Xino Xano per Catalunya

Pàgines web

Montellà

15 setembre 20142014, Municipi Martinet-Montellà, Municipis Cerdanya, Poble Montellà, Provincia GironaPere Gasso

Montellà és un poble del Municipi de Martinet i Montellà Comarca de la Cerdanya (Girona)

A Montellà hi anem el 23 de Juny de 2014 passem també per Martinet Castellà de Tost La Seu i Organyà

Dades del Municipi

Gentilici	Montellanenc, montellanenca Martinenc, martinenca
Superfície	54,95 km²
Altitud	967 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	647 hab. 11,77 hab/km²

Breu historia del municipi

Situat al Baridà, al terme de Montellà i Martinet (30,5 km 2 ) el 1970 li fou annexat l’antic municipi de Víllec i Estana. Llevat del poble de Martinet, que és situat a la riba dreta del Segre, el territori municipal s’estén per la baga fins dalt la carena de la serra de Cadí, des del coll de Tancalaporta a llevant (2 325 m), seguint vers ponent pel pic de Comabona (2 547 m), el pas dels Gosolans, el pic de Costa Cabirolera (2 604 m), la Roca Punxenta o del Migdia (2 591 m), la canal de l’Ordiguer i el puig de la Canal del Cristall (2 563 m). En definitiva i per aquest límit meridional del terme, aquest segueix la carena de la serra cadinenca dels Cortils, i confronta amb els municipis de Gisclareny, Bagà (enclavament dels Cortils), del Berguedà, i amb Josa i Tuixén de l’Alt Urgell. Per ponent, la línia de carena descrita enllaça amb el terme del Querforadat pertanyent al municipi urgel·lità de Cava. Així, per l’W, el termenal amb Cava baixa per la serra de Mataplana i, al NW, el límit amb el Pont de Bar coincideix amb el riu del Quer. El Segre, a septentrió, fa de termenal amb Lles de Cerdanya i Prullans, i a llevant, seguint el torrent de Ridolaina, confronta amb el municipi de Bellver de Cerdanya.

Estès als vessants septentrionals de Cadí, de les seves altes parets i de les seves canals de roca calcària davallen perpendiculars els serrats o estreps de prat d’Aguiló, i el collet de les Basses de l’Ós, el sot de Llobateres, el coll de l’Estenedor, la serra de la Madrasta, el collet del Verger Verd, el de l’Orri, el sot de la Troncada i fins l’ampli prat de Cadí, que hi ha sobre Estana, que són enllaçats pel camí dit dels Collets, traçat en el relleu al peu de la paret cadinenca i enlairat sobre les clotades de la vall de Ridolaina, del torrent d’Avellanosa, del de Fontfreda, la canal de Bastanist, el torrent d’Estana i la canal del Cristall. Una bona part del territori municipal és integrat en el Parc Natural del Cadí-Moixeró.

El terme actual comprèn, a més de Martinet, la vila de Montellà i el poble d’Estana i els llogarets de Béixec i Víllec, a més dels antics termes d’Escàs, de Ridolaina i d’Esconsa i diversos masos.

Les comunicacions se centren a la carretera lo-cal (LV-4036) que parteix, vora Martinet, de la N-260 de Puigcerdà a la Seu d’Urgell, travessa el Segre pel pont nou i per sobre el molí del Cabiscol puja a Montellà. En surt un ramal cap al dit molí, on s’esfilen les pistes que van a Béixec i al mas de Rovillac, així com als nuclis de Víllec i Estana i, pel fons de la vall, per l’engorjat de Bramasacs, fins al santuari de Bastanist. Des de Montellà, a més de la pista forestal a la valleta de Ridolaina, una altra pista s’enfila per la muntanya i mena pels colls de Guilera i de l’Home Mort al prat d’Aguiló, des d’on es pot pujar caminant al pas dels Gosolans. El pas dels Gosolans mena al Berguedà i era freqüentat antigament per marxants i traginers.

El Poble

La vila de Montellà (1 158 m), o Montellà de Cadí, que fou el cap tradicional del municipi de Montellà i Martinet, és encimbellada a l’esquerra del Segre, esglaonada als vessants d’un turó. El 2001 hi havia 99 h empadronats. Els darrers anys del segle XX va recuperar la fesomia dels pobles de muntanya amb la restauració de cases antigues i la reconstrucció de l’església parroquial de Sant Sadurní, que té un campanar de torre quadrat.

Hom ha arranjat també la plaça i el seu recinte amb una bassa i una font. Al proper fossar hi ha l’antiga església parroquial de Sant Genís, romànica, amb un absis semicircular llis (segle XI) i portal ogival, les portes del qual conserven la ferramenta romànica. La parròquia de Monteliano és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. De l’antic castell de Montellà, que fou de la senyoria del capítol d’Urgell (tingué un paper destacat en les lluites entre els comtes de Foix, vescomtes de Castellbò, i els comtes i bisbes d’Urgell i els barons de Pinós), hom conserva llegendes de gust fantàstic. Les festes locals més importants són la festa major, que se celebra per Sant Bartomeu i Sant Genís, a l’agost, i la festa petita de Sant Serni, que té lloc al final de novembre, sense que coincideixi amb la festa patronal de Martinet.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”cfe6b4b4″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Montellà Catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgina web de l’ajuntament

Pàgines web

Martinet

8 setembre 20142014, Municipi Martinet-Montellà, Municipis Cerdanya, Poble Martinet, Provincia GironaPere Gasso

Martinet és un poble del Municipi de Martinet i Montellà Comarca de la Cerdanya (Girona)

A Martinet, hi anem el 23 de juliol de 2014, tot fent un tomb per Bellver, i els pobles del entorn.

