el Sant hi aixecà una església dedicada a Sant Climent de Trondheim, patró dels mariners. En principi Nidaros fou la residència del rei i per això, durant un temps, fou la capital de Noruega.

Fotos de la Maite de Trondheim

Pàg wikipedia

Divendres 23 Honningsväg Cab Nord

Anem a Cabo nord.

A les 14h sortim de cabo nord d’esprès de fer tot de fotos.  Voliem veure un bar de gel però no l’obren, alguns volen menjar crancs, nosaltres i algú mes anem a dinar al barco, ja son les 15’45 després anem a descansar i a les 20’45 anem a sopar creps i crema, teatre i en acabar a les 23 quedem al pont 5 pet fer berbena de Sant Joan ball i música en castellà

Honningsvåg és una ciutat de la regió administrativa o filke de Finnmark, a Noruega, centre administratiu del municipi de Nordkapp. Situada al cap Nord, és la ciutat més septentrional d’aquest país i de tot el món. La legislació noruega del 1997 estableix que una ciutat ha de tenir com a mínim 5.000 habitants, però Honningsvåg, amb la seva població de 2.575, va ser declarada ciutat just abans, el 1996. Està situada en una badia al costat sud de l’illa de Mageroy, mentre que el cap Nord i els seus visitants se centren al costat nord. És port d’escala per a vaixells de creuer, especialment els mesos d’estiu. L’aeroport de Honningsvåg és a 4 quilòmetres de la ciutat.

Aquesta zona tan llunyana ha estat habitada des de fa més de 10.000 anys. El mar era probablement la principal font d’aliment per als assentaments prehistòrics. Com que és a la part sud-oest del mar de Barentsz, on no hi ha gel, la pesca és abundant. També gràcies a aquest efecte, les temperatures d’hivern a Honningsvåg són molt més suaus del que es podria esperar en aquesta latitud (la mitjana de gener a les 24 h és de -4 °C). Avui dia, la pesca i el turisme són les activitats més importants

Fotos de la Maite a Honningsväg 

Pàg wikipèdia

Dissabte 24 Sant Joan, Tromso

Avui Tromso 

Ens lleven amb molta boira quedem a les 9 per visitar el poble hi ha un funicular per veure vistes però amb la boira no se si podrem veure-ho pasem el pont te un km. a l’altre banda hi ha l’església de l’artic la veiem per fora i fem moltes fotos, agafem un bus i el xofer no ens cobra el viatge, anem a una cerveseria típica amb un munt de tiradors en acabar botigues i cap el barco a dinar al vespre sopem junts ens donen un certificat de l’estada a l’artlc 

La Maite a l’habitació s’adona que no porta el penjoll de la pepita d’or creu haver-la perdut al museu

Tromsø (Escolteu-ne la pronunciació [ˈtrʊmsœ] [ˈtrʊmsœ] (pàg.); en sami septentrional: Romsa; en kven: Tromssa) és una ciutat i municipi del nord de Noruega, capital i ciutat més gran del comtat de Troms. És la segona ciutat més gran de la Lapònia, després de Múrmansk (Rússia), així com la ciutat més gran de Nord-Norge i la setena del país.

El municipi té una població de 73.480 habitants (2016),[1]però amb el gran nombre d’estudiants compta amb gairebé 5000 persones més. L’àrea urbana de Tromsø és la més gran del nord de Noruega i la tercera més gran al nord del cercle polar àrtic.

La major part de Tromsø, inclòs el centre de la ciutat, se situa a l’illa de Tromsøya, situada a 350 quilòmetres al nord del cercle polar àrtic, i és on s’hi concentra la majoria de la població de la ciutat. Tromsø és una ciutat cosmopolita i un dels centres comercials i culturals a Noruega, amb importants festivals al llarg de l’any.

La ciutat és la seu de la Universitat de Tromsø. L’aeroport de Tromsø connecta la ciutat amb moltes destinacions arreu d’Europa. La ciutat és més càlida que la majoria de localitats situades a la mateixa latitud, a causa de l’efecte d’escalfament del Corrent del Golf.

