Arxiu diari: 28 Març 2020

Pontós

Pontós es un Municipi de la Comarca de l’Alta Empordà (Girona)
A Pontós hi anem el 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Comarca Alt Empordà modifica

Capital Pontós modifica
Població
Total 266 (2019) modifica
• Densitat 19,42 hab/km²
Llar 45 (1553) modifica

Breu historia del municipi

El terme municipal de Pontós, d’una extensió de 13,62 km 2 , és situat a l’interfluvi del Fluvià i de la Muga, en les serres de poca elevació (altituds màximes inferiors als 160 m) que marquen la terminació de la plana al·luvial. S’estén entre el Fluvià, límit meridional amb Bàscara, i la riera d’Àlguema, afluent del Manol, que fa de divisòria septentrional amb el terme d’Ordis. Altres municipis veïns són Borrassà, al N, Garrigàs, a l’E, i Navata i Vilademuls (el Pla de l’Estany), a l’W. El territori és drenat, a més, per petits cursos torrencials, com la riera de Pontós, que pertany a l’aiguavés del Fluvià. Hi ha boscos de pins, alzines i roures. El municipi de Pontós, a més del cap de terme i nombroses masies disseminades, inclou el poble agregat de Romanyà de Besalú o d’Empordà, i el veïnat del Castell.

La carretera estatal N-II cap a França coincideix en un bon tros amb el límit termenal de llevant amb Garrigàs. A la vora hi ha el traçat de l’autopista AP-7. El poble de Pontós es comunica amb la carretera general per un ramal, i un altre ramal, que travessa la part septentrional del municipi, porta al poblet de Canelles (del terme de Navata).

El topònim, que prové de Pontons, deu tenir l’origen en l’existència de ponts, etimologia que s’avé amb les característiques del lloc, situat entre dos rius.

El Poble

El poble de Pontós, a 94 m d’altitud, és situat en una petita vall, entre el puig del Castell, a migdia, i el puig de la Torre de l’Àngel al nord. Tenia 201 h el 2005. L’església és al NE, en la part més enlairada del poble. Aquest és centrat per la plaça Major, en la qual hi ha algunes cases força interessants: Can Vilà, amb un gran portal adovellat i finestres motllurades del segle XVI, és situada al nord, i Can Verdaguer, amb finestres conopials i porta adovellada del 1760, a migdia. Fora d’aquest nucli de població hi ha els veïnats del Castell i de la Pobla, a part nombroses masies.

L’antic castell de Pontós (124 m dnaltitud), a migdia del poble, ha estat l’origen del barri del Castell. Encara resten prou vestigis d’aquesta edificació per a endevinar-ne la planta, rectangular, molt allargada, seguint la forma del planell superior del turó on és emplaçat. Els murs de llevant i de ponent, que es conserven en un bon tros, són atalussats i tenen sageteres a la part superior. Sahi diferencien paraments de dues etapes constructives, una que podria ser dels segles XII-XIII i una altra de més tardana. No hi ha record del lloc concret on s’aixecava la seva capella de Santa Maria. Les cases del barri del Castell són dels segles XVIII i XIX, i es construïren aprofitant els murs que restaven de la fortificació.

Festes

El poble celebra la festa major d’estiu de Santa Anna, pel juliol, i la festa major de Sant Martí al novembre.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

Palau de Santa Eulàlia

Palau de Santa Eulàlia es un Municipi de la Comarca de l’Alt Empordà (Girona)
A Palau de Santa Eulàlia hi anem el 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Comarca Alt Empordà modifica
Població
Total 91 (2019) modifica
• Densitat 10,83 hab/km²
Llar 15 (1553) modifica
Gentilici Palauenc, palauenca

Breu historia del municipi

El municipi de Palau de Santa Eulàlia és a l’extrem occidental de la plana de l’Alt Empordà, a l’esquerra del Fluvià, que fa de límit meridional i de divisòria amb el terme de Sant Mori, a migdia. El Fluvià forma en aquest lloc uns pronunciats meandres. Els altres termes veïns són Garrigàs, al sector de ponent i septentrional, Siurana al NE, i Torroella de Fluvià i Sant Miquel de Fluvià, a l’E.

El territori comprèn alguns sectors planers, sobretot al NE, però hi predominen els terrenys ondulats pels pujols i tossals de carenes arrodonides i de poca elevació, que formen la serra de Palau, una de les que marquen el límit irregular i imprecís de la plana al·luvial. Alguns sectors del terme són coberts de bosc de pi blanc, i vora el Fluvià hi ha arbres de ribera.

Algunes minses torrenteres, com la riera de Palau, vessen les seves aigües intermitents al Fluvià. Al NE del terme hi ha l’extrem occidental del Rec Madral, important sèquia que permet els regadius del pla de l’esquerra del Fluvià, des d’aquest lloc fins a la seva desembocadura.

Els dos nuclis principals del municipi són el poble de Santa Eulàlia (o Santa Eulàlia de Palau), que és el cap administratiu i eclesiàstic, i el llogaret de Palau Sardiaca, que és la capital històrica. El nom del municipi s’ha originat, doncs, per la fusió d’aquests dos topònims, tot i que, modernament, s’ha identificat Palau Sardiaca amb el nom de Palau de Santa Eulàlia. El terme inclou també el veïnat d’Estanyet. El municipi s’anomenà Puigflorit de Fluvià el 1937.

Els pobles de Palau Sardiaca i Santa Eulàlia, a la part central del terme, són separats uns 500 m i es comuniquen per un ramal amb la carretera local de Garrigàs a Vilaür, d’on surt un altre vial que enllaça amb l’estatal N-II de Barcelona a França a l’altura de Bàscara. Un altre camí els uneix amb el veïnat d’Estanyet, al NE del terme, des d’on es pot arribar, als pobles veïns de Sant Miquel de Fluvià i Siurana.

El traçat del tren de Barcelona a Portbou toca el sector oriental del terme i passa pel veïnat d’Estanyet, on hi ha el baixador de Tonyà. Incomprensiblement fou batejat així, tot i que el lloc de Tonyà és més lluny, 2 km al N, al terme de Vilamalla.

El Poble

El poble de Santa Eulàlia de Palau, a 86 m d’altitud, dit popularment Santa Eulàlia, és la població més gran del municipi, amb 79 h el 2005, i el centre administratiu; hi ha la casa del comú.

Les cases, a l’entorn de l’església, no tenen una disposició urbana estructurada. Són edificis de dues o tres plantes, amb llindes dels segles XVI al XVIII, i formen un conjunt d’arquitectura popular rural. S’hi destaca, al carreró de l’extrem oriental del poble, una notable façana renaixentista datada el 1567 en un carreu sobre el portal adovellat i amb una finestra d’arc conopial amb arabesc calat.

L’església de Santa Eulàlia, parròquia de tot el terme, és dedicada a la màrtir Eulàlia de Mèrida i ja devia existir al segle XI. L’església actual és d’un romànic tardà, de tipus cistercenc, bastida amb carreus ben tallats, segurament del segle XIII. Lés cobert amb volta apuntada. Hi ha diversos afegitons tardans: una obra de fortificació convertida en terrabastall i el campanar són els més importants. L’església té una pica baptismal romànica decorada amb arcuacions.

Festes

El  poble celebra la festa major a l’agost.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana