Arxiu diari: 24 març 2020

Paüls

2013, Municipis Baix Ebre, Paüls, Provincia Tarragona
Paüls es un Municipi de la Comarca del Baix Ebre (Tarragona)
A Paüls hi anem el 14 d’agost de 2013

Dades del Municipi

Vegueria Terres de l’Ebre
Comarca Baix Ebre modifica
Població
Total 556 (2019) modifica
• Densitat 12,69 hab/km²
Llar 34 (1553) modifica

Breu historia del municipi

El terme municipal de Paüls, d’una extensió de 43,48 km 2 , és situat a la part nord-occidental de la comarca, al límit amb la Terra Alta. Confronta, doncs, pel N, amb el municipi de Prat del Comte (per la Mola Grossa, 1 045 m, i la Mola Rasa, 642 m) i, a ponent, amb el d’Horta de Sant Joan, ambdós d’aquella comarca. Al NE, seguint el barranc de Xalamera o de l’Auba, termeneja amb Benifallet, més al S, per aquest límit llevantí, confronta amb Xerta (just a la divisòria hi ha el coll del Borni) i al S, des de la partida de la Vall de l’Infern, a llevant de la Coscollosa (878 m), en diagonal fins a punta de l’Espina (1 182 m), limita amb Alfara de Carles, municipi al qual ja pertany aquest darrer pic.

És accidentat pels vessants septentrionals dels Ports de Tortosa o de Beseit, els contraforts muntanyosos dels quals formen al terme com un amfiteatre natural, solcat a la part central per la vall que forma el barranc de les Fonts, que aflueix directament a l’Ebre dins el municipi de Xerta i que es forma dins Paüls, a la partida de Montsagre, sota el tossal d’en Grialó o d’en Grilló (1 076 m) i també per altres rierols que hi aflueixen i que neixen per tota la serralada que encercla el terme. Aquests barrancs i rierols prenen els noms de les partides que travessen. Com a pics destacables hom troba, de tramuntana a migdia, el tossal d’en Grialó o d’en Grilló (1 076 m), el Coll de la Gilaberta i la punta de l’Aigua (1 087 m), el tossal de Joan Gran (1 073 m), la Tossa (1 152 m) i la punta de l’Espina (1 182 m). El paisatge resulta, però, accidentat pertot arreu i no sols en aquest sector, amb alts tossals, cingles i barrancades. A llevant, tanmateix, les elevacions són menors, fora de la Coscollosa (878 m), i sobretot, al termenal amb Xerta i Benifallet, aquestes no depassen els 600 m. Força ric hidrogràficament, al terme hi ha un centenar de fonts naturals, entre les quals es destaquen la font de Sant Roc, amb setze brolladors, la dels Ullals, la de Montsagre, la medicinal font del Remeu i la mineral de la Vall del Serafí. Amb tantes fonts i la configuració del relleu, força accidentat, es formen alguns barrancs com el de la Vall, de la Caldera, de Sant Roc, del Morellà, de la Vall d’en Bages, etc., que aflueixen al barranc de les Fonts o al barranc de l’Auba, els quals al seu torn vessen les seves aigües a l’Ebre.

Els terrenys de conreu són formats bàsicament per sauló (saldó, en la parla local) i, en menor quantitat, argila. També dins el terme es troben terrenys calcaris. La vegetació varia segons el lloc, així al NE hi ha matollar (malesa a la comarca), amb molts pocs pins i abundància de coscoll, espígol, timó i botja. Al municipi, però, predomina el bosc de pins amb sotabosc espès. A més de pins, hi ha aurons (pronunciat orons), roures, teixos, aladerns, arbocers i al sotabosc, ginebres, savines (pronunciat localment sevines), matisses, bargallons (dits paumeres a la comarca) i romers. A mesura que es puja cap al Port, els pinars són de pins negrals amb menys sotabosc, excepte a les zones que hi ha grans malesars de boixos; també hi ha algun petit prat. Als barrancs hi ha xops, freixeres, esbarzers i jonqueres. També, al seu temps, s’hi fan bolets: rovellons, pebrassos, cogomes, llenegalls (pronunciat ginegalls), brunetes, bitxacs, mataparents, bolets de bou, rubiols, borruts, potes de rata, pinyetes, i també herbes medicinals: cabosseta, borriol, corronyer, sàlvia (pronunciat sauvia), etc. 2 383 ha del terme municipal pertanyen al parc natural dels Ports.

El cap de municipi és el poble de Paüls, únic nucli de població agrupada. A part d’aquest, hi ha la Vall d’en Bages, caseria de masos disseminats. Filòlegs documentats (Montoliu i Alcover-Moll) assenyalen que el topònim Paüls prové de la forma llatina paludes, que significa “llacunes”. No és un nom àrab, sinó derivat del llatí, fet que va en contra de la teoria que el castell i la població foren fundats pels sarraïns, ja que en aquest cas el nom seria àrab. D’altra banda, aquesta teoria havia estat formulada sense haver estat documentada prèviament, raons que fan desestimar-la.

Una carretera enllaça el poble amb la C-12, d’Amposta a Lleida i Àger, a l’altura de Xerta.

El Poble

El poble de Paüls (378 m) és esglaonat en un turó situat entre dos torrents: el barranc de la Fonteta a migdia i el de les Fonts a tramuntana. Al capdamunt, coronant el turó, hi ha les restes de l’antic castell de Paüls i l’antiga església parroquial de la Nativitat de Santa Maria, d’un gòtic primerenc, amb portal de punt d’ametlla adovellat i amb guardapols, i finestres de mig punt, i diversos additaments posteriors. Als vessants s’esglaona la caseria, formant diversos carrers, estrets i costeruts. Alguns d’aquests són el carrer de Soldevila, de la Creu i de Sant Roc. Hom hi ha construït modernament l’església parroquial. A causa del desnivell del terreny, les cases, fetes amb maçoneria, tenen dues portes d’entrada, al carrer de baix i al de dalt, en diferents pisos; normalment, per la porta de dalt s’accedeix al primer o al segon pis, o llocs d’habitatge, mentre que als baixos hi ha la quadra per als animals; el pis superior és anomenat eixida i serveix per a guardar-hi la collita i com a corral del bestiar de consum domèstic.

L’antiga caseria de la Vall d’en Bages, de masos disseminats a la part de tramuntana del terme, és gairebé deshabitada. El barranc de la Vall d’en Bages és afluent del barranc de Xalamera.

L’ermita de Sant Roc, d’època moderna, és situada al SW del poble, al bosc de Sant Roc, on cada família té una taula de pedra. S’hi celebra un aplec per la festa major, el 16 d’agost. Prop de l’ermita hi ha la font de Sant Roc.

.Festes

La festa major del poble s’escau per Sant Roc (16 d’agost). Hom fa festa també al novembre, el dissabte més pròxim a la diada de Santa Cecília, i el dissabte més proper al 17 de gener té lloc la festa de Sant Antoni Abat

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Poble de Claramunt

2013, La Poble de Claramunt, Municipis Anoia, Província Barcelona
La Poble de Claramunt es un Municipi de la Comarca Anoia (Barcelona)
A La Poble de Claramunt hi anem el 13 de maig de 2013

Dades del Municipi

Vegueria Penedès
Comarca Anoia modifica
Població
Total 2.193 (2019) modifica
• Densitat 118,54 hab/km²
Llar 30 (1553) modifica
Gentilici pobletà, pobletana

