Arxiu de la categoria: Municipis Alt Empordà
Cabanelles
Cabanelles es un municipi de l’Alt Empordà (Girona)
A Cabanelles hi anem el 26 de novembre de 201
Dades del Municipi
| Àmbit territorial | Comarques gironines |
| Comarca | Alt Empordà  |
| Població | |
|---|---|
| Total | 279 (2022) |
| • Densitat | 5,02 hab./km² |
| Llars | 66 (1553) |
| Gentilici | Cabanellenc, cabanellenca |
Breu historia del municipi
 Cabanelles |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Localització | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Cabanelles és un municipi de la comarca de l’Alt Empordà, a les comarques gironines. Forma part també de la subcomarca de l’Alta Garrotxa. Els pobles veïns són: a l’est Cistella, Lladó i Navata, al sud Crespià, a l’oest Beuda i Maià de Montcal, i al nord Albanyà, Sant Llorenç de la Muga i Terrades. Forma part del Consorci Salines Bassegoda. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Castelló d’Empuries
Castelló d’Empuries es un Municipi de l’Alt Empordà (Girona)
A Castelló d’Empuries hi anem el 24 novembre de 2019
Dades del Municipi
| Àmbit territorial | Comarques gironines |
| Comarca | Alt Empordà |
| Població | |
|---|---|
| Total | 11.611 (2022) |
| • Densitat | 274,49 hab./km² |
| Llars | 399 (1553) |
Breu historia del municipi
Castelló d’Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l’Alt Empordà. Adquirí la condició de capital del Comtat d’Empúries després del trasllat des de la veïna Sant Martí d’Empúries, més exposada als atacs des del mar, esdevenint així l’autèntica capitalmedieval de l’Empordà durant els segles de més esplendor polític d’aquest comtat. Aquest, fou un dels més insurgents amb el poder reial i un dels darrers a unir-se a la Corona d’Aragó, fet que donà lloc a curiosos episodis, com foren la desviació del cabal del riu Ter per part dels comtes d’Empúries o la inacabada construcció del vistós castell del Montgrí per part dels reis catalans dalt del massís del mateix nom. Castelló fou una vila important. Deu ser per això que la gent dels altres pobles de la comarca deien: «Castelló vila major, tot són jutges i notaris». El seu ric passat medieval afavoreix que, cada any, a mitjans de setembre se celebri el Festival Terra de Trobadors, durant el qual hi ha actuacions de música trobadoresca, combats de cavallers, un popular mercat medieval, actuacions musicals i teatrals, conferències de temes medievals i exposicions.
El gentilici d’aquest municipi, en les seves diferents formes, és castelloní, castellonina, castellonins, castellonines, gentilici que comparteix amb Castelló de Farfanya, a la Noguera.[1][2]
El Poble
Nucli antic[modifica]
 Nucli antic de Castelló d’Empúries |
|||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||
| Tipus | Municipi de Catalunya |
||||||||||||||||
| Part de | Mancomunitat de Municipis Comunitat Turística de la Costa Brava, Mancomunitat del servei de control de mosquits a la badia de Roses i el Baix Ter, Mancomunitat Intermunicipal de l’Alt Empordà i Mancomunitat Intermunicipal Toribi Duran |
||||||||||||||||
| Construcció | Medieval, XVI, XVIII | ||||||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||||||||||||
| Superfície | 42,3 km² |
||||||||||||||||
| Altitud | 17 m |
||||||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Alt Empordà (Catalunya) |
||||||||||||||||
| Banyat per | mar Mediterrània |
||||||||||||||||
