Mostra totes les entrades de Pere Gasso

Arbeca

 

Arbeca es un Municipi de la Comarca Les Garrigues

Aquí hi anem el 24 de març de 2013

Dades del Municipi

Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Garrigues
Capital Arbeca
Entitats de població 1
Població
Total 2.231 (2017)
• Densitat 38,27 hab/km²
Gentilici arbequí, arbequina

Breu historia del municipi

El terme municipal d’Arbeca, de 58,29 km2, es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb el Pla d’Urgell i l’Urgell, al sector regat pel canal d’Urgell. Limita amb els termes urgellesos de Maldà (E) i Belianes (NE), amb els del Pla d’Urgell de Vilanova de Bellpuig (NE) i Miralcamp (N) i amb els garriguencs de Puiggròs (W), les Borges Blanques (W), la Floresta (SW) i els Omellons (SE).

El canal d’Urgell travessa el territori en diagonal (N-SW) i la plana que queda al NW forma part del paisatge típicament urgellès, amb les terres de regadiu cobertes d’arbres fruiters i sembrats, mentre que tota la part sud-oriental del terme són terres relativament planeres però seques, d’una fesomia més segarrenca que no pas garriguenca, amb els conreus de secà. Aquesta part, però, entra de ple dins de la zona de regadiu del canal Segarra-Garrigues, en construcció.

Hi ha algun turó testimoni com el puig del Corb (458 m), el tossal de Roca d’en Bota (396 m) o el Tossal Gros (345 m). A més del canal drenen el terme les valls, sempre eixutes, de les Comes, del Turull i de Vinaixa.

Travessa el terme, seguint aproximadament la línia del canal, la carretera de Flix a Bellpuig d’Urgell, que comunica la vila amb les Borges Blanques i amb la N-240 i l’autopista AP-2. De la vila surt la carretera local a Belianes, i carreteres veïnals a la Floresta i Vinaixa.

El topònim sembla d’origen cèltic (Coromines), equivalent a ‘’prop de la punta del pujol”; efectivament, el castell que coronava el turó on s’assenta la vila va tenir un paper decisiu en la història d’Arbeca.

El Poble

Campanar de l’església de Sant Jaume d’Arbeca

 

© CIC-MOIÀ

 

La vila d’Arbeca (332 m d’altitud) és situada a l’extrem septentrional de la comarca de les Garrigues, al límit amb les del Pla d’Urgell i l’Urgell, i és assentada al peu i al voltant d’un tossal de 350 m d’altitud. El canal d’Urgell l’envolta per la banda del N i de l’W i li proporciona aigua abundant i bones arbredes.

Al cim del turó es poden admirar les restes del magnífic castell que fou un grandiós i sumptuós edifici bastit dins els cànons de l’arquitectura renaixentista (tenim una llarga nòmina de mestres d’obres i picapedrers que hi treballaven al primer quart del segle XVI). De planta quadrada, quatre torres cantoneres el flanquejaven (del Porgador, dels Vents, de les Dones i una altra) i era presidit per una gran torre mestra al centre (o de l’homenatge). L’accés a l’edifici, voltat d’un gran fossat o vall, es feia pel portal dels Tres Reis, a migdia. Era fama que el palau tenia tantes finestres com dies l’any, que ja al segle XVII el duc Enric d’Aragó-Folc de Cardona (1588-1640) feu enreixar amb ferro daurat (1618-20), època de màxima esplendor del castell palau. Del luxe de l’interior és un testimoni primerenc una relació del viatge que feu Felip el Bell el 1503, abans d’esdevenir rei consort de Castella, feta pel cavaller flamenc Antoine de Lalaing, senyor de Montigny. Del 1518 es conserva un interessant inventari de les armes que contenia el castell i al llarg de tot el segle hi ha notícies d’obres realitzades al castell, o d’actes i visites de tipus polític o cortesà en la poderosa cort del duc. Al principi del segle XVII, quan l’almoiner del rei de França Bartomeu Joly passà per Arbeca, qualificà el palau d’”un dels castells més forts d’Espanya”. Amb la guerra dels Segadors s’inicià l’abandonament del castell per part de la família ducal, sobretot quan el títol passà a la segona meitat del segle als ducs de Medinaceli. Però mentre durà l’esmentada guerra el castell encara fou fortificat i ben guarnit de tropa pel mariscal La Mothe, com ho reflecteixen els gravats coetanis del cavaller de Beaulieu (pla i dibuix del majestuós castell).

Hom opina que el castell va iniciar la seva irreparable decadència en època de la primera guerra Carlina, però Madoz escriu encara el 1845 “el soberbio castillo feudal propio del señor duque de Medinaceli, cuyos muros, torres y parte del palacio se hallan en buen estado; y se fortificó durante la última guerra civil”. El 1851 fou feta en subhasta la venda del castell, adjudicat al veí Antoni Gayroles per 22 700 rals de billó. El castell slanà arruïnant i a la fi del segle sein vengué la pedra per a refermar el paviment de la carretera de Belianes a les Borges.

En el lloc on hi havia el castell es va construir el col·legi públic local, i a partir del 1979 es va emprendre la tasca de recuperació de les restes del castell: una de les portes principals d’accés al recinte murat, la torre sud-occidental i un tram del mur adjacent. Aquesta zona, anomenada del Castell, fou qualificada com a verda i d’equipaments i s’enjardinà amb plantes, arbusts i espècies de la comarca, com l’olivera, el romaní, la farigola, l’argelaga, el garric, el ginebre, l’arboç, el xiprer o l’avet de secà.

El nucli antic de la població té una xarxa de carrers estrets, de traçat irregular, que s’enfilen vers el castell o bé vers les dues places porxades (la plaça Major i la de l’Església). La zona més moderna, la que s’anà poblant als afores de les antigues muralles, envolta ja tot el turó, amb carrers amples, molts dels quals orientats vers la zona poliesportiva, on s’han bastit molts xalets. A la zona moderna són remarcables els edificis de la casa de la vila, façanes d’estil modernista, i la Cooperativa del Camp L’Arbequina deguda a l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, del mateix estil.

L’església parroquial de Sant Jaume va ser construïda al segle XVI i consagrada l’any 1686. El temple té planta de creu llatina, de belles i grans proporcions; és un dels més espaiosos de l’arxidiòcesi de Tarragona, a la qual pertany la parròquia d’Arbeca.

En l’edifici de l’ajuntament hi ha la biblioteca municipal L’Atlàntida, on hi ha guardats alguns documents de l’arxiu del castell d’Arbeca, que fou iniciat al principi del segle XVII pel duc Enric sota la direcció, com a arxiver major, del notari Joan Busquets, amb un importantíssim fons i unes rigoroses ordinacions (que detalla Serra i Vilaró). El mantingué al palau fins a la guerra dels Segadors, que fou traslladat a Lucena (formà un dels nuclis de l’actual Arxiu Medinaceli de la Casa de Pilatos de Sevilla). Altres centres de cultura i esbarjo són la coral L’Harmonia (1905), que ofereix cada any el tradicional concert de Reis, i la coral infantil L’Encís, que es fundà el 1965. També hi ha la Societat Recreativa Centre, fundada el 1913.

