Arxiu diari: 14 Abril 2014

El Pont d’Armentera

El Pont d'Armentera (43)

El Pont d’Armentera és una vila i municipi de la comarca de l’Alt Camp (Tarragona)

A El Pont d’Armentera hi anem el 3 de març de 2014

 

Dades del Municipi

Gentilici Pontarrí, pontarrina
Superfície 21,65 km²
Altitud 349 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
588 hab.
27,16 hab/km²

Breu historia del Municipi

S’estén al sector interior de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, al territori muntanyós de la dreta del Gaià (que forma en part el límit sud-oriental), als vessants meridionals de les serres del Cogulló (879 m a Valldossera, a l’extrem nord-occidental) i de Comaverd (907 m a l’extrem nord-oriental). Diversos torrents davallen de les serralades, com els del Collet del Roc, de Rupit (que forma un estret a l’extrem de ponent del terme) o el de les Bruixes, que són tributaris del Gaià. Limita amb els municipis de Querol (NE), Aiguamúrcia (E i S), el Pla de Santa Maria (SW) i Cabra del Camp (W), de l’Alt Camp, i amb els de Sarral i Pontils (N), de la Conca de Barberà. La vila del Pont d’Armentera és el cap de municipi, que comprèn també el despoblat i antic castell de Selmella. Forma un petit nucli de comunicacions; hi passa la C-37 d’Alcover a Manresa i la carretera local que, per Santes Creus, mena a Vila-rodona, des d’on continua cap a Tarragona. Una altra via local enllaça Selmella i les Ordes (Aiguamúrcia)

El Poble

La vila del Pont d’Armentera és a 349 m d’altitud, al sector sud-oriental del terme, a la vora dreta del Gaià. L’estructura dels carrers segueix encara en part la de l’antiga vila closa medieval; es formaren diversos ravals com el Raval Vell, el Raval Nou, el Raval dels Estenedors (que al·ludeix probablement a l’antiga activitat dels paraires). A l’altre costat del Gaià hi ha el barri de la Planeta, que pertangué administrativament fins a la meitat dels anys setanta al municipi d’Aiguamúrcia.

 L’església parroquial de Santa Magdalena, que s’alça al mig del nucli antic, fou bastida al segle XVII damunt una església anterior, esmentada ja el 1302; té tres naus separades per pilars i arcs formers de punt rodó i volta seguida apuntada. Conserva en excel·lent estat el retaule major barroc, de talla policromada (anònim), construït el 1702 (el 1936 fou destruïda la talla de la santa titular).
 

El Pont d’Armentera fou edificat damunt ruïnes romanes al lloc on hom creu que arrencava l’aqüeducte romà que duia les aigües del Gaià fins a Tarragona. Es tractava d’un indret fortificat amb una resclosa per a l’embassament de l’aigua, i encara avui dia queden restes dels pretesos edificis romans. Morera diu que al principi de segle hom hi podia veure encara de manera clara una de les torres de defensa i que en diferents indrets s’havien trobat monedes romanes. El lloc assenyalat com a possible punt de sortida de l’aqüeducte és situat uns 4 km al nord del Pont, al lloc denominat el Molinet, aprofitant una corba del riu que hi passa encaixat entre roques.

Festes

 Pel que fa al folklore, la vila celebra la festa major d’estiu el 22 de juliol, tot coincidint amb la diada de Santa Magdalena. Es tracta d’una festa documentada des del 1343 i destaca la processó del pa beneït.

Cal també assenyalar la festa major d’hivern el 3 de gener, dia en què hi ha una altra processó del pa beneït, que és documentada des del 1809.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”2dbb65d3″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”el pont darmentera{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

El Pont d'Armentera

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Pla de Santa Maria

 

El Pla de Santa Maria Creu de teme  (2)Pla de Santa Maria és una vila i municipi de la Comarca de l’Alt Camp (Tarragona) 

A El  Pla de Santa Maria, hi anem el 9 de febrer de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Planenc, planenca
Superfície 35,00 km²
Altitud 381 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.341 hab.
66,89 hab/km²

 

Breu historia del Municipi

El terme municipal del Pla de Santa Maria, dit tradicionalment el Pla de Cabra, és situat al sector septentrional de la comarca, a les terres ja planes esteses al peu de les serres Carbonària i de Comaverd, a migdia del Coll Roig; les aigües van en la seva majoria al torrent de la Fonollosa, afluent del Francolí per l’esquerra. Limita amb els municipis de Cabra del Camp (N), Figuerola del Camp (W), Valls (SW), Alió (S), Vila-rodona (SE), Aiguamúrcia i el Pont d’Armentera (E). La via de comunicació principal és la C-37 de Valls al Pont d’Armentera i des del mateix nucli del Pla de Santa Maria surt una carretera local vers Cabra del Camp i Sarral, ja dins la Conca de Barberà, pel Coll Roig. Travessa el terme de SE a NW l’autopista AP-2 de Barcelona a Lleida, que passa a llevant de la vila, únic nucli de població agrupada del municipi. Aquesta via té una sortida en la població que ha potenciat la creació de noves indústries.

