Arxiu de la categoria: Municipis les Garrigues

Poble de Cèrvoles

La Poble de Cèrvoles es un Municipi de la Comarca les Garrigues (Lleida)
A poble de Cèrvoles hi anem el 27 de setembre de 2015

Dades del Municipi

Vegueria Ponent
Comarca Garrigues modifica
Població
Total 191 (2019) modifica
• Densitat 3,09 hab/km²
Llar 22 (1553) modifica
Gentilici Pobletà, pobletana modifica

Breu historia del municipi

El terme municipal de la Pobla de Cérvoles, de 61,92 km 2 d’extensió, es troba al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Priorat i la Conca de Barberà, a la part més alta i accidentada de la plataforma garriguenca, als vessants septentrionals de la serra de la Llena. Limita amb els termes garriguencs del Vilosell i l’Albi a l’E i NE, Cervià de les Garrigues al N i NW, Juncosa a l’W, i amb el d’Ulldemolins (Priorat) al SW i S i Vilanova de Prades (Conca de Barberà) al SE. La Pobla de Cérvoles és l’únic nucli de població del terme que no té censada població disseminada.

El tossal de l’Abella (1 002 m), a l’extrem SE, és un dels punts culminants de la serra de la Llena, i entre aquest i la Tossa, del veí terme del Vilosell, neix el riu de Set, que forma tota la frontera nord-oriental del terme, i passa entallat profundament als bancs de gresos i conglomerats. A diferència d’altres municipis de la comarca, aquest té una rica xarxa hidrogràfica. Així, el riu de Set rep diversos barrancs que drenen també el terme, com el del Mas de Perol, a la capçalera; el de la Coma Fumada, juntament amb el de Sant Joan de l’Escala, al qual aporten les seves aigües el d’Obredes i el del Forn, en el sector proper al veí nucli de Cervià de les Garrigues; el de Gotelleres, en el sector NW del terme, que rep les aigües del Roig, del de les Garrigues en el sector més inicial, i el del Bou i el del Rivet en el tram mitjà. Tots aquests cursos davallen de la serra de la Llena.

L’única via de comunicació és la carretera local que connecta d’una banda la Pobla de Cérvoles amb l’Albi, des d’on enllaça amb la N-240, de Tarragona a Lleida, i amb l’autopista AP-2, de Barcelona a Lleida. Vers el S enllaça amb la carretera de Reus a Lleida per la Granadella. Hi ha una pista que uneix la Pobla de Cérvoles amb el Segrià (Utxesa) i segueix inicialment la vall del riu de Set, passant per localitats com Cervià de les Garrigues o el Cogul. Té interès paisatgístic la carretera d’Ulldemolins, que puja a la serra de la Llena.

El Poble

El poble de la Pobla de Cérvoles s’alça a 663 m d’altitud, al sector meridional i muntanyós del terme, al peu d’un turó on s’aixecava l’antic castell. El nucli antic, centrat per la plaça Major i el carrer Major, conserva carrerons medievals i antics casals.

L’església parroquial (segle XVIII) és dedicada a la Mare de Déu de la Junquera, patrona de la població, i a l’interior hi ha les restes de la primitiva església romànica, bastida pels primers pobladors. Al segle XV es construí un nou temple que és part de l’actual, reformat i ampliat al segle XVIII (les obres es començaren l’any 1728 i s’acabaren el 1731). El retaule de l’altar major, obra de Lluís Bonifaci, era una talla de fusta d’estil barroc; la decoració en or i jaspi era obra de Josep Fabregat. La imatge de la Mare de Déu de Junquera fou entronitzada en el seu cambril l’any 1732, el qual fou decorat i pintat pel mestre Josep Julià. Un orgue d’estil barroc, amb la caixa i els muntants de fusta tallada molt decorada, obra de Lluís Bonifaci, hi fou instal·lat el 1750. Al campanar hi ha un rellotge que data del 1 780 i del qual es conserva tota la màquinaria, els pesos i les cordes.

Segons l’opinió de diversos historiadors, en un antic casal de la Pobla hi hagué una comunitat eremítica (segle XII) que, com en altres indrets, seguien el carismàtic Ramon de Vallbona, el qual, en fer donació dels drets de Cérvoles al monestir de Poblet, es retirà juntament amb les dones d’aquesta comunitat a Vallbona.

A uns 3 km en direcció al Vilosell, hi ha un Arborètum, d’unes 10 ha, que va iniciar Francesc Barberà. És un jardí format per arbres i arbustos experimentals o de repoblació i de col·lecció.

