El 2023 anem de vacances als fiords de noruega amb la Merixell la seva mare 7 parelles mes
Divendres 16
A les 3’15 ens venen a buscar a la piscina
Anècdota
Ensurt a la matinada de divendres truquen insistentment a la porta, pensem que havia passat algo greu, no Ens equivoquem de dia i a les 3’15h de divendres ens truquen que perquè no som a lloc que marxem, teníem clar que marxàvem el 16 i el 17 embarcavem tot plegat corre-cuita i cap a Barna menys mal que ho teníem tot preparat
Sortim a les 7 de Barna cap a Londres
Arribem a Londres a les 8h hora Local, les 9 hora española i al hotel son les 12 hora Londres
Dinem a prop del hotel i a la tarde anem a voltar per el centre de Londres ens trobem amb l’Anna Alba que hi viu, quan volem anar al hotel ens perdem una mica trobem un noi que ens acompanya a prop arribem sobre les 19 h hora local comprem aigua, plàtans i taronges, la Maite es posa color dutxa i jo dutxa, demà a les 7, hem d’ésser a baix per esmorzar
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d’Anglaterra i del Regne Unit.[1][2] La ciutat, situada a la riba del Tàmesi, al sud-est de l’illa de Gran Bretanya, ha estat un nucli urbà important des de fa gairebé 2.000 anys, quan fou fundada pels romans amb el nom de Londínium.[3] La City de Londres, que conforma el nucli històric de la ciutat, és coneguda com «La Milla Quadrada» (2,9 km²) i encara conserva els seus límits medievals.[4][5][6][7][8][nota 1] La Ciutat de Westminster és un districte de Londres-Centre que també té estatus de ciutat. Ocupa gran part de l’àrea central del Gran Londres, incloent-hi la majoria del West End. Es troba a l’oest de la City. El Gran Londres és governat per l’alcalde de Londres i l’Assemblea de Londres.[9][10][nota 2]
Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals,[11] i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals.[12] A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l’Abadia de Westminster i l’església de Santa Margarida; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins Botànics Reials de Kew.[13] La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s’ha vist incrementada a causa del creixement econòmic.[14]
Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s’hi parlen més de 300 llengües.[15] El 2011 la població oficial era de 8.174.100,[16] dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea.[17] i l’àrea metropolitana s’estima que té una població d’entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d’Estiu 2012.
Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de l’Aeroport de la Ciutat de Londres, el de Luton i el de Southend.
Dissapte 17 Embarquem
Ales 8 autocar i cap el vaixell, el camarot nostre es a la coberta baixa popa darrera 11 coberta B 715
La de la Meritxell es la 11 cabina 107 Pont 5 lloc de trovada
Dilluns 19 / 20 naveguem
Acabem Bergen havent vist la sortida del vaixell descansem i a les 22h anem a teatre
Dimarts 20 Bergen
Arribem a Bergen esmorzem i a les 10 desembarquen i cap el poble Bergen
A les 1 agafem bus turístic a mig camí baixem per anar a floistuen, amb funicular a dalt hi ha vistes panoràmiques de la ciutat mirem berguen anem al mercat i allà prenem una birra ens serveix un argentí ballena
Agafem bus turístic i acabem ronda i al vaixell
Bergen (
“bærɡən” (?·pàg.)) és una ciutat i municipi de Noruega, capital del comtat de Hordaland i segona ciutat més gran de Noruega amb una població de 254.235 habitants (2017).[1] Bergen és la capital administrativa del comtat de Hordaland. Segons el SSB, l’Oficina d’Estadístiques de Noruega, l’Àrea Metropolitana de Bergen té 383.900 habitants a dia 28 de desembre de 2010.[2][1]
Bergen està situada al comtat de Hordaland, a la costa sud-oest de Noruega. És un important centre cultural per a la regió, reconegut no oficialment com la capital de Vestlandet (Noruega Occidental) i a vegades també referida com la capital de la costa atlàntica noruega. La ciutat va ser una de les 9 ciutats europees a ser reconegudes amb el títol de Capital Europea de la Cultura l’any 2000.[3]
Història