Festes

La festa major d’Arbeca és el 15 d’agost. És costum que per aquesta diada les famílies de la vila elaborin les típiques orelletes, unes postres de pasta molt fina elaborada a base de farina, sucre i ous, rodones, que es fregeixen amb molt d’oli i que dins la paella es giren amb dos bastons, per a la qual cosa són necessàries dues persones. L’últim dia de festa major hi ha una guatllada popular. Pel mes d’abril s’organitzen les jornades culturals, en ocasió de les quals es falla, des del 1989, l’anomenat Premi Especial Sant Jordi d’investigació sobre qualsevol tema que es relacioni amb la vila. A la darreria de gener o la primeria de febrer es fa un tradicional cros. Pel 25 de juliol se celebra l’Aplec de la Sardana.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web:

Enciclopèdia Catalana 

Gallifa

 

Gallifa es un municipi del Vallès Occidental

A Gallifa i anem el 13 de gener de 2013

Dades del Municipi

Breu historia del municipi

Pel que fa a la població (gallifans), Gallifa és el segon municipi demogràficament més petit del Vallès. En el fogatjament del 1553 es s’assignaren 21 focs i en el cens de 1787 es registraren 121 h. A partir del 1860, punt màxim del seu poblament, amb 342 h, Gallifa patí un ritme continuat de despoblament, alterat només per petites etapes de recuperació que no han representat mai augments notables; aleshores el terme tenia 68 famílies, de les quals 15 habitaven al nucli de la Ferreria, 30 al poble o cases situades entre l’església i la rectoria, 4 al lloc dit Salve Regina i 4 a Can Bosc Vell. La resta habitava en masos com Can Brossa, el Castell (casa de l’ermità), el Ginestós, el Ginestós de la Vila, els Plans, el Puig, les Pujadetes, la Roca, la Rovira, a la casa de l’ermità de Sant Sadurní, a Sobregrau o a la Vila. Eren deshabitats la bauma dels Lladres i la cova Monedera, antics habitatges o balmes habitades segles enrere, i el molí d’en Carner. El 1900 la població ja havia davallat fins els 223 h, el 1920 enregistrava 209 h, el 1936, 200 h. Entre les dècades de 1950 i 1970 es produí un notable descens, es passà dels 168 h als 55 el 1970, el valor més baix assolit en tot el segle XX. A partir del decenni del 1980 la tendència de la població canvià i es produí un creixement continuat que es consolidà durant la dècada del 1990, i els primers anys del segle XXI. El cens de 2001 comptabilitzà 162 h i l’any 2005 es sumaven 210 h.

L’economia del municipi és bàsicament agrària. Al llarg dels darrers anys del segle XX es produí un augment de la superfície de terres llaurades, de les pastures i del terreny forestal. Els principals conreus del terme són el farratge i l’ordi. Pel que fa a la superfície forestal, que ocupa més de tres quartes parts del terme, predominen el pi blanc i l’alzina. El terme compta amb abundants fonts com la de les Malloles o la de Sant Sebastià.

Quant a la ramaderia, aquesta complementa a l’agricultura i també sofrí un augment durant els últims anys del segle XX, sobretot els sectors porcí i boví. Malgrat ésser un municipi agrari, la majoria de la població ocupada treballa en el sector dels serveis, en expansió gràcies a l’auge dels fenòmens turístic i residencial.

Pel que fa als serveis sanitaris, Gallifa compta amb un centre hospitalari per a drogodependents.

El Poble

La població o conjunt més o menys agrupat de cases que forma el poble de Gallifa, centre del municipi, es troba a l’indret més resguardat de la vall, a 502 m d’altitud, que contrasta fortament amb les alçades immediates del Castell (642 m) o de Sobregrau (702 m). Modernament, la majoria de les antigues masies i cases del poble que havien estat abandonades s’han habilitat com a segones residències. En la casa dita Can Racó, la més propera a l’església parroquial, va instal·lar la seva residència i obrador el gran ceramista Josep Llorens i Artigas (Barcelona 1892-1980); en el seu forn i taller de Gallifa es feren moltes de les seves obres i murals, com el que ara orna la seu de la UNESCO a París o altres escampats arreu del món. El seu fill, l’escultor i ceramista Joan Gardy, hi va realitzar les peces de ceràmica que recobreixen la monumental escultura de Joan Miró instal·lada en el Parc de l’Escorxador de Barcelona.

L’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa es va refer avançat el segle XII i es va consagrar en una data desconeguda entre el 1140 i el 1180, en temps que era senyor de Gallifa Bernat de Rocafort, ja que en el testament sacramental del dit noble, jurat el 12 de juliol de 1184, diu que va deixar a l’església de Sant Feliu de Gallifa el dia de la seva consagració dos masos i una illa de terra i també el delme de dos molins per fer cremar cada any una llàntia en la dita església durant la quaresma. Aquesta església fou restaurada fa uns quants anys. L’absis central mostra en el seu interior tres arcs que el divideixen en tres trams, amb una finestra de doble esqueixada en el centre de cada un d’ells, que exteriorment es corresponen amb tres trams de sis arcuacions cegues dividits per lesenes que reposen sobre un petit bancal que recorre totalment l’absis. Les absidioles són llises exteriorment i molt baixes, i tenen sobre seu un fris de sis arcuacions cegues, continuació de les de l’absis, que s’acaben sobtadament, sense lesenes ni separació especial, per continuar llis el mur de la nau. El portal de l’església, de mig punt, és al centre de la cara de migdia de la nau i té una finestra entre la porta i l’absidiola de la mateixa part de migdia. Una finestra semblant es troba al mur de ponent.

Tota l’edificació és feta amb carreus treballats de tipus mitjà i té la volta coberta en forma de reble. Aquesta volta és de canó o de mig punt, però es mostra un xic apuntada a la banda de ponent, la qual cosa confirma la datació que la documentació situa entorn del 1150.

Festes

La festa més important de Gallifa és la festa major, que se celebra el 25 de juliol, per Sant Jaume.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Bràfim

 

Bràfim és un Municipi de L’Alt Camp Província de Tarragona

A Bràfim hi anem el 26 de gener de 2013 per Sant Esteve

Dades del Municipi

Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Tarragona
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Alt Camp

Breu historia del municipi

Limita amb els municipis de Montferri (E), Vila-rodona i Alió (N), Puigpelat (W) i Vilabella (S). S’estén a la plana de la dreta del Gaià, vers el qual s’escolen les aigües del territori, suaument ondulat. La vila de Bràfim és l’únic nucli de població. El nom és d’origen aràbic (Balari i Jovany, i Coromines); el primer fa constar un document del 959, on s’esmenta villa qui vocant ortum Abrahim (fins el 1570 és conegut com Abràfim; el nom de Bràfim apareix el 1578). La carretera local de Tarragona al Pont d’Armentera, que enllaça al N del terme amb la C-51 de Valls al Vendrell, és la principal via de comunicació.

El Poble

La vila de Bràfim és situada a 236 m d’altitud, al sector meridional del terme, a ponent del turó on s’aixeca l’ermita de la Mare de Déu del Lloret. Els carrers són estrets i desiguals i centra la població l’església parroquial de Sant Jaume de Bràfim, edifici de transició del gòtic tardà al barroc, cobert amb volta de llunetes i nervadures simulades a l’absis; fou bastida a la fi del segle XVII (s’hi treballava ja el 1698) sobre una d’anterior (de la qual s’aprofità només alguna paret) sota la direcció del mestre de cases Ramon Sanabra; fou pagada en una bona part per Joan Busquets, governador del comtat de Savallà i de la baronia de Vallmoll; el 1715 hi construí el llit de la Mare de Déu d’Agost Isidre Espinal de Sarral, el 1730 s’instal·là l’orgue i en 1794-97 Joan Guasc de Valls daurà el retaule barroc, que encara es conserva; s’amplià encara el 1881 amb la capella del Santíssim damunt l’antic cementiri. L’any 1923 Cèsar Martinell hi construí la casa consistorial. El 1930 es fundà el Sindicat Agrícola, que té un edifici de la seva propietat.