Al poble hi ha l’Ecomuseu de l’Oli, situat juntament amb l’ajuntament a l’antic Molí de la Societat (segle XVIII) i reconstruït el 1995; allí es conserven les dues peces més notables del trull originari —el molí, format per dues grans pedres, i la premsa de biga—, i estris diversos. Una sèrie de plafons expliquen i descriuen els aspectes més importants relacionats amb l’obtenció de l’oli (conreu, collita, premsatge, etc.).

Festes

La festa major de la Pobla se celebra el dissabte abans de la Mare de Déu d’Agost. Malgrat que la festivitat de la Mare de Déu de la Junquera, patrona de la Pobla, sigui el 8 de setembre, és tradició que la seva diada se celebri els dies 21 i 22 de novembre. Es tracta d’un vot del poble que recula als temps de Felip IV i concretament al moment del saqueig de la població a mans del duc d’Alba. El 1992 es van celebrar els 350 anys d’aquest vot i amb aquest motiu s’edità el llibre d’Anton Bundó i Nin titulat Santa Maria de la Junquera. Posteriorment al vot de poble fet a la Mare de Déu, la zona va patir fortes sequeres i es van fer processons per tal de demanar pluja, a les quals es va afegir molta gent dels pobles veïns. Per aquest motiu, encara avui dia, el 22 de novembre, a l’anomenat besa mà i a l’ofrena de flors que els pobletans dediquen a la seva patrona, s’hi afegeix nombrosa població dels municipis veïns. Una creença ben arrelada a la Pobla de Cérvoles és que el mateix dia 22, a les 12 del migdia, i per única vegada a l’any, un raig de sol entra al cambril de la Mare de Déu i li il·lumina el rostre. Al llarg de l’any es programen conferències, concerts, cicles de cinema, etc.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Granyena

Granyena és un municipi de les Garrigues (Lleida) 
A Granyena hi anem el 7 de juliol de 2017

No hi ha Informació  a wikipèdi

Dades del Municipi

Vegueria Ponent
Comarca Segarra
Població
Total 147 (2018)
• Densitat 9,02 hab/km²
Llar 56 (1553)
Gentilici Granyenenc, granyenenca

Breu historia del municipi

El Poble

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Ajuntament web

 

Cervià de les Garrigues

Cervià de les Garrigues és un municipi de la comarca les garrigues (Lleida)

A Cervià hi anem el 27 de setembre de 2015

Dades del Municipi

Vegueria Ponent
Comarca Garrigues
Entitats de població 1
Població
Total 648 (2018)
• Densitat 18,95 hab/km²
Llar 26 (1553)
Gentilici Cervianenc, cervianenca

Breu historia del municipi

El terme municipal de Cervià de les Garrigues, de 34,50 km 2 , és al sector meridional de la comarca, a la vall alta del riu de Set, que en una bona part del seu recorregut fa de límit sud-occidental. El terme municipal limita al S amb el de la Pobla de Cérvoles (del qual el separa el riu de Set), al S i l’W amb Juncosa, a l’W amb l’Albagés, al NW amb Castelldans, al N amb Juneda, al NE amb les Borges Blanques i a l’E amb l’Albi. Cervià és l’únic nucli de població del municipi, que comprèn també el despoblat de Vallxeca i l’antic poble de les Besses.

El terme és drenat per nombrosos barrancs. Al sector oriental hi ha els barrancs del Perer, de la Valleta i de la Vall de les Comes, afluents del riu de Set; a la part més occidental, els barrancs de Vallxeca i de la Punta de la Coixa, que desguassen a la Vall dels Marquesos, el qual vessa les seves aigües al riu de Set. En aquest riu també desemboca el barranc de l’Or, nascut al municipi d’Ulldemolins.

El territori, en bona part abrupte, és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de la Llena. Els punts més elevats són los Marquesos (655 m) i el tossal de Sant Blai (623 m).

Una carretera local uneix el poble amb les Borges Blanques i amb Vinaixa. Per Cervià també passa una pista que per la vall del riu de Set uneix la Pobla de Cérvoles amb el Cogul.

Cervià fou fundat el 1202 dins la jurisdicció senyorial del castell de l’Albi per Guillem de Timor, senyor i repoblador del lloc; en la carta de poblament, l’esmentat Guillem i la seva família, i Pere Morell i la seva muller, van fer donació de Cerviano a Pere, capellà del Vilosell, i altres nous pobladors amb les mateixes franqueses i drets que els de la vila i castell de l’Albi. La història de Cervià, població integrada fins a la fi de l’Antic Règim a la baronia de l’Albi, és paral·lela a la d’aquesta vila (no fou així amb les Besses i Vallxeca). Compartí amb l’Albi les vicissituds de les guerres, especialment en les lluites civils del segle XIX, quan fou hostilitzat per les forces de Tristany (1837) i de nou pels carlins el 1874, el mateix any del famós aiguat de Santa Tecla.