La fundació de la ciutat de Bergen ha estat tradicionalment atribuïda al rei Olaf III de Noruega, fill de Harald III de Noruega, l’any 1070,[4] quatre anys més tard de la fi de l’era vikinga. En estudis més recents, però, s’ha descobert que ja existia un assentament de comerciants als anys 1020 o 1030.[5] La ciutat substituí a Trondheim com a capital de Noruega l’any 1217, i Oslo esdevingué capital el 1299.[6] A final del segle xiii, Bergen va esdevenir una de les ciutats més importants de la Lliga Hanseàtica.[7]
La raó principal de la importància de Bergen era el comerç de bacallà sec del nord de la costa noruega,[8] el qual començà cap al 1100. A la darreria del segle xiv, Bergen s’havia establert com el nucli comercial més important de Noruega.[9] Els mercaders hanseàtics vivien en la seva pròpia àrea de la ciutat, on es parlava el saxó mitjà (idioma de la branca de l’antic saxó), gaudint de drets exclusius per a comerciar amb els pescadors del nord que cada estiu navegaven cap a Bergen.[10] Avui, l’antic moll de Bergen, Bryggen, és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.[11]
La ciutat ha patit molts incendis durant la seva història. L’any 1198, l’escissió dels Bagler calà foc a la ciutat a causa del seu conflicte vers els Birkebeiner durant la guerra civil. L’any 1248, Holmen i Sverresborg s’incendiaren, i 11 esglésies foren destruïdes. L’any 1413, un altre gran incendi destruí 14 esglésies més. El 1428, la ciutat va patir un saqueig per part dels pirates en una missió propugnada per la Lliga Hanseàtica, qui també va destruir l’Abadia de Munkeliv l’any 1455. El 1476, Bryggen s’incendià per culpa d’un comerciant ebri. L’any 1582, un cop més, el foc amenaçà la ciutat i l’Strandsiden. El 1675, 105 edificis quedaren en cendres a Øvregaten i 11 anys més tard, un nou foc afectaria l’Strandsiden de nou, destruint 231 cases i 218 coberts. L’incendi més important fins avui, però, és el de 1702, quan el 90% de la ciutat desaparegué a causa d’aquest. El 1751 hi hagué també un gran incendi a Vågsbunnen, i només 5 anys més tard un altre a Strandsiden, destruint aquest últim 1500 edificis. Aquest barri tornaria a cremar al 1771 i al 1901. El 1916, 300 edificis s’incendiaren al centre de la ciutat, i el 1955, parts del Bryggen.
El 1349, la pesta negra arribà a Noruega a bord d’un vaixell que s’ancorà a Bergen.[12] Al segle xv, la ciutat fou atacada diverses vegades pels germans Victual,[13] i el 1429 aquests tingueren èxit en el seu intent de cremar el castell reial i gran part de la ciutat. L’any 1536, el rei obligà a nacionalitzar-se als comerciants saxons, o bé, a abandonar el país, anunciant d’aquesta manera, el declivi de la influència hanseàtica. El 1665, el port de la ciutat fou l’emplaçament de la batalla de Vågen, entre vaixells anglesos i holandesos, essent aquests últims ajudats per una guarnició de la ciutat.
Durant els segles XV i XVI, Bergen fou una de les ciutats més grans d’Escandinàvia, i la ciutat més gran de Noruega fins al 1830,[14] quan la capital Oslo esdevingué la més gran. Bergen va retindre el seu monopoli comercial amb la Noruega septentrional fins al 1789.[15]
Bergen era també el principal centre religiós amb la presència de nombrosos monestirs. Fou a través d’aquesta ciutat que el Luteranisme, portat pels mercaders hanseàtics, es va difondre pel país.
Durant la Segona Guerra Mundial, Bergen fou ocupat el primer dia de la invasió alemanya del 9 d’abril de 1940, després d’una curta lluita entre els vaixells alemanys i l’artilleria noruega. El 20 d’abril de 1944, durant l’ocupació alemanya, el vaixell de càrrega holandès Voorbode s’ancorà prop de la fortalesa de Bergenhus. Carregat amb més de 120 tones d’explosius, explotà, causant almenys 150 morts i causant destrosses a edificis històrics. La ciutat fou víctima de diversos bombardejos estratègics dels aliats, en contra de les instal·lacions navals alemanyes del port. Algunes d’aquestes causaren víctimes civils noruegues, amb un total d’aproximadament 100.
La ciutat fou separada del comtat de Hordaland per a formar el seu propi comtat el 1831.[16] S’establí com a municipi l’1 de gener de 1838. El municipi rural de Bergen landdistrikt es fusionà amb el de Bergen l’1 de gener de 1877.[17] El municipi rural d’Årstad es fusionà amb Bergen l’1 de juliol de 1915. Bergen és actualment un municipi de Noruega, del comtat de Hordaland.