El centre conté el major nombre de cases de fusta del nord de Noruega, i la casa més antiga data del 1789. La catedral de l’Àrtic, una església moderna del 1965, és probablement el monument més famós.

Des de l’edat de ferro que la zona està poblada, originalment per població germànica i Sami. Tromsø adquirí certa importància regional durant l’edat mitjana, ja que era un nucli religiós de l’Església catòlica. Fou designada ciutat pel rei Cristià VII el 1794. El seu desenvolupament inicialment estigué fonamentat en la pesca, que fou el detonant del seu meteòric creixement des del segle xix. És la ciutat de més de 50.000 habitants més boreal del món.

Fotos de la Maite a Tromso

Pàg wikipèdia

 Diumenge 25 avui, navegar tot el dia

Avui posta de sol a mitjanit

Esmorzar a les 11 jocs endevinar amb gestos sons o paraules de pel·lícules, llegir a coberta,  dinar i a les 16h ens fan una explicació dels llocs on pararem becaina sopem fruita a les 20h anem al teatre perquè després volem veure la posta, que avui ja es farà de nit, a les14 h hem canviat d’emisferi. A les 20h teatre ple anem a fer temps veiem concurs de encertar cançons de ABBA 

A les 22h anem a teatre i trobem el grub després anem a veure la posta i a les 00 anem a dormir

Fotos de la Maite

Dilluns 26 Åndalsnes

Avui a Andalsnes farem excursió amb la Maria de barco i amb el Josep i la Dolors sortim a les 8’40h

Agafem un bus a les 9’15h.

Una molt bona excursió primer bus amb carretera moltes corbes parem per veure cascada arribem a un parador i allà fem una ruta a peu molt maca aquí veiem el fiord i les cascades que baixen amb desgel cap al fiord acabem L’excursió i anem amb el josep i la Dolors al telefèric, allà molt maco ens separem i després d’una pasarel-la anem muntanya amunt, la Maite bufan, jo arribo a una conjesta de neu mes fotos tornem a la parada de telesferic i fem una cervesa, arribem al vaixell a les 15’45h 

Quan hem agafat el telesferic hem trobat el nostre grup que baixaven i el Joaquim ens ha agafat la bosa de les compres dues dessuadores 

Åndalsnes (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en noruec) és una ciutat situada al municipi de Rauma, comtat de Møre og Romsdal, Noruega. És part del districte tradicional de Romsdali és el centre administratiu del municipi. La seva població és de 2.262 habitants (2015), i la seva superfície de 2.2 km², amb una densitat de població de 102,82 hab/km².[1] El poble d’Isfjorden es troba a uns 7 quilòmetres a l’est, Veblungsneses troba just a l’oest a través del riu Rauma, i Innfjorden es troba a uns 10 quilòmetres al sud-oest per la ruta europea E136.

La ciutat posseeix un equip de futbol, l’Åndalsnes IF, així com un periòdic, l’Åndalsnes Avis.[2] La ciutat també posseeix un port anomenat el NATO kaia, el qual rep cada any la visita de diversos creuers, i és, de fet, el port que rep més turistes de tot el comtat.

Després de la invasió alemanya durant la Segona Guerra Mundial l’abril del 1940, les tropes angleses arribaren a Åndalsnes com a part d’un moviment de tenalla per a recuperar la ciutat de Trondheim. Degut a la falta de control aeri, les forces a Åndalsnes hagueren de retirar-se a principis de maig del 1940. El 1996, el consell municipal del municipi de Rauma declarà Åndalsnes ciutat.[3]

Fotos de la Maite a Àndalsnes

Pàg Wikipedia

Dimarts 27 Ålesund

Arribem a les 8 a Alesun. Aquí anirem amb el grub i la xell al poble i el visitarem amb bus turístic 