El Poble

El poble de Cervià de les Garrigues és a 444 m d’altitud, a la dreta del riu de Set. Té una forma triangular i prop del vèrtex meridional hi ha el centre, amb la casa del comú, tota de predra, i l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel. El temple, reedificat al segle XVIII, té una façana classicitzant, àmplia nau i capelles als contraforts i campanar de planta quadrada amb un cos damunt vuitavat. És de pedra picada, com alguns dels antics casals del poble, que conserva també antigues cases amb arcs apuntats. A la plaça de l’Església hi ha una font de pedra.

El poble ha anat creixent seguint les carreteres cap a l’Albagés, Vinaixa, la Pobla de Cérvoles i les Borges Blanques.

Festes

La festa major se celebra el diumenge anterior al 29 de setembre, per Sant Miquel, amb diferents activitats culturals i esportives. La festa major de primavera és per Sant Isidre, el 15 de maig. Els darrers anys és un costum celebrar el Carnestoltes amb “desfilada” de carrosses guarnides

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”cc1341b6″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Cervià de les garrigues{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Arbeca

 

Arbeca es un Municipi de la Comarca Les Garrigues (Lleida)

Aquí hi anem el 24 de març de 2013

Dades del Municipi

Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Garrigues
Capital Arbeca
Entitats de població 1
Població
Total 2.231 (2017)
• Densitat 38,27 hab/km²
Gentilici arbequí, arbequina

Breu historia del municipi

El terme municipal d’Arbeca, de 58,29 km2, es troba a l’extrem nord-oriental de la comarca, en contacte amb el Pla d’Urgell i l’Urgell, al sector regat pel canal d’Urgell. Limita amb els termes urgellesos de Maldà (E) i Belianes (NE), amb els del Pla d’Urgell de Vilanova de Bellpuig (NE) i Miralcamp (N) i amb els garriguencs de Puiggròs (W), les Borges Blanques (W), la Floresta (SW) i els Omellons (SE).

El canal d’Urgell travessa el territori en diagonal (N-SW) i la plana que queda al NW forma part del paisatge típicament urgellès, amb les terres de regadiu cobertes d’arbres fruiters i sembrats, mentre que tota la part sud-oriental del terme són terres relativament planeres però seques, d’una fesomia més segarrenca que no pas garriguenca, amb els conreus de secà. Aquesta part, però, entra de ple dins de la zona de regadiu del canal Segarra-Garrigues, en construcció.

Hi ha algun turó testimoni com el puig del Corb (458 m), el tossal de Roca d’en Bota (396 m) o el Tossal Gros (345 m). A més del canal drenen el terme les valls, sempre eixutes, de les Comes, del Turull i de Vinaixa.

Travessa el terme, seguint aproximadament la línia del canal, la carretera de Flix a Bellpuig d’Urgell, que comunica la vila amb les Borges Blanques i amb la N-240 i l’autopista AP-2. De la vila surt la carretera local a Belianes, i carreteres veïnals a la Floresta i Vinaixa.

El topònim sembla d’origen cèltic (Coromines), equivalent a ‘’prop de la punta del pujol”; efectivament, el castell que coronava el turó on s’assenta la vila va tenir un paper decisiu en la història d’Arbeca.

El Poble

Campanar de l’església de Sant Jaume d’Arbeca

 

© CIC-MOIÀ

 

La vila d’Arbeca (332 m d’altitud) és situada a l’extrem septentrional de la comarca de les Garrigues, al límit amb les del Pla d’Urgell i l’Urgell, i és assentada al peu i al voltant d’un tossal de 350 m d’altitud. El canal d’Urgell l’envolta per la banda del N i de l’W i li proporciona aigua abundant i bones arbredes.