L’any 1972, després de la unificació de la ciutat amb els municipis d’Arna, Fana, Laksevåg, i Åsane, va perdre la seva condició de comtat, definint el seu territori actual.[1
Dimecres 21 Molde
A Molde esmorzem al baixell i a les 9’30 anem al punt de trobada
Agafem bus i donem un tomb per molde sortim cap una carretera que passa per el mig del mar amb un pont que al mig te 25 metres parem a dos llocs per fer fotos i veure paisatges les 12 parem per fer pi pi i pendre algo fotos 25 minuts, sortim cap a molde per una altre ruta parem a un mirador
Dinem al bufet la Maite vol anar i va a veure el poble per la tarda amb la Meri i mes gent, jo em quedo becaina i pujo a llegir a la coberta 16, agafo cafè i llet i sec en us taula.
Quan torna la Maite anem a veure com marxa el bitxo i mengem fruita i teatre.
Molde (
? i escolteu-ne la pronunciació en noruec) és una ciutat i un municipi costaner de Romsdal, al comtat de Møre og Romsdal, Noruega. El municipi es troba a la península de Romsdal, envoltada pels fiords de Molde i Fanne. Molde se situa a la riba del Romsdalsfjord.
Amb una població de 26.732 habitants (2016),[1] és la capital del comtat de Møre og Romsdal, el centre comercial del districte de Romsdal, i la seu de la Diòcesi de Møre. A part de la ciutat principal, el terme municipal també inclou altres poblets, els més destacats dels quals són Hjelset, Kleive, i Nesjestranda. El batlle n’és Torgeir Dahl, del Partit Conservador (H).[2]
És un antic assentament que esdevingué un centre comercial durant la baixa Edat Mitjana. Els drets comercials de la ciutat es formalitzaren el 1614, i fou declarada ciutat per una carta reial el 1742. S’establí com a municipi el 1r de gener de 1838.
La ciutat continuà de crèixer al llarg dels segles XVIII i XIXi esdevingué un centre per a la indústria tèxtil de Noruega, així com centre administratiu de la regió i una important destinació turística. Després de la Segona Guerra Mundial, Molde experimentà un creixement accelerat que es veié sostingut amb l’annexió dels municipis de Bolsøy i una part del de Veøy el primer de gener de 1964. Actualment la ciutat s’ha convertit en un centre no sols per als serveis administratius i públics, sinó també per als recursos universitaris i la producció industrial.
Història
Els orígens de Molde es remunten als última anys de l’Edat Mitjana, però l’assentament original amb molta més història és a l’illa de Veøya, situada al sud de l’actual Molde. L’assentament a Veøya data probablement del període de les invasions bàrbares, però s’esmenta per primera vegada en la saga per Snorri Sturluson com a la ubicació de la batalla de Sekken el 1162, on el rei Haakonel d’espatlles amples morí lluitant contra l’aristòcrata Erling Skakke, durant les Guerres Civils Noruegues. No obstant això, els assentaments a la zona es remunten molt més enrere en el temps en l’evidència donada pels dos petròglifs trobats a Bjørset, a l’oest del centre de la ciutat.
Dijous 22 Trondheim
Avui anem per lliure, Sortim a les 9 busquem la catedral veiem catedral el pont després ruta per interior de les cases del voltant fem un beure i en acabar cap el vaixell, fem pitzes i becaina son les 15’45h a les 18 anem a cuberta, xocolata i descans amb tumbona havíem de sortir a les 17h segons la fulla, i a les 19h encara no hem sortit
Temperatura després de dinar 28 gr anem sortim a les 19’45h demà navegació anem a menjar fruita i cap a l’habitació avui ens quedem la Maite fotos i jo llegin el llibre del sala Martín
Trondheim – “trɔnhæjm” (?·pàg.) – històricament anomenada Kaupangen, Nidaros i Trondhjem, és una ciutat i municipi de Noruega, capital del comtat de Trøndelag.[1] Té 198.219 habitants (2019),[2] i és, per tant, la tercera ciutat més poblada de Noruega i la quarta àrea metropolitana més poblada d’aquest país. Amb una superfície de 342,27 km², concentra fins a 260.000 habitants i la densitat de població de la ciutat és de 570/km², una de les més elevades de Noruega.[3]
Trondheim es troba a la riba sud del fiord de Trondheim, a la desembocadura del Nidelva. La ciutat acull institucions com la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia (NTNU) i la SINTEF, i destaca també l’Hospital Universitari de Sant Olaf i d’altres. Com a capital de comtat, la ciutat és la seu del Consell de Sør-Trøndelag. L’alcaldessa és Rita Ottervik.[4]
