Arxiu de la categoria: Municipis Garraf

Garraf

120122-1 Garraf (11)

Garraf és un Poble del Municipi de Sitges Comarca del Garraf (Barcelona)

A Sitges hi anem el 22 de gener de 2012

Dades del Municipi

Gentilici Sitgetà, sitgetana
Pressupost 55.703.745,00 € (2007)
Superfície 43,85 km²
Altitud 10 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
29.140 hab.
664,54 hab/km²

Breu historia del municipi

El terme municipal de Sitges, de 43,85 km2, és situat a la balconada del massís de Garraf que dóna a la mar, coneguda per les Costes de Garraf. Limita al N amb Sant Pere de Ribes (que també tanca el terme per l’W), Olivella i Begues (aquest del Baix Llobregat) i a l’E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat—. Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf.

El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble de Garraf, l’antiga colònia de Vallcarca, el llogaret de les Botigues de Sitges (que inclou les urbanitzacions de Garraf II, el Passeig Marítim i Rat Penat), l’antic agregat de Campdàsens, l’antiga quadra de Miralpeix i un nombre important d’urbanitzacions (Aiguadolç, Quintmar, Vallpineda, Montgavina, etc.) i antics masos.

Travessa el terme d’E a W la carretera C-31 de Barcelona al Vendrell, que comunica la vila amb Vilanova i la Geltrú, trajecte que també es pot fer a través de la C-246a. El 1989 es començà a construir l’autopista de Garraf (C-32), de Castelldefels al Vendrell, que entrà en funcionament el 1992; fou motiu de diverses controvèrsies, ja que en bona part circula per terrenys integrats al Parc Natural del Garraf. Enllaça amb aquesta autopista la carretera local de Sitges a Sant Pere de Ribes, carretera que continua (C-15B) fins a unir-se amb la C-15 de Vilanova i la Geltrú a Igualada. El 1881 hi arribà el ferrocarril, línia de Barcelona a València per la costa, que travessa dins el terme, com l’autopista, un bon nombre de túnels.

El Poble

L’actual poble de Garraf és a la costa de llevant de Sitges, vora la platja de Garraf, prop la punta dels Corrals. Antic poble de pescadors, esdevingué lloc d’estiueig i platja freqüentada, amb un petit port fet el 1902 per a facilitar el transport de la pedra extreta de la Falconera amb destinació a les obres del port de Barcelona. Malmès pels temporals i la sorra, els anys cinquanta fou reconstruït com a petit port esportiu. Té estació de ferrocarril i una església dedicada a Santa Maria, sufragània de Sitges. Dalt un tossal hi ha les restes d’un castell i més cap al pla una torre de defensa del segle XV, on sovint hi hagué guarnició. Aquesta torre i una casa annexa foren restaurades el 1888 per l’arquitecte modernista, deixeble de Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres, que les convertí en el Celler de Garraf, propietat del primer comte de Güell.

El topònim Garraf, esmentat ja el 1011, que dóna nom al massís i a la comarca, també fou el determinatiu de l’antic priorat de Sant Vicenç de Garraf, dit generalment de Sant Vicenç de Pedrabona, fundat per Alfons I el 1163. Les terres del priorat comprenien la Cova Fumada, a ponent, el coll de la Falconera i a l’interior les serres d’Aladern i de Parets. El priorat era a l’esquerra del torrent de Garraf, prop de la masia de Can Lluçà.

L’anomenada era del Prior i el coster de la Fita poden ser els darrers vestigis de l’establiment monàstic. Es trobava ja en decadència al segle XIV i el 1423 fou unit a la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del Camp.

Al límit amb el terme de Castelldefels (Baix Llobregat) hi ha el nucli de les Botigues de Sitges, amb les urbanitzacions Garraf II, Passeig Marítim i Rat Penat. L’origen del nom prové d’antics magatzems on els pescadors guardaven els ormeigs.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”d964056e” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Garraf{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

120122-1 Garraf (2)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Sitges

101226 Sitges 004

Sitges és un poble cap de municipi de la comarca del Garraf (Barcelona

A Sitges hi anem el dia de Sant Esteve de 2010  “26 de gener”

Dades del municipi

Pressupost 55.703.745,00 € (2007)
Superfície 43,85 km²
Altitud 10 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
29.140 hab.
664,54 hab/km²
Entitat de població Habitants
Les Botigues de Sitges 2.173
Garraf 329
Sitges 26.115
Vallcarca 0
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del municipi

El terme municipal de Sitges, de 43,85 km2, és situat a la balconada del massís de Garraf que dóna a la mar, coneguda per les Costes de Garraf. Limita al N amb Sant Pere de Ribes (que també tanca el terme per l’W), Olivella i Begues (aquest del Baix Llobregat) i a l’E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat—. Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf.