El nucli antic de Castelló d’Empúries forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El nucli històric de la vila de Castelló d’Empúries està situat al bell mig de l’actual nucli urbà de la població, delimitat pel traçat dels carrers del Portal de la Mercè, de la Muralla, del Mur, Cabra, Monturiol i el curs del rec del Molí. El nucli s’articulà al voltant de l’església de Santa Maria i, en origen, estava emmurallat. Bona prova d’això són els vestigis de fortificació conservats a la banda de llevant del conjunt, seguint la llera del rec.[5] El centre històric de la vila presenta un entramat de carrers estrets, de recorregut irregular i disposats seguint el pendent del terreny. Molts d’ells presenten paviments de llambordes refets i d’altres completament restituïts, bastits amb petits còdols. Els noms dels carrers i les places i la seva distribució dins del nucli ens deixa veure l’agrupament gremial dels inicis de la vila. Alguns exemples d’això són la plaça de la Llana, de les Cols, del Vi o els carrers de les Peixateries Velles, de les Gallines o dels Jueus. Dues de les places més destacades, la de Joan Alsina i la dels Homes, conserven restes dels antics porxos que les bastien, els quals es localitzaven també en diversos carrers del nucli.[5] Al marge dels edificis destacats, molts d’ells d’origen medieval, les cases que conformen l’entramat corresponen a construccions dels segles XVI-XVII, amb diverses reformes efectuades entre els segles xviii-XIX. Són grans casals de planta rectangular amb les cobertes de diverses vessants, distribuïts en planta baixa i dos pisos. Majoritàriament, les finestres són rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra. Hi ha portals de les mateixes característiques i d’altres de mig punt adovellats. A l’interior, les cases tenen sostres coberts amb voltes catalanes i grans sales centrals a la planta noble. Aquests edificis estan bastits en pedra, tot i que actualment molts presenten els paraments arrebossats i pintats, alguns d’ells fruit de reformes d’època moderna |
|||||||||||||||||
Festes
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Avinyonet de Puigventós
Avinyonet de Puigventós es un municipi del Alt Empordà (Girona)
A Avinyonet de Puigventós hi anem novembre de 2019
Dades del Municipi
| Comarca | Alt Empordà |
| Població | |
|---|---|
| Total | 1.676 (2022) |
| • Densitat | 136,26 hab./km² |
| Llars | 29 (1553) |
| Idioma oficial | català |
| Geografia | |
| Superfície | 12,3 km² |
Breu historia del municipi
Documentat el diminutiu Avinyonet des del segle xiv, es va començar a utilitzar probablement per l’envergadura que anava adquirint la ciutat occitana homònima, que era seu papal. Algunes troballes arqueològiques als voltants demostren que el lloc estava habitat a l’època romana, encara que es va fundar a l’edat mitjana. La ciutat va créixer prop d’un castell que pertanyia a l’orde militar de l’Hospital. Aquesta fortalesa va ser en mans dels hospitalers des del segle xiii fins al 1804. La Casa de la vila, ocupa des de principis del segle xx l’antiga església de Sant Joan d’aquesta orde. Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Avinyonet.[1]
Nucli antic[modifica]
El nucli antic d’Avinyonet de Puigventós és un conjunt medieval que inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat a l’extrem sud-est del nucli urbà de la població, actualment delimitat pel traçat dels carrers dels Fossos, de Vilafant i del Manol, i per les restes del castell i l’església de Sant Esteve.