Fou fundada a la darreria del segle x com a nucli comercial.[5] Durant l’edat mitjana fou breument la capital de Noruega i la seu arquebisbal del país. El seu creixement posterior es recolzà bàsicament en el comerç, però la ciutat sofrí repetides crisis a causa d’incendis devastadors.[5] Entre el seu patrimoni destaca la catedral de Nidaros, una obra mestra de l’arquitectura gòtica en els països nòrdics.[5]
Orígens
Originalment el territori s’anomenava Þróndheimr (nòrdic antic) i formava part del regne de Trøndelag, encara que durant l’Era Vikinga mai tingueren reis: els governaren els poderosos jarls de Lade. Trondheim com a ciutat fou fundada pel rei viking Olaf Tryggvason[5] amb el nom de Nidaros l’any 997.[9][13] No obstant això, hi ha investigacions arqueològiques que demostren que a la costa, a la desembocadura del riu, hi hagué un nucli de població anterior, possiblement amb fins comercials. Segons la tradició, Olaf Tryggvason establí la seva residència a la rodalia de la desembocadura del riu, i als mateixos terrenys reials, el rei Olaf el Sant hi aixecà una església dedicada a Sant Climent de Trondheim, patró dels mariners. En principi Nidaros fou la residència del rei i per això, durant un temps, fou la capital de Noruega.
Fotos de la Maite de Trondheim
Divendres 23 Honningsväg Cab Nord
Anem a Cabo nord.
A les 14h sortim de cabo nord d’esprès de fer tot de fotos. Voliem veure un bar de gel però no l’obren, alguns volen menjar crancs, nosaltres i algú mes anem a dinar al barco, ja son les 15’45 després anem a descansar i a les 20’45 anem a sopar creps i crema, teatre i en acabar a les 23 quedem al pont 5 pet fer berbena de Sant Joan ball i música en castellà
Honningsvåg és una ciutat de la regió administrativa o filke de Finnmark, a Noruega, centre administratiu del municipi de Nordkapp. Situada al cap Nord, és la ciutat més septentrional d’aquest país i de tot el món. La legislació noruega del 1997 estableix que una ciutat ha de tenir com a mínim 5.000 habitants, però Honningsvåg, amb la seva població de 2.575, va ser declarada ciutat just abans, el 1996. Està situada en una badia al costat sud de l’illa de Mageroy, mentre que el cap Nord i els seus visitants se centren al costat nord. És port d’escala per a vaixells de creuer, especialment els mesos d’estiu. L’aeroport de Honningsvåg és a 4 quilòmetres de la ciutat.
Aquesta zona tan llunyana ha estat habitada des de fa més de 10.000 anys. El mar era probablement la principal font d’aliment per als assentaments prehistòrics. Com que és a la part sud-oest del mar de Barentsz, on no hi ha gel, la pesca és abundant. També gràcies a aquest efecte, les temperatures d’hivern a Honningsvåg són molt més suaus del que es podria esperar en aquesta latitud (la mitjana de gener a les 24 h és de -4 °C). Avui dia, la pesca i el turisme són les activitats més importants
Fotos de la Maite a Honningsväg
Dissabte 24 Sant Joan, Tromso
Avui Tromso
Ens lleven amb molta boira quedem a les 9 per visitar el poble hi ha un funicular per veure vistes però amb la boira no se si podrem veure-ho pasem el pont te un km. a l’altre banda hi ha l’església de l’artic la veiem per fora i fem moltes fotos, agafem un bus i el xofer no ens cobra el viatge, anem a una cerveseria típica amb un munt de tiradors en acabar botigues i cap el barco a dinar al vespre sopem junts ens donen un certificat de l’estada a l’artlc
La Maite a l’habitació s’adona que no porta el penjoll de la pepita d’or creu haver-la perdut al museu
Tromsø (Escolteu-ne la pronunciació [ˈtrʊmsœ] (?·pàg.); en sami septentrional: Romsa; en kven: Tromssa) és una ciutat i municipi del nord de Noruega, capital i ciutat més gran del comtat de Troms. És la segona ciutat més gran de la Lapònia, després de Múrmansk (Rússia), així com la ciutat més gran de Nord-Norge i la setena del país.
El municipi té una població de 73.480 habitants (2016),[1]però amb el gran nombre d’estudiants compta amb gairebé 5000 persones més. L’àrea urbana de Tromsø és la més gran del nord de Noruega i la tercera més gran al nord del cercle polar àrtic.