Breu historia del municipi

El terme municipal de la Pobla de Claramunt, de 18,53 km2, limita amb els municipis d’Òdena (NW), Vilanova del Camí (NW-W), Carme (SW), la Torre de Claramunt i Capellades (S), Vallbona d’Anoia (SE), Piera (E) i Castellolí (NE). És situada a la vall de l’Anoia, riu que travessa el terme en direcció NW-SE, tallant les muntanyes que formen el límit sud-oriental de la Conca d’Òdena i que rep per la dreta la riera de Carme, dins l’estret de la Pobla (que inicia el congost de Capellades entre la serra de la Guàrdia i els Mollons). Accidenten el territori la serra de la Guàrdia, que acaba dins el terme amb el cim del Castell de Claramunt (461 m), a la dreta de l’Anoia i que marca l’interfluvi amb la riera de Carme, i, a l’extrem de llevant i de N a S els cingles dels Mollons (560 m), el turó de l’Avellana (706 m), el coll del Bosc (574 m) i la serra de Miramar. Hi són abundants els jaciments fossilífers del terciari inferior, de caràcter marí.

Des del 1930, a l’indret del Molí de Dalt, al barri de les Figueres, l’empresa Aigua de Rigat ha anat eixamplant i modernitzant les instal·lacions de captació, depuració i elevació de les aigües superficials de la riera de Carme, derivades pel rec del Coca, i destinades a l’abastament local i al de la ciutat d’Igualada. També es treu aigua dels pous dels voltants del Molí de Baix. Del 1974 data un projecte de construcció d’un pantà a la riera de Carme, que se situaria a 290 m de la cruïlla de les carreteres de Capellades i de Carme, a l’indret limitat, per un costat, pel torrent de les Garrigues i, per l’altre, per la font de Vinsó.

El municipi comprèn el poble de la Pobla de Claramunt, cap del terme, el barri de l’Estació i el barri de la Rata, les urbanitzacions de les Garrigues i del Xaró (aquesta compartida amb el municipi de la Torre de Claramunt), la caseria dels Vivencs i el lloc dels Masets. Hi ha també les magnífiques restes de l’antic castell de Claramunt, que fou una avançada en la conquesta d’aquests territoris i que va emparar la colonització i després l’assentament del primitiu nucli urbà de la Pobla Vella. Passa pel terme l’antiga carretera comarcal C-244 d’Igualada a Vilanova i la Geltrú i Sitges (del 1883), de la qual surt un ramal vers Carme, Orpí i Santa Maria de Miralles, que s’uneix amb la carretera local d’Igualada a Valls. En la dècada del 1990 es va fer la C-15 cap a Sitges, que passa per l’esquerra del riu Anoia. Des del 1893 hi passa el ferrocarril de via estreta d’Igualada a Barcelona per Martorell (incorporat a la xarxa de la Generalitat des del 1979).

El Poble

El poble de la Pobla de Claramunt, que tenia 1 103 h el 2005, és situat a 264 m d’altitud, a la dreta de l’Anoia, als vessants de la muntanya del castell, i nasqué per una carta de poblament que els senyors de Claramunt concediren el 1344, any en què la forta rierada havia inundat les cases del primitiu nucli de la Pobla Vella, situat a l’esquerra de l’Anoia, enlairat sobre la seva confluència amb la riera de Carme. El creixement urbà fou molt compassat i des d’aquest segon nucli urbà s’anà escampant pels barris de les Figueres, de la Rata (que tenia 50 h empadronats el 2005) i de Sant Procopi a la dreta de l’Anoia i, a l’esquerra del riu, pels barris dels Vivencs, amb 98 h el 20055, a tocar de la Pobla Vella, anomenada també les Cases Noves, amb els edificis més reculats del corrent fluvial, i el barri de l’Estació, que el 2005 tenia 629 h empadronats.

La primitiva parròquia fou l’església romànica del castell de Claramunt, dedicada a Santa Maria, propietat inicial del monestir de Sant Cugat del Vallès; enderrocada amb el castell el 1463, les funcions parroquials es traslladaren a la nova població de la Pobla, a la petita església gòtica de la Santíssima Trinitat, edificada ja el 1379, pocs anys després de la fundació del nucli (es conserven elements d’aquesta construcció davant l’església actual, incorporades en un comerç). La tercera i actual església parroquial de Santa Maria, al centre de la població, fou beneïda el 1793 i és un característic exemplar barrocneoclàssic; s’hi venera la imatge de la Mare de Déu de la Llet, romànica (segle XIII), patrona de la Pobla des del 1925, procedent del castell, i un Sant Crist de la mateixa procedència. La parròquia de la Pobla de Claramunt va ser segregada del bisbat de Barcelona el 1957 i incardinada al bisbat de Vic.