Dades del Municipi

Gentilici	Montellanenc, montellanenca Martinenc, martinenca
Superfície	54,95 km²
Altitud	967 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	647 hab. 11,77 hab/km²

Breu historia del municipi

El Poble

El poble de Martinet (950 m), que tenia 405 h el 2001, el més poblat del terme, és situat a la dreta del Segre, a la seva confluència amb el riu de la Llosa, que separa el nucli antic, enfilat al Tossalet, del més modern, a la vora de la carretera N-260. És aquest raval el que avui s’ha convertit en centre comercial del Baridà.

Actualment és el nucli més important i cap de municipi. Sorgí al voltant d’una farga o martinet; com a poble és documentat al segle XVI, quan la seva església de Sant Eloi, avui parròquia, depenia de la de Montellà. Aquest edifici ha estat refet modernament amb arcs apuntats. Històricament, el lloc de Martinet depengué de la senyoria del capítol d’Urgell. Avui al Museu Diocesà d’Urgell es conserva un copó de metall argentat del segle XVIII i un calderó aspersori de coure del XVI, procedents de l’església de Martinet. La capella de Sant Antoni de Pàdua, que hom coneix popularment per la Capelleta, va ser convertida en habitacle

Martinet va sofrir durament els aiguats del mes de novembre del 1982, amb inundacions de cases i establiments. Desaparegué el pont de Montellà, però el poble es va refer i es van reconstruir força edificis. La pràctica de la pesca hi és tradicional i disposa d’una societat al poble. Hi ha també una biblioteca.

Festes

La festa major de Martinet se celebra al juliol i la festa patronal, dedicada a sant Eloi, pels volts de la primeria de desembre.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”ec48bf4c” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Martinet Catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgina web de l’ajuntament

Pàgines web

Masos de Vespella

14 agost 20142014, Municipi Vespella de Gaià, Municipis Tarragonès, Poble Masos de Vespella, Provincia TarragonaPere Gasso

Masos de Vespella és un Poble del Municipi de Vespella de Gaià (Tarragonès)

A masos de Vespella hi anem el 15 de juny de 2014

Aquest poble, te l’Ajuntament del Municipi però no hi trobem la Església. Per fer culte, han de arribar-se a Vespella

Dades del Municipi

Gentilici	Vespellenc, vespellenca
Superfície	18,0 km²
Altitud	191 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	411 hab. 22,83 hab/km²

Breu historia del municipi

Limita al N amb Salomó, a l’E amb Bonastre (Baix Penedès), la Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, al S amb la Riera de Gaià i a l’W amb Vilabella, Renau i el Catllar. Presenta un relleu accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri i les principals elevacions (256 m) s’alcen al bell mig del territori. Recorren el terme els torrents de la Nou i de Vespella, aplegats en un de sol dins el municipi de la Nou, i el Gaià, les aigües del qual s’arrepleguen al pantà de Gaià, construït entre els termes de Vespella, Renau i el Catllar per proporcionar aigua a la refineria petroleoquímica. A l’any 1993 un devastador incendi assolí la vila i cremà 1 000 ha.

El terme comprèn el veïnat dels Masos de Vespella, cap de municipi, i la vila de Vespella o Vespella de Gaià. La via de comunicació fonamental per als residents en el municipi és la carretera local que, nascuda de la N-340 a l’altura d’Altafulla, travessa l’AP-7 en direcció N per dirigir-se a la Nou de Gaià, Salomó i Montferri. Abans d’arribar a la primera d’aquestes poblacions, trenca a l’esquerra per dirigir-se als Masos de Vespella i acabar al nucli urbà de Vespella. La resta de les comunicacions són camins locals, entre els quals sobresurten els de Catllar a Salomó, el de les Rocases, el de Vespella a Salomó, el de l’Olivereta, el del Mas del Rull, el de la Pedrera, el dels Masos de Vespella i el del Masot. Travessa el terme per la part de llevant la línia de tren de Sant Vicenç-Roda de Berà-Valls-Lleida, mentre que la de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus passa just per l’extrem meridional, on conflueixen els municipis de Vespella de Gaià, la Riera de Gaià i el Catllar. Malgrat ésser travessat per dues de les quatre línies de ferrocarril del Tarragonès, el terme no disposa d’estació.

El Poble

El veïnat dels Masos de Vespella està situat a migdia del terme, a mig camí entre la vila de Vespella i el poble de la Nou de Gaià. La vila de Vespella (o Vespella de Gaià) s’alça sobre un turó de 191 m d’altitud, mirador esplèndid de la part inferior del curs del Gaià. El 2006 tenia 71 h. Les cases es disposen en circumferència damunt del cingle i al voltant de les restes del castell i de l’església.

L’edifici més important del municipi és l’església de Sant Miquel, antiga capella del castell; és una església romànica petita, amb volta apuntada i, en el seu origen, d’una sola nau. Els elements més interessants de la construcció són el campanar d’espadanya i el retaule de la Mare de Déu del Roser, obrat l’any 1579. Al costat de l’església hi ha el fossar. Del castell medieval de Vespella es conserven només uns trossos de muralla. La vida cultural i social del terme és dinamitzada per diverses entitats i actes culturals. L’Institut d’Estudis Vespellencs, fundat el 1993, té per objecte la publicació de monografies locals per donar a conèixer el passat del poble. Hi ha el Museu d’Instal·lacions Artístiques de Vespella de Gaià, exposició d’escultures a l’aire lliure repartides per tot el municipi. També cal destacar el Festival de Músiques Especials Sant Miquel de Vespella (des del 1994) i el Premi Nacional d’Accions Artístiques (des del 1996).