La major part de Tromsø, inclòs el centre de la ciutat, se situa a l’illa de Tromsøya, situada a 350 quilòmetres al nord del cercle polar àrtic, i és on s’hi concentra la majoria de la població de la ciutat. Tromsø és una ciutat cosmopolita i un dels centres comercials i culturals a Noruega, amb importants festivals al llarg de l’any.
La ciutat és la seu de la Universitat de Tromsø. L’aeroport de Tromsø connecta la ciutat amb moltes destinacions arreu d’Europa. La ciutat és més càlida que la majoria de localitats situades a la mateixa latitud, a causa de l’efecte d’escalfament del Corrent del Golf.
El centre conté el major nombre de cases de fusta del nord de Noruega, i la casa més antiga data del 1789. La catedral de l’Àrtic, una església moderna del 1965, és probablement el monument més famós.
Des de l’edat de ferro que la zona està poblada, originalment per població germànica i Sami. Tromsø adquirí certa importància regional durant l’edat mitjana, ja que era un nucli religiós de l’Església catòlica. Fou designada ciutat pel rei Cristià VII el 1794. El seu desenvolupament inicialment estigué fonamentat en la pesca, que fou el detonant del seu meteòric creixement des del segle xix. És la ciutat de més de 50.000 habitants més boreal del món.
Diumenge 25 avui, navegar tot el dia
Avui posta de sol a mitjanit
Esmorzar a les 11 jocs endevinar amb gestos sons o paraules de pel·lícules, llegir a coberta, dinar i a les 16h ens fan una explicació dels llocs on pararem becaina sopem fruita a les 20h anem al teatre perquè després volem veure la posta, que avui ja es farà de nit, a les14 h hem canviat d’emisferi. A les 20h teatre ple anem a fer temps veiem concurs de encertar cançons de ABBA
A les 22h anem a teatre i trobem el grub després anem a veure la posta i a les 00 anem a dormir
Dilluns 26 Åndalsnes
Avui a Andalsnes farem excursió amb la Maria de barco i amb el Josep i la Dolors sortim a les 8’40h
Agafem un bus a les 9’15h.
Una molt bona excursió primer bus amb carretera moltes corbes parem per veure cascada arribem a un parador i allà fem una ruta a peu molt maca aquí veiem el fiord i les cascades que baixen amb desgel cap al fiord acabem L’excursió i anem amb el josep i la Dolors al telefèric, allà molt maco ens separem i després d’una pasarel-la anem muntanya amunt, la Maite bufan, jo arribo a una conjesta de neu mes fotos tornem a la parada de telesferic i fem una cervesa, arribem al vaixell a les 15’45h
Quan hem agafat el telesferic hem trobat el nostre grup que baixaven i el Joaquim ens ha agafat la bosa de les compres dues dessuadores
Åndalsnes ( ? i escolteu-ne la pronunciació en noruec) és una ciutat situada al municipi de Rauma, comtat de Møre og Romsdal, Noruega. És part del districte tradicional de Romsdali és el centre administratiu del municipi. La seva població és de 2.262 habitants (2015), i la seva superfície de 2.2 km², amb una densitat de població de 102,82 hab/km².[1] El poble d’Isfjorden es troba a uns 7 quilòmetres a l’est, Veblungsneses troba just a l’oest a través del riu Rauma, i Innfjorden es troba a uns 10 quilòmetres al sud-oest per la ruta europea E136.
La ciutat posseeix un equip de futbol, l’Åndalsnes IF, així com un periòdic, l’Åndalsnes Avis.[2] La ciutat també posseeix un port anomenat el NATO kaia, el qual rep cada any la visita de diversos creuers, i és, de fet, el port que rep més turistes de tot el comtat.
