Arxiu diari: 31 Gener 2014

Ullastrell

 

Ullastrell   (10)Ullastrell és un poble cap del Municipi de la Comarca del Vallès Occidental (Barcelona)

A Ullastrell hi anem el 28 de desmbre de 2012

Aquí el abril de 2013 hi vàrem torna,  per recollir tot d’estris i material de  marqueteria, que vaig comprar per internet,  a la Elisabet Font.   Ella   feia restauració i també ensenyava marqueteria. Resulta que en va aprendre a la escola del Ordoñez. I la serra de ballesta la va comprar allà. Evidentment ho vaig comprar a mitat de preu tot hi pràcticament no havia servit.

Dades del Municipi

Gentilici Ullastrellenc, ullastrellenca
Superfície 7,22 km²
Altitud 342 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.030 hab.
281,16 hab/km²

Historia del municipi

El terme d’Ullastrell, d’una extensió de 7,22 km 2 i situat a la part ponentina de la comarca, limita al N pel torrent de Gaià amb el municipi de Viladecavalls i pel Torrent Fondo amb una part de Terrassa; entremig de camps i muntanyes, a l’E amb Rubí i al S amb Castellbisbal; i a l’W amb Abrera (del Baix Llobregat). Per la banda d’Abrera, el terme es prolonga en una faixa de terra, fins a arribar a les aigües de la riera del Morral.

 L’ondulació del terreny fa que les terres de conreu tinguin molts desnivells; els pendents, que arriben fins a les fondalades de la riera de Gaià, s’aprofiten per al conreu de la vinya i dels arbres fruiters.
 La hidrografia és tributària del Llobregat per l’esquerra i es limita a uns quants torrents: el torrent del Cintet, que desemboca a la riera de Gaià; els torrents de Ca n’Ametller i de Salzes, que junts, al terme de Castellbisbal, formen la riera de Salzes; la riera de Can Barberà, etc.
 El terme comprèn el poble d’Ullastrell, cap administratiu, i les urbanitzacions de Ca n’Amat, Can Palet i Can Cabassa. Pel seu municipi, però separada del nucli de població, passa la carretera local que porta de Terrassa a Martorell. Des d’aquesta, al peu mateix d’una muntanyeta anomenada turó de la Creu dels Tres Batlles (on coincideixen les partions d’Ullastrell amb Terrassa i amb Rubí), es construí (1893) una derivació de la carretera que, baixant per la serra de Ca n’Amat, va fins al poble, la qual es continuà (1927) cap a Santa Maria de Vilalba (agregat d’Abrera, conegut també pel Suro), fins a empalmar amb la carretera que, vorejant el Llobregat, va d’Olesa de Montserrat a Martorell.
 

La denominació d’Ullastrello surt ja en un pergamí de l’any 1205, i és la mateixa que es troba en la documentació medieval guardada en algunes cases pairals del terme. D’aquest nom es deriva el nom actual i oficial de la població, Ullastrell, tot i que alguna vegada també s’ha emprat la grafia Ustrell, contracció popular del nom autèntic.

 La jurisdicció del terme havia estat dels marquesos de Castellbell, i el nomenament del rector de la parròquia era fet per provisió reial i del prior de Sant Pau del Camp, de Barcelona. Sembla que antigament el poble havia estat enclavat cap al cantó de Can Costa de Montagut.

El Poble de Ullastrell

El nucli que forma el poble d’Ullastrell, de 1 198 h el 2005, és situat en una petita elevació (342 m d’altitud), molt ventilada, a la serralada que voreja la riera de Gaià, i gaudeix d’una privilegiada panoràmica sobre una gran extensió de muntanyes, pobles i masies, com des d’una gran balconada de cara a les muntanyes de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt. Aquest nucli és format per tres petits barris units per la carretera, molt propers l’un de l’altre: el Cerdà, la Serra (que és el més important) i Can Gras. Entre el Cerdà i la Serra, al turó del Rector, hi ha l’església parroquial, dedicada a Santa Maria, que té un singular campanar modernista (1908), obra de l’arquitecte terrassenc Lluís Muncunill.

  Durant els darrers anys del segle XX es construïren dins el terme les urbanitzacions Ca n’Amat, a llevant del cap administratiu, i Can Cabassa, al NE. Ambdues fan variar una mica el paisatge rústic tradicional, amb una munió de casetes d’esbarjo d’estiu i de cap de setmana. La intensa dedicació a la pagesia ha escampat un bon nombre de masies pel terme: Can Cintet, Can Rodó, les Eres, Ca n’Amat, Can Palet, el Mas Castellar, Can Font i Can Jaume Font.

Festes

La festa major d’estiu se celebra per la Mare de Déu d’Agost.