El nucli presenta carrers estrets i rectilinis, disposats en pendent donat que la zona està elevada, i amb algun pas a manera de passadís cobert. Les cases que conformen l’entramat urbà es poden datar entre els segles xvi i xviii. Són de planta rectangular i moltes d’elles de grans dimensions. En general presenten les cobertes de dues vessants de teula i estan distribuïdes en planta baixa, pis i golfes, o bé dues plantes. Les obertures són majoritàriament rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats, amb les llindes planes gravades, en molts casos, amb els anys de construcció o reforma. Cal destacar, prop de l’església, un casal amb el portal de mig punt bastit amb grans dovelles i algunes cases amb finestres de tipologia gòtico-renaixentista. A la banda de llevant del temple hi ha un altre edifici amb finestres bilobulades. Altres cases presenten finestres d’arc conopial, amb decoracions vegetals i alguna altra finestra trilobulada també decorada. En el traçat del carrer dels Fossos, prop de l’església, encara es conserven restes del llenç de la muralla amb el basament atalussat i merlets a la part superior, procedents de l’antic recinte emmurallat.[2]
El Poble
Festes
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web
Pontós
Pontós es un Municipi de la Comarca de l’Alta Empordà (Girona)
A Pontós hi anem el 24 de gener de 2018
Dades del Municipi
| Comarca | Alt Empordà |
|
|
|
|---|---|
| Capital | Pontós |
| Població | |
| Total | 266 (2019) |
| • Densitat | 19,42 hab/km² |
| Llar | 45 (1553) |
Breu historia del municipi
El terme municipal de Pontós, d’una extensió de 13,62 km 2 , és situat a l’interfluvi del Fluvià i de la Muga, en les serres de poca elevació (altituds màximes inferiors als 160 m) que marquen la terminació de la plana al·luvial. S’estén entre el Fluvià, límit meridional amb Bàscara, i la riera d’Àlguema, afluent del Manol, que fa de divisòria septentrional amb el terme d’Ordis. Altres municipis veïns són Borrassà, al N, Garrigàs, a l’E, i Navata i Vilademuls (el Pla de l’Estany), a l’W. El territori és drenat, a més, per petits cursos torrencials, com la riera de Pontós, que pertany a l’aiguavés del Fluvià. Hi ha boscos de pins, alzines i roures. El municipi de Pontós, a més del cap de terme i nombroses masies disseminades, inclou el poble agregat de Romanyà de Besalú o d’Empordà, i el veïnat del Castell.
La carretera estatal N-II cap a França coincideix en un bon tros amb el límit termenal de llevant amb Garrigàs. A la vora hi ha el traçat de l’autopista AP-7. El poble de Pontós es comunica amb la carretera general per un ramal, i un altre ramal, que travessa la part septentrional del municipi, porta al poblet de Canelles (del terme de Navata).
El topònim, que prové de Pontons, deu tenir l’origen en l’existència de ponts, etimologia que s’avé amb les característiques del lloc, situat entre dos rius.
El Poble
El poble de Pontós, a 94 m d’altitud, és situat en una petita vall, entre el puig del Castell, a migdia, i el puig de la Torre de l’Àngel al nord. Tenia 201 h el 2005. L’església és al NE, en la part més enlairada del poble. Aquest és centrat per la plaça Major, en la qual hi ha algunes cases força interessants: Can Vilà, amb un gran portal adovellat i finestres motllurades del segle XVI, és situada al nord, i Can Verdaguer, amb finestres conopials i porta adovellada del 1760, a migdia. Fora d’aquest nucli de població hi ha els veïnats del Castell i de la Pobla, a part nombroses masies.
L’antic castell de Pontós (124 m dnaltitud), a migdia del poble, ha estat l’origen del barri del Castell. Encara resten prou vestigis d’aquesta edificació per a endevinar-ne la planta, rectangular, molt allargada, seguint la forma del planell superior del turó on és emplaçat. Els murs de llevant i de ponent, que es conserven en un bon tros, són atalussats i tenen sageteres a la part superior. Sahi diferencien paraments de dues etapes constructives, una que podria ser dels segles XII-XIII i una altra de més tardana. No hi ha record del lloc concret on s’aixecava la seva capella de Santa Maria. Les cases del barri del Castell són dels segles XVIII i XIX, i es construïren aprofitant els murs que restaven de la fortificació.
Festes
El poble celebra la festa major d’estiu de Santa Anna, pel juliol, i la festa major de Sant Martí al novembre.