De les diverses entitats culturals i esportives de la Pobla, cal destacar la Societat Coral la Lira Poblense, que funciona des del 1918. També hi ha al municipi biblioteca i arxiu fotogràfic municipals, l’Ateneu Gurmesind Bisbal i el Teatre Jardí, i una zona esportiva.

 

Festes

Entre les festes tradicionals, destaquen la festa major de la població, que s’escau pel setembre, mes en què es lliuren els premis Gumersind Bisbal, per a estudis sobre les comarques catalanes. Cap al febrer se celebra la fira de la Candelera. Per Setmana Santa, el Divendres Sant, era tradició la processó del Silenci, amb encaputxats i armats.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

wekipedia

enciclopèdia catalana

 

Port de la Selva

2013, Municipis Alt Empordà, Port de la Selva, Provincia Girona
Port de la Selva es un Municipi de lla Comarca ‘Alt Empordà (Girona)
A Port de la Selva hi anem el 29 de març de 2013

Dades del Municipi

Autonomia Catalunya
Província província de Girona
Comarca Alt Empordà modifica
Població
Total 970 (2019) modifica
• Densitat 23,32 hab/km²
Llar 62 (1553) modifica
Gentilici Selvatà, selvatana modifica

Entitat de població Habitants
Erola 15
Barlovent 3
Beleser 11
Cap de Bol 16
Far de s’Arenella 1
Figuerasses, les 4
Mirador, el 12
Móra, la 51
Panoramar 19
Perabeua 3
Port de la Vall 1
el Port de la Selva 809
el Rec de Canet 13
Santa Isabel 2
Arenella, s’ 12
Tamariua, la 11
Vall de Santa Creu, la 21
Vista, la 5

Breu historia del municipi

El terme municipal del Port de la Selva, de 41,62 km2, s’estén pel sector septentrional de la península del Cap de Creus, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que, com al terme veí de Cadaqués, formen en contacte amb la mar una costa rocallosa, en alguns llocs acinglerada.

Comprèn la vila del Port de la Selva, cap de municipi, a la riba de llevant de la badia del mateix nom, el petit poble de la Vall de Santa Creu, l’antic poble de Santa Creu de Rodes, amb l’antiga església i santuari de Santa Helena, les ruïnes imposants del monestir de Sant Pere de Rodes i les restes del castell de Sant Salvador de Verdera, a més de nombroses urbanitzacions residencials, com Perabeua, Barlovent, s’Arnella, les Figuerasses, la Móra o Erola. La majoria de masos, que havien estat nombrosos, especialment a l’extrem de llevant, a la vall de Tavellera, estan deshabitats.

De la carretera que va de Roses a Cadaqués deriva, al coll de la Perafita, un brancal que continua, passat el nucli del Port, fins a Llançà seguint la costa, on enllaça amb la de Figueres a Portbou. Una altra carretera va del Port de la Selva a la Selva de Mar.

El Poble

La vila del Port de la Selva és situada a 12 m d’altitud, a l’extrem de llevant de la badia. El 2005 tenia 776 h. Formant un suggestiu conjunt d’arquitectura popular presidit per la blanca església, amb cases també blanques cobertes de teules torrades. Les cases més pròximes a la mar s’arrengleren vora el moll d’en Balleu, que forma una llarga riba prop la qual hi ha el Pòsit de Pescadors, l’Hotel del Comerç, cafès i tavernes i botigues i en la qual sobresurt el promontori de la Timba. A l’extrem nord hi ha la corba del port de Reig, centre de la vida marinera, limitat al N pel promontori rocós de la Lloia; la construcció en aquest punt d’un espigó comportà greus inconvenients a la pesca de la tonyina i motivà un desplaçament de sorres que desféu la platja del port de Reig.