Després de la invasió alemanya durant la Segona Guerra Mundial l’abril del 1940, les tropes angleses arribaren a Åndalsnes com a part d’un moviment de tenalla per a recuperar la ciutat de Trondheim. Degut a la falta de control aeri, les forces a Åndalsnes hagueren de retirar-se a principis de maig del 1940. El 1996, el consell municipal del municipi de Rauma declarà Åndalsnes ciutat.[3]
Dimarts 27 Ålesund
Arribem a les 8 a Alesun. Aquí anirem amb el grub i la xell al poble i el visitarem amb bus turístic
Anem a veure un poble típic cases de fusta una escola un cementiri totes les tombes a terra estem una hora tornem al bus turístic fins un mirador allà fa un vent fort i fred, continuem cap a prop del vaixell i parem a fer una cervesa obligada abans d’anar al barco
Quedem a les 16 al pont 7 per tramitar les taxes que retornen, anem a dinar becaina a les 16’45h a les 18 anem a veure com marxa el barco
Acabem prenen cafè a la sala central 5 i després habitació i peli
Avui no ens han arreglat l’habitació
Ålesund ( ? i escolteu-ne la pronunciació en noruec) és una ciutat i municipi situat al comtat de Møre og Romsdal, Noruega. Té una població de 46.747 habitants (2016)[1] i la seva superfície és de 98.78 km². És part del districte tradicional de Sunnmøre. És un port marítim, i es caracteritza per la seva concentració arquitectònica d’art Nouveau.
Informació general
El port d’Ålesund va ser establert com a municipi l’1 de gener de 1838. Al principi estava completament envoltat pel municipi de Borgund. El port d’Ålesund va rebre els drets de la ciutat el 1848. L’1 de gener de 1875, part del municipi de Borgund (població: 902) va ser traslladada a la ciutat d’Ålesund. El 1922, una altra part del municipi de Borgund (població: 1.148) va ser traslladada a la ciutat d’Ålesund. L’1 de gener de 1968, la major part del municipi veí de Borgund (població: 20.132) es va fusionar amb Ålesund. Aquesta nova fusió va fer que la població del municipi augmentés a 38.589 habitants. L’1 de gener de 1977, l’illa de Sula i alguns petits illots dels voltants (població: 6.302) es van separar d’Ålesund per formar el nou municipi de Sula
Dimecres 28 Olden
Olden, avui després d’esmorzar anem d’escursio amb els del creuer tot el grup
A les 9’15h sortim amb bus cap el glaciar arribem en un aparcament i agafem un Trol un 4/4 amb set seiens fins prop del glaciar hi ha punteta del glaciar que te mes de 400km quadrats allà fem uns vint minuts caminant fins els peus de la glacera, jo baixo amb el. Dani a peu les vistes son precioses a les 12’45 bus i cap el poble Olden Arribem al barco a les 14,45h dinar i a les 18 amem a una reunió per parlar d’un creuer el febrer per argentina i catarates d’aiguazu Després anem a sopar junts jo vaig a teatre que fan hipnosi la Maite es queda riem molt als sopars amb el tito Capdevila
Disapte 29 Juny naveguem
Avui ens han ensenyat la cuina ens han parlat de L’excursió de demà a Bruges i hem contractat un viatge a l’Argentina amb desconte del 50% .Ddia de gala anem a sopar
Dia 1 juliol dissapte Salisbury “Bruges”
desembarquem a les 9,20h.
A les10’20 pugem a un bus per que ens porti a salisbury visitem el poble i la catedral va ser la que va inspirar per el llibre els pilars de la terra, fem un tomb amb barca Agafem una barca que costa 12€ cada u el taxi 26€ anada i tornada tot dos entrepans per menjar, abans a les dues marxem cap a a veure unes roques o pedres molt grans ens costa la entrada 30 cada i allà a les 19h anem amb el bus al aeroport sortirem a les 21 hora española una menys Anglaterra
Al aeroport en regiren tot a mi s’em queden la espuma d’afeitar, el vol es retrassa una hora sortim a les 23’20 hora espanyola arribem al Prat a la 1,15 h i ens recull el taxi que ens hi va portar
Salisbury (AFI [ˈsɔːlzbri]) és una ciutat del comtat de Wiltshire, Anglaterra. És la ciutat principal del districte de Salisbury. A vegades l’anomenen també “New Sarum” (Nova Sarum) i la persona nativa de Salisbury s’anomena “Sarumite“. És a la confluència de cinc rius: el Nadder, l’Ebble, el Wylye i el Bourne són afluents del riu Avon (la paraula celta emprada per “riu”).
A la rodalia d’aquesta ciutat britànica es pot trobar el destacat monument megalític de Stonehenge a uns 18 km, vora el poble d’Amesbury.
També hi ha les restes del castell normand de l’antiga Sarum, la població medieval antecessora de l’actual Salisbury, a uns 3 km, abandonada ja en època medieval, però que curiosament va conservar representació parlamentària fins al 1832.
Fotos de la Maite a la catedral i southampton
Fotos Maite tornada a Barcelona
Dia 2 de juliol diumenge tots a Casa.