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web
Palau de Santa Eulàlia
Palau de Santa Eulàlia es un Municipi de la Comarca de l’Alt Empordà (Girona)
A Palau de Santa Eulàlia hi anem el 24 de gener de 2018
Dades del Municipi
| Comarca | Alt Empordà |
| Població | |
|---|---|
| Total | 91 (2019) |
| • Densitat | 10,83 hab/km² |
| Llar | 15 (1553) |
| Gentilici | Palauenc, palauenca |
Breu historia del municipi
El municipi de Palau de Santa Eulàlia és a l’extrem occidental de la plana de l’Alt Empordà, a l’esquerra del Fluvià, que fa de límit meridional i de divisòria amb el terme de Sant Mori, a migdia. El Fluvià forma en aquest lloc uns pronunciats meandres. Els altres termes veïns són Garrigàs, al sector de ponent i septentrional, Siurana al NE, i Torroella de Fluvià i Sant Miquel de Fluvià, a l’E.
El territori comprèn alguns sectors planers, sobretot al NE, però hi predominen els terrenys ondulats pels pujols i tossals de carenes arrodonides i de poca elevació, que formen la serra de Palau, una de les que marquen el límit irregular i imprecís de la plana al·luvial. Alguns sectors del terme són coberts de bosc de pi blanc, i vora el Fluvià hi ha arbres de ribera.
Algunes minses torrenteres, com la riera de Palau, vessen les seves aigües intermitents al Fluvià. Al NE del terme hi ha l’extrem occidental del Rec Madral, important sèquia que permet els regadius del pla de l’esquerra del Fluvià, des d’aquest lloc fins a la seva desembocadura.
Els dos nuclis principals del municipi són el poble de Santa Eulàlia (o Santa Eulàlia de Palau), que és el cap administratiu i eclesiàstic, i el llogaret de Palau Sardiaca, que és la capital històrica. El nom del municipi s’ha originat, doncs, per la fusió d’aquests dos topònims, tot i que, modernament, s’ha identificat Palau Sardiaca amb el nom de Palau de Santa Eulàlia. El terme inclou també el veïnat d’Estanyet. El municipi s’anomenà Puigflorit de Fluvià el 1937.
Els pobles de Palau Sardiaca i Santa Eulàlia, a la part central del terme, són separats uns 500 m i es comuniquen per un ramal amb la carretera local de Garrigàs a Vilaür, d’on surt un altre vial que enllaça amb l’estatal N-II de Barcelona a França a l’altura de Bàscara. Un altre camí els uneix amb el veïnat d’Estanyet, al NE del terme, des d’on es pot arribar, als pobles veïns de Sant Miquel de Fluvià i Siurana.
El traçat del tren de Barcelona a Portbou toca el sector oriental del terme i passa pel veïnat d’Estanyet, on hi ha el baixador de Tonyà. Incomprensiblement fou batejat així, tot i que el lloc de Tonyà és més lluny, 2 km al N, al terme de Vilamalla.
El Poble
El poble de Santa Eulàlia de Palau, a 86 m d’altitud, dit popularment Santa Eulàlia, és la població més gran del municipi, amb 79 h el 2005, i el centre administratiu; hi ha la casa del comú.
Les cases, a l’entorn de l’església, no tenen una disposició urbana estructurada. Són edificis de dues o tres plantes, amb llindes dels segles XVI al XVIII, i formen un conjunt d’arquitectura popular rural. S’hi destaca, al carreró de l’extrem oriental del poble, una notable façana renaixentista datada el 1567 en un carreu sobre el portal adovellat i amb una finestra d’arc conopial amb arabesc calat.
L’església de Santa Eulàlia, parròquia de tot el terme, és dedicada a la màrtir Eulàlia de Mèrida i ja devia existir al segle XI. L’església actual és d’un romànic tardà, de tipus cistercenc, bastida amb carreus ben tallats, segurament del segle XIII. Lés cobert amb volta apuntada. Hi ha diversos afegitons tardans: una obra de fortificació convertida en terrabastall i el campanar són els més importants. L’església té una pica baptismal romànica decorada amb arcuacions.