Entre les diverses entitats culturals que hi ha al municipi destaca la Societat Centre Recreatiu. Disposa, també d’una biblioteca i un teatre.

Festes

La vila celebra la seva festa major d’hivern pel 10 de desembre, de gran antiguitat (és documentada el 1748). La festa major d’estiu s’escau per sant Jaume , el 25 de juliol.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia Catalana

Sant Jaume dels Domenys

 

110205 St Jaume dels Domenys (Aquedüeducte Romà) (5)

Sant Jaume dels Domenys és un municipi de la comarca del Baix Penedès (Tarragona)

A Sant Jaume dels Domenys hi anem el 5 de febrer de 2011

Dades del Municipi

Gentilici Domenyenc, domenyenca
Pressupost 15.495.017,49 €
Superfície 24,45 km²
Altitud 213 msnm
Població (2016[1])
• Densitat
2.543 hab.
104,01 hab/km²

Breu historia del municipi

Accidentat pels contraforts sud-orientals de la serra del Montmell, el terme participa també, bé que parcialment, de les terres planes de la depressió penedesenca. Els seus límits són: al N, les Quatre Fites, el puig de Tiula i el fondo de Sant Antoni, amb el terme del Montmell; a l’E, la divisòria amb Castellví de la Marca (de l’Alt Penedès) passa a prop de les caseries de Gomila i de la Carronya i el límit amb Castellet i la Gornal (també de l’Alt Penedès) coincideix, en part, amb la riera de Marmellar. Al SE el municipi de Sant Jaume dels Domenys confronta amb l’Arboç, al S amb Banyeres del Penedès i amb Llorenç del Penedès, i a l’W amb la Bisbal del Penedès.

El terreny té tres sectors ben definits. Al N de la línia que va del puig de Gomila (413 m) al puig de Llobets (302 m) i al Pi-sol (413 m) és molt accidentat i de natura calcària cretàcia. Més avall hi ha una zona de muntanya baixa, que va dels vessants meridionals del Pi-sol fins a la caseria de la Carronya i que es prolonga per la vall de la riera de Marmellar, des del Colomer a la caseria de la Pujada. Tota aquesta segona zona és suaument ondulada i formada per molasses i saulons miocènics del període pontià. El tercer sector, finalment, corresponent a la part més meridional del terme, és el més poblat i el més productiu; el terreny és integrat per formacions quaternàries diluvials, pròpies de tota la depressió del Penedès.

El terme és drenat per diversos cursos d’aigua que segueixen l’escorriment natural de N a S. La riera de Marmellar drena l’extrem SE, en un sector ric en aigües (font de l’hostal de l’Alzina, pou de Lligamosques, etc.). Més a ponent, a Cornudella, els torrents de Ca l’Antic i de Gomila s’ajunten i donen lloc a la riera de Banyeres; un altre torrent és a la dreta de Sant Jaume, porta el nom de torrent de Llorenç i és afluent de l’anterior. El sector occidental és drenat pel torrent de Sant Marc, procedent del Montmell i que, aigua avall, pren el nom de torrent del Papiolet, perquè passa per aquest nucli.

A més del poble de Sant Jaume dels Domenys, cap de municipi, aquest comprèn els nuclis de Torregassa, Lleger, Cornudella, el Papiolet, l’Arquet, l’Hostal i la Carronya, i les urbanitzacions del Papagai i dels Arquets. Hi ha també un bon nombre de masies, com Llobets, el Gatell, Gomila, Vallfort, entre d’altres. El terme és travessat per una xarxa de carreteres locals que tenen com a eix la que travessa el poble de Sant Jaume dels Domenys i vers el S porta al Vendrell, tot passant per Llorenç del Penedès i Santa Oliva, i en direcció al NW es dirigeix al puig de Montagut de la Plana d’Ancosa, pel Pla de Manlleu. Una ramificació que neix al poble dels Domenys, en direcció NE, condueix a Vilafranca del Penedès; una altra porta, en direcció a ponent, a la Bisbal del Penedès i permet enllaçar amb la C-51 del Vendrell a Valls; en direcció a llevant i després al SE, una altra via passa per Cornudella i Lleger i es dirigeix a Banyeres

El Poble

El poble de Sant Jaume dels Domenys (213 m d’altitud i 554 h el 2006), és situat en terreny pla, a l’esquerra del barranc de les Casetes. El 2005 hi residien 520 h. El poble és centrat per l’església parroquial de Sant Jaume. L’actual temple, inaugurat el 1702, va ser construït amb la col·laboració de tot el poble. El seu absis és poligonal i cobert a la mateixa alçada que la nau; de gran capacitat interior; l’església té dues porxades davant les façanes de ponent i de migdia respectivament. El campanar és una torre de planta quadrada. La parròquia conserva una pica baptismal decorada amb elements vegetals, geomètrics i figuratius, datada entre els segles XII o XIII. A la part posterior de la rectoria, que és al costat de l’església, el 1985 es descobrí una necròpoli medieval formada per tombes antropomorfes excavades a la roca, datades al segle X o XI. A tocar del nucli urbà hom troba la urbanització dels Arquets, que tenia 77 h el 2001, i el barri de l’Arquet, amb 271 h.

Entre les entitats del poble cal esmentar la Societat Cultural i Recreativa de Sant Jaume, que es fundà el 1960 i disposa d’una sala de teatre. Pel que fa als equipaments culturals, a la parròquia hi ha instal·lats el Museu Litúrgic Parroquial i el Museu del Camp (al celler).

Festes

Les festes més importants del poble són la de Sant Sebastià, al gener, la festa major al juliol, en la diada de Sant Jaume (amb correfoc de ball de diables, la festa del pa beneït, castell de focs, etc.) i, finalment, la festa major petita o diada del vot del poble, que se celebra al novembre.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

110205 St Jaume dels Domenys (13)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’ajuntament

Enciclopèdia catalana

 

Mosqueroles

Mosqueroles (Església) (3)
Mosqueroles es un poble del municipi de Fogars de Montclús, Comarca Vallès Oriental (Barcelona)

A Mosqueroles hi anem el 9 de novembre de 2013

Dades del Municipi

Gentilici fogarencs, fogarenques
Superfície 39,2 km²
Altitud 550 msnm
Població (2016[1])
• Densitat
462 hab.
11,79 hab/km

Breu historia del municip

Limita amb els termes de Gualba (E), Campins (SE), Sant Celoni (S), Santa Maria de Palautordera (S), Sant Esteve de Palautordera (SW), Sant Pere de Vilamajor (W) i Montseny (NW-N). Pel N limita també amb el municipi selvatà d’Arbúcies.

