Arxiu de la categoria: Municipis Pla d’Urgell

El Poal

El Poal es un Municipi del la Comarca del Pla d’Urgell (Lleida)
A El Poal hi anem el 6 de març de 2017

Dades del Municipi

Vegueria Ponent
Comarca Pla d’Urgell modifica
Població
Total 648 (2019) modifica
• Densitat 72,81 hab/km²
Llar 9 (1515) modifica
Gentilici Poalenc, poalenca

Breu historia del municipi

El municipi pertangué a la comarca de la Noguera fins a la creació del Pla d’Urgell, com a unitat administrativa. El terme del Poal confronta a tramuntana amb Linyola i amb Bellvís, terme amb el qual limita també a ponent. A migdia termeneja amb els municipis del Palau d’Anglesola i Vila-sana, amb el qual també termeneja a llevant. Segons la tradició antiga, el topònim el Poal vol dir “terra de pous”. Les filtracions del Riu Corb originen vetes fluvials subterrànies que faciliten l’excavació de pous, alguns dels quals resten encara avui als afores del poble, tot i que des de la construcció del canal d’Urgell són tapats.

L’únic nucli de població agrupada del terme és el Poal. Dins la reduïda extensió del terme trobem les partides de l’Escarabat, els Fondos, l’Estrella, Rubinat i la Mallola. Per la part de llevant passa la carretera local de Mollerussa a Bellcaire d’Urgell, on es pot enllaçar amb la de Tàrrega a Balaguer. Del cap de municipi també parteixen un seguit de camins veïnals vers els pobles propers: Bellvís, Linyola i Vila-sana.

El Poble

El poble del Poal (216 m) és al sector de l’esquerra del Riu Corb, a llevant de Bellvís. L’església parroquial és dedicada a la Degollació de Sant Joan. Va ser construïda per iniciativa de Francesc Desvalls i d’Alegre, senyor i marquès del Poal, com ho commemora una làpida que s’hi conserva segons la qual, a més de bastir l’església, edificà aquell monument per a si mateix, per a la seva esposa Manuela d’Ardena i per als seus; l’obra s’acabà cap al 1776. Consta d’una nau ben ampla a ambdós costats de la qual s’obren capelles laterals per arcs de mig punt; molt clara, la nau és il·luminada per uns ulls de bou superiors. La coberta de canó, reforçada per uns arcs torals, és moderna, però s’adapta força bé a l’estètica de l’edifici. L’església té com a sufragània la dels Arcs. El casal dels senyors del Poal és conegut avui com a Cal Castell. És un noble edifici bastit amb carreus escairats i portal adovellat. Els interiors, sobretot, han estat força desfigurats. A l’angle entre dues façanes hi ha l’escut del llinatge, datat el 1763. Altres cases antigues al poble són Cal Puig i Cal Francès..

Els vestigis més antics del lloc es troben en un seguit de tossals allargassats a uns 300 m del poble, en el camí de Vila-sana a la Novella Alta, a l’antiga partida de Sarsènit, o Xarsènit. L’arqueòleg Emili Junyent hi ha excavat un poblat hallstàttic fortificat, a uns 3 m de profunditat, els habitatges del qual sembla que foren destruïts per un incendi. De restes romanes, també se’n troben a la rodalia del Poal: a les Novelles, a la Pedrissa, etc.

Festes

El Poal celebra la festa major el 29 d’agost, per Sant Joan, i el segon diumenge de maig, festa major petita del Roser de Maig. Una altra tradició d’aquest poble és la caminada matutina que els seus veïns fan, el primer de maig, per la festa de la Mare de Déu de les Sogues de Bellvís

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

Golmés

Golmés es un municipi de la comarca del Pla d’urgell
A Golmés hi anem el 24 de març del 2013

Dades del Municipi

Vegueria Ponent
Comarca Pla d’Urgell

Capital Golmés
Població
Total 1.864 (2018)
• Densitat 112,29 hab/km²
Llar 32 (1553)
Gentilici Golmesenc, golmesenca

Breu historia del municipi

El terme municipal de Golmés, que va pertànyer al Segrià fins l’any 1988, es troba a llevant de Mollerussa, al sector de l’esquerra del Riu Corb, que passa a frec del límit septentrional del terme. Les terres del S són regades per la Séquia Tercera del canal d’Urgell. Limita amb els municipis de Vila-sana (NW), Castellnou de Seana (NE), Vilanova de Bellpuig (SE), Miralcamp (SW), Mollerussa i el Palau d’Anglesola (W).

Els principals nuclis de població són el poble de Golmés, cap municipal, el raval de les Colònies, el disseminat dels Masos de la Figuera, les urbanitzacions de la Ciutat Jardí (a vegades identificada amb el nom de Codís) i Merlet, i el polígon Colomer Quadra.

La carretera N-IIa de Barcelona a Lleida travessa el terme de llevant a ponent; la línia de RENFE que fa el mateix recorregut, amb baixador al terme, segueix aquesta via paral·lelament pel N. Hi passa també l’autovia de Lleida a Cervera, al límit d’aquest municipi amb el de Vila-sana i Castellnou de Seana; l’enllaç amb el cap municipal és de 0,5 km. Un camí comunica el poble amb Vilanova de Bellpuig.