Al cim del turó es poden admirar les restes del magnífic castell que fou un grandiós i sumptuós edifici bastit dins els cànons de l’arquitectura renaixentista (tenim una llarga nòmina de mestres d’obres i picapedrers que hi treballaven al primer quart del segle XVI). De planta quadrada, quatre torres cantoneres el flanquejaven (del Porgador, dels Vents, de les Dones i una altra) i era presidit per una gran torre mestra al centre (o de l’homenatge). L’accés a l’edifici, voltat d’un gran fossat o vall, es feia pel portal dels Tres Reis, a migdia. Era fama que el palau tenia tantes finestres com dies l’any, que ja al segle XVII el duc Enric d’Aragó-Folc de Cardona (1588-1640) feu enreixar amb ferro daurat (1618-20), època de màxima esplendor del castell palau. Del luxe de l’interior és un testimoni primerenc una relació del viatge que feu Felip el Bell el 1503, abans d’esdevenir rei consort de Castella, feta pel cavaller flamenc Antoine de Lalaing, senyor de Montigny. Del 1518 es conserva un interessant inventari de les armes que contenia el castell i al llarg de tot el segle hi ha notícies d’obres realitzades al castell, o d’actes i visites de tipus polític o cortesà en la poderosa cort del duc. Al principi del segle XVII, quan l’almoiner del rei de França Bartomeu Joly passà per Arbeca, qualificà el palau d’”un dels castells més forts d’Espanya”. Amb la guerra dels Segadors s’inicià l’abandonament del castell per part de la família ducal, sobretot quan el títol passà a la segona meitat del segle als ducs de Medinaceli. Però mentre durà l’esmentada guerra el castell encara fou fortificat i ben guarnit de tropa pel mariscal La Mothe, com ho reflecteixen els gravats coetanis del cavaller de Beaulieu (pla i dibuix del majestuós castell).

Hom opina que el castell va iniciar la seva irreparable decadència en època de la primera guerra Carlina, però Madoz escriu encara el 1845 “el soberbio castillo feudal propio del señor duque de Medinaceli, cuyos muros, torres y parte del palacio se hallan en buen estado; y se fortificó durante la última guerra civil”. El 1851 fou feta en subhasta la venda del castell, adjudicat al veí Antoni Gayroles per 22 700 rals de billó. El castell slanà arruïnant i a la fi del segle sein vengué la pedra per a refermar el paviment de la carretera de Belianes a les Borges.

En el lloc on hi havia el castell es va construir el col·legi públic local, i a partir del 1979 es va emprendre la tasca de recuperació de les restes del castell: una de les portes principals d’accés al recinte murat, la torre sud-occidental i un tram del mur adjacent. Aquesta zona, anomenada del Castell, fou qualificada com a verda i d’equipaments i s’enjardinà amb plantes, arbusts i espècies de la comarca, com l’olivera, el romaní, la farigola, l’argelaga, el garric, el ginebre, l’arboç, el xiprer o l’avet de secà.

El nucli antic de la població té una xarxa de carrers estrets, de traçat irregular, que s’enfilen vers el castell o bé vers les dues places porxades (la plaça Major i la de l’Església). La zona més moderna, la que s’anà poblant als afores de les antigues muralles, envolta ja tot el turó, amb carrers amples, molts dels quals orientats vers la zona poliesportiva, on s’han bastit molts xalets. A la zona moderna són remarcables els edificis de la casa de la vila, façanes d’estil modernista, i la Cooperativa del Camp L’Arbequina deguda a l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, del mateix estil.

L’església parroquial de Sant Jaume va ser construïda al segle XVI i consagrada l’any 1686. El temple té planta de creu llatina, de belles i grans proporcions; és un dels més espaiosos de l’arxidiòcesi de Tarragona, a la qual pertany la parròquia d’Arbeca.

En l’edifici de l’ajuntament hi ha la biblioteca municipal L’Atlàntida, on hi ha guardats alguns documents de l’arxiu del castell d’Arbeca, que fou iniciat al principi del segle XVII pel duc Enric sota la direcció, com a arxiver major, del notari Joan Busquets, amb un importantíssim fons i unes rigoroses ordinacions (que detalla Serra i Vilaró). El mantingué al palau fins a la guerra dels Segadors, que fou traslladat a Lucena (formà un dels nuclis de l’actual Arxiu Medinaceli de la Casa de Pilatos de Sevilla). Altres centres de cultura i esbarjo són la coral L’Harmonia (1905), que ofereix cada any el tradicional concert de Reis, i la coral infantil L’Encís, que es fundà el 1965. També hi ha la Societat Recreativa Centre, fundada el 1913.

Festes

La festa major d’Arbeca és el 15 d’agost. És costum que per aquesta diada les famílies de la vila elaborin les típiques orelletes, unes postres de pasta molt fina elaborada a base de farina, sucre i ous, rodones, que es fregeixen amb molt d’oli i que dins la paella es giren amb dos bastons, per a la qual cosa són necessàries dues persones. L’últim dia de festa major hi ha una guatllada popular. Pel mes d’abril s’organitzen les jornades culturals, en ocasió de les quals es falla, des del 1989, l’anomenat Premi Especial Sant Jordi d’investigació sobre qualsevol tema que es relacioni amb la vila. A la darreria de gener o la primeria de febrer es fa un tradicional cros. Pel 25 de juliol se celebra l’Aplec de la Sardana.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”2a5f761d” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Arbeca{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web:

Enciclopèdia Catalana