La disposició urbanística és molt pròpia dels pobles de pescadors originats als segles XVII-XVIII: una retícula de carrers, els més llargs paral·lels a la riba, encreuats pels més curts, estrets i costeruts. Les antigues cases solien tenir l’habitatge al pis, amb escala a l’exterior adossada a la façana i els baixos coberts amb volta, que eren destinats a celler i magatzem d’estris agrícoles i de pesca. De la primitiva església resten elements integrats en un gran casal posterior, en un replà inferior del puig de les Forques. L’actual església parroquial de Santa Maria de les Neus és al centre de la població, un xic enlairada sobre la riba del moll d’en Balleu. Obra de la segona meitat del segle XVIII, és d’una nau amb altars laterals entre els contraforts; la façana, emblanquinada i amb porta d’arc rebaixat, té el coronament típic de les esglésies barroques d’aquesta època, amb campanar de torre quadrada a l’angle nord-occidental.

El cementiri, als afores de la vila, en un repeu de la muntanya, fou bastit el 1926 (el vell era al voltant de l’església) i té una bellesa innegable, amb les parets blanques enmig de les vinyes, amb feixes de llicorella que l’envolten; Sagarra li dedicà el poema El cementiri dels mariners.

Festes

La vila té una biblioteca municipal. Quant a diades festives, cal destacar la festa major petita, que s’escau al maig, amb motiu de la diada de Sant Baldiri, i la festa major, que se celebra a l’agost, festivitat de la Mare de Déu de les Neus. A l’estiu se celebra la Nit de l’havanera, la Nit de la sardana i una trobada de vela llatina.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

Piera

2013, Municipis Anoia, Piera, Província Barcelona
Piera es un Municipi de la Comarca de l’Anoia (Barcelona)
A Piera hi anem el 31 de març de 2013

Dades del Municipi

Vegueria Penedès
Comarca Anoia modifica
Població
Total 15.603 (2019) modifica
• Densitat 272,78 hab/km²
Llar 124 (1553) modifica
Gentilici Pierenc(a)

Breu historia del municipi

El terme municipal de Piera, de 57,11 km2, limita amb els termes anoiencs del Bruc i Castellolí (N), la Pobla de Claramunt, Vallbona d’Anoia i Cabrera d’Anoia (W), els Hostalets de Pierola i Masquefa (E), i els termes penedesencs de Terrassola i Lavit, Sant Sadurní d’Anoia i Sant Llorenç d’Hortons (S).

El municipi, que és el més extens de la comarca, és situat al sector SE, al límit amb l’Alt Penedès, estès en una bona part a l’esquerra de l’Anoia, que forma, a la sortida del congost de Capellades, la frontera sud-occidental des de prop del Badorc fins a Sant Jaume Sesoliveres. El sector septentrional del terme és accidentat pels vessants de la Serralada Prelitoral, amb el pic de Fembra Morta (766 m), al límit amb el Bruc, el turó de laAvellana (706 m) i el coll del Bosc. És drenat per diverses rieres afluents a l’Anoia, com les de Ca n’Aguilera, la Seca, la de la Guinovarda, i pels torrents del Gallmullat, de la Ferrana, de Can Sagristà, de Ca n’Orpí, de Can Roc, de la Guineu i del Trull. Al terme hi ha nombroses fonts, com la font d’en Sala, de la Ventosa, de Can Flaquer o la del Prat, envoltada d’arbres monumentals plantats el 1864. Un dels paratges més peculiars del municipi és la zona coneguda com les Flandes, entre Piera, Can Mussarro i Can Mata; l’erosió ha transformat aquesta zona argilosa en un indret que ha estat comparat amb el canó del Colorado en miniatura.