Anem a veure un poble típic cases de fusta una escola un cementiri totes les tombes a terra estem una hora tornem al bus turístic fins un mirador allà fa un vent fort i fred, continuem cap a prop del vaixell i parem a fer una cervesa obligada abans d’anar al barco 

Quedem a les 16 al pont 7 per tramitar les taxes que retornen, anem a dinar becaina a les 16’45h a les 18 anem a veure com marxa el barco

Acabem prenen cafè a la sala central 5 i després habitació i peli 

Avui no ens han arreglat l’habitació

Ålesund (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en noruec) és una ciutat i municipi situat al comtat de Møre og Romsdal, Noruega. Té una població de 46.747 habitants (2016)[1] i la seva superfície és de 98.78 km². És part del districte tradicional de Sunnmøre. És un port marítim, i es caracteritza per la seva concentració arquitectònica d’art Nouveau.

Informació general
Ålesund al voltant del 1895.

El port d’Ålesund va ser establert com a municipi l’1 de gener de 1838. Al principi estava completament envoltat pel municipi de Borgund. El port d’Ålesund va rebre els drets de la ciutat el 1848. L’1 de gener de 1875, part del municipi de Borgund (població: 902) va ser traslladada a la ciutat d’Ålesund. El 1922, una altra part del municipi de Borgund (població: 1.148) va ser traslladada a la ciutat d’Ålesund. L’1 de gener de 1968, la major part del municipi veí de Borgund (població: 20.132) es va fusionar amb Ålesund. Aquesta nova fusió va fer que la població del municipi augmentés a 38.589 habitants. L’1 de gener de 1977, l’illa de Sula i alguns petits illots dels voltants (població: 6.302) es van separar d’Ålesund per formar el nou municipi de Sula

 Fotos de la Maite a Älesund

Pàg. Wikipèdia

Dimecres 28 Olden

Olden,  avui després d’esmorzar anem d’escursio amb els del creuer tot el grup

A les 9’15h sortim amb bus cap el glaciar arribem en un aparcament i agafem un Trol un 4/4 amb set seiens fins prop del glaciar hi ha punteta del glaciar que te mes de 400km quadrats allà fem uns vint minuts caminant fins els peus de la glacera, jo baixo amb el. Dani a peu les vistes son precioses a les 12’45 bus i cap el poble Olden Arribem al barco a les 14,45h dinar i a les 18 amem a una reunió per parlar d’un creuer el febrer per argentina i catarates d’aiguazu Després anem a sopar junts jo vaig a teatre que fan hipnosi la Maite es queda riem molt als sopars amb el tito Capdevila 

 Fotos de la Maite a Olden

Disapte 29 Juny naveguem

Avui ens han ensenyat la cuina ens han parlat de L’excursió de demà a Bruges i hem contractat un viatge a l’Argentina amb desconte del 50% .Ddia de gala anem a sopar

Dia 1 juliol dissapte Salisbury “Bruges”

desembarquem a les 9,20h.

A les10’20 pugem a un bus per que ens porti a salisbury visitem el poble i la catedral va ser la que va inspirar per  el llibre els pilars de la terra, fem un tomb amb barca Agafem una barca que costa 12€ cada u el taxi 26€ anada i tornada tot dos entrepans per menjar,  abans a les dues marxem cap a a veure unes roques o pedres molt grans ens costa la entrada 30 cada i allà a les 19h anem amb el bus al aeroport  sortirem a les 21 hora española una menys Anglaterra 

Al aeroport en regiren tot a mi s’em queden la espuma d’afeitar, el vol es retrassa una hora sortim a les 23’20 hora espanyola arribem al Prat a la 1,15 h i ens recull el taxi que ens hi va portar

Salisbury (AFI [ˈsɔːlzbri]) és una ciutat del comtat de Wiltshire, Anglaterra. És la ciutat principal del districte de Salisbury. A vegades l’anomenen també “New Sarum” (Nova Sarum) i la persona nativa de Salisbury s’anomena “Sarumite“. És a la confluència de cinc rius: el Nadder, l’Ebble, el Wylye i el Bourne són afluents del riu Avon (la paraula celta emprada per “riu”).

