Arxiu de la categoria: Municipis Tarragonès

La Secuita

La Secuita es un Municipi de la Comarca del Tarragonès (Tarragona)
A la Secuita hi anem el 2 de novembre de 2013

Dades del Municipi

Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Tarragonès Modifica el valor a Wikidata
Població
Total 1.687 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat 94,78 hab/km²
Llar 30 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilici Secuitenc, secuitenca

Breu historia del municipi

Limita al N amb els municipis de Nulles, Vallmoll (de l’Alt Camp), a l’W amb els Garidells (de l’Alt Camp), Perafort i una part de Vallmoll, al S amb els Pallaresos, al SE amb el Catllar i a l’E amb Renau. Els límits del terme no segueixen cap accident geogràfic a excepció de la ratlla divisòria amb Vallmoll i part de la de Nulles, establerta pel torrent de Bogatell i la que, en l’angle entre els termes de la Secuita, Renau i el Catllar, constitueix el torrent de Renau.

Una sèrie de turons accidenten la part septentrional del terme, que és el tercer lloc de la comarca pel que fa a l’alçada mitjana sobre el nivell del mar.

El terme comprèn els pobles de la Secuita, cap de municipi, l’Argilaga, les Gunyoles i Vistabella, la urbanització de Sant Roc i les Creus, el lloc de la Costa de la Toia, disseminat, i els antics termes de la Tallada, Tapioles i del Pontarró. El municipi és situat entre la carretera N-240 de Tarragona a Lleida i la local de Tarragona al Pont d’Armentera, que passen a ponent i llevant del terme, respectivament. Aquestes carreteres, junt amb els ramals de Perafort a la Secuita i a l’Argilaga, de la Secuita a la carretera del Pont d’Armentera i de la Secuita a la N-240 amb sortida prop de Vallmoll, donen suficients possibilitats de comunicació a la població. Com a carretera pròpiament local hi ha la que permet el desplaçament entre els nuclis urbans de la Secuita, Vistabella i les Gunyoles. La xarxa de comunicacions es clou amb el ferrocarril de la línia de Saragossa-Reus-Barcelona; l’estació, que havia portat el nom de la Secuita-Perafort, és situada a poca distància de la darrera població. L’any 2006, amb motiu de la prolongació de la línia d’alta velocitat Madrid-Saragossa-Lleida fins l’intercanviador de Roda de Berà, s’amplià l’estació, que des d’aleshores s’anomena Camp de Tarragona.

El Poble

El nucli urbà del poble de la Secuita (169 m i 912 h el 2006) presenta tres sectors ben diferenciats: el vell, l’eixample del segle XVIII i la urbanització actual. La plaça Major és la part originària del lloc, conté la Casa Mallafré i l’església. La Casa Mallafré s’alça a la cantonada entre la plaça Major i el carrer del Dr. Gaspà; cal destacar-ne el portal, de carreus, i dues finestres gòtiques geminades amb arcs trilobulats. L’església parroquial de Santa Maria de la Secuita data de l’edat mitjana, però ha sofert moltes transformacions. Té tres naus, d’èpoques diferents, i la central, l’única que hi havia quan es construí el temple, és gòtica; originàriament hom la cobrí amb un sostre de fusta, les bigues del qual foren decorades amb emblemes de castells i motius geomètrics i vegetals, però al segle XVIII s’hi col·locà una volta de rajoles que la tapà. Dels edificis i masos del costat del nucli de la Secuita el més destacat és la Tallada, es tracta d’un gran casal amb un bon nombre d’arcades ogival

Festes

Hom celebra la festa major per la Mare de Déu d’Agost i la festa votada de Sant Cristòfol el 10 de juliol, que inclou la benedicció de cotxes. Al mes de setembre en data variable, normalment al final de mes, es feia la festa de la Verema o del Vi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

enciclopedia catalana

web ajuntament

 

Roc de Sant Gaietà

Roc de Sant Gaietà es un poble del Municipi de Roda de Barà Comarca el Tarragonès (Tarragona)
A El Roc de Sant Gaietà hi anem el 26 de decembre de 2013