 El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble de Garraf, l’antiga colònia de Vallcarca, el llogaret de les Botigues de Sitges (que inclou les urbanitzacions de Garraf II, el Passeig Marítim i Rat Penat), l’antic agregat de Campdàsens, l’antiga quadra de Miralpeix i un nombre important d’urbanitzacions (Aiguadolç, Quintmar, Vallpineda, Montgavina, etc.) i antics masos.
 

Travessa el terme d’E a W la carretera C-31 de Barcelona al Vendrell, que comunica la vila amb Vilanova i la Geltrú, trajecte que també es pot fer a través de la C-246a. El 1989 es començà a construir l’autopista de Garraf (C-32), de Castelldefels al Vendrell, que entrà en funcionament el 1992; fou motiu de diverses controvèrsies, ja que en bona part circula per terrenys integrats al Parc Natural del Garraf. Enllaça amb aquesta autopista la carretera local de Sitges a Sant Pere de Ribes, carretera que continua (C-15B) fins a unir-se amb la C-15 de Vilanova i la Geltrú a Igualada. El 1881 hi arribà el ferrocarril, línia de Barcelona a València per la costa, que travessa dins el terme, com l’autopista, un bon nombre de túnels.

Continua la lectura de Sitges

Sant Pere de Ribes

101128 St Pere de Ribes 008 (8)

Sant Pere de Ribes és un poble cap de  Municipi de la Comarca del Garraf (Barcelona)

A Sant Pere de Ribes hi anem el 28 de novembre de 2011 juntament amb Viloví  algun mes del Penedès i també Sitges

Dades del municipi

Gentilici Ribetà, ribetana
Superfície 40,71 km²
Altitud 44 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
28.730 hab.
705,72 hab/km²

 

Breu historia del municipi

Limita amb els municipis d’Olivella (N), Canyelles (NW), Vilanova i la Geltrú (W) i Sitges (E i S). El 1937 el municipi canvià el seu nom pel de Ribes del Penedès.

El terreny és accidentat pels vessants meridionals del massís de Garraf, que arriba als 358 m. al Montgròs, al NW, des del qual es contempla una bella panoràmica de Sitges i Vilanova fins a Olèrdola i la depressió de l’Alt Penedès. A la part de tramuntana hi ha el puig dels Sumidors (285 m), a més d’altres que oscil·len entre els 200 i els 288 m. A migdia hi ha Penya Riscla (308 m), el puig de Prubelles (168 m) i el Pedroell (75 m). Aquest sector és format per materials calcaris i pendents molt forts en alguns indrets, solcat per barrancs. El sector més muntanyós és cobert de bosc de pins i alzines i de matollar, i una petita part pertany al Parc Natural del Garraf. Al centre del municipi el terreny és pla, cobert de sediments quaternaris que formen sòls molt aptes per al conreu.L’eix hidrogràfic del terme és la riera de Ribes, que recull les aigües de la riera de Canyelles i de la riera de Jafre i desguassa a la mar a la platja de Sitges, al cap dels Grills. La riera de Ribes, que més amunt s’anomena de Begues, ja que neix en aquest terme, penetra al municipi de Ribes pel penyal del Bisbe, on passa engorjada, i rep la de Canyelles, per la dreta, al lloc de les Parellades, a tocar del poble de Sant Pere de Ribes. La riera de Jafre penetra a Ribes pel fons de l’Infern i desguassa a la riera de Ribes aigua avall del poble, prop de Can Quadres de la Timba. Altres cursos secundaris són el torrent de la Piera, que procedeix del pla de Jorba i a la part més occidental del municipi passa per la Torre del Veguer i, ja en terme de Vilanova, per Santa Magdalena i desguassa a la mar entre la platja de Sant Cristòfol i el Port. El torrent de la Terrosa, també a ponent, drena la quadra dels Solers i els nuclis de Vilanoveta i les Roquetes; vora el lloc on hi havia la masia d’en Torrents desguassa al torrent de la Piera.