A la rodalia d’aquesta ciutat britànica es pot trobar el destacat monument megalític de Stonehenge a uns 18 km, vora el poble d’Amesbury.

També hi ha les restes del castell normand de l’antiga Sarum, la població medieval antecessora de l’actual Salisbury, a uns 3 km, abandonada ja en època medieval, però que curiosament va conservar representació parlamentària fins al 1832.

Fotos Maite a Salisburi

Fotos de la Maite a la catedral i southampton 

Fotos Maite tornada a Barcelona

 

Dia 2 de juliol diumenge tots a Casa.

 

 

 

 

 

Flix

Flix es un municipi de la Ribera d’Ebre
A Flix hi anem el 25 de gener de 2022

Dades del Municipi

Total3.426 (2022) Modifica el valor a Wikidata• Densitat29,31 hab./km²Llars158 (1553) Modifica el valor a WikidataIdioma oficialcatalà

castellà Modifica el valor a WikidataGeografiaSuperfície116,9 km² Modifica el valor a WikidataAltitud47 m Modifica el valor a WikidataLimita amb

Identificador descriptiuCodi postal43750
Modifica el valor a Wikidata

 

Breu historia del municipi

Els seus orígens es remunten als poblats ibers (ilercavons) amb interessants troballes arqueològiques a les zones del Castellons i de Sebes.

Al segle viii els sarraïns s’hi instal·laren realitzant importants obres de regadiu i hidràuliques, i deixaren les seves petjades en bona part de la toponímia local, amb noms com Vingalis o Beremusses. El castell sarraí és esmentat com una fortalesa arran de la conquesta cristiana el 1154 per Ramon Berenguer IV, lloc concedit al cavaller genovès Bonifaci da Volta.

El 4 d’octubre de 1154. Ramon Berenguer IV fa donació de dues terceres parts del castell i vila al cavaller genovès Bonifaci Della Volta (fideli meo Bonifacio de la Volta illud castrum de Flix). El comte es reservà l’altra tercera part. Als documents apareix la paraula Flixio 1238.

Jaume I honora Flix amb el títol honorífic de Molt noble i lleial vila de Flix, en reconeixement dels seus fills en la presa de València, esdevingut aquest any. Els germans Andreolo i Alberto de Flix (nom que prendrien els hereus de la família Volta com a senyors que eren de Flix) participaren activament en la conquesta de la Ciutat.[6]

El 1398 la ciutat de Barcelona adquirí la baronia de Flix als Santcliment per tal de dominar el tràfic de l’Ebre i controlar el comerç de blat, des d’aleshores i fins al segle xviii la Vila es convertí en Carrer de Barcelona.[7]Aquesta dependència i la seva situació estratègica, a mig camí de Lleida i Tortosa, va fer que el seu castell, tot sovint, fos assetjat i cremat; ja sigui durant la Guerra Civil catalana del segle xv, durant la Guerra dels Segadorsdel segle xvii o per part de les tropes de Felip V a la de Successió.[8]

El 1714, Flix passà a dependre directament del Real Patrimoni fins al 1835. Durant les diferents guerres carlines la població fou clarament partidària dels carlins. El cabdill carlí Ramon Cabrera hi ordenà construir un nou castell durant la primera de les carlinades, conegut com el Castell Nou. D’entre els carlistes de Flix destacà el conegut “capellà de Flix”, Josep Agramunt.[9]

A les acaballes del segle xix es construí l’Electroquímica de Flix, S.A. amb capitals i tècnics alemanys, una de les primeres electròlisis d’Europa, i que ha marcat la idosincràcia industrial de la població fins a l’actualitat.[10]