Dades del Municipi

Catalunya
Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Tarragonès modifica
Població
Total 6.567 (2019) modifica
• Densitat 398 hab/km²
Llar 7 (1515) modifica
Gentilici Rodenc, rodenca

Breu historia del municipi

Limita al N amb Bonastre (del Baix Penedès), al S amb la Mediterrània, a l’E amb el Vendrell (del Baix Penedès) i a l’W amb Creixell. El territori és pla a la part meridional i accidentat pels contraforts de la serra del Quadrell a la septentrional. Les altituds màximes del terme (238 m i 241 m) es troben prop de la divisòria amb Bonastre. El turó de l’ermita de Berà assoleix, vora mar, els 51 m. La platja de Roda de Berà, llarga i arenosa, és la continuació de les de Torredembarra i Creixell. El terme té uns 4 km de costa, dels quals 2,5 km són de platja. La part occidental del terme és recorreguda pels torrents de Gibràs i de l’Aigua.

El terme comprèn el poble de la Roda de Berà, cap de municipi, i diverses urbanitzacions. Roda de Berà disposa de bones comunicacions; de la carretera N-340, que travessa la part meridional del terme, neix una carretera local que mena al poble i continua vers l’estació ferroviària i Bonastre. Pel territori de Roda també passa un tram de l’autopista AP-7 entre el Vendrell i Torredembarra. L’estació de Roda de Berà, situada a ponent del nucli urbà, és un nus important dins la xarxa ferroviària comarcal: hi passen les línies de Sant Vicenç-Valls-Lleida i Sant Vicenç-Reus. A més d’aquestes dues línies, el terme també és travessat per la de Barcelona a Tarragona. Completen les comunicacions del municipi un bon nombre de camins, entre els quals es destaquen els que porten a Creixell, Sant Salvador, el Vendrell i Bonastre.

El Poble

El poble de Roda de Berà (2 699 h el 2006) es troba, terra endins del terme, en un lloc planer a 57 m d’altitud. El presideix l’església parroquial de Sant Bartomeu. Sobre la punta de Berà hom construí, els anys vint del segle XVIII, el santuari de la Mare de Déu de Berà, en la qual s’oficià la primera missa el 25 d’agost de 1727. Pel que fa al castell de Roda se’n desconeix l’emplaçament, però hom suposa que es podia trobar en el lloc de l’edifici anomenat les Monges o en la casa núm. 25 del carrer Major de Roda de Berà.

Al Centre Cívic la Roca Foradada hi ha la seu d’una col·lecció privada d’escultura de Salvador Dalí (2000) i, d’altra banda, hi ha un Museu de l’Escriptor (2000), que recull un conjunt d’eines d’escriptura i mostra la seva evolució al llarg del temps. .

Festes

Roda de Berà celebra la festa major d’estiu per Sant Bartomeu (24 d’agost), i la festa major d’hivern, el 12 d’octubre

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

La Poble de Montornès

La Pobla de Montornès es un Municipi de la Comarca el Tarragonès (Tarragona)
A La Pobla de Montornès hi anem el 26 de decembre de 2013

Dades del Municipi

Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Tarragonès modifica
Població
Total 2.839 (2019) modifica
• Densitat 230,81 hab/km²
Llar 20 (1553) modifica
Gentilici Poblenc, poblenca modifica

Breu historia del municipi

Limita al N amb el municipi de Bonastre (Baix Penedès), al S amb el de Torredembarra, a l’E amb el de Creixell i a l’W amb els de Vespella, la Nou de Gaià i Altafulla. Orogràficament el territori presenta un aspecte ondulat i desigual; les planúries són separades per petits turons i és a la part septentrional del terme on es troben les principals elevacions, entre les quals sobresurten el pic de Barral (232 m), a la divisòria entre els termes de la Nou i la Pobla, i el pic de la Mola (318 m), a la confluència dels termes de Bonastre, Creixell i la Pobla. El territori és recorregut de N a S per un torrent que, nat a les proximitats de la Trunyella, recull les aigües pluvials dels vessants superiors.