Una descripció del terme ens portaria a fer esment dels cimals més característics, entre els quals destaquen sobretot les Agudes (1 703 m), el turó de l’Home (1 706 m), on hi ha un observatori meteorològic creat per Eduard Fontserè el 1929, el Puig Sesolles (1 689 m), fins fa poc ocupat per una important base militar de radar, que va convertir el lloc en una zona prohibida al públic, el turó de Morou (1 300 m), el turó de Castellar amb les Roques de Santa Helena (1 214 m) i tota una sèrie de grenys i altures menors entre els quals s’escolen rieres i torrents que desguassen a la Tordera directament o a través de les rieres de Campins o de Pertegàs i de Gualba o Santa Fe. Aquesta última s’origina a la vall de Santa Fe, situada a l’extrem NE del terme, entre el massís de les Agudes, el turó de l’Home i la serralada que va del turó de Maçaners al turó de Morou, i es caracteritza per una vegetació i una morfologia totalment singulars. Entre els anys 1920 i 1935 s’hi construí el pantà de Santa Fe, que amb una resclosa de 24 m d’alçada i una llargada superior de 170 m, pot emmagatzemar fins a 899 000 m3 d’aigua.

Una idea del desnivell i de l’aspecte enasprat que presenta aquest terme la revela el fet que el terreny passa en pocs quilòmetres de 200 m d’altitud al seu extrem S a 1 706 m al turó de l’Home. La vegetació canvia segons l’altura i, així, seguint la carretera de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny, es passa de la zona ocupada per alzines sureres, a la d’alzinar i pineda, garrigues, rouredes, castanyers i denses fagedes i algun sector d’avetar a la vall de Santa Fe. Els sectors de Fontmartina i del Vilar de la Costa de Montseny, propietat de la Diputació de Barcelona, foren objecte de replantacions de pins i d’avets que han canviat la fisonomia d’un ample sector del terme.

El terme comprén la vila i cap de municipi de Mosqueroles, els pobles de la Costa de Montseny i Santa Fe de Montseny, el barri del Rieral i nombroses masies. L’antic poble de Fogars de Montclús, que donà nom al municipi, avui tan sols és testimoniat per l’església parroquial de Sant Cristòfol i la rectoria. Antigament s’havia anomenat Falgars.

Hi arriba una carretera local (BV-5114), que neix a Sant Celoni (on entronca amb l’autopista AP-7 i la carretera C-35) i de la que, poc abans d’arribar a Campins, surt un ramal que mena a Mosqueroles i la Costa de Montseny, mentre l’anterior continua en direcció nord vers el nucli de Santa Fe de Montseny, per arribar finalment a Viladrau (prop de la C-25 o Eix Transversal). Des de la Costa del Montseny, una carretera asfaltada entronca amb la carretera BV-5301 de Palautordera a Seva pel poble de Montseny. Són de gran interès turístic les nombroses pistes i camins que serpentejen tot el terme, entre les quals destaca la que mena a la l’antiga base militar de radar del Puig Sesolles, que porta al turó de l’Home passant pel Plan Amagat i el Coll Sesbasses, construïda per l’exèrcit i que permet també d’atènyer amb poc esforç el cim de les Agudes. Tanmateix, l’accés amb vehicles al cim del turó de l’Home ha quedat restringit amb l’objectiu d’evitar els col·lapses i garantir el manteniment del medi natural.

El cognom Montclús el rep de l’antic castell de Montclús, situat a frec del límit municipal, bé que dintre la demarcació de Sant Esteve de Palautordera, que era el centre de la seva antiga jurisdicció.

El Poble

La parròquia de Sant Martí de Mosqueroles es troba al peu de l’estrep o turó de Fogars de Montclús, en una petita carenada entre les rieres de Rifer i de les Canals, tributàries de la de Campins. Passa sota seu la carretera de la Costa de Montseny, derivació de la de Sant Celoni a Santa Fe. L’església, la rectoria, un hostal veí i alguna altra caseta propera formen el petit nucli de Mosqueroles, centre administratiu del municipi.

La vila (140 h el 2005) rural de Moscheroles és citada el 978, novament el 984 i també en dates més acostades. Una església de Sant Martí, molt diferent de l’actual, fou consagrada el 1104. La que ara hi ha és un edifici rectangular en el qual es pot distingir, pels murs i volts, una nau que sembla romànica, però que es troba totalment amagada per l’arrebossat i per les capelles i afegitons que té a banda i banda. És evident que l’església ha estat capgirada, és a dir, que el presbiteri actual correspon a una ampliació o utilització de la part ponentina de l’església, mentre que la façana actual és on hi havia l’absis. Prop de la façana, a migdia, hi ha el campanar, de torre, aixecat o reformat, sembla, a la fi del segle XIV. És difícil de precisar èpoques, però la darrera modificació important i potser el capgirament es va fer el 1802. Aquesta església guarda un bon tresor de peces d’orfebreria (creu processional, veracreu, copons, custòdia, encensers, etc.) dels segles XVI i XVII.

Sota l’església, a la vall de la riera de Rifer, hi ha una petita concentració de masos i altres construccions residencials més modernes i al cim de la carena que separa aquesta vall de la del Tordera, sobre l’antic mas de Can Ferrers i prop de la residència dels Cordomí, es troba la gran església romànica coneguda ara per Santa Magdalena de Mosqueroles i antigament per Sant Marçal de Baix. Aquesta església, un edifici de tres naus i tres absis, fóu erigida al pas del segle XI al XII pels monjos de Sant Marçal que volien traslladar ací (i durant un temps ho feren) el seu monestir; obligats a retornar al Montseny el 1104, fundaren ací uns beneficis i una confraria laïcal que fou un centre viu de devoció. En el casal veí de l’església, hi habitaren també donats i ermitans. El 1642 es va adaptar la nau central com a capella dedicada a santa Magdalena i les naus laterals, dedicades abans a sant Marçal i a sant Gil, es destinaren a usos agrícoles. S’hi han emprès importants obres de restauració destinades a retornar a l’edifici li les seves antigues proporcions i bellesa.

.Festes

Pel setembre, el quart diumenge, se celebra un aplec des del 1982 en lloc de la festa major que ara s’escau el 22 de novembre. El primer diumenge de maig se celebra la festa major del Roser, en la qual es balla el típic ball de gitanes

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Mosqueroles (Camelies) (3)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

La Morera del Montsant

 Morera de Montsant (29)
La Morera del Montsant és un Municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)
A Morera del Montsant hi anem el 6 de desembre de 2013

Dades del Municipi

Gentilici morerí, morerina
Superfície 52,8 km²
Altitud 743 msnm
Població (2016[1])
• Densitat
153 hab.
2,9 hab/km²

Breu historia del municipi

És el més extens del Priorat històric i el segon de l’actual divisió comarcal. Limita amb Ulldemolins (N), Cornudella de Montsant (E), Poboleda i Torroja del Priorat (S), la Vilella Alta i Cabasseres (SW), Margalef (NW) i toca en un punt a Porrera (S). Es troba al sector septentrional de la comarca, entre el riu de Montsant (que forma en una petita part el límit N) i el riu de Siurana (que corre al S en una estreta franja entre els veïns termes de Cornudella i Poboleda) i comprèn una gran part del massís de Montsant, amb els seus punts culminants: la Roca Corbatera (1 163 m a l’extrem de llevant), el Piló dels Senyalets (1 109 m, al sector central), la Cogulla (1 063 m, a ponent, tocant el terme de Margalef), el Molló Alt (1 050 m, al N de l’anterior, a la dita serra del Sarraí) o l’imponent Cingle Major, damunt el poble, amb 1 158 m a la Roca Falconera, tots dins l’anomenada Serra Major o alineació principal del massís, al centre del municipi. Més al N, i separada de la principal per la vall del torrent dels Pèligs, afluent al riu de Montsant, que divideix en dues parts el massís i rep al seu torn diversos petits barrancs, hi ha l’alineació secundària que domina el terme d’Ulldemolins, amb la punta de la Galera (1 050 m) i el cim dels Pins Carassers (1 059 m) o la punta del Peret (1 042 m). Mentre que les aigües del sector septentrional són tributàries del riu de Montsant, a través de les del torrent de Pèligs, les del sector sud-occidental del terme hi conflueixen molt més al S (a la Vilella Baixa) a través del riuet d’Escaladei; les del sector sud-oriental van a parar directament al riu de Siurana dins el terme (barranc de la Bruixa) o en els veïns de Cornudella o Poboleda.