Festes

El calendari festiu de Vespella enmarca la festa major per Sant Miquel (29 de setembre), la festa de Sant Salvador, el 6 d’agost, en memòria de l’incendi del 1993, que va tenir lloc en aquesta mateixa data i un aplec per Sant Sebastià (20 de gener).

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”8f0c9eb1″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Masos de Vespella{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Rutes de senderisme

Castellar de Tost

10 agost 20142014, Municipi Ribera d'Urgellet, Municipis Alt Urgell, Poble Castellar de Tost, Provincia LleidaPere Gasso

Castellar de Tost és un Poble del Municipi de Ribera d’Urgellet Comarca Alt Urgell (Lleida)

A Castellar de Tost hi anem el 22 de juliol de 2014 passant uns dies a Toses.

Dades del Municipi

Gentilici	Urgelletenc, urgelletenca
Superfície	106,96 km²
Altitud	702 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	955 hab. 8,93 hab/km²

Entitat de població	Habitants
Adrall	217
Arfa	163
Bordes d’Arfa, les	35
Castellar de Tost	17
Coma de Nabiners, la	3
Freita, la	0
Gramós	1
Hostalets de Tost, els	19
Montan de Tost	43
Nabiners	0
Parròquia d’Hortó, la	67
Pla de Sant Tirs, el	342
Sant Pere Codinet	5
Sauvanyà	0
Torà de Tost	19
Tost	4
Font: Municat

Breu historia del municipi

Format el 1968 per l’annexió dels antics municipis del Pla de Sant Tirs, Tost, Arfa i la Parròquia d’Hortó.

El terme tradicional del Pla de Sant Tirs, força petit (de 12,16 km 2 ), era delimitat a l’W i al NW pel Segre, antiga divisòria amb Noves de Segre i la Parròquia d’Hortó. A migdia i a llevant envoltava el terme l’antic municipi de Tost, i al NE confrontava amb Arfa. El 1937 adoptà el nom del Pla de Cadí .

El terme tradicional de Tost, de 51,1 km 2 , d’extensió, era al SW de la Seu d’Urgell, al bell mig de la comarca. S’estenia a l’esquerra del Segre i comprenia tota la vall de Tost.

El terme tradicional del municipi d’Arfa, de 18,9 km 2 , era situat aigua avall de la Seu d’Urgell, a l’esquerra del Segre. El riu feia de divisòria a tramuntana i a ponent amb els municipis propers de la Seu d’Urgell, Castellciutat, Aravell i la Parròquia d’Hortó.

El terme tradicional de la Parròquia d’Hortó, de 24,8 km 2 , era situat a la dreta del Segre, aigua avall de la Seu d’Urgell, poc abans que hi conflueixi el riu de Pallerols, que en part fa de límit occidental del terme amb Noves de Segre i amb l’enclavament de Castellins. Així, el terme de la Parròquia d’Hortó s’estenia entre dos rius, el de Pallerols i el Segre, riu aquest que separa el terme del Pla de Sant Tirs i d’Arfa. Això no obstant, una petita llenca a l’esquerra del Segre i encaixada entre aquests dos municipis pertanyia al de la Parròquia d’Hortó.

Els actuals límits municipals de Ribera d’Urgellet són, al N, amb Montferrer i Castellbò i amb la Seu d’Urgell, a llevant amb Alàs i Cerc i la Vansa i Fórnols, al S i SW amb Fígols i Alinyà i a l’W amb Noves de Segre i amb l’enclavament de Castellins del municipi de Montferrer i Castellbò.

El límit físic del terme des del SW, al congost de Tresponts, remunta aigua amunt el Segre, fins poc abans del desguàs del barranc de Culinoves, per l’esquerra. El termenal en direcció a ponent passa per l’Obaga Estremera i en arribar al riu de Pallerols remunta el curs i assoleix els contraforts de les Agudes, per davallar en direcció al Segre entre el barranc de Talesa i la llau de Matzeres. Passa per l’aiguabarreig del riu de Castellbò amb el riu d’Aravell, encercla part de les instal·lacions de l’aeroport de la Seu d’Urgell (que és entre els termes del Pla de Sant Tirs i Montferrer i Castellbò) i arriba per la dreta al Segre, davant del nucli d’Arfa. Novament el Segre en aquest sector forma el límit natural del municipi fins al desguàs del riu de Casanoves, i el termenal remunta el turó de Porredon (1 123 m), passa a ponent del pui de la Bastida (1 309 m), travessa la capçalera del riu de Casanoves, passa a llevant del tossal de la Canaleta (1 364 m) i arriba a la roca de la Dona. El termenal envolta la vall drenada pel riu de Tost, que es forma als vessants del Montsec de Tost o Cadí de Tost. Aquesta serra, prolongació ponentina de la de Cadí, entre les valls de la Vansa i de Tost, culmina al puig de Serreïnes (1 687 m).