El terme comprèn el poble i cap de municipi de la Pobla de Montornès i les urbanitzacions del Castell de Montornès, Flor d’Ametller i Poblamar. A més inclou els masos de la Trunyella i el despoblat de Rubials. Les terres de la Pobla són travessades per l’autopista AP-7 i les línies de ferrocarrils de Sant Vicenç de Calders a Reus i Valls. La carretera principal és la que, provinent de Torredembarra (on enllaça amb la N-340), travessa el poble i l’urbanització del Castell de Montornès per dirigir-se a la Nou de Gaià i Salomó. Una xarxa de camins veïnals enllaça la població amb els llocs i les masies.

El Poble

El nucli urbà de la Pobla de Montornès (671 h el 2006) té una altitud de 56 m. Entre els edificis importants de la Pobla ja desapareguts cal destacar l’hospital i la capella de la Santíssima Trinitat, deguts a la fundació de Galceran de Sobrevilla, la qual va ser redotada diverses vegades, la darrera l’any 1770 per Josep Rovira. L’hospital acollia pobres i captius i en tenien cura els trinitaris del convent de Tarragona. La capella era de dimensions reduïdes i tenia l’entrada per la plaça de l’Església; serví de parròquia entre els anys 1571 i 1573. Tant l’hospital com la capella es trobaven l’any 1880 en estat ruïnós i el propietari de Cal Rovira els adquirí amb la finalitat d’ajudar la parròquia i contribuir a la construcció del nou cementiri. En els solars que ocupaven l’hospital i la capella de la Santíssima Trinitat, a més dels de la casa pairal situada al costat, la família Rovira alçà els darrers anys del segle XIX un edifici modernista ja enderrocat.

L’església de Santa Maria de Montornès, erigida en vicaria perpètua el 28 de desembre de 1458, serví de parròquia fins l’any 1571, que el cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta autoritzà la construcció d’una nova església al mig del poble; les obres començaren el 1575 i es finançaren gràcies al repartiment de les despeses entre els habitants d’acord amb llurs propietats. L’església és d’estil gòtic, de planta rectangular i capelles laterals. El campanar primitiu, amb lloc per a dues campanes, era a la part superior de la façana i fou enllestit el 1578. El 29 de juny de 1778 s’acordà bastir el nou campanar, que és l’obra d’arquitectura més remarcable de la població. La planta baixa és quadrangular i la superior octagonal, amb quatre finestrals per a les campanes; és de carreus i té balconada exterior i pinacle. La Pobla de Montornès, malgrat les adaptacions modernes fetes en molts edificis, encara disposa d’algunes cases amb portalades, finestres i motius ornamentals força dignes.

Fetes

festa major se celebra el 8 de setembre. També és festiu, des de temps immemorial, el Dilluns de Pasqua florida, festa titular de l’ermita de la Mare de Déu de Montornès. Pel 14 d’octubre es fa la festa de la Pigota, festa votada l’any 1851. A l’exterior de l’ermita de Montornès hom fa el pessebre vivent des del 1976.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

viquipèdia

enciclopèdia catalana

 

 

Les Guinyoles

Les Guinyoles és un Poble del municipi de la Secuita comarca el Tarragonès
A Les Guinyoles hi anem el 2 de novembre de 2013

Dades del Municipi

Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Tarragonès
Població
Total 1.697 (2018)
• Densitat 95,34 hab/km²
Llar 30 (1553)
Gentilici

Breu historia del municipi

El nucli urbà del poble de la Secuita (169 m i 912 h el 2006) presenta tres sectors ben diferenciats: el vell, l’eixample del segle XVIII i la urbanització actual. La plaça Major és la part originària del lloc, conté la Casa Mallafré i l’església. La Casa Mallafré s’alça a la cantonada entre la plaça Major i el carrer del Dr. Gaspà; cal destacar-ne el portal, de carreus, i dues finestres gòtiques geminades amb arcs trilobulats. L’església parroquial de Santa Maria de la Secuita data de l’edat mitjana, però ha sofert moltes transformacions. Té tres naus, d’èpoques diferents, i la central, l’única que hi havia quan es construí el temple, és gòtica; originàriament hom la cobrí amb un sostre de fusta, les bigues del qual foren decorades amb emblemes de castells i motius geomètrics i vegetals, però al segle XVIII s’hi col·locà una volta de rajoles que la tapà. Dels edificis i masos del costat del nucli de la Secuita el més destacat és la Tallada, es tracta d’un gran casal amb un bon nombre d’arcades ogivals.