Entre els actes que tenen lloc per Setmana Santa es destaca la processó de Divendres Sant.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”6a90ffcf” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”ullestrell{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto hi veus les del poble

Ullastrell   (12)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions i Creus de terme de la comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

 

 

Ulldemolins

Ulldemolins (22)

Ulldemolins és un poble cap de municipi  de la Comarca del Priorat (Lleida)

A Ulldemolins hi anem el 15 d’agost de 2012

Dades del municipi

Gentilici ulldemolinenc, ulldemolinenca
Superfície 38,2 km²
Altitud 650 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
435 hab.
11,39 hab/km²

Breu historia de municipi

S’estén al sector més septentrional de la comarca i limita amb Cornudella de Montsant (SE), la Morera de Montsant (S), Margalef (W), Juncosa (NW) i la Pobla de Cérvoles (N), tots dos municipis de les Garrigues, i Vilanova de Prades (E), que pertany a la comarca de la Conca de Barberà. Comprèn una bona part de la vall alta del riu de Montsant (procedent de les Muntanyes de Prades), que travessa el territori en direcció NE-SW formant un estret i abrupte congost entre els vessants meridionals de la serra de la Llena (924 m al punt més alt) i els vessants septentrionals del massís de Montsant (que assoleixen 1 059 m). Aflueixen al riu de Montsant diversos barrancs com el riuet del Teix i el barranc de Sant Bartomeu. El riu transcorre vorejant els 600 m d’altitud, i a la banda de llevant el muntanyam davalla vers un sector de plana on s’assenta el poble d’Ulldemolins. Al massís de Montsant, igual com al de la serra de la Llena, abunden balmes, cavitats i cingles.

 

El poble d’Ulldemolins és l’únic nucli de població del municipi. L’antiga carretera comarcal C-242 de les Borges del Camp a Fraga, que entra al terme pel coll d’Albarca (al límit amb Cornudella de Montsant) travessa el terme fins al coll de la Creueta (al límit amb Juncosa); d’ella surten dues carreteres locals que vorejen la serra de la Llena, una vers Vilanova de Prades (la Conca de Barberà) i l’altra vers la Pobla de Cérvoles (les Garrigues).

El poble de Ulldemolins 

El poble d’Ulldemolins (651 m d’altitud) és situat en un replà, a la dreta del riu de Montsant. Conté força cases amb portalades adovellades dels segles XVI al XIX. L’església actual fou construïda en l’indret on hi havia l’antic castell, l’església romànica del qual havia servit inicialment de parròquia; no ha quedat cap resta de l’antiga estructura defensiva ni de les seves dependències. L’església parroquial de Sant Jaume, d’estil renaixentista i amb una notable façana acarreuada, fou construïda sota la direcció de Pere Blai entre els anys 1584 i 1590 segons un projecte de Jaume Amigó, fill d’Ulldemolins i rector de Tivissa. El 1595 s’hi posà el rellotge i el 1612 s’hi afegí el campanar. L’altar major d’Adriano Pellegrino es perdé, junt amb tots els altres, el 1936.

 A la sortida del poble hi ha el santuari del Loreto, que resta unit a la població pel raval del mateix nom. El primer edifici era del segle XVI, construït per venerar-hi la imatge que havia oblidat un pelegrí reusenc durant la primera meitat del segle. La imatge fou treta en diverses rogatives i el 1685 es creà una confraria sota la seva advocació. L’actual edifici es començà a construïr el 1762 i el 1770 s’hi col·locà el retaule, destruït el 1936. És un edifici de gust neoclàssic, d’una sola nau, amb atri tancat, espadanya i una façana decorada amb esgrafiats.
 
Festes
El 2 de febrer se celebra la festa religiosa de la Candelera, dia en què es realitza l’acció de gràcies per la collita d’olives i es fa una processó a l’ermita de Loreto. El segon diumenge de març, des del 1982, hom pot gaudir de la diada gastronòmica de la Truita d’espinacs amb suc. Durant la Setmana Santa són tradicionals el viacrucis i la processó del Sant Enterrament, mentre que el Dilluns de Pasqua s’hi fa un aplec a l’ermita de Santa Magdalena. Pel juny es destaca la celebració d’un aplec de sardanes, la processó i el guarniment de carrers amb catifes florals del dia del Corpus i la processó a l’ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara, el dia 13. El 22 de juliol es realitza una diada de germanor a l’ermita de Santa Magdalena. Durant tot l’agost es celebren al poble activitats culturals i lúdiques. El 1967 es va recuperar l’aplec a l’ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau, que es fa el 24 d’agost. El segon diumenge de setembre se celebra la festa major dedicada a la Mare de Déu de Loreto. Per l’octubre es fa la festa del Roser, recuperada el 1982, i el 10 de desembre se celebra festa local a l’ermita de la Mare de Déu del Loreto.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”287551aa” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”ulldemolins{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto hi veus les del poble

Ulldemolins (36)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgina web

Pàgina web de l’ajuntament

Gran enciclopèdia catalana