Festes
El poble celebra la festa major a l’agost.
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web
Port de la Selva
Port de la Selva es un Municipi de lla Comarca ‘Alt Empordà (Girona)
A Port de la Selva hi anem el 29 de març de 2013
Dades del Municipi
| Autonomia | Catalunya | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Província | província de Girona | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Comarca | Alt Empordà |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Població | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Total | 970 (2019) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| • Densitat | 23,32 hab/km² | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Llar | 62 (1553) |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Gentilici | Selvatà, selvatana
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Breu historia del municipi
El terme municipal del Port de la Selva, de 41,62 km2, s’estén pel sector septentrional de la península del Cap de Creus, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que, com al terme veí de Cadaqués, formen en contacte amb la mar una costa rocallosa, en alguns llocs acinglerada.
Comprèn la vila del Port de la Selva, cap de municipi, a la riba de llevant de la badia del mateix nom, el petit poble de la Vall de Santa Creu, l’antic poble de Santa Creu de Rodes, amb l’antiga església i santuari de Santa Helena, les ruïnes imposants del monestir de Sant Pere de Rodes i les restes del castell de Sant Salvador de Verdera, a més de nombroses urbanitzacions residencials, com Perabeua, Barlovent, s’Arnella, les Figuerasses, la Móra o Erola. La majoria de masos, que havien estat nombrosos, especialment a l’extrem de llevant, a la vall de Tavellera, estan deshabitats.
De la carretera que va de Roses a Cadaqués deriva, al coll de la Perafita, un brancal que continua, passat el nucli del Port, fins a Llançà seguint la costa, on enllaça amb la de Figueres a Portbou. Una altra carretera va del Port de la Selva a la Selva de Mar.
El Poble
La vila del Port de la Selva és situada a 12 m d’altitud, a l’extrem de llevant de la badia. El 2005 tenia 776 h. Formant un suggestiu conjunt d’arquitectura popular presidit per la blanca església, amb cases també blanques cobertes de teules torrades. Les cases més pròximes a la mar s’arrengleren vora el moll d’en Balleu, que forma una llarga riba prop la qual hi ha el Pòsit de Pescadors, l’Hotel del Comerç, cafès i tavernes i botigues i en la qual sobresurt el promontori de la Timba. A l’extrem nord hi ha la corba del port de Reig, centre de la vida marinera, limitat al N pel promontori rocós de la Lloia; la construcció en aquest punt d’un espigó comportà greus inconvenients a la pesca de la tonyina i motivà un desplaçament de sorres que desféu la platja del port de Reig.
La disposició urbanística és molt pròpia dels pobles de pescadors originats als segles XVII-XVIII: una retícula de carrers, els més llargs paral·lels a la riba, encreuats pels més curts, estrets i costeruts. Les antigues cases solien tenir l’habitatge al pis, amb escala a l’exterior adossada a la façana i els baixos coberts amb volta, que eren destinats a celler i magatzem d’estris agrícoles i de pesca. De la primitiva església resten elements integrats en un gran casal posterior, en un replà inferior del puig de les Forques. L’actual església parroquial de Santa Maria de les Neus és al centre de la població, un xic enlairada sobre la riba del moll d’en Balleu. Obra de la segona meitat del segle XVIII, és d’una nau amb altars laterals entre els contraforts; la façana, emblanquinada i amb porta d’arc rebaixat, té el coronament típic de les esglésies barroques d’aquesta època, amb campanar de torre quadrada a l’angle nord-occidental.
El cementiri, als afores de la vila, en un repeu de la muntanya, fou bastit el 1926 (el vell era al voltant de l’església) i té una bellesa innegable, amb les parets blanques enmig de les vinyes, amb feixes de llicorella que l’envolten; Sagarra li dedicà el poema El cementiri dels mariners.