Integren la vila de Piera els tradicionals barris o veïnats de Ca n’Aguilera, el Bedorc, Sant Jaume Sesoliveres, la Fortesa, Can Cairot i Can Creixell, i nombroses urbanitzacions residencials com Can Bonastre, Can Bou, Can Canals de Masbover, el Portell, Can Claramunt, Can Martí de l’Estela, Can Mas, Can Mata, el Bosc de l’Àliga, el Castell de la Ventosa, els Boscos de Can Martí, la Grua, la Venta i Can Mussarro, Sant Jordi i Vallbonica.

Piera té estació del ferrocarril d’Igualada a Barcelona, per Martorell, des del 1893. En direcció a Barcelona hi ha la carretera de Capellades a Martorell. Des del terme surt un ramal cap a Esparreguera, que permet arribar als Hostalets de Pierola i fins a Esparreguera, on enllaça amb l’autovia A-2; i un altre que va cap als nuclis del Bedorc i Sant Jaume Sesoliveres i es dirigeix a l’autopista AP-7 després de travessar Sant Sadurní d’Anoia.

El castell de Piera, que donà nom a la població, apareix esmentat en els documents medievals com a Castrum Apiaria, d’on el terme llatí Apiaria significa ‘abellars’.

El Poble

La vila de Piera (273 m d’altitud) és situada a l’esquerra de la riera de Ca n’Aguilera, uns 3 km abans de la seva confluència, per l’esquerra, amb l’Anoia. Tenia 6 037 h el 2005. El nucli urbà inicial es formà al vessant del castell de Fontanet (que s’ha conservat) i al voltant de la Ferreria, una farga d’armes de guerra i d’eines de treball, documentada el 1031, que es mantingué durant segles, ja que el 1210 el rei Pere I el Catòlic en signà un arrendament, per 200 lliures, a Joan, ferrer de Piera, i a la seva muller Suriana, i subsistí el topònim del camí de la Fàbrega.

El segon nucli, desenvolupat als segles XII i XIV, era el Raval Jussà, entre el carrer del Sol i la riera de la Guinovarda. En resta el testimoni de la Casa de la Volta. Entre el segle XV i el XVII foren eixamplades les muralles, que abraçaven el tercer nucli, el Raval Sobirà, amb la plaça de les Voltes, el Mercadal, el carrer de les Rodes i el carreró o eixida de l’Abadessa i la Casa dels Delmes. L’antic portal de Golard o Portal Jussà, el 1559 es convertí en el portal d’en Romanyà, subsistent al segle XX, amb el gravat de l’escut de Pedralbes. El 1759 fou enderrocat el Portal Sobirà o portal d’en Selva, al cap de la vila, davant la plaça de la Creu, erigida el 1606.

Vista de l’església de Santa Maria de Piera

© PATRIMONIFUNERARI.CAT

Extramurs i durant els segles XVIII i XIX es produí una altra expansió urbana, allargassada amb l’eix del camí ral, que formava un carrer de més de 2 km entre l’estació del ferrocarril i l’església parroquial, amb edificis notables, com la Casa Sastre, de façana decorada amb esgrafiats de Ferran Serra. L’espai del mercat actual abans l’havia ocupat el desaparegut hospital i l’extingit convent de l’orde dels trinitaris, establerts a Piera des del 1209 per sant Joan de Mata. L’església parroquial de Santa Maria de Piera, esmentada ja el 1062, dotada el 1184 i consagrada de nou el 1260 per Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, forma actualment un conjunt heterogeni que, sobre vestigis de les èpoques romànica i gòtica, presenta elements molt posteriors, com el campanar de base quadrada i pis vuitavat del segle XVIII i la capçalera, amb una gran cúpula, presbiteri i absis neoromànics. Durant la guerra civil de 1936-39 van desaparèixer o es van cremar la major part d’ornamentacions i escultures de l’església. Posteriorment va ser reformada i es van reposar les imatges que mancaven. L’església de Santa Maria conserva gran part de l’arxiu documental sobre la vila.El santcrist de Piera és, per tradició, miracler de la pluja, i es conta que fou trobat per indicació de Maria Lleopard, una vídua de Santa Creu de Creixà, la qual va rebre un pelegrí que li va recomanar de fer treure el santcrist al carrer i d’invocar-lo per obtenir el benefici de la pluja i així acabar amb la misèria que portava la secada. Des del 28 d’abril de 1684, per vot del poble, es fa una processó. El 1936 la imatge fou cremada a la plaça de les Monges i només se’n salvà una mà. El 1941, els devots pagaren una nova imatge. És llegendari que el rei Jaume I va pujar de genolls la costa dels Xiprers per anar a donar gràcies per l’ajuda de la conquesta de Mallorca.