El Segre és l’eix hidrogràfic del municipi i hi desguassen per la dreta i per l’esquerra tots els cursos d’aigua que solquen el terme. Bé que el nombre de barrancs i torrents és important, cal destacar sobretot dos cursos que vessen al Segre per l’esquerra i que formen dues valls importants: el riu de la Vansa i el riu de Tost. El curs baix del riu de la Vansa forma el límit meridional del terme; hi penetra després de travessar l’estret de la Vansa, i rep per la dreta les aigües del torrent de Ruixol, poc abans de la desembocadura en ple congost de Tresponts, prop del lloc de l’Hostal Nou. El riu de Tost desguassa al Segre després del nucli dels Hostalets de Tost, i a la capçalera és format pel torrent de Fontelles, el del Solà i el Riu Roig de Sauvanyà. Aigua avall del nucli de Torà de Tost, el riu de Tost rep per l’esquerra els torrents de la Manyada, de la Font-roja i de Rotes.

També per l’esquerra desguassen al Segre el Torrent Penjat, el barranc de Culinoves, el riu del Pla, el riu d’Arfa, el torrent de la Freita i el riu de Casanoves. Per la dreta hi desguassen el riu d’Aravell, el barranc de Folgueroles i el de l’Oliva.

El terme comprèn, a més del poble del Pla de Sant Tirs, cap de municipi, els pobles de Montan de Tost, Adrall, la Parròquia d’Hortó i Torà de Tost, les caseries i els llogarets de les Bordes d’Arfa, Castellar els Hostalets de Tost, la Coma de Nabiners i Sant Pere Codinet, la vila d’Arfa i els llocs despoblats de la Bastida, Gramós, Nabiners, Tost, Sauvanyà, Fontelles i la Freita, a més d’un nombre important de masies esparses arreu.

L’eix de comunicació principal és la carretera C-14, que segueix paral·lela al Segre, per l’esquerra des dels Hostalets, i passa per Codinet i el Pla de Sant Tirs. Des de la C-14, prop de l’Hostal Nou (que ja pertany a Fígols i Alinyà), hi ha el trencant cap a Montan de Tost (que continua vers el terme de la Vansa i Fórnols), i a l’altura dels Hostalets parteixen les carreteres de Castellar, d’una banda, i la que va a la Bastida, Tost i Torà. A Adrall, la C-14 enllaça amb la N-260, que cap a l’W, en direcció a Sort, passa per la Parròquia d’Hortó i en direcció a la Seu, al NE, hi parteix un brancal que arriba fins a la vila d’Arfa.

També hi ha diversos camins antics, que comuniquen altres indrets del terme, entre els quals el de la Vansa a la Seu d’Urgell, que passa pel coll d’Arnat al SE i que passa per l’antic poble de Tost; el camí vell de Tost al Pla de Sant Tirs i el camí de la Mina, que porta a les mines d’Arfa. Al municipi es troben part de les instal·lacions de l’aeroport de la Seu d’Urgell, que restava tancat als vols regulars des del 1983, però el març del 2000 la Generalitat de Catalunya va aprovar la instal·lació de l’Aeroport Internacional dels Pirineus en aquest emplaçament.

El Poble

L’antic poble de Tost, amb 4 h el 2001, és situat als vessants d’un turó, dominant el curs baix de la vall de Tost. A 785 m d’altitud, en una banda del poble, sobre un penyal rocós, hi ha les restes del castell de Tost i, a l’altre extrem, l’antiga església parroquial de Sant Martí de Tost, també dedicada a sant Ponç, d’origen romànic, modificada i ampliada. De l’edifici romànic resta tot el mur de migdia, on s’obren tres finestres de mig punt i de doble biaix; també hi ha un petit portal adovellat. El pergamí original de consagració d’aquesta església, del 1040, és a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, mentre que un document autògraf de l’abat Oliba que en aquella ocasió oferia béns i relíquies a Sant Martí de Tost (amb l’arqueta que les contenia) és al Museu Episcopal de Vic (on es conserva també una part del baldaquí de l’altar, dels segles XII i XIII, l’altra part del qual és al Museu Nacional d’Art de Catalunya).

El 982 és documentada la vila de Tost. A la primeria del segle XI el castell de Tost era posseït per Miró, pare del famós capitost Arnau Mir de Tost, que conquerí als sarraïns la Vall d’Àger. El castell de Tost i l’església de Sant Martí de Tost són documentats el 1030. Bé que ja existia anteriorment, l’església fou consagrada el 1040 per Eribau, bisbe d’Urgell. Hi assistiren, a més d’altres personatges notables, Arnau Mir de Tost, la seva muller Arsenda i la seva mare Sança, que foren els fundadors i principals dotadors del temple. El 1068 i el 1071, en els respectius testaments d’Arsenda i d’Arnau Mir de Tost, es fan sengles deixes a les esglésies de Sant Martí de Tost i Sant Jaume del castell de Tost. Ja a mitjan segle XIV consta que la vall de Tost era de la senyoria del capítol de la catedral d’Urgell. El dit capítol en posseí la senyoria i jurisdicció fins a la fi de l’Antic Règim.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”002c7e6a” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Castellar de Tost{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Bellver de Cerdanya

10 agost 20142014, Municipi Bellber de Cerdanya, Municipis Cerdanya, Provincia GironaPere Gasso

Bellver de Cerdanya és un Cap de Municipi de la Comarca de la Cerdanya (Girona)

A Bellver hi anem el 23 de juliol de 2014 passem també per Organyà i Castellà de Tost