El municipi comprèn el poble de la Morera de Montsant, cap del municipi, el llogaret d’Escaladei, format a la conreria de l’antic monestir d’Escaladei i les restes d’aquest cenobi, l’ermita de Santa Maria de Montsant i l’antic monestir de Bon Repós.

Una carretera uneix el poble amb Cornudella de Montsant, on embranca amb l’antiga C-242 de les Borges del Camp a Fraga. D’aquesta mateixa carretera surt, vora el pont del riu de Siurana, un brancal que passa per Poboleda i segueix vers el llogaret de la Conreria d’Escaladei, travessant el terme per l’extrem meridional.

El Poble

El poble de la Morera de Montsant (743 m d’altitud) s’alça en un replà adossat als cingles meridionals del Montsant. El 2005 tenia 129 h. No queda gairebé cap rastre de l’antic castell de la Morera, situat al capdamunt del carrer de l’Església, ja que el 1954, per donar feina als afectats per les glaçades, s’enderrocaren els murs que restaven en peu i amb les seves pedres s’adobaren els carrers. Hi ha alguna casa amb llinda de pedra, però l’edifici més notable és l’església parroquial de la Nativitat. L’església conserva la portalada romànica de tres arquivoltes, amb dues columnes amb capitell a cada banda, de fust llis. L’edifici fou ampliat al segle XVIII, amb planta de creu llatina. Té un petit campanar. Tots els seus retaules foren cremats l’any 1936. L’antiga rectoria, a tocar de l’església, s’ha convertit en casa de colònies.

Festes

La festa major del poble, que se celebra el dia 8 de setembre en honor a la Nativitat. La gent del poble acudeix a la festa del jubileu que se celebra el dia 9 de maig al santuari de la Mare de Déu de Montsant. Són típiques la festa del Dilluns de Pasqua, en la qual s’organitza una calçotada popular i la trobada de geganters, el 15 d’agost.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Morera de Montsant (35)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’ajuntament

Enciclopèdia Catalana

 

Bordegassos 2017

 Nit de Castells 2017

20170128G-Nit de CastellsDSC_3134

A la gala de nit de Castells em donen el premi a la trajectòria castellera

Avui dia 28 de gener em donen el premi a la trajectòria castellera, cosa que em fa molta il·lusió, ho comparteixo amb els meus i el dedico al “Carro”

20170128G-Nit de CastellsDSC_3075

Fotos Maite

Article diari Vilanoví del Marc

Entrevista del Marc al Diari de Vilanova

La Fura

Revista Castells 

Vídeo de la gala

El parlament que tenia preparat, allà el vaig resumí 

Bona nit s tots

Deixeu –me que en  un dia tant especial per a mi, em recordi de la meva Família els pares que ja no hi son, els meus fills, els meus nets, els amics, i la meva companyes Maite que m’ha recolzat sempre.

Gracies,  moltes gracies a la revista castells i a tots aquells que han col·laborat a que m’hagin atorgar a mi aquest premi, em fa  moltíssima il·lusió.  Hi ha molts castellers mereixedors de aquest reconeixement, castellers que han treballat i treballen per les seves colles,  també als Bordegassos.

Jo estic aqui dalt pero es tota la colla bordegassa que hi hauria d’eser, sense ells jo no seria aqui, el que mes valoro del món casteller es la colla, el grup humà que la formem, a la colla ens ajudem, emocionem, gaudim junts les alegries comunes, ens entristim, ens abracem,  no ho dubteu amics es el actiu mes preuat que tenim,  la colla no deixa de ser  la segona Família per molts de nosaltres.

En la meva trajectòria, he gaudit molt dels castells, des de els primers assajos a la platja de Vilanova, la primera actuació el 1972,   el primer quatre de vuit del 1979,  pilar de sis, els castells folrats,  fins la ultima actuació del any passat.  He tingut la sort que la salud m’ha respectat i he   parat  de baix a  moltíssims dels nostres  castells

Hi ha dos noms que voldria destacar, el Pep  Baig que  va ser el que va apostar per mi de baix, al primer quatre de vuit, i encara i sóc,  i  el Marcos referent  de la colla i del mon casteller, que es el  segon que més vegades he portat a sobre meu,  amb molta diferència.

Però deixeu-me dir  una cosa, els baixos, tenim un cert protagonisme als castells, sovint molts es pregunten qui es el baix, però pocs pregunten qui son les crosses,  els contraforts, els agulles  laterals, primeres…  en fi que seria dels baixos sense ells? Un record i agraïment per tots ells

I acabo recordant al que va ser per nosaltres la alegria de la colla, el somriure permanent, un  casteller de cap a peus, magnífic bordegàs i autèntic autèntic amic, el Josep Raventós ens va deixar sobtadament el mes passat.  

Li dèiem el Carro, Carro això va per Tú

.


2 d’abril primera actuació a El Vendrell amb els Nens del Vendrell

 

Avui actuem a la plaça Vella de El Vendrell, prou bé per ser la primera actuació, fem cinc de set, quatre de set amb pilar, i un vano de cinc

Em posen a tots els castells,  el quatre amb el pilar, al pilar

Dades de l’actuació

Nens Cinc de set, quatre de vuit, intent de torre de set, tres de set i pilars de cinc

Bordegassos: Cinc de set, quatre de set  amb agulla, quatre de set i vano de cinc

Crònica del Marc

Fotos de la Maite


9 d’abril actuem a Manresa 

Avui a Manresa actuem també amb els Castellers del Riberal i Tirallongues

Continuem sense problemes el nivell de set, amb novetats al pom de dalt, i un tres amb bones perspectives per pujar un pis més.

Dades de l’actuació:

Tirallongues,  Pilar de quatre, Tres de set, quatre de set, quatre de set amb pilar i vano de cinc

Riberal:               Pilar de quatre, Tres de set,  quatre se set, Cinc de sis i pilar de cinc

Bordegassos:  Pilar de quatre,  Quatre de set,  Cinc de set,  Tres de set, Pilar de cinc i dos pilars de quatre.

Fotos Maite

Crònica del Marc


22  d’abril prèvia de sant Jordi

Primer quatre de vuit de la temporada

Disapte 22 prèvia de Sant Jordi vam fer una seria d’actes, la Raquel Sans de la Joves ens va venir a explicar el conte mes alt dels castells, el divendres desprès del assaig pengem la foto del Perona amb els caps de colla, vam rebre els de la nova moixeranga d’Algemesí, en quant a l’actuació  bona diada, tres casells de set clàssics, tres quatre i cinc, i els  convidats, tot una seria de figures, eren els anfitrions, en acabar a sopar tots junts i ells de festa i dormir tot  al Institut Joaquim Mir

 

23 d’abril,  Diada de Sant Jordi

Avui desprès de carregar el quatre de vuit, ja que l’enxaneta va ensopegar al baixar i s’ho va emportar tot, només vam fer el quatre de set amb pilar, com a castell descarregat, vam provar el nou de set i el cinc però la canalla es va fer enrrere

Les colles convidades , fan clàssica de set,  Nens i Barcelona i La Joves, tres de vuit, torre i cinc de set

En acabar l’actuació anem a dinar fideuà, fet per els llaguts, també al institut Joaquim Mir, acabem amb regals i una molt bona sintonia entre tots,  molt bé els dos dies, també van venir la Conlloga de Castelló.