Festes
La vila té una biblioteca municipal. Quant a diades festives, cal destacar la festa major petita, que s’escau al maig, amb motiu de la diada de Sant Baldiri, i la festa major, que se celebra a l’agost, festivitat de la Mare de Déu de les Neus. A l’estiu se celebra la Nit de l’havanera, la Nit de la sardana i una trobada de vela llatina.
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web
Ordís
Ordís es un poble de la Comarca de l’Alt Empordà (Girona)
A Ordis hi anem el 24 de gener de 2018
Dades del Municipi
| Comarca | Alt Empordà |
| Població | |
|---|---|
| Total | 371 (2019) |
| • Densitat | 43,14 hab/km² |
| Llar | 30 (1553) |
| Gentilici | Ordienc, ordienca |
Breu historia del municipi
El municipi d’Ordis, al sector occidental de la plana de l’Alt Empordà, té una extensió de 8,52 km 2 . Hi ha alguns espais suaument ondulats, sobretot al N i al NW. La riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga, és el seu límit meridional, divisori amb els termes de Navata (N, W i S) i Pontós (S). La riera d’Ordis i altres minses torrenteres que desemboquen a la riera d’Àlguema drenen també el territori. Els altres municipis veïns són Borrassà (E) i Avinyonet de Puigventós (N). El municipi inclou, a més del cap, els veïnats de Pols i de Sant Nicolau.
Una carretera local, que passa pel poble d’Ordis, enllaça la N-II de Barcelona a França per la Jonquera amb la N-260 de Figueres a Olot (que toca la punta nord-occidental del terme).
Segons una butlla del papa Benet VIII de l’any 1017 el monestir de Banyoles tenia possessions a Ordios. El lloc pertanyia al comtat de Besalú. L’any 1019 l’església d’Ordeis passà a dependre de la canònica de la seu de Girona, i l’any 1020 la “villa quam dicunt Ordeos” s’esmenta en el testament del comte Bernat Tallaferro. Ordis formà part de la batllia de Navata, sota el domini dels vescomtes de Peralada.
El Poble
El poble d’Ordis, a 98 m d’altitud, forma un nucli agrupat de carrers estrets. El 2005 tenia 324 h. Els edificis tenen estructures dels segles XVI-XVIII, però sovint han estat alterats. S’hi veuen algunes obertures decorades i llindes amb inscripcions i dates d’aquesta època.
L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa d’Ordis ja existia l’any 1019. L’edifici actual és d’origen romànic del segle XII, però molt reformat al segle XVIII. De l’ala romànica conserva l’aparell de carreuada visible al frontis i, parcialment, als murs laterals de la nau, la qual és coberta amb volta apuntada. D’aquesta època o poc més tardana són les capelles de l’antic creuer, tot i que la cúpula és actual. Són del segle XVIII la portada del frontis i el campanar, que quedà inacabat a l’altura de les pilastres dels arcs superiors.
A llevant, i molt a la vora de l’església parroquial, hi ha l’antic Hospital de Santa Caterina, gran edifici del segle XV que serveix de rectoria, excepte la seva capella, que ha estat convertida en teatre i local d’esplai juvenil. Al casal destaquen el portal amb llinda sobre mènsules i una finestra coronella. La capella de Santa Caterina és de planta rectangular. A la capçalera hi ha la rosassa gòtica original, mentre que el frontis i la crugia propera han estat una mica modificats. A l’interior es conserven els arcs de diafragma apuntats que sostenen la coberta de fusta i l’arc triomfal rebaixat i de poca llum, amb carcanyol acusat, malgrat que la teulada moderna, amb bigues de pòrtland, representi una reforma de l’estructura original.
A la plaça de l’Església hi ha la casa del comú. Amb anterioritat aquest edifici fou la casa del sabater d’Ordis, figura que ha estat popularitzada i mitificada pel poeta empordanès Carles Fages de Climent en la balada que li dedicà, on creà un personatge literari inspirat vagament en el personatge real.