Dades del Municipi

Gentilici	Bellverenc, bellverenca
Superfície	98,14 km²
Altitud	1.061 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	2.185 hab. 22,26 hab/km²

Breu historia del municipi

A l’antic terme de Bellver de Cerdanya, d’una extensió de 64,3 km 2 , li foren incorporats al gener del 1962 els municipis propers d’Éller (9,8 km 2 ) i Talltendre (22,9 km 2 ), amb els agregats respectius de Cortàs i Ordèn, i al febrer del 1973 el de Riu de Pendís (12 km 2 ), amb l’antic poble de Canals, per la qual cosa l’extensió total del municipi va arribar a ser de 109 km 2 , el més gran de la Baixa Cerdanya. Tanmateix, a l’agost del 1997 la Generalitat de Catalunya va aprovar la segregació de l’antic terme de Riu de Pendís, que passà a formar el nou municipi anomenat Riu de Cerdanya i el municipi de Bellver quedà amb 98,14 km 2 .

El terme de Bellver és situat al centre de la subcomarca de la Batllia, avui gairebé del tot integrada dins el municipi (excepte Prullans i Riu de Cerdanya). A migdia, el municipi arriba fins a la serralada de Cadí, i el límit passa pel turó de Pratagre (2 012 m) i el coll de Pendís (1 780 m), fita de l’antic camí del Berguedà a la Cerdanya, obert entre el tossal anterior i la roca de la Moixa (2 050 m), a ponent de la qual s’obre el coll de Pradell o de la Moixa; la serralada es continua amb la serra de la Muga o de Molnell (2 202 i 2 409 m) i el coll de Tancalaporta (2 325 m). Aquest termenal separa Bellver dels municipis berguedans de Bagà, Guardiola de Berguedà i Gisclareny. Al NW, el municipi confronta amb Lles i Prullans per les muntanyes del Puig Pelat de Talltendre (2 235 m) i per una llarga llenca del vessant de ponent de la serra de Calm Colomer sobre la vall del riu de la Llosa. L’extrem de més a tramuntana d’aquesta llenca arriba fins a l’estany de Calm Colomer i al Bony Manyer (2 788 m), prop de la ratlla fronterera amb França. Al N d’Éller, el municipi confronta amb Meranges (roc de Creuetes, 2 000 m, i serra de Calm Colomer, amb la Carabassa, 2 737 m), i vers migdia, pel termenal de llevant, amb Isòvol, Prats i Sansor i Riu de Cerdanya. A ponent, a l’esquerra del Segre, termeneja amb Montellà i Martinet, i també Prullans (el termenal amb el qual en una bona part és el Segre).

El territori de Bellver és a la conca alta del Segre i s’estén a banda i banda del riu, que drena el terme juntament amb els seus afluents: a l’esquerra, el torrent de l’Ingla o de Santa Maria i els torrents de Pi, de Ridolaina, de la Fou i de la Pedra; i, a la dreta, el torrent del Cap (o de l’Ull) de Bou, el de la Quera i el Riu Duran, amb el seu afluent el torrent del Llevador. Una bona part del S del terme és integrada dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró

A més de la vila de Bellver i dels pobles, antics caps de municipi, ja citats d’Éller i Talltendre, el municipi comprèn els nuclis de Baltarga, Bor, Pi, i Riu de Santa Maria, els llogarets i caseries de Coborriu de Bellver, Cortàs, Nas, Olià, Ordèn, Pedra, Sant Martí dels Castells, Santa Eugènia de Nerellà, Santa Magdalena de Talló, Talló, Vilella i Beders i els antics llocs i despoblats de Cortariu, Nèfol i d’Anes.

Travessa el terme la carretera N-260, de Puigcerdà cap a la Seu d’Urgell. Una carretera local, per Baltarga i Prats, duu a Alp i enllaça, prop de Baltarga, amb la comarcal que porta a l’entrada del túnel del Cadí i també, vers llevant, a Alp per Riu, Urús i Das. De Baltarga es pot enllaçar directament amb la N-260 per un pont. Hi ha un tram de camins veïnals que comuniquen la vila amb els pobles del pla, i les pistes de muntanya s’enfilen als poblets de la baga sota Cadí i a la solana pels vessants de la muntanya de Talltendre.

El Poble

La vila de Bellver de Cerdanya (1 061 m d’altitud), que tenia 1 314 h empadronats el 2001, és situada al cim d’un turó calcari espadat en bona part, a l’esquerra del Segre, dominant el camí natural. Aquesta vila antiga, encinglerada i amb el nucli antic remodelat, és protegida en bona part per les torres i els murs que han restat de la muralla que hi féu construir Jaume II. Modernament s’ha estès també pels vessants de llevant i de ponent i al llarg de les carreteres de Puigcerdà i Alp a la Seu d’Urgell. Al punt més alt del turó, s’hi dreçava l’antic castell de Bellver, del qual només resta la cisterna. Prop seu hi ha l’església parroquial de Santa Maria i Sant Jaume, que segueix la tradició del gòtic català; d’una nau, amb sengles capelles a manera de transsepte, es cobreix amb encavallades de fusta de doble vessant, sostingudes per arcs de diafragma apuntats (aquesta coberta fou restituïda, ja que el 1897 havia estat substituïda per voltes de maó). L’església conserva encara la imatge de la Mare de Déu del Roser, del segle XVIII, que fou salvada el 1936. Vora l’església hi ha l’antiga plaça Major, en part porticada, on hi ha l’edifici de l’antiga Duana i la casa de la vila. Pujant cap a l’església pel carrer de l’Amargura hom troba Cal Patanó, casa on el 1860 va residir Gustavo Adolfo Bécquer. De les muralles de la vila es conserven alguns panys, amb torres rectangulars adossades, i, també la torre dita de la Presó, sobre la plaça del Portal, que tancava un dels accessos de la vila. Es conserva també un dels túnels d’eixida de la vila murada a fora muralla; en part excavat a la roca i en part construït d’obra, parteix d’un indret proper a la torre de la Presó. La placeta de l’Abat Oliba és un bon mirador sobre la plana de la Batllia i les muntanyes que l’envolten. Dins l’eixample modern, a la bifurcació amb la carretera d’Alp, hi ha la capella de Sant Roc, amb un petit campanar i creu de forja. De la de Sant Antoni, d’època barroca, resta només el portal.