El topònim apareix per primera vegada al segle XI i sembla d’origen germànic (segons Alcover-Moll prové del nom propi Walahamar , del qual hi ha la variant Walameris ).

El Poble

El poble de Golmés és a 275 m d’altitud, al sector centre del terme, entre la línia del ferrocarril al N i la carretera N-IIa al S.

El nucli antic és centrat per l’església parroquial de Sant Salvador, notable edifici bastit a l’indret de l’antiga fortificació àrab, de façana neoclàssica, campanar de torre quadrada amb cos superior vuitavat, interior de tres naus amb columnes amb capitells jònics, espaiós cimbori i ben decorat. Tenia una bonica creu de terme del segle XVII, que fou enderrocada i substituïda per una de moderna, i també un grandiós retaule barroc, que fou destruït el 1936 i que ha estat substituït per un de modern (obra de Jaume Perelló). Dins el nucli destaca també la casa Cal Felip, que és la més antiga del municipi.

Hi ha notícia d’una altra església medieval dedicada a Sant Miquel fora del nucli de la població, cap al N, vora Vila-sana.

A llevant del nucli antic hi hagué un primer eixample de carrers paral·lels, l’anomenat raval de les Colònies, completat modernament a mig-dia pel que va a la carretera. Hi ha una urbanització a la partida del Pla que prolonga el nucli urbà.

Festes

Aquesta població té dues festes majors, la petita, de Sant Salvador votat (per la Segona Pasqua), i la de Sant Salvador (6 d’agost). El darrer diumenge d’abril se celebra la festa de la Cassola que s’inicià el 1986 i actualment gaudeix d’una gran participació.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia catalana

Ajuntament

Ivars d’Urgell

Ivars d´Urgell

Ivars d’Urgell, és un poble municipi de la Comarca  Pla d’ Urgell (Lleida)

Aquí, hi venim el 24 de març de 2013. Ens trobem amb la Fira de l’Estany: Una mostra per donar a conèixer l’estany d’Ivars i Vila-sana, el seu entorn, l’ornitologia, la gastronomia amb degustacions, la pesca, i el turisme rural.

Dades del Municipi

Gentilici Ivarsenc, ivarsenca
Superfície 24,3 km²
Altitud 265 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
1.647 hab.
67,78 hab/km²

Entitat de població

Habitants (2005)   La  Cendrosa,  19    Ivars d’Urgell   1.562    Montalé   7  Vallver   260

Breu historia

Els orÍgens d’Ivars d’Urgell es remunten al segle VIII, en un moment en què el Principat estava sent envaït pels sarraïns. Els invasors es dispersaren i s’instal·laren per tot el territori, si bè preferentment es quedaren en els llocs reduïts que reunien una caracterí­stica comuna: l’aigua. així­, en aquesta època, els musulmans van fundar tot de pobles que avui dia identifiquem gràcies al seu topònim Àrab, com Alguaire, Alcarràs, Alcoletge, Ivorra, Ivars de Noguera i Ivars d’Urgell. «Ivars» significa «terra d’aigua». L’aigua ès, doncs, la causa primera de l’assentament dels musulmans en el poble d’Ivars, i provenia de la font de Santa Maria, ubicada al Camí­ dels Pouets, tot omplint les basses del poble, que, si bè no n’hi havia prou per convertir al regadiu els camps de la zona, si­ que n’hi havia suficient per a la irrigació l’horta d’Ivars, que abarcava un vast territori. Tambè s’ha apuntat un altre possible motiu de la fundació d’Ivars, i ès la presència del gran estany que, degudes les seves contí­nues dessecacions, proporcionava sal, si bè no s’ha pogut demostrar que els Àrabs l’explotessin.

ERMITA MARE DE DEU DE L’HORTA: Segons la tradició, en aquest indret un pastor de Barbens va trobar la imatge d’una Mare de Déu. El primer temple data del segle XIV, però l’edifici actual és de la segona meitat del segle XVII. Consta d’una nau coberta amb volta de llunetes, absis cobert amb una gran petxina i campanar de torre octogonal adossat a la façana. Fent cantonada amb aquesta hi ha l’antiga casa de l’ermità, amb un porxo d’arcs de mig punt. La façana és bastida amb pedra fins a l’alçada del portal. Aquest és senzill, rectangular, ornat amb una motllura. La Mare de Déu de l’Horta té una gran tradició a la contrada. La processó de l’any 1825 va congregar feligresos de més de quaranta pobles de la comarca

 L’Estany d’ivars i Vila-sana. És un estany situat entre els termes municipals d’Ivars d’Urgell i de Vila-sana, a la comarca del Pla d’Urgell. Es tracta de l’estany amb major superfície de Catalunya.

Clica a quí a  L’estany d’Ivars i Vila-sana i veus la informació de wikipedia.

Festes

• Festa Major: del 26 al 28 de maig

Com arribar-hi
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”ivars durgell catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Llocs per gaudir silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Ivars d'Urgell 1

 

Ivars d'Urgell 2

Fotos 

Clica a la foto i veus les del poble

Ivars d´Urgell (Estany Ivars i Vila-Sana) (14)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca