Arsèguel és un Municipi de la Comarca de l’Alt Urgell Lleida
A Arsèguel hi anem el 22 de juliol de 2014
Aquí a Arsèguel hi ha en funcionament encara, una fàbrica de llana de l’any 1901 i la ensenyen com un museu, és molt curiós de veure com treballen amb les mateixes condicionsque els primers anys. La senyora que ho ensenya te més de vuitanta anys. Les màquines funcionen amb la força de caiguda de l’aigua a unes aspes que fan rodar tot un seguit de politges, segons la màquina en que es vol treballar. També si veu una rentadora, tota de fusta, la primera que es coneix, i la feien servir per rentar els tapaboques de llana.
Dades del Municipi
| Gentilici | XXXX |
| Superfície | 10,58 km² |
| Altitud | 950 msnm |
| Població (2013[1]) • Densitat |
84 hab. 7,94 hab/km² |
Breu historia del municipi
És situat al NE de la comarca, majoritàriament a la vora esquerra del Segre, a la vall baixa del riu d’Arsèguel, dit també Riu Sobirà o de Cadí, que es forma a la serra d’aquest últim nom, situada a migdia del terme.
Hom accedeix al poble d’Arsèguel, cap de municipi, per una carretera local que parteix de la N-260, vora el Pont d’Arsèguel. Aquesta carretera remunta el curs del riu d’Arsèguel i arriba fins als nuclis de Cava i Ansovell, ja al terme veí de Cava.
El Poble
El poble d’Arsèguel, a 949 m d’altitud i que tenia 59 h el 2001, és emplaçat al cim d’un turó a la dreta del riu d’Arsèguel. La caseria, al cim i als primers esglaons del vessant, domina per una banda el curs del Segre i per l’altra té la serra de Cadí com a teló de fons.
El turó de Patalín es dreça rere les cases. Aquestes són de pedra i tenen les cobertes de teula àrab. Dins la població actual hi ha el nucli antic, conegut pel nom del Castellot. S’hi conserven restes d’una forta muralla i les cases, per causa del desnivell del terreny, es fonamenten en grans arcades.
A l’extrem, arrecerada al turó de Patalín, hi ha l’església parroquial de Santa Coloma, potser en origen edifici romànic d’una sola nau rectangular, sense absis exempt. A ponent hi ha el portal, format per tres arquivoltes de mig punt en degradació sobre una línia d’impostes motllurada. Sota mateix, als carreus de les rebranques, hi ha unes carotes rústegues. A l’angle del sud-oest de l’edifici, sobre la façana, es dreça un campanar de torre, quadrat, que és obra posterior. També són més tardanes les capelles rectangulars que s’obren a banda i banda de la nau, coberta amb volta de llunetes barroca. Per a la reconstrucció d’aquesta església s’aprofitaren carreus d’una església més antiga, situada uns 40 m més enllà de l’actual (on hi ha el cementiri i hi resta la fonamentació) i que era dedicada a sant Miquel. Al segle XIX encara hi havia culte.
Festes
El poble fa la seva festa major el primer cap de setmana d’agost. A més, cada any se celebra la Trobada internacional d’Acordionistes del Pirineu, molt concorreguda, l’últim dissabte de juliol. Aquesta activitat portà a crear, l’any 1988, el Museu de l’Acordió.
Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo
Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”9d69df5a” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Arsèguel{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web