Durant la Guerra Civil, la població sofrí els atacs de l’aviació que cercava destruir la fàbrica química. El 23 de febrer del 1937 va produir-se el primer bombardeig, amb un total de 125 bombes amb vuit víctimes mortals. Al municipi, que acabaria patint una vintena d’atacs aeris, es van construir un total de 9 refugis. De refugis antiaeris se’n feren un a la mateixa fàbrica, un a la colònia i cinc al nucli urbà. Més tard, durant la Batalla de l’Ebre se’n feu un altre a la barca de dalt, just davall del Castell nou, lligat a la construcció del pont de ferro, perquè els pontoners es poguessin refugiar durant els constants bombardejos que hi hagué sobre aquest en el decurs de la batalla. Hi ha notícies de l’existència d’un altre refugi als pisos que durant la república es van construir a la vora del Molí d’Oriol i que la gent també va fer servir per a refugiar-se un petit magatzem de material al “colorato”, a més també utilitzaren el túnel del ferrocarril. El refugi del carrer de Sant Josep té les dues entrades en terreny públic i a més es troba en bon estat de conservació, té uns 60 metres i un tram està revestit de formigó. S’hi ha trobat un escrit que fa referència al bombardeig del 23 de febrer, és aquest refugi el que s’ha museïtzat.[11]

Van ser la gent gran, les dones i els nens del poble, amb l’ajut dels treballadors i tècnics de Riegos i Saltos del Ebro, que van assumir la seva construcció i manteniment. Durant la Batalla de l’Ebre el poble quedà a la línia de front i fou pràcticament abandonat perquè la població anà a refugiar-se en masos i coves del terme.

El 1948 fou inaugurat el salt hidroelèctric de Flix, que consta d’una central de 50 MW de potència alimentada pel cabal del riu Ebre des de la presa de Flix, d’11 hm³ de capacitat.

El setembre de 2005 es donà a conèixer l’existència d’una gran zona degradada amb acumulació de residus contaminants provinents del complex químic d’Ercros, situat a l’embassament de Flix.[12] Aquest fet propicià un ambiciós pla per extreure’ls i tractar-los.[13] El 2010 es va posar en marxa, amb la construcció d’una barrera per aïllar els llots tòxics de l’embassament,[14] i a la fi de 2013 ja s’havia extret i tractat un 20% dels residus.[15][Cal actualitzar]

El Poble

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Fortià

Fortià es un municipi de l’Alt EmpordàGirona
A Fortià hi anem el 26 de novembre de 2019

Dades del Municipi

Comarca Alt Empordà Modifica el valor a Wikidata

Capital Fortià Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total 778 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 72,04 hab./km²
Llars 40 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilici fortianenc, fortianenca Modifica el valor a Wikidata

Breu historia del municipi

Fortià formava part de l’antic Comtat d’Empúries i era dominat pel Monestir de Sant Pere de Roda des de l’Alta Edat Mitjana, l’abat del qual actuava de senyor del lloc. Les primeres referències al poble també es fa referència a Palol, una referència d’un possible assentament recaptatori d’època musulmana. La gran part del ric patrimoni arquitectònic conservat és dels segles d’època moderna (XVI-XVIII) i el segle xix, atesa les grans destrosses provocades pels aiguats de l’any 1421 i de les diferents guerres que patí l’Empordà des de la Guerra dels Segadors fins a les carlinades.

La llarga tradició agrícola de Fortià es veu plasmada en l’antiga Granja Escola de Fortianell (1855), d’estil neoclàssic i única a Catalunya, que aportà innovacions que es plasmaren en la renovació de l’agricultura. En l’actualitat, els principals conreus són, de més a menys, el blat de moro, l’ordi, el blat, la civada, el gira-sol, la userda i la ceba varietat Figueres, produïda principalment a Fortià, Riumors i Vila-sacra. A banda de la cria de bestiar boví i porcí.[1]

El Poble

Etimologia[modifica]