L’afluència del turisme ha originat el creixement de Bellver en les dues últimes dècades del segle XX, amb una notable zona de xalets.

La importància de Bellver com a centre comercial i administratiu de la Batllia, que de fet s’ha erigit com la segona població de la Cerdanya després de Puigcerdà, és complementada amb el seu dinamisme cultural i esportiu, traduït en un gran nombre d’entitats, com ara el Grup Teatral Bellver, la Coral Font de Talló o el Club de Futbol Bellver, i un bon nombre d’instal·lacions esportives. Hi ha també una emissora de ràdio i una biblioteca. L’antic convent de les monges es va reformar i s’hi ha instal·lat una sala d’exposicions sobre el Parc Natural de Cadí-Moixeró i, al pati, l’apartat de vegetació del Museu del Bosc, que té diverses seccions, com la ja instal·lada a l antiga fàbrica del Sequer de les Pinyes.

Festes

La festa major de la vila se celebra al juny, per Sant Antoni de Pàdua, i al juliol, per Sant Jaume, hom celebra la festa petita.

A l’agost, per Sant Roc, hi ha festa al barri del seu nom. També se celebra un Tradicionàrius, que normalment es fa paral·lelament a la Fira de Sant Llorenç.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”0a0bf58b” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Bellver de Cerdanya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgina oficial de l’Ajuntament

Pàgines web

Arsèguel

26 juliol 20142014, Arsèguel, Municipis Alt Urgell, Provincia LleidaPere Gasso

Arsèguel és un Municipi de la Comarca de l’Alt Urgell Lleida

A Arsèguel hi anem el 22 de juliol de 2014

Aquí a Arsèguel hi ha en funcionament encara, una fàbrica de llana de l’any 1901 i la ensenyen com un museu, és molt curiós de veure com treballen amb les mateixes condicionsque els primers anys. La senyora que ho ensenya te més de vuitanta anys. Les màquines funcionen amb la força de caiguda de l’aigua a unes aspes que fan rodar tot un seguit de politges, segons la màquina en que es vol treballar. També si veu una rentadora, tota de fusta, la primera que es coneix, i la feien servir per rentar els tapaboques de llana.

Dades del Municipi

Gentilici	XXXX
Superfície	10,58 km²
Altitud	950 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	84 hab. 7,94 hab/km²

Breu historia del municipi

És situat al NE de la comarca, majoritàriament a la vora esquerra del Segre, a la vall baixa del riu d’Arsèguel, dit també Riu Sobirà o de Cadí, que es forma a la serra d’aquest últim nom, situada a migdia del terme.

Força accidentat, el petit municipi confronta a tramuntana i a llevant amb el terme del Pont de Bar. A tramuntana, comprèn un petit sector a la dreta del Segre, prop del qual hi ha la caseria del Pont d’Arsèguel. Al sector nord-oest confronta amb l’enclavament del Vinyer de Bescaran, del municipi d’Anserall. El límit de ponent amb el d’Alàs i Cerc segueix un traçat pels vessants muntanyosos que van des de la riba esquerra del Segre i fins al roc de la Gralla. A migdia, el termenal amb Cava passa pels vessants septentrionals de lo Grau i coincideix en part amb el torrent del Solà, que desguassa per la dreta al riu de Cadí, dit també Riu Sobirà.

Hom accedeix al poble d’Arsèguel, cap de municipi, per una carretera local que parteix de la N-260, vora el Pont d’Arsèguel. Aquesta carretera remunta el curs del riu d’Arsèguel i arriba fins als nuclis de Cava i Ansovell, ja al terme veí de Cava.

El Poble

El poble d’Arsèguel, a 949 m d’altitud i que tenia 59 h el 2001, és emplaçat al cim d’un turó a la dreta del riu d’Arsèguel. La caseria, al cim i als primers esglaons del vessant, domina per una banda el curs del Segre i per l’altra té la serra de Cadí com a teló de fons.

El turó de Patalín es dreça rere les cases. Aquestes són de pedra i tenen les cobertes de teula àrab. Dins la població actual hi ha el nucli antic, conegut pel nom del Castellot. S’hi conserven restes d’una forta muralla i les cases, per causa del desnivell del terreny, es fonamenten en grans arcades.