Fotos Maite:

Fotos prèvia

Fotos Matinades

Fotos diada

Crònica Marc


6 de maig actuem al Prat de Llobregat a la festa del Pratifolk

Una actuació per fer rodatges, es volia provar canalla, el Marcelí vol fer quatre castells, per fi, ja que la canalla no passa el primer cinc acabem amb:

Quatre de set sense els terços de quatre de vuit,  tres de set, i cinc de set

Els del Prat i Jove de L’Hospitalet castells de sis 

Les fotos son de la Yoko perquè la Maite, constipada no ha vingut

En acabar l’actuació en donen dos presents recordant els 20 anys de la primera actuació al Prat, i també dels nostres 45 anys de la colla, nosaltres els donem la foto de la seva actuació per Sant Pere de l’any passat.

Crònica del Marc

Fotos Yoko

————————————————————————————————————————

14 de maig actuem a Sant Cugat

Actuem a la fira de Sant Ponç

Bordegassos: Fem cinc de set,  quatre de set amb agulla, i quatre de set petit i pilar de cinc

Sant Cugat:  Tres i  quatre de vuit i torre de vuit

Gràcia: set de vuit, tres de vuit, i torre de set

Crònica Marc

Fotos Maite


21 de maig anem a Vic a la festa de primavera

Avui anem a Vic per intercanvi, actuem en una plaça amagada i quasi sense gent en acabar nosaltres i set més anem a dinar al local des sagals i nosaltres pujem a Toses

Fem quatre de set amb els terços a segons, el cinc de set i el tres de set amb els quart de vuit fora

Sagals fa la torre de set,

Fotos Maite

Crònica Marc


3 de juny anem a Tarragona a la diada del local

Actuem amb la jove els castellers de Terrassa i els noi de la torre

Avui fem l’actuació esperada, la primera torre de set, cinc de set,  quatre de set am,b els terços del quatre a segons i el pilar de cinc i tres pilars de quatre

Aquí faig el cinc i el quatre

Dades de l’actuació:

Jove de Tarragona Cinc de vuit, Tres de nou, Quatre de vuit i Pilar de sis

Bordegassos: Torre de set, Cinc de set, Quatre de set amb agullai Pilar de cinc

Nois de la Torre

Castellers de Terrassa

Fotos Maite

Crònica Marc

___________________________________________________________________________

10 de juny anem a l’ Arboç

Actuem amb la Vella i el minyons de l’Arboç

Fem una actuació de set amb la torre, cinc,i quatre, amb dos pilars de cinc i tres de quatre

Paro el cinc i el quatre i un pilar, el del Dani Trias, la Pilar fa per primer cop de crossa amb el cinc

Dades de l’actuació

Vella cinc de vuit, torre de vuit i tres de nou, no fan pilar gran

Minyons Tres de set, quatre de set i cinc de sis

Bordegassos Torre de set, cinc de set i quatre de set ,dos pilars de cinc

Fotos Maite

Crònica del Marc


11 de juny anem a Berga

Avui anem a Berga a la festa dels quatre fuets, amb Caps Grossos de Mataró, Minyons de Terrassa i els de Berga

Aquí torno a fer el quatre, que desprès de Sant Jordi .. el cert es que molt bé amb al Montse Tort i la Marina

Avui ens ha sortit tot bé, anàvem per el quatre i el fem amb solvencia segurs i molt parat, continuem amb el set de set i el cinc

Dades de l’actuació

Entrem tots amb  pilar de quatre

Berga: cinc de set , set de set i torre de set

Minyons: Cinc de vuit, tres de nou, torre de vuit i pilar de set

Caps grossos: tres de nou torre de vuit quatre de vuit

Bordegassos: Quatre de vuit, set de set, cinc de set i pilar de cinc i pilars de quatre

Fotos Maite

Crònica del Marc

___________________________________________________________________________

17 de Juny  actuem a les festes de Sant Pere a Baix a Mar

Aquí nosaltres no hi anem perquè es casen la Maria i la Sandra,

poca gent com castell més gran el tres de set

Cònica del Marc

fotos Yoko

___________________________________________________________________________

18 de juny la Grallada

Actuem amb Castellers de Esplugues i Sant Cugat, Esplugues es el primer cop que venen a Vilanova

Per fi avui fem una actuació completa a Vilanova per primer cop el nou de set, juntament amb el quatre i la torre.

En acabar anem al local a dinar pagant la colla, pica pica i botifarra a la brasa

dades de l’actuació

Bordegassos: quatre de vuit, nou de set, torre de set i dos pilars de cinc

Sant Cugat :quatre de vuit, Tres de vuit, cinc de set i pilar de cinc

Esplugues: Quatre de set, Quatre de set amb pilar Torre de set i

Fotos Maite

Crònica del Marc

_________________________________________________________________
25 de juny de anem a Barcelona a la festa major del camp d’en grassot a Gràcia

Actuem amb els Minyons de Terrassa i Castellers de Gràcia

Tornem a fer el quatre ja li estem agafant confiança, debuta el Dani Tries a segons i la Rebeca a quins el meu 119

Dades de l’actuació

Bordegassos: Quatre de vuit, intent de cinc de set, quatre de set amb pilar i pilar de cinc amb el Toni de segon i la Ona d’aixecadora

Minynos: Cinc de vuit, Tres de nou, Torre de vuit i Pilar de set

Gràcia: Quatre de vuit tres intens de Tres de nou, Tres de vuit  pilar de cinc

Fotos Maite

Crònica del Marc

___________________________________________________________________________

8 de Juliol anem a Esparreguera

Actuem amb Castellers d’esparreguera i Moixiguenguers  d’igualada

Avui sortim contents em tornat a fer el quatre i la torre amb el quatre amb l’agulla, ja es el quart consecutiu que fem i amb molt bona pinta, el mel meu 120

Esparreguera fa quatre cinc i tres de set amb agulla i pilar de cinc

Igualada no porta massa gent i fan castells de set

Fotos Maite

Crònica Marc

__________________________________________________________________________

15 de juliol actuem al Centra Vila, amb Tirallongues i Sagals, ells fan castells de set

Nosaltres  fem la millor actuació del Centre Vila, amb la torre de set, el cinquè quatre de vuit, el set de set, i vano de cinc el meu 121

Fotos Maite

Crònica del Marc

___________________________________________________________________________

!6 de Juliol anem a Calafell amb Castellers de Terrassa i Nens del Vendrell

Avui es volia tirar el tres, però han preferit fer una prova del tres de set  amb el Magi i la Alba per si al final son els que ens pugin al tres de vuit.

Fem la torre, el quatre amb agulla, el tres de set i el pilar de cinc, avui faig tots els castells

Dades de l’actuació

Nens: tres de vuit, Torre de vuit, quatre de vuit i Pilar de sis

Castellers Terrassa; Cinc de set, Torre de set, quatre de set  amb pilar i pilar de cinc

Bordegassos: Torre de set, quatre amb pilar, tres de set, i Pilar de cinc

Fotos Maite

Crònica del Marc

___________________________________________________________________________

29 juliol 2017 Diada de Festa Major de Vilanova

Actuem com els ultims anys amb els decastellers de vilafranca i jove Tarragona

Avui, fem una actuació perfecte, tot el que voliem, primer tres de vuit, quatre i torre de set, ja que la de vuit li falta recorregut, el meu 122 4/8, i el meu 3/8

dades de l’actuació:

Bordegassos: Pilar de quatre caminant, Tres de vuit, Quatre de vuit, Torre de set, quatre Pilars de cinc i quatre pilars de quatre

Castellers de Viafranca:

Torre de nou, Tres de deu carregat, Quatre de nou am folrre i pilar, intent de Pilar de vuit, i dos pilars de cinc

Jove de Tarragona:

Nou de vuit, Cinc de nou, Quatre de nou, Pilar de vuit i pilars de cinc

Fotos Maite

Crònica del Marc

Pinyes

___________________________________________________________________________

Dies 4 i 5 d’Agost Festa Major de Vilanova

Aquí entre els dos dies fem a part de molts pilars de quatre i altres castells de sis, onze pilars de cinc per poder coincidir el numero 1000 descarregat al vot del poble.

El pilar el fem,  el Marcos Dani Ponce, Nerea i Magí  i jo a baix, Agulla el Kanko, Contrafort el Victor, crosses la Nuri Flores i la Kuki, laterals Ton i Savany, primeres Tello i primeres per devant el Burcet, i evidentment la resta de la colla, val a dir que va ser el Jordi Ibañez, qui es va adonar que en faltaven 19 per el miler, i aquí la tècnica es va posar a treballar amb el Marcos al capdavant per arribar al miler per el vot del poble. El Ibàñez i el Marcelí que en van fer molts de laterals, potser més el Ibàñez van cedir el lloc al Ton i al Salvany, son així de ben parits. El Jordi Castañeda fa l’anunci del pilar numero 1000, tot just entrar les autoritats a la plaça de les Neus, es fa silenci per part de tothom respectant el pilar, molt emotiu piel de gallina, em recordo molt de Carro.

El Marcos volia fer girar tota la pinya del pilar, fem una prova sense el Magí, i ja es veu que no es viable. El Marcos i tot el tronc el giren un cop carregat,

Fotos Maite

Crònica Marc

———————————————————————————————————–

dia 1 de setembre actuem a Agramunt

Avui desprès de vacances anem a la festa major de Agramunt, ens pagant els bussos i fem intercanvi amb Lleida, actuem amb Margeners de Guissona i els castellers de Lleida

Aquí volíem fer el tres de vuit però el Magi no ha volgut pujar, fem això la torre, juntament amb el cinc i el tres  de set

Fotos Maite 

Crònica Marc


11 de setembre actuem a Badalona i anem a la diada Onze de setembre, actuem amb els de Badalona i Sant Just

A Badalona hi fem el quatre de vuit, el tres no el portem perquè tenim gent de vacances del pom de dalt, acompanyem amb la torre i el cinc de set el meu 123 quatre de vuit

Fotos Maite

Crònica Marc

També a la tarda anem un autocar a Barcelona a on hi fem mots pilars de quatre i juntament amb els Nens fem la típica senyera amb els colors de les camisses

Fotos Maite

Crònica Marc

__________________________________________________________________________

16 setembre anem a Tauste 

Aquí hi anem uns 110 i fem en el cercavila, a pert de molts `pilars de quatre, dos tresos de set un quatre de set, i un pilar de cinc

També farem fer un Sant Roc en memória del Carro

Nosaltres, anem a un hostal Casa Pepe a dormir per 35€ la habitació, també  venen les parelles els  Marcos,  el Angel, el Joan Soler, i sols Nejo Miquel Angel i Jordi Alba

Fotos Maite

Crònica Marc

___________________________________________________________________________

24 Setembre Diada del Salvany

Avui actuem amb Castellers de Lleida, Moixiganguers de Igualada,  i Nens del Vendrell

Actuació completa, desprès de passar per la plaça de la vila a fer tres pilars de quatre per la marató per la independència, junt amb els de Lleida i Igualada, els Nens fan els pilars al Vendrell, i comencem a dos quarts d’una a la plaça de les cols

He dit actuació completa perquè fem la mateixa que la Festa major, quatre i Tres de vuit amb la torre de set, i acabem amb dos pilars de cinc, un amb el Salvany. També debuten dos aixecadors,  la Clàudia i la Foix,  ja que el no volia pujar, el meu 124 quatre de vuit i el segon Tres d’aquest any

Dades de l’Actuació

Bordegassos:   quatre i Tres de vuit amb la torre de set

Nens: Quatre i Tres de vuit amb la Torre de vuit

Igualada:  Quatre de vuit, Tres de vuit i Quatre de set amb agulla,

Fotos Maite

Crònica Marc

___________________________________________________________________

6 d’octubre bolo a Girona Cobrem 4000€ fem un tres de set un quatre de sis amb agulla i dos pilars de quatre

Crònica marc

Fotos Maite

___________________________________________________________________________-

8 d’octubre actuem a l?Arboç amb cinc colles més, Jove de Sitges, Jove de Tarragona, Borinots de Sants, Joves de Valls i Minyons de L’Arboç.

Avui fem la Millor Actuació des del 2012 al concurs de Tarragona, fins i tot l’hem millorat, ja que em fet un intent desmuntat de cinc de vuit

He fet tots els castells, i el quatre es el meu 125è

Fotos Maite

Crònica Marc

_________________________________________________________________________-

15 Octubre actuem a Sabadell amb Xics de Granollers Sabadell i Igualada

Nosaltres som a Japó de vacances,

Nosaltres fem el Tres Quatre de vuit i Cinc de set a més del pilar de cinc i varis pilars de quatre

Crònica Marc 

Fotos Yoko

___________________________________________________________________________

28 Octubre anem a Igualada amb Moixiganguers i alots de Llevant

Avui punxem, comencem amb el tres de vuit, molt bé tirem la torre de vuit i a la primera moguda el folre s’enfonsa, llavors continuem amb la de set i la canalla no ens puja, fem el quatre de vuit i tampoc, val a dir que estava molt malament ja de terços, acabem amb el quatre de set, la Maite es queda a casa per un constipat.

acabem amb dos pilars de cinc, un el fa el Oriol Pereira per primer cop

Igualada fa el seu primer cinc de vuit, juntament amb la torre de vuit i el tres de vuit

Fotos Yoko

Crònica Marc

___________________________________________________________________________

29 Octubre actuem a Mollet, en el seu 25e aniversari

El millor d’avui es el preu ens paguen 2000€ i autocars

Volem actuar amb seguretat pe la canalla, comencem amb el cinc de set, torre de set amb el pom gran dosos i canalla, i quatre amb agulla i el pilar de cinc

Fotos Maite

Crònica Marc

______________________________________________________________________

 

5 de novembre dia de la colla

Avui dia de la colla portem el cinc de vuit a ñplaça desprès de 15 anys, val adr que l’haviem provat a l’Arboç, intent desmuntat i el divendres a l’assaig fem el cinc net i amb pinya fins a dosos, però a plaça abans d’entrar dosos es trenca, amb una caiguda de molts integrants i acabem desconvocant la diada

Jo no paro res fins acabar temporada degut a uns mals de cervicals, aprofito  la caiguda per anar al hospital afer una radiografia em diuen que no hi ha lesió i he de fer 5 sesions de fiseo

Dades de l’actuació

Bordegassos Quatre de vuit, intent de cinc de vuit

Fotos Maite

Fotos homenatge als difunts

Fotos Matinades

Fotos dia de la colla

Crònica Marc

___________________________________________________________________________

11 novembre actuació a la fira

Com ja fa dos anys actuem per la fira amb una aportació de 2000€ per part del ajuntament

Fotos Maite

________________________________________________________________________

12 novembre actuem al Clot amb Barcelona i Sabadell

Per acabar temporada actuem a la plaça Valenti Almirall de Clot, la Placeta que en deiem nosaltres, al devant de l’ajuntament, una diada plena de caigudes per part de Barna i Sabadell, Barna prova per primer cop el cinc de nou i es trenca per la rengla pujant sisens, es para molt de estona,  i Saballuts cauenen el quatre de nou, nosaltres fem el cinc i el quatre amb agulla i pilar de cinc ja que acabem amb dos castells degut al temps d’espera

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Montseny

montseny-3

El Montseny és un Municipi de la Comarca del Vallès Oriental

A El Montseny hi anem el 31 octubre de 2013

Dades del Municipi

Gentilici Montsenyenc, montsenyenca
Superfície 26,8 km²
Altitud 528 msnm
Població (2014[1])
• Densitat
332 hab.
12,39 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Montseny, antigament Sant Julià de Montseny, és l’únic que guarda el nom del massís del Montseny, que, com a part de la Serralada Prelitoral, marca la separació entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva. Precisament el municipi es troba al punt de confluència entre les tres comarques, puig que termeneja per l’E amb Tagamanent, pel S amb Sant Pere de Vilamajor i Fogars de Montclús, pel N amb els municipis osonencs del Brull i Viladrau i pel NE amb el selvatà d’Arbúcies.

La seva demarcació s’estén per la vall o les valls que formen la capçalera de la Tordera, riu que es considera que neix a la Font Bona de Sant Marçal, i pel N s’enfila al Matagalls (1 697 m), on coincideix en la seva creu amb Viladrau i el Brull, el Turó Sesportadores (1 608 m) i turó de Sant Marçal (1 532 m). Des d’aquí i en direcció llevant, les altures van davallant fins al coll de Sant Marçal, on es troba la Taula dels Tres Bisbes (1 140 m), per tornar a augmentar al cimal de les Agudes (1 706 m), límit amb el municipi selvatà d’Arbúcies.

El terme de Montseny té una forma sensiblement triangular amb dos notables apèndixs, l’un al NE, a la vall de Sant Marçal, encaixada entre les Agudes i els vessants sud-orientals de Matagalls, i l’altre al SW, sota els contraforts del pla de la Calma, entre la Castanya (el Brull), Tagamanent i Sant Pere de Vilamajor. Al punt més al SW d’aquest segon apèndix, al turó d’en Cuc (1 236 m), coincideix amb els termes de Tagamanent, Cànoves i Samalús i Sant Pere de Vilamajor.

El territori és trencat i abrupte, com ho revela el fet que del seu extrem S al N tingui uns 1 200 m de desnivell. Per les seves valls i xaragalls, ultra la Tordera, corren diferents rieres, com la riera Xica, la de la Castanya, la de la Bascona, la del Teix, i torrents com el del Sot de les Illes, el del Sot dels Castellets, el del Sot Mal o el del Sot de la Pomereta, tots tributaris de la Tordera. La vegetació natural canvia molt segons l’altitud i així, a mesura que es va pujant, hom troba vegetació de ribera, alzinar muntanyenc (amb presència d’alzinar típic) i algunes obagues amb castanyers, rouredes entre els 900 i 1 000 m, fageda entre els 800 i 1 000 m i, a vegades, a altures superiors, alguns claps d’avetars i matollar de ginebró, que esdevé exclusiu a partir dels 1 600 m.

El terme comprèn el poble i cap de municipi de Montseny, els veïnats del Montseny d’Amunt i Vila-seca i l’urbanització de Can Besa. La resta del municipi és formada per masies disperses, moltes de les quals ara són tancades o s’aprofiten per a segona residència. Entre les més destacables per la seva arquitectura cal remarcar les masies de Can Badó, amb un finestral amb tosques escultures, i Can Jovany.

El principal eix de comunicació del terme és la carretera local BV-5301 de Seva a Palautordera, que s’enfila amb innombrables revolts vers Collformic i comunica els dos sectors més notables del terme, el poble de Montseny, on hi ha l’església parroquial i la batllia, i el veïnat dispers de Montseny d’Amunt, sobre la capella de Sant Martí.

La vall de Sant Marçal, mal comunicada amb la resta del municipi pel profund engorjament del sector inicial de la Tordera, es troba en canvi molt ben comunicada pel tram de la carretera que va del collet de Gomara (en la carretera de Vic a Arbúcies, prop de Viladrau) a Sant Marçal, d’on continua pel sector N de les Agudes vers Santa Fe i Sant Celoni. Aquesta carretera passa un parell de quilòmetres a tocar del límit N del terme de Montseny i facilita una interessant travessa turística que permet d’atènyer fàcilment els llocs més freqüentats del massís montsenyenc.

El Poble

El nucli central de la parròquia es formà a l’extrem S del terme, al vessant esquerre de la Tordera, a 528 m d’altitud, entorn de l’església de Sant Julià. Prop de l’església es formà una petita sagrera i, més tard, una concentració de casetes que rebé el nom de Poble de Montseny (299 h diss [2006]; 528 m alt.).

L’església de Sant Julià de Montseny és formada per l’edifici romànic, ampliat i totalment transformat el 1767 i el 1872. Fora del campanar i alguns murs aprofitats, la resta és d’un estil senzill, sense decoració, i correspon a un tipus de barroc tardà, amb quatre trams de voltes de llunetes, tres capelles per banda i un presbiteri poligonal. Envolta l’església un espai enjardinat, restaurat, amb el campanar, entre el 1977 i el 1978, al qual feia costat una rectoria del segle XVI, renovada en part el 1652, que va ser enderrocada i construïda de nou el 1988. Els antics horts d’aquesta rectoria han servit per a situar una sèrie d’habitatges unifamiliars, que segueixen el mateix estil arquitectònic de la nova rectoria. A l’església es guarden restes d’antics retaules de Sant Marçal i Santa Anastàsia, dels segles XVI i XVIII, un pica baptismal del segle XVI i algunes peces d’orfebreria del XVIII i del XIX. Un document del 1096 fa esment de la canònica de Sant Julià de Montseny, cosa que podria fer creure en l’existència d’una comunitat canonical de preveres en aquesta església, però creiem més possible que es tractés d’una confraria de laics dita antigament també canònica. Eren copatrons antics de l’església, cosa que implica un edifici antic de tres absis, sant Pere i sant Miquel.

Festes

La festa major se celebra el quart diumenge d’agost, i els aplecs tenen lloc a l’ermita de Sant Bernat, el 15 de juny, i al cim del Matagalls, el segon diumenge de juliol.

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

montseny-esglesia-5

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia Catalana

Pàgina web de l’Ajuntament