El Poble

La vila del Pla de Santa Maria o de Cabra s’alça a 381 m d’altitud, al sector nord-oest del terme, formada per un conjunt de places i carrers continuats per alguns ravals. Al raval de Sant Ramon hi ha la magnífica església de Sant Ramon, un dels exemplars romànics més interessants de la comarca, ja als afores (inicialment dedicada a Santa Maria, a mitjan segle XIX tenia encara l’advocació a la Mare de Déu del Roser i al començament del segle XX era ja dedicada a sant Ramon de Penyafort). Fou molt probablement construïda al començament del segle XIII amb la mateixa estructura actual d’una nau, absis semicircular i ampli transsepte. La volta és apuntada i damunt el creuer s’aixeca un cimbori vuitavat; tot l’edifici és obrat amb un magnífic aparell decarreus ben escairats. Durant les disputes per la construcció de la nova església al segle XVIII, part de l’edifici, el cimbori i trossos de l’absis foren enderrocats i, en ser parades les obres per una part del poble, el recinte del temple fou destinat a representacions teatrals. A la fi del segle XVIII i també el 1986 foren reconstruïdes les parts malmeses. De l’edifici cal destacar la portalada romànica, bellament esculpida, amb vuit columnes per banda —amb capitells ornamentats— que sostenen les arquivoltes. El timpà és llis, però a la llinda hi ha la Mare de Déu i l’Infant amb els Reis d’Orient a l’esquerra i l’Anunciació a la dreta. Té també una notable rosassa a la façana de ponent.

 L’actual església parroquial de Santa Maria fou bastida a la fi del segle XVIII i és així mateix un notable exemplar d’època barroca. La façana és decorada amb una gran portalada flanquejada per grans columnes que aguanten un arc obert sota la rosassa; el timpà de la porta és decorat i un gran campanar de planta quadrada i torrassa octagonal amb balustres, inacabada, s’aixeca a la seva part dreta; l’interior és de tres naus, transsepte i voltes de llunetes, coronat per una gran cúpula. La Cooperativa Agrària es fundà el 1910. A la vila hi ha diverses associacions dedicades a promoure les activitats lúdiques, culturals i esportives, entre les quals cal destacar el Col·lectiu 1714. Hom disposa d’una biblioteca i un teatre al Centre Parroquial.
 

Al NW de la vila, sobre un tossal, es conserven les ruïnes del santuari de Sant Ramonde Penyafort.

Festes

La festa major se celebra a l’estiu (15 d’agost), igual que la festa votiva de la Mare deDéu de les Neus (5 d’agost). A l’hivern se celebra la festa dedicada a sant Ramon dePenyafort (7 de gener).

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”7537c84d” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”pla de santa maria{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

El Pla de Santa Maria (Església Romànica) (2)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’ajuntament

Enciclopèdia Catalana

La Pobla de Mafumet

Pobla de Mafumet,La  (Casa Balei) (9)

La Pobla de Mafumet és un poble municipi de la comarca del Tarragonès (Tarragona)

A la pobla de Mafumet hi anem el 5 de gener de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Pobletà, pobletana
Superfície 6,19 km²
Altitud 96 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
3.210 hab.
518,58 hab/km²

 

Breu historia del Municipi

Limita al N amb el municipi del Morell, al S amb el de Constantí i al NW amb el de Vilallonga del Camp. A l’E, el N i un petit tram al NW (mitjançant l’enclavament del Mas de Magrinyà), el terme entronca amb Perafort, al que també pertany l’enclavament del Campot, situat a migdia del poble. El municipi presenta un relleu planer i és constituït majoritàriament per terres d’al·luvions.

 El terme comprèn el poble de la Pobla de Mafumet, cap de municipi, i el polígon la Refineria (compartit amb els termes de Constantí, el Morell i Perafort). També inclou les antigues quadres de Requesens, la Camareria i del Vilar del Baró. El municipi es divideix en vint-i-cinc partides de terra. A la banda de llevant, al costat del Francolí, hi ha les del Molí Tendre, Creuenda, les Sorts, la Vinya Llarga, el Codony i els Bombers; la partida de les Serres és situada al NE del nucli urbà i separada del terme del Morell per la línia del ferrocarril de Roda de Berà a Reus, la qual travessa les partides de Garjola, el Camí de Reus i el Punxó; al S del nucli urbà es troben les partides del Mas de Madró, Mas Cerdà, el Molí de Mir, la Serrana, les Guàrdies, el Mas Blanc, el Claper i la Sequieta; entre la via del ferrocarril i la carretera de Reus al Morell hi ha les partides de Mas Vallets, la Mina de Pau de Mestre, la Bóta i el Mas de Sant Antoni; a l’extrem ponentí del terme figuren les partides del Mas de Magrinyà i el Mas del Gil.
 

Tres carreteres locals permeten la comunicació del municipi. En primer lloc la que vorejant la divisòria entre el mateix terme i el del Morell abasta el tram de la N-240, de Tarragona a Valls; una altra via vital és la que enllaça amb Constantí i, per extensió, amb Tarragona; la tercera és la que uneix la Pobla amb el Morell, des d’on es pot seguir cap a Vilallonga del Camp i Alcover o desviar-se vers Reus. El municipi, a causa de la seva proximitat al Morell, també pot aprofitar la seva estació de la línia Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus per arribar a Barcelona o a la capital del Baix Camp.

El Poble

El nucli urbà de la Pobla de Mafumet és situat damunt un pujol de 98 m d’altitud, a la ratlla divisòria del terme amb el del Morell i al costat del torrent de Mestres. L’edifici més important és l’església parroquial de Sant Joan Baptista, dotada d’un campanar remarcable. Des de l’any 1801, que fou aterrada l’antiga ermita de Sant Joan del terme del Vilar del Baró, l’església de la Pobla conserva la imatge romànica de la Mare de Déu del Lledó, del segle XIII, patrona de la població; la representació de la Verge és una talla sedent d’escassos plecs en el vestit, mantell que deixa sortir un trenat de cabells a cada costat de la cara i testa coronada; fa 55 cm d’alçada. 

Festes

La festa major d’estiu se celebra per Sant Joan (24 de juny) i la festa de la Mare de Déu del Lledó, s’escau pel 2 de febrer.

 

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”4518f138″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”La pobla de mafumet{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Pobla de Mafumet,La  (Església)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

 Enciclopèdia Catalana