Segons Coromines, el nom de Fortià prové d’una aplicació tardana del nom de persona català Fortià. Com mostren els documents de 971, 974 i 982, el nom propi de la població era Palol, com altres pobles empordanesos, i se li aplicà tardanament, a tall de sobrenom, el prenom de Fortià, “metonímia que en aquest cas acabà per borrar el nom propi, per tal com així s’evitaven malentesos amb els massa nombrosos homònims Palol“.[2]

En canvi per Enric Moreu-Rey i Pere Balañà, el nom de la població deriva de l’antropònim llatí Fortius. Segons aquests lingüistes, proposen que prové del llatí Fortianus, derivat de Fortius, nom propi de persona. El de Fortianell és el resultat de la derivació del nom del nucli més proper, Fortià, al qual és afegida una desinència diminutiva, un procés recorrent a tot el territori català.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

 

El Far d’Empordà

El Far d’EmpoprdàA
A el Far d’Empordà hi anem el 26 de novembre de 2019

Dades del Municipi

Àmbit funcional territorial Comarques gironines
Comarca Alt Empordà Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total 625 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 69,44 hab./km²
Llars 18 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilici Elfarenc, elfarenca Modifica el valor a Wikidata

Breu historia del municipi

Vista general del Far d’Empordà

© FOTOTECA.CAT

Municipi de l’Alt Empordà, estès a la dreta del riu Manol.

Situació i presentació

El municipi del Far té una extensió de 8,98 km2. El límit a ponent i al N és el curs del riu Manol, que el separa del terme de Figueres. De la riba dreta del Manol surt el rec del Molí d’en Dorra, que travessa el sector meridional del terme. A l’E limita amb els municipis de Vila-sacra i Fortià, al S amb el de Vilamalla i al SW un punt el posa en contacte amb els de Santa Llogaia d’Àlguema i Vilafant.

El poble és situat 3 km a llevant de la ciutat de Figueres, emplaçat al cim d’un pujol plioplistocènic que emergeix al mig de la plana al·luvial. Aquesta situació és ben típica de l’antic poblament del pla empordanès, que cercà indrets aturonats sobre els terrenys d’aiguamolls i estanys fins a temps no gaire allunyats. L’estany del Far, al peu del turó on s’alça el poble, ha estat convertit en fèrtils conreus. Al S del poble del Far es troba el veïnat de l’Oliva. Vers el SW del terme, hi ha també el veïnat del Pont del Príncep, que s’estén pels municipis veïns de Santa Llogaia d’Àlguema, Vilamalla i Vilafant.

Una carretera local uneix el poble del Far amb la ciutat de Figueres, la proximitat de la qual ha afectat el desenvolupament del municipi del Far d’Empordà en diferents aspectes. El traçat de la carretera N-II cap a França, en el tram de circumval·lació a Figueres, travessa el sector occidental del terme.

El Poble

El Far, que tenia una població (eufarencs o elfarencs) de 352 h el 1860, acusà a la fi del segle XIX i principi del XX el descens d’habitants comú a tota la rodalia. A la postguerra, a causa de la proximitat de la zona industrial de Figueres, hi arribaren molts immigrats, que l’utilitzaren com a poble dormitori. Aquest increment de població, però, no es mantingué, i dels 547 h que hi havia el 1970 la població davallà als 396 h el 1991 i als 387 h el 2001. El 2005 la població arribà a 448 h.

Els conreus ocupen gairebé tot el terme, i la propietat és força repartida. Gràcies al rec del Molí d’en Dorra i als nombrosos pous, el regadiu —hortalisses i farratge— tendeix a incrementar-se. Els cereals són el principal conreu del secà, i resten espais importants d’oliveres i vinya. A la vora del Manol hi ha algunes arbredes. L’activitat ramadera hi és arrelada, amb algunes explotacions importants. Predomina la cria de bestiar porcí, oví, boví i l’avicultura. El sector serveis ocupava la meitat de la població activa el 2001.