Continua la lectura de Sant Pere de Ribes

Les Roquetes

101128 Les Roquetes 002 (1)

Les Roquetes és un poble del municipi de Sant Pere de Ribes (Barcelona)

A les Roquetes, li fem una volta ben feta el 28 de novembre de 2011. Val a dir que a Les Roquetes, hi anem molt sovint, ja que jo hi estic empadronat.

Tot i que pertany, al municipi de Sant Pere de Ribes, te un edifici Ajuntament per poder fer els tràmits burocràtic. Ja que té els mateixos habitants que Sant Pere.

Dades del Municipi

Gentilici Ribetà, ribetana
Superfície 40,71 km²
Altitud 44 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
28.730 hab.
705,72 hab/km²
Entitat de població Habitants
Can Lloses-Can Marcer 356
Can Macià 235
Can Pere de la Plana 288
Cards, els 238
Colls, els 364
Garrofers, els 22
Mas Alba 218
Mas d’en Serra, el 1.254
Mas Perers, el 48
Puigmoltó 145
Rocamar 428
Roquetes, les 11.836
Sant Pere de Ribes 11.904
Torre del Veguer 11
Torres, les 73
Vallpineda 1.254
Vilanoveta 23
Vinyals, els 86
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del Municipi

Sant Pere de Ribes està situat a la comarca del Garraf, dins de la província de Barcelona. A la banda meridional del massís del Garrafs’alçaren Ribes i Les Roquetes, que van esdevenir els punts neuràlgics del nostre municipi, juntament amb Puigmoltó, Vilanoveta i Les Torres com a nuclis històrics i tot un seguit d’urbanitzacions que acabaren configurant un territori singular i atractiu, amb una població aproximada de 28.000 habitants.

Continua la lectura de Les Roquetes

Olivella

111205-1 Olivella (12)

Olivella és un Poble cap de Municipi de la Comarca del Garraf (Barcelona)

A Olivella hi anem el 5 de desembre de 2011

Dades del Municipi

Gentilici Olivellenc, olivellenca
Pressupost 8.595.764,69 € (2006)
Superfície 38,75 km²
Altitud 211 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
3.617 hab.
93,34 hab/km²

Breu historia del municipi

Olivella és un municipi de la comarca del Garraf. En el seu terme es troba l’antic poble de Jafre, actualment abandonat.

El primer petit nucli habitat d’Olivella sorgí del Castell Vell cap a l’any 992, damunt del turó del Puig Molí. La seva població era sostinguda per l’agricultura de secà.

Continua la lectura de Olivella

Cubelles

Cubelles Església

Cubelles és un poble cap de Municipi de la Comarca Garraf  (Barcelona)

Hi anem el dia 2 de gener del 2011

Crec recordar que  Cubelles els Bordegassos vàrem fer-hi la primera sortida fora de Vilanova

Dades del municipi

Gentilici Cubellenc, cubellenca
Pressupost 19.477.685,00 €
Superfície 13,67 km²
Altitud 12 msnm
Població (2012[2])
  • Densitat
14.375 hab.

Breu historia del Municipi

iCubelles és una vila i municipi de la comarca del Garraf, situada a 50 km de Barcelona, sent l’última població de la zona costanera de la província i de la comarca per la part del sud. Hi passa i desemboca el Riu Foix.

Església de Santa Maria de Cubelles (1737) El campanar data del 1765. Església de planta rectangular amb tres naus dividides en trams marcats pels contraforts exteriors. Façana que imita un encoixinat de pedra.

Continua la lectura de Cubelles

Canyelles

Canyelles

Canyelles és un poble cap de municipi de la Comarca del Garraf (Barcelona)

Aquí hi venim per tots Sants de 2010 el 1 de novembre.

Aquí hi la empresa de pirotècnia Igual famosa arreu

Gentilici Canyellenc, canyellenca
Pressupost 11.500.520,20 € (2007)
Superfície 14,23 km²
Altitud 142 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
4.275 hab.
300,42 hab/km²

Breu historia del municipi

Canyelles és un poble pintoresc i entranyable, indret estratègic per la seva condició d’enllaç entre el mar i la muntanya. El terme es troba al sector septentrional de la comarca del Garraf i limita amb l’Alt Penedès,formant una cubeta envoltada per diverses elevacions (puig de Sant Miquel, de 358m, Rodó i puig de l’Àliga, de 435m i el Montgròs amb 358m). Situat en un entorn forestal, entre el Parc Comarcal d’Olèrdola i el Parc Natural del Garraf, proporciona al municipi aire fresc, ideal per passejar per la natura.

Continua la lectura de Canyelles