Hom celebra la festa major per la Mare de Déu d’Agost i la festa votada de Sant Cristòfol el 10 de juliol, que inclou la benedicció de cotxes. Al mes de setembre en data variable, normalment al final de mes, es feia la festa de la Verema o del Vi.

El Poble

Al sector septentrional del terme hi ha el nucli de les Gunyoles (58 h el 2005), que presenta una estructura semblant al de Vistabella. L’edifici més remarcable és el de l’església de Sant Fructuós, construïda a la dècada de 1950 gràcies a les donacions de tot el veïnat.

Festes

La festa major de les Gunyoles s’escau el 25 de juliol, per Sant Jaume.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

L’Argilaga Poble

L’Argilaga es un poble del municipi de la Secuita comarca Tarragonès (Tarragona)

Aquí hi anem el 2 de novembre de 2013

Dades del Municipi

Argilaga, l’ 174
Gunyoles, les 117
Sant Roc 32
Secuita, la 1.153
Vistabella 159

 

 

 

 

 

La població i l’economia

El 1358 la població de la Secuita (secuitencs) i els seus agregats era de 44 focs. El 1380 hi havia 40 focs. El veïnat disminuí considerablement durant el segle XV i al començament del segle XVI el municipi experimentà un reduït guany demogràfic ja que assolí 29 focs, lleuger creixement que continuà al llarg del segle (38 focs el 1553). A la darreria del segle XVII i al començament del segle XVIII la població experimentà un creixement important i arribà, l’any 1706, als 117 focs, distribuïts entre la Secuita i Tapioles (64) i entre Vistabella, les Gunyoles i el Pontarró (53). El cens de Floridablanca (1787) registrà 538 h, distribuïts en 494 veïns a la Secuita i 44 a l’Argilaga.

La Secuita patí grans mortaldats al traspàs del segle XVIII. L’any 1800 més de 540 persones de les 635 que habitaven el terme eren malaltes de disenteria i febres terçanes i quartanes, motivades per les aigües entollades que hi havia entre la Secuita i Vistabella. El 1830 el nombre d’habitants disminuí a 489 h. A finals del segle XIX augmentà notablement amb 1 015 h. Durant el segle XX la xifra màxima de població registrada al municipi correspongué a l’any 1920, amb 1 069 h; d’ençà aquest moment la població minvà progressivament (951 h el 1936, 872 h el 1950, i 737 h el 1970). En els censos posteriors el nombre d’habitants inicià un augment (763 h el 1981, 926 h el 1991 i 1 145 h el 2001). L’any 2005 s’arribà a 1 240 h.

Entre els recursos econòmics del municipi cal esmentar el terciari com a activitat principal. Pel que fa a l’agricultura, el fet que al terme no hi hagi cap riu fa que els conreus de regadiu siguin escassos, mentre que la vinya és el principal conreu de secà, seguida per l’avellaner, que destaca, tant en quantitat com en valor econòmic. La producció agrícola de la Secuita es clou amb els cereals (ordi, blat) i les oliveres. La vinya donà origen a la creació de dos cellers cooperatius existents al terme, el de la Secuita i el de l’Argilaga. L’activitat ramadera es complementa principalment amb les granges d’aviram i el bestiar porcí. El mercat setmanal se celebra el dimecres.

El Poble

del terme hi ha el poble de l’Argilaga (138 h el 2005), format al voltant de la plaça de l’Església, la part més antiga del nucli. S’hi alça l’església de Sant Roc, bastida després de la guerra civil, i l’edifici conegut com la Casa dels Frares, que fou propietat dels servites de Vila-rodona; la Casa dels Frares té un escut a la façana datat l’any 1792; el 1836 l’Administració dels Béns Nacionals la posà en venda i fou adquirida pel tarragoní Domènec Serra pel preu de 30 001 rals. La Festa Major se celebra per Sant Roc (16 d’agost). Al S de l’Argilaga, entre els termes del Catllar i de la Secuita, hi ha la urbanització de Sant Roc (27 h el 2005).eu historia del municipi

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”5528b02a” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”LArgilaga{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0061584.xml