El poble del Far d’Empordà

El poble del Far, que tenia 396 h el 2005, forma un nucli agrupat entorn de l’església i de les restes del castell. Emplaçat al cim d’un turonet (44 m), s’estén pels seus vessants sud, sud-est i sud-oest, de manera que resta en part arrecerat dels efectes violents de la tramuntana. Els carrerons són estrets i curts, sense una disposició ben definida.

Malgrat la poca elevació del puig del Far, des del poble es domina un esplèndid panorama sobre una gran part de la comarca. Hom ha suposat que el nom del poble és originat precisament per la seva situació preeminent respecte de la plana al·luvial empordanesa.

L’església parroquial de Sant Martí del Far, esmentada en documents dels segles XIII i XIV, sembla que fou reconstruïda durant el segle XIII, quan es bastí el castell del Far, al centre del qual era emplaçada. Era un element més de la fortalesa, com ho demostren les estructures defensives que encara conserva. L’església, d’estil romànic tardà, és de planta rectangular, construïda amb grans carreus de calcària, perfectament escairats. Al frontis destaquen la portada de tres arcs de mig punt en gradació, llinda i timpà, i un finestral de mig punt i de doble esqueixada extradossat per un fris decoratiu de dents de serra. Els elements defensius de carreuada esmentats corresponents a l’espadanya i l’absis són coetanis, o molt poc posteriors a l’església, mentre que la fortificació de sobre els murs laterals de la nau, de pedruscall, pertany a una època molt més tardana. L’interior del temple és cobert amb volta apuntada. L’arc triomfal, també apuntat, recolza en columnes semicilíndriques adossades als murs laterals que tenen impostes bisellades.

Del castell del Far, alçat el 1299 pel comte d’Empúries, en resten uns escassos fragments del basament de la muralla amb un gran talús al costat de migdia. Estigué en ús fins a temps moderns.

El Far d’Empordà disposà del Museu d’Art Naïf. Tancat des del 2000, estava situat en una casa que va pertànyer a la família Pitxot, en la qual Dalí va passar molt de temps.

La població del municipi es complementa amb les nombroses masies disseminades pel pla —en general no gaire antigues—, amb el veïnat de l’Oliva, que tenia 52 h el 2005, uns 400 m a migdia del poble i format per més de trenta casalots i masies dels segles XVIII al XX, i amb el veïnat del Pont del Príncep, de població disseminada.

El folklore del poble és representat per la festa d’estiu, al juliol, i la festa major de Sant Martí, que s’escau al novembre.

La història

En un precepte de Carles el Calb de l’any 844 la ”villam quae vocatur Farus” apareix com a possessió de la mitra de Girona. L’any 974 el papa Benet II confirmava a l’abat Hildesind les possessions del monestir de Sant Pere de Rodes, entre les quals figura tot el que tenia al terme d’“ipso Faro”. Aquest cenobi tenia la jurisdicció civil del lloc. De l’església de Sant Martí del Far hi ha notícia del 1229. El temple fou reconstruït a la fi del segle XIII i quedà integrat al castell del Far, que el comte Ponç V d’Empúries havia fet bastir i que sembla que era acabat el 1299. La construcció del castell del Far s’inscriu en el context dels enfrontaments entre el comte Ponç V d’Empúries i la corona. L’any 1300 el comte reconeixia que el Far era alou propi del monestir i feia públic que el castell no hauria de danyar els interessos de l’abadia, sinó al contrari, defensar-los.

Festes

Fotos

 

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Cabanes

Cabanes es un municipi de l’Alt empordà girona
A Cabanes hi anem el 27 de novembre de 201

Dades del Municipi

Autonomia Catalunya
Àmbit funcional territorial Comarques gironines
Comarca Alt Empordà Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total 949 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 63,27 hab./km²

Breu historia del municipi

Es creu que Cabanes es va formar a l’època dels romans, però no se sap del tot cert. El primer esment documentat data de l’any 935 amb el nom de Cabanas, que posteriorment i al llarg dels segles tindrà noms com Sant Vicenti de Cabanis, Cabannas… fins a l’actual Cabanes.[3] Antigament, Cabanes estava situada on hi ha avui el cementiri del poble, però degut a la riuada patida l’any 1421, que destruí el poble de Cabanes i que va causar nombroses víctimes, el poble es va traslladar a l’emplaçament actual.