Festes
El poble disposa del Centre Cultural Santa Caterina (1881). Les festes més importants són la festa major d’hivern de Sant Julià, que s’escau el 7 de gener, i la festa de Sant Isidre, que se celebra pel maig.
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web
Orriols Poble
Orriols Poble del Municipi de Bàscara Comarca Alt Empordà (Girona)
A Orriols hi anem el 24 de gener de 2018
Dades del Municipi
| Autonomia | Catalunya |
| Província | província de Girona |
| Comarca | Alt Empordà |
| Població | |
|---|---|
| Total | 1.004 (2019) |
| • Densitat | 57,37 hab/km² |
| Llar | 67 (1553) |
Breu historia del municipi
El terme municipal de Bàscara, de 17,52 km 2, a l’extrem meridional de la comarca, s’estén a la dreta del Fluvià, en un terreny accidentat lleument per les serres que limiten per ponent la plana empordanesa i que marquen l’interfluvi entre el Fluvià i el Ter (els Terraprims occidentals). Efectivament, les aigües del sector meridional (la capçalera de la riera de Cinyana i altres) van a parar a aquest riu, mentre que diversos torrents del sector septentrional desaigüen al Fluvià, que marca el límit septentrional del terme.
Comprèn la vila de Bàscara, cap de municipi, els pobles agregats de Calabuig i d’Orriols, els quals tingueren en època medieval jurisdiccions independents de la de Bàscara i formaren part de tres comtats distints (Besalú, Empúries i Girona), i la urbanització de les Roques.
El municipi té com a termes veïns Pontós i Garrigàs a septentrió, Vilaür i Saus a llevant, Viladasens (Gironès) a migdia i Vilademuls (Pla de l’Estany) a ponent.
Travessa el terme de S a N la carretera estatal de Barcelona a la Jonquera (N-II), paral·lela a la qual passa la AP-7, que té a l’altura d’Orriols una sortida que mena vers l’Escala. Altres carreteres locals (de Bàscara a Vilaür i a Esponellà, la de Ventalló a Banyoles per Orriols) i camins comuniquen la vila i els nucli principals. Camí tradicional a França, era lloc de parada de les diligències, circumstància de la qual es beneficiaren diversos hostals (Hostal del Mig, Hostal de Dalt, Hostal de la Barca, aquest dit així per la proximitat a la barca amb què hom travessava el Fluvià abans de la construcció moderna del pont sobre el riu).
Poble
El poble d’Orriols és a la part de migdia del terme, a la carena d’un tossal que marca l’inici del sector dels Terraprims a ponent de la plana de l’Alt Empordà, ja a la capçalera de la riera de Cinyana, afluent al Ter. El 2005 tenia 161 h. El castell palau es troba al punt més enlairat del petit nucli habitat, prop del qual hi ha l’església. El lloc és esmentat des del 922 com a límit meridional de l’alou de Bàscara, i l’església, des del 1066; formà part del comtat de Girona, i la jurisdicció del castell (esmentat des del 1265, però amb seguretat molt anterior) pertangué a la família Orriols, que posseí també Foixà i Albons i que fou molt influent al segle XIV. A la fi del segle XIV passà als Avellaneda, que enllaçaren amb els Desbac.
L’església parroquial de Sant Genís d’Orriols és un edifici romànic dels segles XII i XIII, d’una nau amb absis semicircular, decorat externament, com els murs laterals, per un fris de dents de serra. La portada fou reformada el 1861 i el campanar, de cadireta, és modern; també havia sofert reformes als segles XVII i XVIII.
El castell palau d’Orriols és un gran edifici de planta rectangular i pati central, bastit als segles XVI i XVII, amb una notable façana renaixentista decorada amb finestres emmarcades per motius geomètrics. Al carrer de Ponent hom pot admirar un interessant casal del segle XVI.
A la rodalia hi ha jaciments amb ceràmica romana tardana.