A l’extrem, arrecerada al turó de Patalín, hi ha l’església parroquial de Santa Coloma, potser en origen edifici romànic d’una sola nau rectangular, sense absis exempt. A ponent hi ha el portal, format per tres arquivoltes de mig punt en degradació sobre una línia d’impostes motllurada. Sota mateix, als carreus de les rebranques, hi ha unes carotes rústegues. A l’angle del sud-oest de l’edifici, sobre la façana, es dreça un campanar de torre, quadrat, que és obra posterior. També són més tardanes les capelles rectangulars que s’obren a banda i banda de la nau, coberta amb volta de llunetes barroca. Per a la reconstrucció d’aquesta església s’aprofitaren carreus d’una església més antiga, situada uns 40 m més enllà de l’actual (on hi ha el cementiri i hi resta la fonamentació) i que era dedicada a sant Miquel. Al segle XIX encara hi havia culte.

Festes

El poble fa la seva festa major el primer cap de setmana d’agost. A més, cada any se celebra la Trobada internacional d’Acordionistes del Pirineu, molt concorreguda, l’últim dissabte de juliol. Aquesta activitat portà a crear, l’any 1988, el Museu de l’Acordió.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”9d69df5a” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Arsèguel{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Dorria

17 juliol 20142014, Municipi Toses, Municipis Ripollès, Poble Dorria, Provincia GironaPere Gasso

Dorria és un Poble del Municipi de Toses Comarca del Ripollès (Girona)

A Dorria hi anem el 24 de juny de 2014 des de Toses. Hi ha una Església Romànica restaurada, i quasi tot-hom que hi trobem son de segona residència, tot i així encara queda algun cap de bestiar.

Dades del Municipi

Gentilici	Tosà, tosana
Superfície	58,12 km²
Altitud	1.444 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	149 hab. 2,56 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Toses, de 58,12 km2, que canvià el seu nom pel de Toses de la Muntanya l’any 1937, tanca geogràficament el Ripollès i la Vall de Ribes i dóna accés a la vall de la Molina i a la Cerdanya a través de la seva famosa collada de Toses (1 800 m d’altitud).

Aquest municipi comprèn la capçalera de la vall del Rigard més amunt de Planoles, entre la serralada axial dels Pirineus, al N, des del cim de la Bassa (2 030 m, límit amb la Molina d’Alp, a la Baixa Cerdanya) fins al pic de Gorroblanc, amb el coll de Sant Salvador i el pla de Salines entremig, límit estatal entre Espanya i França, que la separa de l’Alta Cerdanya (Vallsabollera), i, al S, les serres que enllacen la serra de Cadí i el Moixeró amb la serra de Mogrony, que fan la divisòria d’aigües amb la conca del Llobregat, des de pla de Rus fins al puig de Coma Ermada (2 045 m): pla Baguet (2 031 m), coll de la Creueta, la Creueta (2 068 m), la Pleta Roja (2 031 m), la Moixera, Costa Borda (1 908 m), collada de les Fontetes o de Castellar, turó de Pedra Picada (2 005 m), coll de Remoló, Emperadora i el coll de la Bona, que la separen del Berguedà (Castellar de n’Hug).

Els principals nuclis de població d’aquest terme municipal són el poble de Toses, que n’és la capital, i els de Dòrria, Nevà, Fornells de la Muntanya, i el veïnat d’Espinosa.

La carretera de Ripoll a Puigcerdà (N-152, collada de Toses) s’enfila amb mil marrades pel pendent assolellat de la vall, i es mostra amb tota la seva grandesa des de la via del ferrocarril, que la segueix pel seu fons, paral·lela al Rigard, abans de sortir-ne pel famós túnel del Caragol, que s’inicia poc després de la població deToses. De la carretera N-152, en surt un ramal a l’altura de Fornells de la Muntanya que arriba al poble de Toses. Aquesta pista, modernament esfaltada, al mateix temps, és la que enllaça amb la carretera que porta a l’estació d’esquí de la Molina. El pla de l’Anyella és travessat per una pista que arrenca de la collada de Toses i que va per una banda fins al damunt de Castellar de n’Hug, i per l’altra fins a trobar una pista d’Alp a Gréixer, que travessa la muntanya pel coll de Pal. El poble de Toses té estació de ferrocarril.

El lloc de Toses i els dels seus agregats de Dòrria i de Nevà són uns dels que són coneguts de més antic de tota la Vall de Ribes, ja que es troben esmentats dintre la demarcació, pagus o comtat de Cerdanya l’any 819, en l’acta de consagració de la seu d’Urgell, amb els noms de Tosos, Duaria i Nevano.

El portum de Tosa o collada de Toses surt en el testament del comte Guifré de Cerdanya del 1035, i la villa Toses en la cessió d’un mas, feta a Ripoll el 1102 pel comte cerdà Guillem Jordà.

El Poble

El tercer nucli o poble, per la seva importància històrica, és el de Dòrria (1 550 m i 16 h el 2005), situat al damunt de la carretera N-152, en un coster sobre la vall del Rigard, al vessant meridional de la serra de Gorrablanc. Es troba a uns 5 km al NE deToses, i és un poblet de poques cases i molta aigua, que és objecte d’una revitalització gràcies a la reconstrucció d’antigues cases i la construcció de noves per a estiuejants i per a gent que aprofita la seva situació per a desplaçar-se des d’allí a l’estació d’esquí de la Molina.

La parròquia apareix amb el nom de Duaria l’any 819. El 7 de juliol de 903 el bisbe Nantigís d’Urgell hi va consagrar una església nova, dedicada a sant Víctor. En el document, el poble és esmentat amb el nom de Doriga.