El poble de Cabanes, des de ja fa molts segles, ha pertanyut al comtat de Peralada, la qual cosa va comportar al segle xi la construcció d’un castell, el castell de Rocabertí, del qual avui en dia resta només una torre en molt bon estat de conservació, que devia ser la torre de l’homenatge de l’antic castell. En bell mig del centre de la vila podem trobar cases datades del 1595 i 1604

Festes

  • 22 de gener: Sant Vicenç. Ve una bona orquestra on toca al Local Social oferint ball i concert. A més a més, també s’organitzen altres tipus d’activitats socials.
  • 15 de maig: Sant Isidre. Es representa la tradicional sembra de pinyons.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Cabanabona

Cabanabona es un municipi de la noguera  “Lleida”
A cabanabona hi anem el 9 de maig de 202

Dades del Municipi

Província província de Lleida
Àmbit funcional territorial Ponent
Comarca Noguera Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Total 62 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 4,37 hab./km²
Llars 25 (1553) Modifica el valor a Wikidata

El Poble

Cabanabona és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà.

El terme municipal de Cabanabona, d’una extensió de 14,12 quilòmetres quadrats, és situat entre els municipis d’Oliola, a ponent i tramuntana, de Vilanova de l’Aguda, a llevant, i a migdia confronta amb el municipi segarrencde Torrefeta i Florejacs, pel sector de l’antic terme de Florejacs. És emplaçat als altiplans que separen les valls del Llobregós i del Riu Sió. Aquest terme comprèn el mateix poble de Cabanabona, cap del municipi, i Vilamajor, i el santuari de Sant Pol (s. XVII). Travessa la part septentrional del terme la carretera L-313, de Guissona a Ponts i hi conflueixen un seguit de camins veïnals que porten als pobles i els masos propers.

El poble de Cabanabona és a 421 metres d’altitud, al nord del terme, prop del torrent de la Rabassa, afluent del Llobregós per l’esquerra. Es troba a 8 quilòmetres de Ponts, que n’és la vila que en proveeix la majoria de serveis. L’església parroquial és dedicada a Sant Joan Baptista, és d’origen romànic tot i que fou reformada a fons el 1686. Al centre del poble hi ha el casal dels antics senyors del lloc, edifici probablement del segle xviiamb ornamentació de tipus renaixentista. També hi ha algunes cases de gust modernista.[1]

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Cabanelles

Cabanelles es un municipi de l’Alt Empordà (Girona)

A Cabanelles hi anem el 26 de novembre de 201

Dades del Municipi

Àmbit territorial Comarques gironines
Comarca Alt Empordà Modifica el valor a Wikidata
Població
Total 279 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 5,02 hab./km²
Llars 66 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilici Cabanellenc, cabanellenca

Breu historia del municipi

Infotaula de geografia políticaCabanelles
Escut d'armes
Escut d’armes

Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata

 42° 13′ 50″ N, 2° 49′ 12″ E
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Àmbit territorial Comarques gironines
Comarca Alt Empordà Modifica el valor a Wikidata
Població
Total 279 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 5,02 hab./km²
Llars 66 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilici Cabanellenc, cabanellenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficial català Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície 55,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud 194 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a Wikidata Martí Espigulé Vallmajó Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal 17746 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE 17031 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT 170314 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc web cabanelles.cat Modifica el valor a Wikidata

Cabanelles és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, a les comarques gironines. Forma part també de la subcomarca de l’Alta Garrotxa. Els pobles veïns són: a l’est Cistella, Lladó i Navata, al sud Crespià, a l’oest Beuda i Maià de Montcal, i al nord Albanyà, Sant Llorenç de la Muga i Terrades. Forma part del Consorci Salines Bassegoda.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web