Festes
El diumenge pròxim al 25 d’agost el poble celebra la festa major de Sant Genís, i el diumenge més proper al 10 d’octubre l’aplec del Remei.
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web
Navata
Navata es un Municipi de l’Alt Empordà (Girona)
A Navata hi anem el 24 de gener de 2018
Dades del Municipi
| Província | província de Girona |
| Comarca | Alt Empordà |
| Població | |
|---|---|
| Total | 1.381 (2019) |
| • Densitat | 74,65 hab/km² |
| Llar | 58 (1553) |
| Gentilici | Navatenc, navatenca |
Breu historia del municipi
El terme municipal de Navata, al sector sud-occidental de l’Alt Empordà, té actualment una extensió total de 18,51 km 2 . Comprenia el cap de municipi i el poble agregat de Canelles fins el 1969, any en què li fou annexat el veí municipi de Taravaus, de 4,7 km 2 . El terme de Taravaus, que s’estén per la vall mitjana del Manol, s’annexà a Vilanant l’any 2001. Més de la meitat de la seva població és disseminada, i l’agrupada se centrà fins el 2001 al petit nucli de Taravaus; els masos esparsos formen els petits veïnats de Corts i del Mas Safont.
El municipi de Navata s’estén per les minses serres que limiten la plana empordanesa pel NW i precedeixen les Garrotxes d’Empordà, entre el Manol (afluent de la Muga i en part frontera septentrional) i el Fluvià (en part límit meridional). És drenat també per la riera d’Àlguema, tributària del Manol, que travessa el terme de ponent a llevant, i altres petits torrents.
Els municipis altempordanesos que limiten amb Navata són Cabanelles (W i S), Lledó (NW), Cistella i Vilanant (N), Avinyonet de Puigventós (NE), Ordis (E) i Pontós (SE). A migdia també limita amb els termes de Vilademuls i Crespià, del Pla de l.
La carretera N-260 de Figueres a Olot per Besalú, en direcció E-W, que passa per la vila de Navata, és la principal via de comunicació. Des de Navata surt un ramal que va a Lledó. Taravaus es comunica per mitjà d’un curt branc amb la mateixa carretera N-260. A Canelles, al S del terme, arriba una carretera que enllaça amb la N-II de Barcelona a la Jonquera, i un camí l’uneix amb el cap de municipi.
El Poble
La vila de Navata és situada a 145 m d’altitud, en una plana a la partió d’aigües entre el Manol i la riera d’Àlguema. El 2005 tenia 733 h. El nucli més vell és a ponent de l’església parroquial, i forma un conjunt d’arquitectura popular, amb cases de dues o tres plantes, amb un gran nombre de llindes amb inscripcions i emblemes dels oficis (segles XVII i XVIII) i alguna casa pairal d’aquesta època com Can Casamor, d’on fou fill el col·leccionista d’art i escultor Antoni Casamor i d’Espona (1907-80). La vila havia estat envoltada per muralles, de les quals resten escassos vestigis al N de l’església, als carrers Gran, dels Calderers i de la Muralla. L’església parroquial de Sant Pere de Navata, de dimensions considerables, bastida al segle XVIII, substituí l’anterior, romànica, situada a 1 km. Té una nau i capelles laterals, absis exteriorment semicircular i una portada barroca amb tendència classicitzant a la façana de ponent, centrada per una fornícula amb la imatge del patró (a la llinda figura l’any 1746). La volta presenta creueria de tradició gòtica entre arcs rebaixats i al presbiteri hi ha restes de pintures murals. L’edifici té elements fortificats i un campanar octagonal acabat en terrassa.
Festes
Les festes del poble són nombroses, i en destaquen la de Sant Antoni, pel gener, la festa major del Carme el tercer cap de setmana de juliol, l’aplec al santuari a la Mare de Déu del Mont (Albanyà) l’11 de setembre i la castanyada al novembre, que organitza l’entitat Amics de Navata. Una altra entitat destacable és l’Associació Navent.
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web