El 1883 s’establí el convent de la Divina Pastora, amb la tercera comunitat de religioses de la Congregació de Germanes Terciàries de la Mare de Déu del Diví Pastor, fundades pel caputxí igualadí Josep Tous i Soler el 1850 i dedicades a l’ensenyament.

La vila de Piera va conservar la típica fesomia urbana de poble camí fins a les dues darreres dècades de 1960-80, en què les noves edificacions i els carrers han donat al nucli urbà la forma general d’un triangle.

Piera és una vila amb una notable activitat cultural, esportiva i folklòrica, fet que es reflecteix en les nombroses entitats i associacions, algunes de gran tradició. Destaca la Societat Foment de Piera, que funciona des del 1925. El poble disposa de biblioteca i d’un local teatral, a més del Museu de la Pagesia, de gestió particular. Des del 1967 s’hi celebra el Concurs de Teatre Vila de Piera, que ha estat un esperó per als quadres escènics d’afeccionats. Als anys noranta s’inicià un cicle de música a l’estiu.

.Festes

Entre les festes més destacades hi ha la festa major de la població, al setembre, i són també tradicionals les fires i festes del Sant Crist, a l’abril i els Tres Tombs pel març

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

 

 

Puigpelat

2013, Municipis Alt Camp, Provincia Tarragona, Puigpelat
Puigpelat es un Municipi de la  Comarca l?Alt Camp (Tarragona)
A Puigpelat  hi anem el 26 de gener de 2013

Dades del Municipi

Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Alt Camp modifica
Població
Total 1.149 (2019) modifica
• Densitat 120,95 hab/km²
Llar 17 (1553) modifica
Gentilici Puigpelatenc, puigpelatenca

Breu historia del municipi

Limita amb els municipis d’Alió (N), Bràfim (E), Vilabella i Nulles (S), Vallmoll (SW), a més de Valls (W). S’estén al mig de la plana de la comarca, a llevant de Valls, entre el Gaià i el Francolí, riu aquest darrer on van a parar les aigües dels torrents que drenen el terme, que són recollides pel torrent de Vallmoll o de la Fonollosa. El poble de Puigpelat és l’únic nucli de població agrupada del municipi. Al terme també hi ha algunes urbanitzacions i el despoblat de Torrelles. Una carretera local uneix el poble amb la C-51 de Valls al Vendrell i amb Vilabella (abans d’arribar a aquesta darrera població enllaça amb la de Tarragona al Pont d’Armentera).

El Poble

El poble de Puigpelat és situat a 252 m d’altitud, al centre del terme i forma un petit agrupament de cases que s’enfilen en un turó presidit per l’església parroquial de Santa Maria, edifici barroc neoclassicitzant d’una gran nau amb capelles laterals i campanar de torre quadrat construït cap al 1786. La Cooperativa Agrícola fou creada el 1960.

Festes

Pel que fa al folklore, la festa major de Puigpelat s’escau el 15 d’agost. Destaca també la festa de la Mare de Déu de la Llet el diumenge més proper al 25 de març, i la festa de Sant Isidre Llaurador, el 15 de maig, amb el repartiment del pa beneït.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web