L’església que hi ha a Dòrria és un edifici romànic, modificat i sense absis, amb l’interior enguixat, però de línies boniques i fàcil de restaurar. Té també un campanaret cap a ponent, i es veu que el seu portal de migdia ha estat molt modificat i desplaçat.

Al principi del segle XIV era una parròquia notable, tan important com Toses, Bruguera o Ventolà, però la crisi demogràfica de la segona part del segle la deixà tan despoblada, que els comtes del Pallars, senyors de la baronia de Toses, el 1371 deslliuraven els pocs homes que hi restaven de censos i tributs, per tal que no abandonessin el lloc.

Els regidors del municipi de Toses es reunien aquí als segles XVII i XVIII. Al seu terme destaquen les masies de Cal Tit i Cal Bernat.

Festes

La festa major de Dòrria s’escau el 24 de juny i, per Sant Víctor, el 28 de juliol, també se celebra una festa.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”da6635bf” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Dòrria{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Campdevànol

17 juliol 2014

Campdevànol (16)

Campdevànol és un Municipi de la Comarca del Ripollès (Girona)

A Campdevànol hi anem el 22 de juny de 2014 aprofitant la estada a Toses per Sant Joan

Dades del Municipi

Gentilici	Campdevanolenc, campdevanolenca
Superfície	32,62 km²
Altitud	738 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	3.422 hab. 104,9 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Campdevànol limita al N amb Campelles i Ribes de Freser, al NE amb Ogassa, al SE ho fa amb Ripoll i al S i SW amb les Llosses. La part occidental limita amb Gombrèn, en la seva major part a la dreta del Freser, i comprèn en aquest sector la vall baixa del Riu Merdàs, afluent del Freser, entre els contraforts orientals de la serra de Mogrony i el sector muntanyós de Sant Pere d’Auira al N i els vessants NE de la serra de Sant Marc d’Estiula al S; al sector de l’esquerra del Freser comprèn l’antiga demarcació de Sant Martí d’Armàncies, fins al típic pont de la Cabreta passat l’Herand.

El poble de Campdevànol és el cap de municipi, que comprèn, a més, diverses colònies fabrils que han anat sorgint arran de la industrialització del terme i que s’esglaonen al llarg del riu en direcció a Ribes de Freser: el Molinou (la més propera al poble de Campdevànol), la colònia Pernau i la colònia l’Herand, ja al límit amb Ribes de Freser. El poble inclou, a més, els barris del Castell, la Creu i Vistalegre i les partides o demarcacions territorials de Sant Cristòfol de Campdevànol, Sant Llorenç de Campdevànol, Sant Martí d’Armàncies, Sant Pere d’Auira i Sant Quintí de Puig-rodon. Aquestes partides corresponen a antigues demarcacions parroquials. Al N de Campdevànol hi ha el nucli de cases unifamiliars del Roser. La carretera N-152 de Ripoll a Puigcerdà travessa el terme de S a N, paral·lelament al Freser. També hi ha estació ferroviària de la línia Barcelona-Puigcerdà, i un heliport.

En els primers segles Campdevànol surt esmentat sota diverses formes (Villa Davandali el 919, Villa Campo de Vanali el 979, que donaren com a resultat l’actual Campdevànol, derivat segurament d’un primer terratinent dit Avàndal o Avànal

El Poble

El poble de Campdevànol (3 125 h el 2005) és de formació relativament moderna, tot i que ja s’esmenta el 890 (Campodavanali) en la consagració de Sant Pere de Ripoll.

Pertangué a la dotació del monestir de Ripoll per donació del comte Guifre el Pelós, i formà part fins a la fi de l’Antic Règim de la baronia del monestir.

El nucli urbà es formà a partir de la segona meitat del segle XVIII a la dreta del Freser, aigua amunt de l’aiguabarreig amb el riu Merdàs, en un indret ocupat per antigues fargues que marcaren l’inici d’una industrialització accentuada en temps més recents. S’estén també a l’esquerra del riu, al llarg de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. A la part S es formà el barri de la Creu, nom que rebé d’una notable creu de terme gòtica (segle XV), que fou destruïda en part el 1936 i que un cop restaurada ha estat traslladada davant l’església parroquial, que centra la població. L’església és un edifici espaiós i esvelt de tres naus, amb un campanar acabat en una llarga i exòtica agulla feta després del 1945, quan s’havia ja desplomat l’anterior coronament.

Tot i que hi ha algunes cases antigues, el conjunt de la població té un aire modern. Des del punt de vista urbanístic el poble ha anat creixent en diferents fases de reestructuració que comprenen la creació de nou sòl industrial, la millora del pas de la N-152, la urbanització de noves àrees, com el barri del Roser o els antics terrenys de la Farga Casanova, i la connexió, mitjançant un passeig, del centre del poble amb els barris de Sant Cristòfol i del Roser

Festes

Campdevànol conserva moltes antigues festes tradicionals. Per les festes de Nadal i Reis es col·loca un pessebre al cim de Costa Pubilla. L’1 de maig se celebra la diada de la Sardana, que inclou un dinar de germanor. El darrer diumenge del mateix mes té lloc la festa dels Elois. El mes de juny té lloc la festa major petita de Sant Joan (el 23 a la nit). Al setembre hi ha la festa major del Roser, que es fa el tercer diumenge del mes i on destaca el ball de la gala o dansa de Campdevànol. La festa major del Roser es clou el dimarts, amb la tornaboda al Pla de Querol.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”061551c4″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Campdevanol{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web